El Camí de la Coma, a Mont-ral

Quin poble o llogaret no disposa de la seva Coma… La Coma, un mot que assenyala un terme geogràfic: “Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya“, segons el DCVB. El mot ha desaparegut del llenguatge i ara és un fòssil toponímic.

Aquesta Coma, que pertany al terme municipal de Mont-ral, es troba en el fons d’un torrent entre la Cadeneta i el Molí del Fort. Per tal de retrobar.nos amb aquest vell camí, hom pot eixir d’alguns dels masos que conformen la Cadeneta. He triat el Mas del Verd, bonica masada que conserva l’aire tradicional dels habitatges de la muntanya. Com no pot ser d’altra manera, passem vora la formosa alzina del mas.

Inicialment es va pel Camí que porta cap a Farena, fins un colletó on es baixa cap el torrent de la Coma. El camí discorre per la dreta del torrent de la Coma, tot passant pels torrents que hi desguassen; de primer, el torrent del Mas del Verd i, en acabat, el torrent del Mas de Feliu. Al vessant oposat, destaquen uns torms de pedra en el Solà del Verd.

El camí va per l’Obac de l’Ardena, que és una de les cases que conforma la gran masada del Mas d’en Feliu.  Es davalla cap el fons del torrent, que es veu molt enclotat. Se’l creua i es va arran de la paret de cingle que va conformant l’anomenada Cova d’en Rius, petit aixoplug a recer del abalmament, poc profund i allargassat.

El camí puja lleugerament i es passa per sobre de la Font del Blau, és a dir, de Cal Blau de Mont-ral. Es tracta d’una bonica surgència vauclusiana, que alimenta d’aigua a la Coma. Antigament, sembla que hi haguè una resclosa per elevar el nivell de l’aigua i alimentar un rec. Actualment, la surgència no forma el toll pregon, gran i bell, que es descrivia a la Guia del 1960. Tot i això, el paratge té una bella i isolada salvatgia difícils de trobar avui en dia.

El Camí de la Coma entra en els antics conreus, avui envaïts per una frondosa vegetació, tot passant per la vora dels conreus del Perical i de la Parada Llarga. Al final, es passa pel costat de la petita Caseta de la Coma, de la que encara es veuen les parets. Finalment, es creua el torrent de la Coma i s’arriba a la pista que ens portarà més còmodament fins el Molí del Fort.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Feu un comentari

El Camí de l’Obac, a la Febró

L’Obac, pronunciat /aubác/, és una gran partida de terme que correspon amb el vessant N dels Plans de la Pona, entre la Roca del Migdia i la Punta. Dos camins hi porten des de la Febró: el Camí del Mas de l’Helena o del Cintet; i el Camí del Mas dels Frares. El primer camí puja fina a dalt dels Plans de la Pona, mentre que el segon, va planejant a mig vessant per anar rodejant la Punta.

Entre ambós camins, un vell camí creua per la part inferior de l’Obac, fent com de partió amb el Mas d’en Bella, una altra important partida de terme. Un altre camí esborrat per  l’abandonament de l’explotació del bosc. Es dóna el cas que per aquest camí va passar l’any 1973, la 37ena Marxa de Regularitat de Catalunya, que van organitzar les entitats excursionistes de Reus.

El camí està bastant perdut. Sovint es confon el seu traçat amb els rastres d’arrossegament de troncs. Altres camins van derivant d’ell, cap a les antigues carboneres encara ben visibles.

I es passa a la vora de tres fonts, que es troben aliniades a la mateixa cota, com mostrant la presència de l’estrat geològic més impermeable que capta l’aigua del Motllat de la Pona i l’evacua cap aqueixa banda de la muntanya.

La Font de la Salut, que encara omple la bassa vella on fa cap l’aigua:

 

La següent font és la del Txurvió, bonica surgència amb una propera bassa ja perduda:

I la Font de l’Arquer, enmig de la llera d’un barranquet:

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Feu un comentari