D’intents fallits de resseguir camins d’aqueixos que en dic oblidats, n’hi ha uns quants. Voldria simplement ressenyar-ne un que, de la Selva del Camp portava qüasi bé fins al Puig d’en Cama. Actualment, bona part del camí és pista forestal que dóna accés a les finques que es van apariant, o espatllant, segons el gust de cadascú.
Transcorre per la partida de la Terrena, a les faldes de Sant Pere, fins a un punt on el camí senyalitzat com a sender local, agafa una drecera que puja a la ermita. Poc més enllà, continuant per la pista, continuava el camí, ara totalment perdut, per dessota un marge tot pujant suaument pels difícils costers de rocarell del Puig d’en Cama, tot anant cap el Bosc de la Vila, fins arribar a la carena principal sobre la Font de les Monges, abans de la mencionada talaia del Baix Camp.
Se m’ha fet difícil resseguir el sender, tapat com està i erosionat en diferents punts. Paisatgísticament, destaca la visió d’algunes deveses de noguerola (Pistacia terebinthus), espècia antigament cultivada i potser reducte d’algun antic conreu local. El camí pujava tenint l’alterós castell de l’Albiol enfront en constant vigília. Un camí que és d’esperar que es recuperi des de l’actiu moviment excursionista selvatà.
