Fets més significatius del bandolerisme català als segles XVI i XVII
- 1529 Perdó general als bandolers que accepten d’enrolar-se com a soldats als terços de Flandes i d’Itàlia
- 1539 Pragmàtica de Carles V contra el bandolerisme
- 1543 Execució a Barcelona de Moreu Cisteller i la seva colla
- 1544 Ordre del lloctinent de Catalunya d’enderrocar els castells que servien de refugi als bandolers
- 1546 Execució a Barcelona del clergue bandoler Antoni Roca
- 1559 Execució a Barcelona de seixanta-sis bandolers
- 1561 Atacs de bandolers al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles i a l’església de Sant Pere de Bellver
- 1562 L’afluència de bandolers detinguts obliga a ampliar la presó de Barcelona
- 1565 Execució a Barcelona del bandoler empordanès Bartomeu Camps
- 1570 Mort del comissari reial Pere Mateu per un grup de bandolers comandats pels germans Montserrat, Pere i Joan Poc al crit de ‘Muiren, muiren los traidors’
- 1571 Montserrat Poc pren el lloc deixat per Bartomeu Camps i actua com una mena de cap suprem del bandolerisme del Principat
- 1573 Execució a Barcelona del bandoler Joan Poc
- Constatació oficial de la inseguretat dels trasllats de moneda a causa dels bandolers
- 1578 Execució a Barcelona del bandoler Montserrat Poc capturat uns mesos abans
- 1581 El bandoler Tomàs de Banyuls i els seus, que acostumaven a refugiar-se al monestir de Sant Miquel de Cuixà i al castell de Nyer, s’embarquen per servir el rei a Itàlia
- 1582 El bandoler Galceran Cadell, que pertorbava l’Urgell, s’embarca per servir el rei a Itàlia
- 1586 Pragmàtica reial sobre l’expulsió de bandolers, lladres, saltejadors de camins i altres malfactors i delinqüents que van divagant pel regne de València
- 1587 Primer robatori de moneda del rei a Sidamunt per part del Minyó de Montellà, que mor en el xoc contra les forces reials
- 1592 Primeres referències de bandolers nyerros en la documentació de la cancelleria dels lloctinents
- 1599 Pragmàtica reial i edicte sobre l’expulsió i persecució dels bandolers, lladres i saltejadors de camins del regne de València i contra l’acolliment que aquests troben entre els moriscs
- 1602 Inici de l’actuació de Perot Rocaguinarda com a bandoler amb la presa del palau episcopal de Vic
- 1611 Perot Rocaguinarda s’embarca a Mataró, amb els seus, cap a Nàpols com a capità de terços
- 1613 Robatori de moneda del rei per part de la banda del Barbeta, entre els Hostalets i Montmaneu. Barbeta aconsegueix de fugir a Itàlia
- 1616 Execució a Barcelona del bandoler italià Barbeta
- 1622 Inici de l’actuació de Joan Sala i Serrallonga com a bandoler
- 1626 Topada a Vilanova de Sau entre el comissari Pere Antic i les colles de Joan Sala i Serrallonga i dels germans Margarit
- 1627 Encontres entre les forces del lloctinent i les colles dels Margarit i d’altres. Francesc Margarit resulta ferit de mort. Joan Sala i Serrallonga pren el relleu de Margarit i es converteix en el cap del bandolerisme del Principal
- 1634 Procés i execució a Barcelona de Joan Sala i Serrallonga
- 1666 L’actuació de bandolers valencians a la comarca de Tortosa preocupa les autoritats del Principat
- 1665-75 Periode particularment actiu del bandolerisme a Mallorca
- 1668 El bandoler valencià Josep Artús i els seus companys són indultats i embarquen cap a Nàpols
- 1680 Comissió donada pel duc de Veragua a Josep Cases i la seva colla d’onze bandolers, com si fossin oficials de justícia, per perseguir la colla del bandoler Senén, que actua a l’Horta de València. Cases l’obliga a fugir i ocupa el seu lloc
- 1685 Acord convingut per la marxa del País Valencià de les colles dels germans Palàcios (34 bandolers) i dels Gil (59 bandolers)
- 1692 Informe del lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, sobre la desaparició de les colles de bandolers
bandolers
Pere Voltor, “voltors” i Miquel Català, anomenat Pai Català,
A Valls, les bandositats dels famosos nyerros i cadells (els primers representants de la mentalitat feudalitzant dels sectors més rurals i els segons dels drets de les viles) prengueren el nom de voltors (família present ja al segle XVI a la vila) i de morells (capitanejada per Miquel Morell i el seu germà amb elements d’Alcover). Les primeres escaramusses entre els dos bàndols són del 1601 (a Alcover) i del 1602 (a Valls) i en el bàndol dels voltors es destacaven Pere Voltor i Miquel Català, de renom Pai Català, que regnaven de fet a la vila pel terror i eren enemics declarats del rei, i que el mateix 1602 mataren a cops de pedrenyal el comissari reial Epifani Olives i Terés. A la fi al 1602 fou agafat en una batuda Pere Voltor, que fou condemnat i esquarterat. Les activitats dels dos bàndols, però, continuaren, malgrat una concòrdia estipulada a Valls.
Capablanca
Era un humil pagès de nom desconegut que es guanyava la vida fent de mosso de bastaix. Un dia anant a Manresa fou assaltat i li robaren la paga de tot un mes de treball. Molt afectat va prometre’s que mai més tornaria a guanyar-se la vida honradament i, armat de pedrenyal i cobert amb una capa blanca robada a un capità de miquelets, va començar la seva vida de lladre de camí ral. Actuava al camí ral de Manresa, a la serra de l’Obac. Estenia la seva capa al bell mig del camí i ell, amagat darrera una roca o enfilat dalt d’un arbre convidava als infeliços viatgers a deixar tot el que duien de valor damunt la capa. Coneixedor del massís de Sant Llorenç, en sabia tots els amagatalls. No se sap si va ser pres: uns diuen que capturat pel sometent, altres que va ser trobat mort sota l’aixeta d’una bóta de vi…
“Pere Barbeta”1613
El 1613 Pere Barbeta i la seva quadrilla varen assaltar un comboi que portava cent onze càrregues de plata cap a Madrid. L’assalt va tenir lloc entre Els Hostalets de Cervera i Montemeneu. Els bandits es varen apoderar de bona part de la plata. Aviat el Marqués de Almazan va començar una ferotge persecució dels lladres. Al cap de poc varen detenir dos membres de la banda del Barbeta, que era italià, i un d’ells era clergue. En Barbeta va aconseguir refugiar-se als estats pontificis, on va ésser detingut i traslladat a Barcelona, on el varen executar.
Pere Planes
Un dels bandolers més famosos per la comarca del Bages i que tambè ve fer incursions al Camp de Tarragona, va ser en Pere Planes, que amb la seva gosadia va desafiar tot Manresa. Atacava, robava i tenia atemorits tots els manresans. Una de les malifetes que feia sovint era tallar l’aigua de la sèquia i així aconseguia que l’aigua no arribés a la ciutat.
Els ciutadans estaven tips i cuits de les dolenteries i del malestar que provocava el bandoler.
El sometent el va agafar, el van esquarterar i van penjar el seu cap al portal del carrer Sobrerroca. Així va acabar la vida del bandoler.
Castell de Vallespinosa
Documentat en 1030, a través de la toponímia “collum VallSpinosa” sent senyor del castell la família Cervelló. Va pertànyer a Berenguer de Clariana sobre l’any 1175. El 1357 Arnau de Cervelló hi s’adjudica mitjançant compra al rei Pere III, qui més endavant el ven als Armengol i aquests en 1526 a la família Biure els quals a través de diverses generacions el mantenen en propietat fins a principis del segle XIX data en què s’inicia la irreversible destrucció del castell. Està situat a la part alta de turó. Conserva escasses restes, la cisterna i les restes de la seva torre.
Recursos militars baronils.Vallespinosa, 1607
“Constituit personalment lo il·l[ustr]e e noble señor lo señor [sic] don Raphael de Biure, donzell, en la ciutat de Tarragona domiciliat, baró de Aguilar, señor de Prexens e Vallespinosa y carlà dels castells, lloch y terme de Vallvert, assentat en son assento que en la dita plasa estaba de present, a ton de manament del dit señor los homens del dit lloch n‟e eran avisats, convocats y congregats per obtemperar a la crida feta estos dies preppassats acerca de la mostra de las armas. Los quals, ab sas armas e boques de foch, cada hun de ells, mostraren las armas tenien e en virtut del jurament per ells en ma de llur señor prestat, denuntiaren y digueren ditas armas eren seves, pròpries, y així lo un apres del altre, se escregueren y confirmaren com se segueixen: Joan Rosanes, fill de Jaume, un pedrenyal de quatre pams y de roda. Item., Llàtzer Cocha, un pedrenyal de quatre pams, canó de roda. Item., Llorens Anglès, un pedrenyal de roda, de quatre pams de canó.Item., Joan Chrestià, pedrenyal y de roda. Antony Clarassó, un pedrenyal de mida…Item., Joan Matheu, una scopeta.Item., Joan Boffarull, una escopeta //Item., Joan Vilar, un pedrenyal. Item., Joan Alamany, una scopeta.Item., Joan Prunera, lo pobill, pedrenyal. Andreu Anglès, sens armes. Pere Traver, sens armes. Pere Prunera, sens armes. Joan Forner, sens armes. Pere Anglès, dit del Oroscho, pedrenyal. Pere Cocha, pedrenyal de colp. Magí Anglès, pedrenyal de roda. Joan Tortosa, sens armes. Pere Gascó, sens armes. Francesch Guinovart, sens armes. Lorens Anglès, del portalet, sens armes”.
A Mallorca, lluites entre Canamunt i Canavall :
Mateu Ferragut Boda,
Antoni Gibert Treufoc,
Llorenç Coll Barona,
Bartomeu Gomila
Pujol Moiana,
Mateu Reus Rotget,
Jaume Gamundí
—-
Marco Berardi Cosenza Calàbria segle XVI
Anomenat Re Marcone Bandoler calabrès. La seva banda arribà a constituir una mena de govern que exigia tributs locals, fins que fou desarticulada pel virrei de Nàpols, Pedro Afán de Ribera.
Montserrat Poc Principat de Catalunya, a 1528 – Barcelona, 1578 Bandoler.
Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català. El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya. Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra. El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després.
Bartomeu Camps Empordà ? Barcelona 1565 Anomenat “L’Empordanès”
Bandoler, actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès (Selva). Gràcies a l’oferiment de dues-centes lliures fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delatés, fou ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig del 1565. fou processat i executat. No actuaven sols, anaven amb colla una quadrilla més o menys nombrosa, d’aquest personatge l’Empordanès ben poca informació en tenim, però potser sigui el primer del que se’n te referències.
Galceran Cadell Taradell? segle XVI
Militar, cap de la bandositat dels cadells. El 1581 entra a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat. El Bisbe , Hug Ambrós de Montcada, l’excomunicà. Batut a Lles (Baixa Cerdanya), es refugià a França, però tornà a Catalunya el 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exercit.
? Anomenat “Minyó de Montellà” Montellà, Cerdanya segle XVI- Arsèguel, alt Urgell 1588
Bandoler no en tenim el nom, el 1587, a Sidamon (Segrià), s’apoderà amb la seva quadrilla, d’una tramesa de moneda que FelipII feia dur a Gènova per Catalunya. Més tard intentà un cop semblant a Almacelles ( Segrià). Morí en la defensa del castell d’Arsèguel.
La Calderona ,Maria Calderón, coneguda amb el sobrenom de la Calderona era amant, diuen, del rei Felip IV. Mentre la tal Calderona visitava un duc, important personatge de la cort, a València, del qual també era amant, el rei, gelós, ordenà que la recloguessin en un convent. El duc l’ajudà a escapar enviant-la amb un grup d’homes de confiança a les muntanyes prop de Puçol. Maria es va convertir en el cap d’aquests homes i es van dedicar a la lucrativa feina de lladres de camí ral. Aquesta serra s’anomena ara la Calderona i els habitants del Camp de Morvedre, quan son víctimes d’algun abús econòmic diuen: a robar a la Calderona!.
recomano aquesta web per fer un treball de bandolers, o en el meu cas, una llegenda inventada per mi on surt la calderona perquè aquesta dona m’ha agradat el seu caracter.