Aquest camí ha estat un goig recuperar-lo, si bé sempre és ingrat entaforar-se per camins embardissats. De la vegetació, d’aquest Bosc de la Font de Verdú, es tracta d’un bosc mixt de pi roig i alzina, amb un important regenerat de teix i molts caducifolis, amb un sotabosc important, sobretot de boix i marfull, com correspon a una obaga d’aquestes muntanyes.
La font de Verdú, actualment fa d’abeurador al ramat d’ovelles que transita pels verals: la bruticia del ramat i l’erosió que provoquen han alterat l’entorn de la font. A més, tota l’aigua es recollida per una mànega cap els abeuradors i la font ja no raja pel visitant.
El tram del Mas dels Frares fins a baix el Barranc del Gorg encara no l’he resseguit, bàsicament per mandra , doncs el sector que m’interessa és el de la banda del terme d’Arbolí. Encara es veu alguna carbonera i enmig del bosc ufà, les pedres dels marges.
Tal i com s’explica a la guia del 1960, aquest camí es tracta d’una carrerada, la de la Font de Verdú. De fet, s’ajunta amb la carrerada reial al Mas dels Frares, tot i que ambdues venen de la Pineda. Sembla que la carrerada reial hagués quedat en l’oblit molt abans que aquesta carrerada, doncs devia ser més pràctic transitar per la Font de Verdú que pel Portell, per on es traçà la Carretera del Mas del Fàbregas.
Per acabar, un petit reconeixement al prohom reusenc Evarist Fàbregas, antic propietari del Mas dels Frares, qui caminà per aquests camins, amb els seus hostes, com Joan Montseny, pare de Frederica Montseny.