Les Comes és una partida de terra del terme d’Alforja, situada entre el cingle roig i el Barranc de les Comes com a límits superior i inferior, entre el coll d’Alforja i els Crosos.
Del Camí vell del Priorat, surt la pista que recorre el Camí de les Comes, primer pel territori del Mas de l’Aleu, fins vora una ensulsida caseta, on fineix la pista. Els camí està totalment perdut a partir d’ací. La boscúria i les torrentades han desfigurat el camí que continuava resseguint el barranc, a certa alçada, tot passant per altres casetes, ara ben perdudes.
El final de la pista s’està convertint en un abocador incontrolat
De les comes que havíen existit, Jassans en recull alguna en la seua toponímia d’Alforja, com la Coma del Quijote i la Coma del Xalan.
Algun rastre de camí puja per alguna de les comes, tot creuant la carretera, s’encara cap els cingles. Per aquell sector, el cingle roig comença a desaparèixer i sobre els terrenys saulonosos directament s’hi comença a assentar el cingle blanc.
Destaca una àrea que, tot aprofitant un pany de cingle blanc trencat i poc massiu, s’hi obriren diferents forns per tal d’obtenir la calç; un forn dels quals és a tocar i ben visible de la mateixa carretera.
A prop, la darrera paret de cingle roig hi observem unes excavacions a la roca que fan pensar amb una mena de construcció o habitatge feta amb troncs.
Més amunt, hi destaca una curiosa fita que, per la seua fesomia, sembla que no sigui recent. La fita es troba a la ratlla entre els termes d’Alforja i Arbolí, a tiro de pedra del coll d’Alforja, sota un pas que puja a la Coma del Vernet. Del coll d’Alforja a la fita podria ser ben bé que hi pugés algun ramal de carrerada o camí, per pujar més ràpidament cap a la muntanya. Tanmateix, l’ampliació i el camí perimetral de la pedrera Blanca, han mig afectat el pas, però podent-se evitar fàcilment passar vora aquest clot excavat.
Ja situats a la Coma del Vernet, hom podia seguir per dos camins per tal d’anar a Arbolí. Cap a la la dreta, l’ample camí avui perdut que portava a enllaçar amb l’anomenat Grau de l’Embut. I, d’altra banda, seguint recte tot passant pel Mas de l’Escalet i el Mas de Gallarí, cap a la vila d’Arbolí.
