Segons la bibliografia, a la Febró hi consta un molí fariner (Carrutxa. 2002. Els molins hidràulics fariners de la conca alta dels rius Siurana i Montsant), el conegut com a Molí de la Febró, o del Gegant, un renom de la Febró.
Tanmateix, en Ramon Amigó i Albert Manent esmenten un segon molí fariner: el Molí dels Escanals.
En el Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve províncias de España, de la Junta general de Estadística, del 1860, s’esmenta un sol molí fariner: el Molí del Folch.
Si anem sobre el terreny, ens trobem amb la dificultat de les grans alteracions que ha tingut històricament la llera del riu. La darrera i ben coneguda, la riuada del 1994. Moltes restes van res emportades riu avall. Se sap que alguna roda de molí va arribar fins a la cua de l’embassament de Siurana.
La primera resta d’un possible molí la trobem a 1,2 km de la Febró, riu avall. Coincideix exactament amb la ubicació del Molí del Folch, esmentat en el Nomenclátor.
El possible Molí del Folch
Aquesta construcció recorda la morfologia visible encara als Quatre Molins. L’aigua del molí sembla que procederia de la Font del Riu. Aquesta font, d’aigua segura, és la que actualment i en època d’estiatge, aporta el cabal permanent al Riu de Siurana. L’entorn de la font es troba molt desdibuixat precisament per l’efecte de la darrera riuada.
Més avall i a poca distància, desguassen els Escanals, en la coneguda Tosca dels Escanals. Fent cas a Amigó i Manent, aquí hi hauria hagut un altre molí, avui desaparegut. L’aigua dels Escanals també és bastant segura i el desnivell disponible sembla ben aprofitable per a un saltant de molí. Tanmateix, la disposició de l’aiguabarreig en la llera del Riu és molt propícia a l’embat de la força del riu. Seria agosarat identificar alguna resta entre els marges que encara aguanten en el marge del riu.
Es diu que al desaparèixer el Molí dels Escanals, un aqüeducte feia saltar l’aigua dels Escanals cap a la sèquia del Molí de la Febró, que baixa per la vora oposada del Riu. La sèquia és ben visible encara.
L’inici del Camí del Mas d’en Bella, pels Escanals
L’aigua dels Escanals
El tercer molí és el més conegut: el Molí de la Febró o del Gegant. L’aigua es captava del riu d’una sèquia, sembla que una mica més amunt de la Font del Riu. Posteriorment es reforçava amb l’aigua dels Escanals. Una gran bassa abans del molí n’administrava el pas de l’aigua. Dels tres molins, aquest sembla el més complexe i,potser, el més modern.
La sèquia del Molí de la Febró, a l’alçada dels Escanals
