Aquest camí és una variant per anar del Pinetell a Rojals. Te la singularitat de passar per una cova on la tradició diu que hi reposen les ànimes en pena. Sigui com sigui, aquesta coveta recollida per Josep Iglésies dóna nom al barranquet per on passa el camí. Comenta Iglésies (1927), d’aquesta cova que “una lleu excavació ens feu trobar diferents restes d’un esquelet humà… Sabem d’un pastor, que hi trobà un crani, el qual penjà al coll del seu gos com una esquella. Ens diuen que, dies i dies, per aquells encontorns, es veié el gos amb el crani al coll“.
Pels entorns, dos forns de calcària, els marges del fons del comellar i una densa garriga que ara en dificulta el pas. El barranc entra dintre la zona d’influència del gran Mas de Nogués i la cova podria estar influenciada per la tectònica que assolà el Serret dels Avencs, als peus del qual es troba la cova, si bé el gran caos es troba més allunyat.
El camí surt del viarany que duu del Pinetell al Mas de Nogués, poc després de deixar el Camí vell de Rojals. Perdut, hom va endevinant el rastre per sota els romers i els coscolls. Més amunt, en els bancals, es fa més perdedor, fins arribar al Collet de la Medina, que guaita cap el Barranc del Pouet, cap a on el camí, ara trescat per caçadors, baixa per una frondosa i bonica obaga.
Del Barranc del Pouet, es pot seguir cap a Rojals per diferents camins més coneguts.
Amb molt d’agraïment a Joan Josep Estivill, per la feinada feta entre coscolls i la gran rabejada primaveral.
Un forn de calcària al fons del barranc i a tocar del camí
L’entrada a la cova
Algunes restes òssies trobades
El toll del Barranc del Pouet. en avall de la bonica Font del Pouet
