La Rasa de l’Englina es troba a la capçalera del Barranc del Gorg. Davalla de la Serra o de les Pinedes fins confluir amb el Barranc de l’Obac. Més avall, també hi confluiran la Rasa del Portell i el Barranc de la Font de Verdú, per originar el concorregut Barranc del Gorg.
Resulta difícil precisar els racons més apartats dels termes d’Arbolí, de la Mussara i de la Febró. Es diu que la Rasa de l’Englina fa de partió dels termes de la Mussara i Arbolí. Tanmateix, vist els límits municipals, l’Englina quedaria dins el terme d’Arbolí. La toponímia d’Arbolí no recull aquest topònim. Podria ser que les terres fossin transitades sobretot per mussarencs o febrorencs. De fet, qui recull el topònim és en Ramon Amigó en la toponímia de la Mussara, però el situa en aquest terme. També, Albert Manent recull el topònim en la toponímia de la Febró, tot situant-lo fora de la Febró; tanmateix el recull en la forma “l’Enclina“. De fet, aquells rodals resten a la vora dels masos de l’Hel·lena, de la Cova i del Xollat, del terme de la Febró. Propers també són els masos del Cintet, de l’Asidro i de cal Blai de la Mussara.
Del Pla del Peiró situat vora el Camí de les Pinedes o dels Castillejos, s’agafa el camí que porta a la Mola de l’Estevenet; allà on es desvia el Camí de l’Obac, davalla pel fons del fondal un rastre de camí; pels plans argelosos de la capçalera de la rasa, coneguts pels Prats de l’Englina es poden trobar diferents xumadors, bons abeuradors pes a senglars i cabirols. El camí va resseguint més aviat la vora dreta de la coma. Avall, a la mateixa mà, es van trobant petits cingleretes, una de les quals forma una coveta: podria ser la Cova de l’Englina esmentada per Amigó.
A mesura que es davalla, el caminet va fent-se perceptible i la rasa comença a fer-se més pregona. La rasa mostra els efectes dels aiguats del 1994 que va sacsejar la muntanya; tot i aixó encara és visible. al fons de la rasa, la Font de l’Englina que brolla en el llit de la rasa; l’aigua serà poc visible ja que ben aviat desapareix per filtració en el terreny.
El caminet ara s’anirà allunyat dels fons de la rasa; aviat conflueix amb un altre camí que baixa, si fa no fa, del mateix indret, per allà la part alta del Camí de l’Obac.
I novament es repeteix la història: les restes de tala de pins cobreixen el terreny, els rastres d’arrosegament dels troncs confonen el passavolant. Davant, queda ja proper el Mas de l’Hel·lena, i un camí hi puja. Un altre camí porta cap el Mas de la Cova i cap els masos del Cintet i de l’Asidro.
Així anem a buscar el vell camí de la Mussara, tot passant pel corral de la Cova, on l’abandonament encara no hi ha arribat del tot.