Els Bassis del Boter és una surgència d’alçada que es troba a Montsant. Era una font que antigament omplia uns bassis fets de troncs. Posteriorment, es varen fer d’obra.
Com a Parc Natural que es va declarar el 2002, era de suposar que aquesta font gaudiria de la protecció i bon quefer dels gestors de l’espai. Però tot queda en propaganda, omplir-se la boca de “territori” i pagar quotes a les patums que fan xerrades.
Però lo terrenu ni el trepitgen, sols són noms en un mapa, que ni coneixen, aquests gestors.
Això és el que es pretén per a les Muntanyes de Prades, també…
La qüestió important: els Bassis salvaguarden els cirers d’alçada que resten a Montsant, tal com a la Cova del Miró. De fet, són els únics que conec.
Ai, que es van morir els cirers que hi havien al famós Clot del Cirer.
El Camí: dels bassis, cal remuntar el barranquet fins a una coveta (Cova del Boter?), i allà, pel rost amunt, per una vereda de cabres, segons la guia del 1960; encara aguanten una velles fites que marquen el pas. A dalt, per una ampla cingla, fins pujar al camí que comunica la Serra Major amb el Grau de l’Escletxa.
Els Bassis: no brolla aigua. Sols es veu aigua estancada. El primer bassi està intacte. Caldria netejar la surgència i recuperar-la.
El mapa del camí dels Bassis del Boter
Rebrotims de cirer, entre els esbarzers. Sota hi haurien els bassis.
El bell exemplar de cirer, que malda per sobreviure.
He pogut veure el primer bassi. La resta, estan totalment colgats. La surgència es troba estancada. Tranquils gestors del parc, els esbarzers tallats tornaran a rebrotar…
La coveta que hi ha més amunt dels bassis.
El comellaret on es troben els bassis.
La Punta del Boter.
Els Bassis, en una imatge extreta d’internet. Avui estan colgats d’esbarzers i no són visibles. I la surgència s’ha anat perdent.