L’enigma del Grau d’en Saura

El coneixement que tenim dels vells camins, en el cas que ens ocupa de les Muntanyes de Prades, però que segurament es pot aplicar arreu de les muntanyes del nostre país de parla catalana, ve fixat per una mena de clixé fixat en un moment determinat. Es fixen uns camins i uns noms. Altres cauen en l’oblit i la natura canvïa la seva fesonomia.

En el cas dels noms, és més difícil de copsar quin fou el nom originari. Els noms es van succeint tal com van passant les generacions, però alguns, ben interessants, resten des de l’edat mitjana ben vius encara, potser amb les arrels posades en l’antigor.

Altres són desplaçats. I el cas del Grau d’en Saura en podria ser un.

Actualment no hi ha confusió del camí que dóna nom. Un pal indicador de la Secció Excursionista del Reus Deportiu i els cartells de l’Associació Excursionista de Cornudella de Montsant així ho indiquen sobre el terreny.

Tanmateix, les guies excursionistes de 1930 i 1960, el mapa excursionista del 1967 i el llibre “Noms de lloc i de persona del terme de Prades”, del 1985, de Ramon Amigó, no fan referència al camí que assenyalen les nostrades entitats. Però em sobta que no ho tracti igual en Ramon Amigó al llibre “Siurana de Prades” del 1995, que inclús canvïa les referències del lloc per on passa.

La descripció més acurada és segurament la de la Guia del 1960 que hi passa en 2 itineraris i ofereix una exacte descripció. Us remeto a la obra que, en resum, descriu:

  • El camí vell de Cornudella a Capafonts. Seria el que actualment s’ha rebatejat com a “grau d’en Saura”. El camí davalla en direcció Cornudella de Montsant tot passant per la Font de la Vena.

Font de la Vena

 

  • Grau d’en Saura. És el camí vell que puja del Mas d’en Lluc tot passant per la Font del Grau d’en Saura o del Boix (actualment rebatejat com a Grau d’en Llop).

Font del Grau d’en Saura o del Boix

Tal com assenyalen la guia excursionista de 1960 i el llibre “Noms de lloc i de persona del terme de Prades”, el Grau d’en Llop queda a poca distància més al N, i es tracta d’una escletxa practicable però sense camí que hi transiti.

Si prenem com a referència les fonts esmentades i la direcció que pren cada camí, crec que es podria afirmar que estem en un error de nomenclatura, per desplaçament.

Això sí, difícil d’arreglar…

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | 8 comentaris

del Camí de la Terrena, a la Selva del Camp

D’intents fallits de resseguir camins d’aqueixos que en dic oblidats, n’hi ha uns quants. Voldria simplement ressenyar-ne un que, de la Selva del Camp portava qüasi bé fins al Puig d’en Cama. Actualment, bona part del camí és pista forestal que dóna accés a les finques que es van apariant, o espatllant, segons el gust de cadascú.

Transcorre per la partida de la Terrena, a les faldes de Sant Pere, fins a un punt on el camí senyalitzat com a sender local, agafa una drecera que puja a la ermita. Poc més enllà, continuant per la pista, continuava el camí, ara totalment perdut, per dessota un marge tot pujant suaument pels difícils costers de rocarell del Puig d’en Cama, tot anant cap el Bosc de la Vila, fins arribar a la carena principal sobre la Font de les Monges, abans de la mencionada talaia del Baix Camp.

Se m’ha fet difícil resseguir el sender, tapat com està i erosionat en diferents punts. Paisatgísticament, destaca la visió d’algunes deveses de noguerola (Pistacia terebinthus), espècia antigament cultivada i potser reducte d’algun antic conreu local. El camí pujava tenint l’alterós castell de l’Albiol enfront en constant vigília. Un camí que és d’esperar que es recuperi des de l’actiu moviment excursionista selvatà.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Feu un comentari