CAMINS DE LES MUNTANYES DE PRADES

Al fons de la Vall de Garrigots, en l’antic terme de Vilaplana, o sia, per sota del cingle roig, antigament hi havien nombrosos conreus que fa molt es van perdre. Actualment és un racó feréstec, ufanós, amb un bonic alzinar. S’hi entreveuen encara les restes de carboneres i alguna barraca de les parades velles.

Poc a poc, hom s’atança a la paret del cingle roig, que es mostra esquerp i desafiant. Al peu de cingle, hi trobem algun recer de carboners.

En el cingle roig hi anem trobant alguna cova, fins i tot una amb dues boques.

El caminet es va marcant, donant a entendre la intenció de enfilar-se per l’únic punt dèbil que presenta la cinglera vermellosa. Algun cinglalló pot portar a confusió però prompte es va distingint el que té tirada i el que no.

El grau arriba al punt culminal, de manera elegant, amb les restes d’empedrat ben conservades i els esglaons excavats a la roca ben evidents. La raconada dels Garrigots es percep salvatge. A prop, destaca una foradada en la paret del cingle roig.

Hom arriba al capdamunt del grau. El desconegut i amagat Grau de l’Esquirol. De dalt estant, no s’endevina gens l’inici del grau. Tanmateix, a la vora hi destaca un auró i uns pocs canyissos, de delaten una font. La font és perduda. Tot està ben embardissat i l’aigua s’ha degut perdre. És la Font de l’Esquirol. En Ramon Amigó conta que es troba “en un lloc molt escabrós i embrossat. L’aigua raja per una canaleta, poc abundant i també poc freqüentada a causa de la seva situació desavinent”. La canaleta ja no hi és i es fa difícil trobar el punt exacte de la surgència. Això sí, situada al caire de l’abisme, el lloc és realment pertorbador.

En amunt, entrem en la gran i emboscada cingla. Per algun rastre anem pujant fins trobar el Camí de les Cingles, allà on destaca el Corral del Gomis.

Un grau per recordar!

Aquest caminet permetia pujar de Vilaplana al Mas del Canet, a tocar del Camí dels Masos de la Mussara. El camí sortia del Camí dels Garrigots, justament del tram que va quedar fora de servei arran les riuades de 1994. Des de llavors, el Camí de Garrigots va ser desviat per una pista i ja s’ha descartat el seu traçat original, costós de refer.

És des d’aquest tram que sortia el camí. La primera part del camí transcorre per la Pedrera del Morell, d’on treien llambordes granítiques, com en moltes petites explotacions situades als peus dels cingles i que aprofitaven els nombrosos afloraments granítics a Alforja i Vilaplana. El camí que discorre per la pedrera es fa una mica laberíntic per la munió de ramals existents, fruit de l’explotació de la pedra.

Més amunt, el camí passa pel Bosc del Morell, d’alzines i, ja a dalt del bosc, es veu més clar. Les darreres roques ígnies del sòcol van transitant vers els gresos rojos i sedimentaris. El traçat ja és ben evident a l’entrar en l’antic terme de la Mussara. El cingle roig és trencat i es passa per la vora de petites coves, aprofitades com a refugi, ja que alguna d’elles té el sostre ben fumat.

La Cova del Canet

El camí, tot i que puntualment l’ha tocat alguna esllavissada de terra originada el dia del paorós aiguat, presenta un cert caràcter: el traçat és còmode amb ses marrades oportunes, emmarcat per pedra seca i, segurament empedrat. Sols li faltaria una mà per recol·locar la pedra i consolidar el camí.

Superat el cingle roig, s’entra en la cingla i es troba el Camí de les Cingles, que se segueix cap a ponent. Es passa per la vora de la Font del Ximet, ara seca i perduda, on sols la recorden alguns joncs ofegats per la pinada.

El camí ara ja és transformat en pista, la qual s’enfila en giragonses per tal d’entrar en els antics conreus de Cal Canet. Més amunt, s’arriba al mas. En la seva era sembla que encara s’hi feineja…

L’antic i enigmàtic Corral de Gomis