De jous i fous

Ací estem, entre los coscolls, matabous, alzines i pins d’aqueixa part de la vall del Brugent, per allà Frena (o Farena). Quan u sua la cansalada en un d’aquestos camins, la ment se’n va cercant el per què dels noms, i que me perdonin tots aquells que els cansi la toponímia, que els invito a tancar la present pantalla.

Algun llibre en parla com a Camí de la Foueta, nom simpàtic ja d’entrada per l’ús del diminutiu. El Diccionari CVB dón lo significat de “Barranc estret; coll de muntanyes, pas entre dos penyalars”. I on serà la fou? De fet, el camí passa per la vora d’un estret saltant que cada estiu crida a multituds, que anomenen el Toll de l’Olla. Qui sap si antigament aquest indret portés el nom de la Foueta. Segurament sigui més escaient el nom de l’Olla, sigui per la evident semblança del toll, o perquè l’aigua hi bull amb la nombrosa clientela que s’hi submergeix,

Tanmateix, si em de fer cas a la Toponímia de les grans institucions catalanes, el ICGC transcriu aquest nom de lloc com la Fueta. El primer que hom pensa és que /fueta/ és la real transcripció de la pronuncia local del mot “foueta”. Semblaria evident, tot i que tal error no se l’hi escau a la ja veterana institució.

Però cal llegir a n’Eugeni Perea Simon, que en el seu estudi de la geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica, no ens parla de fouetes ni fuetes. En la documentació antiga que es conserva antigament s’escriguí “jueta”, sense escatir en el possible significat del topònim.

I és ací quan ens trobem orfes d’estudiosos de les Muntanyes de Prades, que ens il·luminin amb el saber d’aquesta terra que es va perdent. Simplement afegiré, com a comentari de conversa de cafè, de què el possiblement en aqueix cas se repeteix el mecanisme de transcripció fonètica que fa que el transcriptor, normalment personatge forani, escrigui el més paregut al què creu entendre. Podria ser, doncs, la “Joueta”, tot i que la feminització del mot no sembli escaient en cap cas.

Em ve a la ment per certa afinitat de topònim, el cas del mundialment famós camí de la comarca de la Marina Alta: el Camí de les Jovades, col·loquialment anomenat /juvees/. En aquest cas, el significat antic de jovada és la superfície terra que llaura una parella de bous.

D’una manera o altra, qui sap lo, el mot “jueta” ens podria portar a la parella de bous, aquella parella de bous que temps enrera llauraven i feinejaven als sembrats dels Masos de la Cadeneta i que es portaven a moldre als molins propers del Brugent, potser als del Balanyà de Capafonts, que en tenien varis molins per allà al Brugent.

I perdonin lus intel·lectuals per aquest agosarat escrit… que no dón durus ni porta a turistes.

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>