Plànol de l’atermenament del bosc de Poblet (1899)

Publicat el 19/02/2013 per Manel

L’any 1899 es realitzaren els treballs de camp per delimitar el perímetre del bosc de Poblet, aleshores propietat de l’Estat. Aquells treballs es feren des del 10 d’octubre fins el 18 d’octubre, clavant estaques com a fites provisionals amb un total de 110 fites o mollons. Duran aquests dies també es delimità el perímetre de les finques privades enclavades dins del bosc de Poblet: Granja de la Pena, Mas d’en Pagès, plana del Misé i Granja de Castellfollit.

Un vegada realitzats els treballs de reconeixement dels límits del bosc sobre el terreny, s’iniciaren el treballs topogràfics de senyalització de les fites i aixecament d’un plànol a escala 1:10.000. Aquests treballs s’acabaren el 5 de desembre de 1899.

Detall de l’enclavament de les finques de l’antiga granja cistercenca de la Pena

Detall de l’enclavament de la granja cistercenca de Castellfollit amb les seves terres de conreu.

Detall de l’enclavament del mas d’en Pagès. Es pot apreciar clarament com en aquella època les terres d’aquest mas eren dins del bosc de Poblet i per tant dins del terme de Vimbodí. Actualment aquestes terres estan adscrites al terme de Prades.

Publicat dins de Estudis i recerca, Història | Feu un comentari

Els Frares Encantats

Publicat el 19/02/2013 per Manel

Aquesta formació geològica és anomenada popularment com els “Frares encantats” i és visible des de pràcticament tota la zona del barranc de la Pena.

Si volem accedir-hi, ho farem per la pista forestal que puja a la Pena. A l’arribar a la cruïlla amb la pista de Rojals, la seguim a la dreta fins a un tomb molt tancat que també serveix com a mirador. En aquell punt trobarem unes escales que baixen de la pista i podrem anar fins al peu de les roques.

Publicat dins de Geologia, RACONS DEL BOSC DE POBLET | Feu un comentari

La explotació de pedreres

Publicat el 23/01/2013 per Manel

L’explotació de pedreres han estat presents al bosc de Poblet al llarg dels anys, destacant sobretot als barrancs de la Pena i de Castellfollit.

Les diferents pedreres existents són bàsicament de jaciments de pòrfirs granodiorítics que tingueren la seva màxima activitat a mitjans del segle XX. Aquestes pedreres s’explotaven per extreure’n llambordes, per pavimentar carrers i grava (matxaca) per les vies del ferrocarril i les carreteres. Actualment no existeix cap explotació en funcionament, si bé l’impacte paisatgístic actual d’aquestes excavacions és dels més importants del bosc de Poblet.

Al barranc de la Pena també foren aprofitades les pissarres negres grafitoses silurianes per obtenir terra negra.

Publicat dins de Geologia | Feu un comentari

Llibre de les fonts del Paratge Natural de Poblet

Publicat el 14/01/2013 per Manel

Llibre de José Luis de la Peña editat per la diputació de Tarragona l’any 2010 dins de la col·lecció de guies temàtiques de la Medusa.

El llibre ens ofereix un inventari exhaustiu de les fonts del bosc de Poblet i d’altres properes que ens troben dins dels límits del PNIN de Poblet.

Cada font té la seva corresponent fitxa, amb fotografia a color i localització.

 

Publicat dins de Fonts, Llibres | Feu un comentari

Casa forestal de Castellfollit

Publicat el 04/01/2013 per Manel

La casa forestal de Castellfollit és una de les tres cases forestals existents al bosc de Poblet i la més petita de les tres. La trobem ubicada al cor mateix del barranc de Castellfollit.

La seva construcció fou realitzada durant la segona dècada del segle XX. A diferencia de les cases forestals de la Pena i del Tillar aquesta fou construïda sense aprofitar cap de les antigues granges que el monestir de Poblet havia tingut dins del bosc.

L’indret on s’alçà la casa forestal és conegut com la font Negra.

La casa fou utilitzada fins a la Guerra Civil com a vivenda d’un guarda forestal i la seva família. Després de la guerra ja només era habitada en la temporada d’estiu.

En la dècada dels setanta els voltants de la casa foren condicionats com àrea de lleure i també s’asfaltà la pista forestal per facilitar l’accés a l’àrea.

Àrea de lleure de la font Negra o de Castellfollit

Placa de ferro colat que deuria ser col·locada en temps de la II República (1931-1936), ja que es pot apreciar la corona mural de l’escut, en comptes de la corona reial.

Publicat dins de Patrimoni Arquitectònic, RACONS DEL BOSC DE POBLET | Feu un comentari

La roureda de roure reboll

Publicat el 03/10/2012 per Manel

El reboll o roure reboll (Quercus pyrenaica) és un roure present en molts llocs de la Península Ibèrica però que, per singular caprici taxonòmic, duu aquest nom científic tot i no haver-n’hi als Pirineus. A Catalunya, aquesta espècie només es pot trobar al Bosc de Poblet. El nom comú, més encertat, ve de la capacitat de rebrotat quan se’l talla, cosa que permet l’explotació forestal dels seus boscos pel sistema de mata rasa (tallar tots els arbres d’una parcel·la i deixar que rebrotin, tot podant els tanys). Pot arribar a fer 20 m d’alt.

El roure reboll (Quercus pyrenaica) el trobarem als voltants del tossal de la Baltasana, i li dóna importància singular al bosc de Poblet ja que es tracta de l’única roureda d’aquest tipus a tota Catalunya. És un roure de caràcter clarament atlàntic, aquesta comunitat té com a límit de distribució oriental les Muntanyes de Prades i el massís de Penyagolosa, al País Valencià, tot seguint el Sistema Ibèric, assolint el seu màxim esplendor a la part nord-occidental de la Península Ibèrica.

No apareix com una formació vegetal homogènia, tant sols al voltant del tossal de la Baltasana, en un espai molt reduït, si tenim en compte l’àrea potencial de la roureda. A causa de la seva explotació històrica, als espais desforestats apareixen zones on el pi roig és l’arbre dominant i encara, en els llocs més castigats, no es troba res més que la brolla d’estepa de muntanya (Pteridio – Cistetum lavandulifolium), comunitat vegetal que constitueix la primera etapa de degradació de la roureda. 

La fulla del roure reboll és molt característica i és el símbol del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà.

Publicat dins de Vegetació | Feu un comentari

El cabirol. Fantasma del bosc

Publicat el 08/02/2012 per Manel

El cabirol (Capreolus capreolus) fou reintroduit al bosc  de Poblet el febrer de 1995, concretament s’inicià la repoblació amb cinc femelles i dos mascles. Més tard es continuà la seva repoblació fins a alliberar una trentena d’exemplars.

Les condicions del bosc de Poblet són idònies per aquest tipus de cèrvid i la seva adaptació fou perfecta.

El nombre de cabirols actuals es desconeix, però han estat molts els que s’han vist tant dins com fora de la zona protegia del bosc de Poblet, a pesar de ser una espècie molt difícil de veure per ser molt fugisser i amb grans aptituds de camuflatge dins les zones boscoses. Popularment se’l coneix com el fantasma del bosc per la dificultat d’observar-los.

Publicat dins de Fauna | Feu un comentari

Plànol topogràfic de 1923

Publicat el 28/01/2012 per Manel

L’any 1924, passats ja 20 anys dels primers treballs de reforestació del bosc de Poblet iniciats per l’enginyer Josep Reig, s’efectua un primer inventari forestal per diagnosticar l’estat del bosc.

Aquest plànol topogràfic és un testimoni d’aquell inventari i tota un joia històrica. Es pot apreciar perfectament la xarxa de pistes forestals construïdes per poder dur a terme el treballs de reforestació i que actualment encara és vigent amb molt pocs canvis.

A la xarxa de pistes i senders també es va sumar la construcció de les cases forestals (la Pena, Castellfollit i el Titllar) que actualment encara es conserven i on vivien els guardes forestals encarregats de la vigilància i control de tot els bosc públic (anomenat des d’aquella època com a bosc de l’Estat). La tasca dels guardes forestals durant aquests primer quart del segle XX fou molt important, ja que el bosc de Poblet restà tancat a cap aprofitament per tal de facilitar la regeneració forestal. No fou fins després de l’obtenció dels resultats satisfactoris de l’inventari forestal de 1924, quan es tornaren a reprendre alguns aprofitaments al bosc.

Treballs al barranc de la Pena a principis del segle XX

Publicat dins de Història | Feu un comentari

El carboneig

Publicat el 03/01/2012 per Manel

Actualment el bosc ha deixat de ser una font de riquesa per convertir-se en un espai d’ús social, on la societat actual gaudeix del contacte amb la natura més salvatge. Anys enrere però, el bosc generava tanta o més riquesa que les terres de conreu, del bosc s’extreien una gran varietat de productes i eren molts els oficis relacionats amb l’extracció, fabricació, manipulació i obtenció d’aquests productes.

El carboneig per l’obtenció de carbó vegetal a base d’una lenta combustió de la fusta, normalment alzina, era un d’aquells oficis. Ser carboner era força dur, de fet, es diu que els carboners i els miners eren dels oficis més durs que existien.

La “carbonera” era el lloc (plaça) on s’alçava la pila de llenya que després era recoberta amb rames i terra. Al seu costat els carboners i feien la “barraca” on hi passarien els dies que dures l’encesa de la pila.

Al bosc de Poblet la practica del carboneig hi va ser present des de sempre, i especialment després de la Guerra Civil, a les dècades dels quaranta i cinquanta, quan la gana aprestava i qualsevol forma de guanyar-se la vida era benvinguda.

De fet els alzinars de rebot actuals del bosc de Poblet són l’herència d’aquelles darreres piles enceses a les places carboneres.

L’equip de gestió del Paratge Natural de Poblet construí una pila en una antiga carbonera amb finalitats pedagògiques a l’itinerari de l’alzinar de la Pena.

Publicat dins de Oficis Tradicionals | Feu un comentari

Pou de gel de la Mitjana

Publicat el 29/12/2011 per Manel

Aquest pou de gel el trobarem a prop de la Granja Mitjana, a la dreta de la ctra. de Prades, tot just abans d’arribar a la granja. Per tant la seva ubicació és troba fora del que podrien anomenar normal, ja que seria més lògic torbar-nos tots els pous de gel a les cotes altes del bosc de Poblet, però aquest es troba a la plana.

De fet al monestir de Poblet, també situat a la plana, existeix un altre de pou de gel, si bé aquest podria tractar-se d’un pou per emmagatzemar el gel produït als altres pous que deuria tenir el monestir (pou de la Pena, pou del mas d’en Pagès, pou de la Mitjana …), i que a l’estiu deurien portar gel cap el monestir. 

Actualment hi ha un projecte del Paratge Natural de Poblet per restaurar aquest pou i poder adequar-lo per ser visitat.

Publicat dins de Patrimoni Arquitectònic | Feu un comentari