Procés d’independència de Catalunya

 

 

El catalanisme o nacionalisme català

El catalanisme o nacionalisme català és un corrent social estructurat tant culturalment com política que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política (nació catalana), lingüística, cultural i nacional de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats Països Catalans.

Segons Joan Fuster, Hi ha “catalanistes” perquè hi ha “espanyolistes”, i de fet el catalanisme s’estructura segles després de l’eliminació dels drets catalans. Aquesta pèrdua dels drets es produeix progressivament durant el segle XVIII, primer a la Catalunya Nord amb la prohibició del català l’any 1700 als territoris afectats pel Tractat dels Pirineus i posteriorment al Principat amb l’aplicació dels Decrets de Nova Planta aprovats per Felip V de Castella (oficialment “de España é Yndias”) l’any 1716. La repressió contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes continuaria també durant gran part del segle XIX i el XX amb les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco.

Durant la primera meitat del segle XIX a Catalunya es va afermar un sentiment d’identitat que, amb el pas del temps, va transformar-se en una via de reivindicació de l’autogovern de Catalunya dins el marc de l’Estat espanyol. Abans del que entenem com a “catalanisme polític” ja existia el que anomenem “catalanisme de caràcter cultural” on s’aplegaven homes i entitats de mons molt diversos (literatura, dret, excursionisme, folklore, música, església, etc.).
El catalanisme es basava, en principi, en l’aplicació d’alguns “models” romàntics a la cultura i a la tradició catalana. Davant de la defensa identitària del catalanisme s’hi posicionà el liberalisme que apostava per un nou estat espanyol centralitzat i unitari.

La Renaixença era un moviment per la recuperació de la llengua i els senyals d’identitat catalans. També volia que el català fos una llengua de cultura. L’any 1833, Bonaventura Carles Aribau va publicar l’Oda a la Pàtria, des d’aquí es considera que comença el catalanisme cultural i també s’utilitza com a principi la publicació dels escrits de Rubió i Ors al Diario de Barcelona.
En el mateix període també es va produir la Renaixença popular; hi havia associacions, revistes satíriques, cant coral, excursionisme, teatre,… Uns dels personatges importants són Anselm Clavé, Abdó Terrades, Frederic Soler.

Els antecedents del catalanisme polític són les bullangues. Posteriorment, durant el Sexenni Democràtic, es desenvolupa amb força gràcies al federalisme i al pacte de Tortosa. Quan comença la Restauració borbònica poc a poc es va consolidant el catalanisme polític.
Però, quines opcions ideològiques convivien dins “la casa gran” del catalanisme? Més o menys, amb tots els matisos que vulgueu, distingiríem quatre “corrents”:
– Valentí Almirall i la seva gent, representants del catalanisme laic, democràtic i d’esquerres.
– El vigatanisme format per prohoms de la Catalunya central; es tracta d’un catalanisme conservador i profundament religiós, liderat majoritària-ment per “gent d’església”.
– Intel·lectuals aplegats al voltant de la revista La Renaixença, advocats, periodistes, arquitectes, etc. és de caràcter conservador i agrupa a part de l’alta burgesia barcelonina.
Al 1880 es va celebrar el Primer Congrés Catalanista, impulsat per Valentí Almirall. Van participar-hi tots el corrents del catalanisme. Els acords van consistir en: la defensa del dret civil català, la constitució d’una Acadèmia de la Llengua Catalana i la creació d’una entitat que difongués el catalanisme. Aquesta entitat es va crear el 1882, un any més tard, i es va anomenar Centre Català.
L’any 1885 van presentar el Memorial de Greuges, va ser el primer document catalanista que es va entregar a les autoritat espanyoles on, per primera vegada en molts anys, es feien paleses les queixes i les reclamacions que Catalunya tenia vers Espanya.
El rei Alfons XII no ho va veure malament, tot i que al cap de poc temps va morir. A ra bé, tant el parlament espanyol com la premsa madrilenya ho van reaccionar de manera desproporcionada acusant Catalunya de pretensiosa i les seves reivindicacions totalment fora de to.
Anys més tard, la Lliga de Catalunya va redactar el Missatge a la Reina regent (1888), quan va venir a veure l’Exposició Universal. La primera victòria política del catalanisme va ser l’acceptació del codi civil català per part de l’Estat espanyol.
El 1891 es va fundar la Unió Catalanista. Finalment ,dins del moviment catalanista, després de diverses escissions i fusions al 1901 es funda la Lliga Regionalista. Els líders de la Lliga són: Prat de la Riba, Francesc Cambó,…

Arribats al tombant cap al segle XX, el catalanisme s’anava estenent i començava a arribar a les multituds del carrer. D’aquesta manera, la primitiva ortodòxia del catalanisme del segle XIX es veia trencada per l’aparició de tota una sèrie de tendències, agrupacions i escoles, en les quals es manifestaven totes les idees de l’època, fins i tot les més extremes.

La bonança econòmica de la segona meitat del segle XIX a Catalunya, la Renaixença cultural i el modernisme van promoure una generació d’intel·lectuals, burgesos i tècnics amb una mentalitat catalana i europeista. Els catalans havien deixat de mirar a Madrid per mirar a París, Londres o Roma, en el que teòrics com Vicente Cacho Viu anomenen un procés d’independència cultural. Era una generació optimista , potent a nivell intel·lectual, polític i econòmic. La Renaixença i el catalanisme van generar corals, centres excursionistes, Ateneus, diaris, orfeons, escoles catalanes… tot un seguit d’elements que van bastir la societat civil d’un fort sentiment catalanista.

El catalanisme passa a ser un moviment de masses que es diversifica i es radicalitza.
El 1907 es va crear Solidaritat Catalana, que aplegava tots els partits de tendència catalanista i deixava fora els partits dinàstics i amplis sectors del moviment obrer. Finalment, la “Solidaritat” es va trencar per divergències ideològiques internes i, sobretot, per la por que generaren els fets de la Setmana Tràgica, de la qual les diverses forces catalanistes en tenien opinions sovint contraposades.

El 1910 es va fundar la UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana) que acabarà fent pactes amb el Partido Radical, i que culminaran amb el famós Pacte de Sant Gervasi. Mesos més tard, la UFNR pagarà aquest error i els electors els castiguen amb uns mals resultats electorals, degut a la incoherència d’aliances. Finalment, el 1914, va desaparèixer la UFNR.
L’any 1918 es va presentar un altre projecte per a que Catalunya pogués gaudir de més autonomia, però aquest projecte va ser molt mal rebut a Madrid, tant per les forces polítiques (parlament, diaris, opinió pública,…) com pel mateix rei Alfons XIII.

L’any 1922 es va fundar Acció Catalana, una escissió de la Lliga, però de caràcter més progressista que aquesta. Uns anys abans, sectors que provenien del nacionalisme més republicà s’aplegaren per fundar el PRC (Partit Republicà Català), els seus líders eren Francesc Layret i Lluís Companys. Per un altre banda Francesc Macià va organitzar EC (Estat Català) al 1922 amb objectius independentistes. Desprès d’un dur període repressiu del catalanisme que va ser la Dictadura de Primo de Rivera van aparèixer nous partits. Amb la imminent proclamació de la II República el 1931 va aparèixer ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). ERC era catalanista i d’esquerres, però no marxista. Les bases d’ERC sorgien d’Estat Català, del PRC (Partit Republicà Català) i del diari l’Opinió. ERC va ser el partit hegemònic durant la II República i la Guerra Civil.

El catalanisme durant el franquisme i la transició democràtica
La desfeta del 1939 implicà el desmantellament absolut de l’aparell institucional de la Catalunya autònoma i la destrucció de tota la infraestructura política, cultural i cívica que el moviment catalanista havia anat forjant des del final del s XIX, i transferí a l’exili una part molt substancial de l’activitat nacionalista, des del funcionament de la Generalitat i de les organitzacions polítiques fins a la producció editorial i literària. A l’interior del Principat, la resistència catalanista armada es reduí al Front Nacional de Catalunya i s’esllanguí a partir del 1946 en esvanir-se les esperances d’una intervenció dels Aliats que enderroqués el franquisme, mentre altres partits vells i nous —ERC, POUM, MSC, UDC— mantenien una presència clandestina mínima; paral·lelament, a l’empar d’elements aïllats de la burgesia, sorgien cenacles i publicacions literàries (“Poesia”, “Ariel”, “Occident”, etc) de caràcter molt elitista i d’escassa difusió. De manera gradual aquesta reduïda represa intel·lectual i lingüística abastà sectors creixents de la petita burgesia urbana i rural de tradició cristiana, s’aixoplugà en institucions o iniciatives eclesiàstiques (Comissió Abat Oliba del 1947, escoltisme catòlic, Montserrat) i desembocà en activitats civicopolítiques de caràcter testimonial que tenien poc a veure amb les experiències del catalanisme republicà dels anys trenta, i que culminaren en 1959-60 amb la campanya contra Galinsoga, (afer Galinsoga), els Fets del Palau, etc. A partir del 1964, aquest nou catalanisme i l’històric confluïren en la primera commemoració massiva de l’Onze de Setembre a la postguerra, i des del 1966 el PSUC i Comissions Obreres hi sumaren els sectors més conscients de la classe obrera, que començaven a assumir el fet nacional. El contacte amb el món obrer tingué també conseqüències ideològiques per al nacionalisme petitburgès (aparició del Partit Socialista d’Alliberament Nacional el 1969), mentre els grans episodis de la lluita antifranquista de final dels anys seixanta (de la Caputxinada a l’Assemblea d’Intel·lectuals de Montserrat) accentuaven l’articulació dels moviments obrer i nacional en un front únic que es concretà, el 1971, en l’Assemblea de Catalunya, matriu d’un catalanisme popular esdevingut així un dels enemics més actius de la dictadura. L’exstensa tasca desenvolupada per l’Assemblea ocasionà, a la fi del franquisme, una àmplia difusió social de la ideologia i la simbologia bàsiques del catalanisme, com es constatà en les grans mobilitzacions populars en 1976-77; això obligà àdhuc les forces de la dreta espanyolista a assumir algun tipus d’autonomisme i permeté el restabliment de la Generalitat, primer provisional (1977) i després estatuària (1980). Del 1977 ençà, la pràctica totalitat dels grups polítics significatius al Principat reclamen per a si alguna forma de catalanisme, per bé que, sota aquesta denominació, hom hi observa projectes nacionals i socials molt divergents, que van de l’independentisme revolucionari al regionalisme conservador.

 

Poble català, posa’t a caminar

Marxa de la Llibertat

El 4 de juliol de 1976, a diferents poblacions de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, va començar la Marxa de la Llibertat. Al Principat, cinc columnes de manifestants tenien per objectiu arribar a Poblet el 12 de setembre. Es tractava de la primera mobilització general de la societat civil dels territoris de parla catalana després del franquisme i el fet més significatiu de la transició democràtica fora de Barcelona i les grans ciutats.

En un moment polític convuls, els diferents governs espanyols van prohibir la Marxa i van reprimir durament els participants amb violència, multes i detencions –com s’ha pogut contrastar en els arxius i documents policials als quals ara, quaranta anys després, s’ha pogut accedir no sense problemes i restriccions–, però el moviment popular va donar prova de la seva força.

Josep calvet i Oriol Luján

 

Manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976

Les manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976 van ser dues marxes que van tenir lloc el dia 1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona. La primera exigia l’amnistia per als sis-cents presos polítics que restaven a les presons espanyoles, i la segona, encoratjats per la resposta ciutadana de la primera, duia com a lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”.Ambdues manifestacions foren les primeres grans manifestacions després de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, ambdues foren prohibides pel Govern Civil.

 

Manifestació per l’Estatut de 1977

La manifestació per l’Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l’autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d’aquell any. La marxa, que va baixar per passeig de Gràcia i la Ronda de Sant Pere, va durar unes cinc hores i va acabar al monument a Rafael Casanova. El lema de la manifestació va ser Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia. El president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, la va viure des de la distància.

 

La Crida
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes fou un moviment que va sorgir com a reacció al “Manifiesto de los 2.300”, que qüestionava el procés de normalització del català. La Crida nasqué en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 18 de març de 1981, patrocinat per Felip Solé i Sabarís i Aureli Argemí i Roca. La campanya de naixement de la Crida tingué la seva culminació en un acte massiu al Camp Nou, on s’aplegaren 100.000 persones el 24 de juny de 1981. Durant els anys 80, la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalització de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el català.

(PDD) 18 de febrer de 2006:

La primera gran mobilització del sobiranisme català va fer sortir al carrer 700.000 persones, tot i que només Esquerra Republicana de Catalunya va donar suport a la mobilització. Va ser el primer gran acte de la flamant Plataforma pel Dret de Decidir (PDD).

Dia 10 de juliol 2010
Manifestació. Som una nació. Nosaltres decidim.
SOM UNA NACIÓ NACIONAL PAÍS.

La manifestació del 10J, un èxit sense precedents.
Contra la sentencia del T. C. Més d’un mil·lió cinc centes mil persones s’hi van abocar amb entusiasme. A la multitud de gent que s’hi va aplegar, n’hi havia de totes les edats i condicions, i de les més variades procedències i adscripcions ideològiques. Organitzacions de tot tipus -tant sindicals com empresarials, polítiques, culturals i socials– que s’hi van implicar sense reserves, amb els seus dirigents al capdavant.

Consultes sobiranistes
Les consultes sobre la independència de Catalunya són un conjunt de consultes d’àmbit municipal no vinculants sobre la independència de Catalunya, de les quals la consulta d’Arenys de Munt va ser la primera, finalitzà el 10 d’abril 2011, a Barcelona i d’altres municipis. Tot va començar el dia 4 de juny de 2009, quan el consistori d’Arenys de Munt va donar suport a una moció presentada per les CUP que defensava l’organització d’una consulta per la independència de Catalunya.

El ’sí’ a la independència va guanyar amb un 94,9% dels vots enfront del 3,2% del ‘no’ a les consultes independentistes celebrades a 166 municipis catalans. Els vots en blanc van representar el 1,6% i els nuls el 0,3%, segons ha informat el portaveu de la Coordinadora Nacional de les consultes. Una xifra que van donar per bona els seus organitzadors, tot i que s’adverteix discreta en comparació amb altres comicis oficials com el de les últimes europees (40,6%) . Els resultats han animat a la plataforma organitzadora, que ha anunciat que té previst demanar que el Parlament permeti un “referèndum vinculant”per al proper 25 d’abril.

Diada 11 de setembre de 2012

Barcelona acull la manifestació més massiva de la història i inequívocament independentista.
La manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2012. Fou organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que “el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya”.
Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària.
L’afluència de participants a la marxa va ser massiva ja que les estimacions d’assistència fluctuen entre 1,5 milió segons la Guàrdia Urbana i el Departament d’Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l’acte. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones.
Les dues altres manifestacions més multitudinàries de la història recent de Catalunya van ésser la manifestació per l’Estatut de 1977 (1,2 milions de persones) i la manifestació “Som una nació. Nosaltres decidim” de 2010 (1,1 segons la Guàrdia Urbana i 1,5 milions segons els organitzadors). L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) asseverà que la visió aèria mostrava una assistència d’aproximadament el doble de persones que en la manifestació del 10 de juliol.

Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable.

El president de la Generalitat signa el decret que dissol el Parlament i convoca oficialment les eleccions pel 25 de novembre.
Artur Mas diu que Catalunya es troba en una situació excepcional que requereix consultar els ciutadans sobre el seu futur. Ha insistit que la manifestació de la diada i el no, que ha qualificat de rotund, al pacte fiscal són els motius que l’han empés a l’avançament electoral. El candidat dels socialistes catalans, Pere Navarro, anuncia que els seus diputats al Congrés engegaran la proposta de canvis a la constitució necessaris per anar cap a l’estat federal.

Les reaccions:
El Gobern d’Espanya, està decidit a utilitzar tots els instruments per a frenar la consulta. Soraya Sáenz de Santamaría diu: “que hay instrumentos suficientes para frenar un referéndum como el anunciado por el presidente catalán, Artur Mas, y que el Gobierno” “está dispuesto a usarlos”.
Vidal-Quadras demana intervenir Catalunya amb la Guardia Civil. El ‘popular’ demana a Soraya Sáenz de Santamaría, que “vaya preparando a un general de brigada”
El rei d’Espanya deix de ser l’arbitre i censura las “quimeres” independentistes en una carta publicada a la web de la casa reial.
Diu : ” QUE NO SON TIEMPOS “PARA PERSEGUIR QUIMERAS” Y “ALENTAR DISENSIONES”
L’eurocambra avisa Espanya que ha de negociar amb Catalunya i evitar accions militars.
Felipe González: ‘No hi haurà independència’
L’endemà de les polèmiques declaracions de l’ex-dirigent socialista, Alfonso Guerra, que va qualificar de xenòfob dir que Espanya roba a Catalunya, un altre dirigent històric del PSOE, Felipe González, ha parlat sobre el procés català. L’ex-president del govern espanyol ha dit que no hi hauria independència ni a Catalunya ni en cap altre territori de l’estat, i ha afegit que qui plantegi que s’arribarà en aquest escenari porta la ciutadania a ‘una frustració perillosa’.
9 d’octubre
Elisa de la Nuez, advocada de l’Estat demana “l’ús de la força” contra Catalunya. Diu que en cas de referèndum “no hi ha altre remei que enviar als cossos de seguretat de l’Estat”
“lamentable” l’incident produït en les darreres hores protagonitzat pels vols rasants d’F18s de l’exèrcit de l’aire espanyol, amb base a Saragossa, a les valls del Ripollès.
Gallardón: “España no tiene sentido sin Catalunya”

Llengua perseguida

10 d’octubre

El ministre d’Educació i Cultura espanyol, José Ignació Wert, declara al Congrés de Diputats:
Nuestra intención es “españolizar a los niños catalanes”.
Les paraules de Wert han rebut l’aval del president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Castellanització als Paisos Catalans
Felip IV per conquista de guerra inicià la castellanització als països Catalans, precedit de Felip V amb el decret de Nova Planta, també per conquista de guerra, seguit de les monarquies precedents. El general Espartero bombardejant Barcelona, també “por conquista de guerra” i el general Franco, varen fer una aferrissada persecució i prohibició de la llengua, la cultura i les institucions Catalanes. Malgrat totes aquestes adversitats, hem sabut mantenir-les. Ara sant torne-mi. Però que no s’adonen que cap cap llei farà canviar el sentiment ni la manera de ser d’un poble?
El ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ acusa a José Ignacio Wert de “franquismo puro”
El 74% dels catalans, a favor d’un referèndum sobre la independència segons el CEO.
El cap de l’exèrcit espanyol avisa: «Donarem la vida per la Constitució»
L’Almirant García Sánchez, “Jefe del Estado Mayor de la Defensa”, recorda l’obligació dels militars en defensa dels principis de la Carta Magna.
El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo equipara el nacionalisme al nazisme i al marxisme.
Article de Ambrose Evans-Pritchard, cap d’informació econòmica internacional de “The Daily Telegraph”.
Els últims esdeveniments m’han deixat en estat de xoc, especialment per la reacció del govern de Madrid. Però de tota manera crec que les últimes declaracions del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, són indignants. El que no entenen ni Madrid ni el ministre, és que ells ja no tenen la paella pel mànec. Dir que “nosaltres utilitzarem el dret de vetar, acollint-se als tractats de la Unió, per bloquejar una possible adhesió de Catalunya” és no entendre res. Senzillament, no poden fer-ho.
Standard & Poor’s
L’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s ha rebaixat la nota del deute sobirà espanyol dos graons, fins situar-la en BBB-, a la vora del nivell conegut com bo escombraries. La firma manté una perspectiva negativa per a l’economia, llastada per una “profunda recessió econòmica que està limitant les opcions polítiques” del Govern de Mariano Rajoy.
El gobern de Madrid culpa a Catalunya del ‘castigo’ de Standard & Poor’s.
L’argumentari del PP: «Catalunya mai no ha estat ni nació ni sobirana»
Els populars instrueixen els quadres amb un relat peculiar de la història catalana. ”Catalunya mai no va existir com a nació -un concepte encara no vigent- ni com estat- ni era un estat sobirà ni una nació”. Aquest és un dels punts de l’argumentari del PP per tal de contraatacar els arguments de l’independentisme de Catalunya i, sobretot, dels drets històrics catalans. Un manual de resposta fabricat al carrer Ferraz a Madrid i al que ha tingut accès Nació Digital, que titlla l’espoli fiscal de “manipulació”, la independència com un “aïllament del món que només portarà a la fallida”, nega la sobirania del poble català com a subjecte de dret i a la “misèria de pensionistes i aturats”.
The Revolt of the Catalans: A Study in the Decline of Spain (1598-1640) (Cambridge Paperback Library)
by John Huxtable Elliott
“La revolució de Catalunya al 1640 va ser un esdeveniment que va marcar a Europa al segle XVII. Les seves causes i antecedents, essencials per a la comprensió de la revolució, formen la base d’estudi del professor Elliott de la monarquia espanyola en aquest moment. Aclareix tota la qüestió de la decadència d’Espanya en el segle XVII, a partir de la seva posició de preeminència a Europa. Des de la repressió ferotge dels bandits catalans pels seus senyors castellans durant la segona dècada del segle, el professor Elliott segueix el gradual deteriorament de les relacions entre el Principat de Catalunya i el Govern de Madrid. L’autor mostra com Olivares, ministre i cap favorit de Felip IV, va tractar d’utilitzar els recursos catalans per lluitar a les guerres exteriors d’Espanya, i com la creixent tensió en última instància va portar a una revolució, el que suggereix jugant un paper crucial en la decadència d’Espanya. El professor d’història Elliott, es basa gairebé i exclusivament en documents desconeguts que es troben en els arxius espanyols nacionals i locals. Aquestes fonts li va permetre escriure el primer llibre, a gran escala, del tractament d’Olivares i les seves polítiques. Si bé emocionant com una història en si mateixa, sinó que també es destaca com un cas excepcional en la història de la lluita perenne, entre les llibertats regionals i les demandes dels governs centrals”

“vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea?
El president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a La Vanguardia, apunta que la seva proposta per a la consulta serà “vostè desitja que Catalunya esdevingui un
nou Estat de la Unió Europea?”. “Vull fer la consulta, guanyar-la amb una majoria clara i després marxar”, ha afegit.
D’altra banda, lamenta que “mentre els britànics pacten i negocien, l’estat espanyol amenaça”. Respecte a Espanya, considera que “la seva pervivència i salvació passa pel reconeixement de les nacions històriques”.
Mas remarca que “pots lluitar i perdre, pots lluitar i guanyar, però si no lluites, ja has perdut”. En aquest sentit, augura que “amb la revolució de la gent jove i les classes mitjanes assolirem l’objectiu”. “No volem separar ni trencar res, volem l’emancipació i viure amb més llibertat”, indica. També deixa clar que “el castellà seguirà sent idioma oficial i d’aprenentatge obligatori a les escoles catalanes”.

12 octubre 2012

La manifestació contra la independència de Catalunya al centre de Plaça Catalunya acull sis mil persones, algunes vingudes en autobusos de Valencia, Arago i Madrid.
” Le Monde” L’extrema dreta espanyola ha trobat un nou terreny de joc: la manifestació de divendres 12 d’octubre contra la independència de Catalunya”, comença la informació de Caroline Monnot i Abel Mestre, periodistes de Le Monde especialitzats en l’anàlisi de l’extrema dreta europea.
El reportatge analitza el suport del PP i Plataforma per Catalunya a aquesta manifestació, a més de diversos grupuscles vinculats a les trames ultres espanyoles. També es fa ressò de la informació de Nació Digital, amb el document dels Ultrasur que acabava recomanant que “res de Sieg Heil aquesta vegada”.
Missatge apocalíptic de Rajoy als independentistes bascos i catalans.
‘fora de la constitució no hi ha Europa i fora d’Europa només queda el no res’ en un acte electoral a Bilbao.
Carta oberta al senyor Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels set ponents constitucionals, tramesa pel professor Enric Casulleres de la Universitat de Vic. Diu, entre altres:
”Haría usted una gran aportación a la democracia si revelase los términos en que el Ejército amenazaba con su intervención en caso de que el contenido del sobre no se incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional.
Y así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la máxima norma del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coacción y con graves amenazas.
Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados de origen y nulos de pleno derecho.”
15 d’octubre de 2012
L’eurodiputat del PP Jaime Mayor Oreja ha demanat “fer front” a l’independentisme català com es va fer amb el terrorisme d’ETA.

El president de l’AME, el coronel Leopoldo Muñoz Sánchez exigeix mà dura contra l’independentisme en un documental de la televisió holandesa.
“Espanya és una nació indissoluble totalment i en cas d’amenaça de fractura o separatisme nosaltres d’acord amb l’article 8 de la Constitució Espanyola hem de garantir la integritat territorial, per tant el nostre parer és que es declari l’estat de guerra, l’estat d’excepció o l’estat de setge”. Aquesta és la marcial opinió del president de l’Associació de Militars Espanyols, AME, el coronel d’intendència Leopoldo Muñoz Sánchez, respecte el procés polític que viu Catalunya.
La Premsa internacional alliçona Espanya: és la democràcia estúpids.
Des de l’acord Cameron-Salmond influents mitjans europeus han posat l’estat espanyol i la seva manca de democràcia en el punt de mira, i l’allau acaba de començar.
El govern espanyol crea una unitat de crisi contra la independència de Catalunya, segons El Mundo. Impulsada per Gallardón i integrada per l’advocacia de l’estat i el ministeri de l’Interior. Parla de cèl·lula anit-independentista’.

Grans emocions

La via catalana. 11 de setembre 2013

Un èxit de participació i civisme, amb un escrupolós i rigorós ordre, ens hem enllaçat al llarg de quatre-cents quilòmetres, des d’Alcanar fins a la Jonquera. Per tota Catalunya, 2 milions de persones per tot el territori reclamant el dret a decidir amb un referèndum, que possiblement ens porti a ser un país independent.
No és casual, el 10 de juny 2010 i, sense cap mena de dubte, la gran manifestació de la diada del setembre del 2012, van marcar el tret cap a la independència i el dret a decidir.
Reconec que les coses van molt lentes, tenim pressa molta pressa, però aquelles manifestacions van fer de revulsiu perquè els polítics es posessin al servei del poble.
Ara estem en aquest punt, tenim la senyera al balcó però ens falta el més important, la clau del calaix. Suposo que és qüestió de temps. El diàleg amb Espanya s’ha demostrat que és impossible, no ens volen, no ens han estimat mai. Per tant haurem de fer la nostra via sense esperar-ne res.

#volemvotar , és el hashtag a les xarxes socials.

La pàgina web que allotja les més de 100.000 fotografies que retraten  els 400 quilòmetres de Via Catalana s’ha penjat a les 17.14,  2 d’abril 2014

La Gigafoto .Ningú pot impedir que el poble català decideixi el seu futur.

 

Dimarts, 17 de desembre del 2013
¿Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

Els partits del front sobiranista pacten la pregunta i la data de la consulta.
“¿Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, ¿vol que sigui un Estat independent?”, és la fórmula acordada en una cimera celebrada al Palau de la Generalitat.
El president també fixa amb ERC, ICV-EUiA i la CUP que el referèndum es faci el 9 de novembre del 2014.
Artur Mas ha afirmat que “hi haurà temps” fins llavors, perquè l’Estat i les seves institucions i les institucions catalanes convinguin “la forma de fer la consulta” d’acord amb els marcs legals.
Així mateix ha invocat a un “Estat d’arrel democràtica” que estigui atent a un “clam català”, a una “majoria parlamentària i política sòlida” i a un “poble que vol votar en llibertat i de forma pacífica”.

Antologia d’insults contra els catalans i Catalunya

L’agressivitat contra el procés d’independència de Catalunya s’expressa en alguns casos amb insults i amenaces greus que acostumen a quedar impunes sense que cap jutjat actuï d’ofici. La incitació a l’odi i la xenófobia tenen noms i cognoms, molt sovint reincidents. El col·lectiu ‘Herois indepes’ s’han dedicat a recollir les frases més esperpèntiques, amenaçadores i insultants de la caverna espanyola i n’ha fet una col·lecció de cromos. Un dels membres col·laboradors del col·lectiu, David d’Enterria (Twitter), n’ha extret una llista amb tots els insults. Us l’oferim a continuació:

‘Subnormales’ (Antonio Gala, 03.02.2014)
‘Del Tercer Mundo’ (Curri Valenzuela, 31.01.2014)
‘De la Edad Media’ (Mariano Rajoy, 02.02.2014)
‘Hobbits’ (Jorge Moragas, 25.01.2014)
‘Incultos’ (M.A. Trujillo, 16.12.2013; i Arturo Pérez Reverte, 09.12.2013)
‘Egotistas carnívoros, genocidas la peste’ (Del Pozo, 02.12.2013)
‘De psiquiátrico’ (Alfonso Ussía, 29.11.2013)
‘Tontos de la estelada’ (Alejandro Vara, 12.11.2013)
‘Radicales anti-convivencia’ (Victoria Prego, 07.10.2013)
‘Porreros al·lucinògens’ (Joaquim Coll, 04.10.2013)
‘Homosexuales, drogadictos y gente de mal vivir’ (Gerardo Bellalta, 06.09.2013)
‘Sectaris’ (Toni Bolaño, 19.08.2013)
‘Anestesiats’ (Xavier Sabaté, 19.08.2013)
‘Potenciales delincuentes’ (Sigfrid Soria, 23.07.2013)
‘Mierdas, para no verlos’ (P. Trigueros, 22.07.2013)
‘Catalanes de mierda’ (Juan Carlos Gafo, 20.07.2013)
‘Nacionalismo cerrado, retrógrado, provinciano y alicorto’ (José María Carrascal, 02.07.2013)
‘Embobados, patéticos y paletos’ (Alfonso Merlos, 01.07.2013)
‘Chusma, delincuentes’ (Alejo Vidal-Quadras, 17.05.2013)
‘Crueles’ (Cristina López Schlichting, 12.04.2013)
‘Catetismo, paletismo, provincialismo, enanismo, caciquismo’ (Hermann Tertsch, 05.04.2013)
‘Traidores’ (Ignacio González, 21.03.2013)
‘Pobre gente que no tiene nada que hacer’ (Arcadi Espada, 20.02.2013)
‘Retrasado mental, nacionalista tarado’ (Francisco Alamán, 01.02.2013)
‘Cosa gangrenosa’ (Jiménez Losantos, 29.01.2013)
‘Paletos, ignorantes, ladrones’ (César Vidal, 29.01.2013)
‘Exaltadores del odio’ (Gerard Bellalta, 28.12.2012)
‘Talibans’ (Alicia Sánchez-Camacho, 27.12.2012)
‘Catetos’ (Jaime González, 24.12.2012)
‘Miserables’ (José García Domínguez, 14.12.2012)
‘Débiles, enfermizos con inclinación al robo’ (Cesar Vidal, 03.12.2012)
‘Timadores sin escrúpulos’ (Eduardo Goligorsky, 30.11.2012)
‘Chantajistas’ (Martín Prieto, 30.11.2012)
‘Como república bananera’ (Esperanza Aguirre, 14.11.2012)
‘Salivadores como el perro de Pavlov’ (Alejo Vidal-Quadras, 10.11.2012)
‘Región sin ley’ (Esperanza Aguirre, 05.11.2012)
‘Como guardia pretoriana de Pilatos’ (Armas Marcelo, 05.11.2012)
‘Como la prostituta del chiste’ (César Vidal, 01.11.2012)
‘Terroristas’ (Maria José García Cuevas, 31.01.2014)
‘Como ETA’ (De Veciana, 05.01.2014)
‘Proetarras’ (ABC, 17.12.2013)
‘Como ETA’ (Mayor Oreja, 21.10.2013; i Belloch, 30.09.2013)
‘Més greu que els terroristes’ (Enric Millo, 23.09.2013)
‘Contra la democracia’ (Javier Cercas, 17.09.2013)
‘Como Goebbels’ (Fernando Savater, 16.12.2013)
‘Como el fascismo y Franco’ (Federico Quevedo, 11.12.2013)
‘Como los nazis’ (Rosa Díez, 11.12.2013)
‘Propaganda del odio’ (Albert Rivera, 10.12.2013)
‘Xenófobos’ (Antonio Pérez Henares, 24.10.2013)
‘Criminal y genocida’ (De Diego, 16.10.2013)
‘Golpistas’ (Hermann Tertsch, 16.10.2013)
‘Como nazis’ (Ketty Garat, 14.10.2013)
‘Como Hitler’ (Montse Suarez, 08.10.2013)
‘Como Goebbels’ (José Antonio de Yturriaga, 24.09.2013)
‘Como la Alemania años 30′ (Pedro J. Ramirez, 23.09.2013)
‘Como las juventudes hitlerianas’ (Jiménez Losantos, 18.09.2013)
‘Como campos de exterminio nazis’ (José Domingo, 06.09.2013)
‘Como Hitler, golpe de estado’ (Jordi Cañas, 26.07.2013)
‘Com les eleccions nazis’ (Gabriel Colomé, 24.07.2013)
‘Chantajistas como Hitler’ (Arcada Espada, 17.07.2013)
‘Malalts, com el franquisme’ (Toni Bolaño, 3.07.2013)
‘Yihadistes nazis’ (Hermann Tertsch, 3.07.2013)
‘Com l’Alemanya de Hitler’ (Rafael Maluenda, 15.05.2013)
‘Com el nazisme. Adoctrinats’ (Enric Millo, 15.05.2013)
‘Como ideólogos nazis’ (Pedro G. Cuartango, 13.05.2013)
‘Como el regimen nazi’ (Cristina López Schlichting, 09.05.2013)
‘Como el estalinismo y nazismo’ (Telemadrid, 09.05.2013)
‘Como época de Hitler’ (Javier Mariscal, 02.05.2013)
‘Como con Franco’ (C. Alberdi, 18.04.2013)
‘Fascismo lingüístico’ (Toni Cantó, 16.04.2013)
‘Como el Berlín nazi’ (Albert Boadella, 03.04.2013)
‘Como los nazis’ (Santiago Abascal, 11.03.2013)
‘Como el nazismo’ (G. Serrano, 08.03.2013)
‘Como Hitler y Mussolini’ (Rodríguez Ibarra, 07.03.2013)
‘Parafascistas’ (Félix de Azúa, 05.03.2013)
‘Como Goebbels’ (Jordi Cañas, 28.02.2013)
‘Como los nazis’ (Pío Moa, 18.02.2013)
‘Como el Berlín comunista’ (Albert Boadella, 03.01.2013)
‘Asesinos de niños, genocidas’ (Enrique de Diego, 03.12.2012)
‘Golpistas’ (Rodríguez Ibarra, 03.12.2012)
‘Como Alemania nazi’ (José Bono, 15.11.2012)
‘Como golpe de estado’ (García-Margallo, 12.11.2012)
‘Con déficits democráticos, caudillismo’ (El País, 09.11.2012)

Manifest de jutges pel dret de decidir.

Barcelona, 6 de febrer de 2014

Ara mateix es produeix, a Catalunya però també a la resta de l’estat, un ampli i intens debat sobre l’anomenat dret de decidir. I des de determinats posicions o plantejaments s’ha transmès la idea que el reconeixement o exercici d’aquest dret de decidir queda absolutament al marge del nostre ordenament constitucional i, fins i tot, del marc jurídic internacional i que, per tant, no gaudeix de cap legitimitat.

La qüestió clau d’aquest debat, al nostre entendre, passa per acceptar o no la realitat nacional de Catalunya i, per tant, la seva plena sobirania per a decidir el seu futur.
Cal partir d’un fet que –pensem– no admet discussió: Catalunya és una nació. Aquesta realitat ve determinada per una història, una cultura, una llengua pròpia, i –per sobre de tot– una reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda com a societat nacional diferenciada, compatible amb el seu caràcter plenament integrador, ben palès en la història més recent.

Aquest fet –la realitat nacional de Catalunya– rau en la base de la Constitució de 1978 i en els Estatuts d’Autonomia del 1979 i 2006. Si el reconeixement no fou, en el seu moment, més explícit, va ser per raons prou conegudes, bàsicament el model de transició a un règim democràtic i el perill d’involució o amenaça autoritària, confirmat l’any 1981.

Aquesta indiscutible realitat nacional de Catalunya comporta, indefectiblement, el reconeixement del seu dret de decidir: l’anomenat ‘principi democràtic’ impregna tot l’ordenament jurídic internacional i comunitari, i una de les seves manifestacions més elementals és el dret dels pobles i nacions de decidir el seu futur. Per tant, la negació del dret de decidir només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya.
Certament, es pot entendre que Catalunya ja ha exercit aquest dret en diverses ocasions: en referendar la Constitució i els successius Estatuts de 1979 i 2006. Però la seva darrera decisió, l’Estatut de 2006, ha estat –en aspectes essencials d’identitat nacional i autogovern– manifestament desvirtuada per la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010.

Aquest rebuig ha generat l’actual situació política: segons és públic i notori per les successives manifestacions (2010, 2012 i 2013), les enquestes públiques i reiterats pronunciaments de les organitzacions socials, sindicals i polítiques, posen de manifest que gran part de la societat catalana –vist el rebuig a la seva darrera decisió (l’Estatut de 2006)– vol tornar a decidir la seva articulació amb l’Estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la independència.
En contra del que s’afirma des de determinats sectors i com a juristes, considerem que aquest dret de decidir es pot exercir en l’actual marc constitucional, des d’una perspectiva dinàmica i viva, no sacramental, de la Constitució, com escau a un estat social i democràtic de dret, que –tal com es defineix al seu article primer– propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. I en tot cas, tota Constitució, com a eina essencial de convivència democràtica, ha de permetre un procés continu de discussió i evolució, i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l’ordre constitucional.
Com també es proclama a l’article 9.2 de la Constitució, correspon als poders públics promoure les condicions perquè aquests drets de llibertat i d’igualtat de l’individu i dels col·lectius en què s’integra siguin reals i efectius, així com remoure els obstacles que els impedeixin i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, cultural i social. Aquest dret fonamental de tots els ciutadans de participar en assumptes públics es consagra en el seu article 23 i, més concretament, en l’article 92 es preveu la possibilitat de consulta per mitjà de referèndum respecte de les decisions polítiques d’especial transcendència.
Finalment, cal recordar que –segons es disposa al seu article 10.2– els preceptes de la Constitució relatius als drets fonamentals i a les llibertats s’han d’interpretar segons la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l’Estat espanyol, que es fonamenten en el ‘principi democràtic’, en la consideració que la voluntat del poble és la base de l’autoritat del poder públic (article 21 de la Declaració Universal) i en el dret dels pobles a la seva lliure determinació (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals). Dret d’autodeterminació que, segons els criteris més recents (i en relació amb el cas del Canadà), no es limita només als pobles governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó que s’estén a aquells pobles que, tot i estar integrats en un estat democràtic, pateixen una limitació del seu dret a l’autogovern.
En definitiva, considerem que en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, és viable el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majoritària la societat Catalana.

 

 

Diada 2014

ARA ÉS L’HORA

La mobilització de la Diada d’enguany convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural va ser històrica. La “V” va aplegar 1.800.000 persones segons la guàrdia urbana. Un gran mosaic de la senyera al llarg de 11 quilometres entre la Diagonal i la Gran via. El clam a favor de #volemvotar i per la #independència reclamen al govern la convocatòria de la consulta pel 9 de novembre 2014. Èxit en participació, escrupolós ordre i sense cap tipus d’incidències . Va generar una gran quantitat de vídeos, imatges, anàlisis, reportatges, opinions i notícies a tot el món.

#CatalansVote9N es converteix en el primer ‘trending tòpic’ mundial.

 

 

 

 

19 de setembre 2014

El Parlament aprova la llei de consultes no referendàries que servirà per convocar la del 9-N

La llei ha estat aprovada per 106 vots favorables i 28 en contra.

Pacte Nacional pel dret a decidir
Fer partícips del procés de l’exercici del dret a decidir i de la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques que hi siguin favorables, més enllà de la seva posició final.

Estarà integrat per: entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sindicals, empresarials; el món local; els grups parlamentaris que han donat suport al dret a decidir, i el Govern.

4 d’Octubre 2014

El president rep de mans dels alcaldes les mocions aprovades en defensa al dret a decidir de Catalunya.

En un acte celebrat al Palau de la Generalitat el passat dissabte 4 d’octubre, els alcaldes dels ajuntaments catalans que han aprovat la moció en defensa del dret a decidir proposada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) van fer-ne el lliurament formal al president de la Generalitat.

Aquestes mocions en defensa del dret a decidir s’han aprovat en 920 dels 947 ajuntaments catalans (un 97% dels municipis).

 

 

Consulta 9N

 

Sí o sí , després d’impugnar el referèndum, per part del govern Espanyol, i la consulta , el 9N és converteix en un procés participatiu, també impugnat i suspès cautelarment pel tribunal constitucional.

El dia 9 de novembre de 2014, el Govern de la Generalitat de Catalunya obre un procés de participació ciutadana en què els catalans i les persones residents a Catalunya poden manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya. On hi tenen un paper molt important, els més de quaranta mil voluntaris, que fan possible aquest procés.

Recordem la pregunta “¿Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, ¿vol que sigui un Estat independent?”

 

 

Resultats del procés participatiu.

2.305.290 Participants

100% de meses avaluades

  • Sí – Sí
  • Sí – No
  • Sí – En blanc
  • No
  • En blanc
  • Altres
Resultats per pregunta
Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
  • No
  • En blanc
  • Altres
En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?
  • Sí – Sí
  • Sí – No
  • Sí – En blanc

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraran el 27 de setembre de l’any 2015, tal com va anunciar el president Artur Mas el 14 de gener del 2015. El bloc sobiranista pretén presentar-les com unes eleccions plebiscitàries sobre la independència, en les quals aquests partits sobiranistes presentaran un full de ruta compartit. Artur Mas ha definit aquestes eleccions com la «consulta definitiva» després de la del 9N.

26 de febrer 2015

El Ple del Consell General del Poder Judicial ha decidit suspendre durant tres anys el jutge Santiago Vidal per haver participat en la redacció d’un esborrany de la constitució catalana.

 

 

Via Lliure a la República Catalana, Diada 2015

Miríades a la Meridiana. Centenars de milers de persones omplen la Meridiana per la Via Lliure

Coincidint en el primer dia de campanya electoral per les eleccions del 27 S, l’onze de setembre a l’avinguda Meridiana de Barcelona es converteix en el “carrer major de la República Catalana”. Milers de catalans omplen de colors, els 135 trams, tants com escons hi ha al Parlament, que serviran per traslladar fins a la cambra catalana els deu eixos de la República Catalana.

Es repeteix l’èxit de participació i de civisme com en els anys anteriors, 2012, 2013, 2014.

Jordi Sánchez, president de l’ ANC: “Tenim a tocar la victòria. No podem fallar. Estem fent una autèntica revolució democràtica”.

 

Recorrido del puntero gigante de la Via Lliure en la Meridiana hasta la Ciutadella. Declaraciones.

 

Eleccions 27 S  2015 /Parlament de Catalunya

RESUM DE L’ESCRUTINI

Vots %
Vots compatibilitzats 4.115.807 (77.44%)
Abstencions 1.199.106 (22.56%)
Vots nuls 15.932 (0.39%)
Vots en blanc 21.941 (0.53%)
Partits Vots % Diputats
JxSI 1620973 39.54 62
C’s 734910 17.93 25 
PSC 522209 12.74 16 
CATSIQUEESPOT 366494 8.94 11
PPC 348444 8.5 11
CUP 336375 8.2 10
UNIO 102870 2.51 0
PACMA 29785 0.73 0
RECORTES CERO-ELS VERDS 14390 0.35 0
GANEMOS 1158 0.03 0
PIRATA.CAT/XDT 326 0.01 0

72  escons Majoria absoluta partits per la independència Parlament 2015 independència.svg

Plebiscit sobre la independència

    Sí/ 1.957.348 vots 47.74%
    Sí/No* 469.364 vots 1.45%
    No 1.605.563 vots 39.17%
    Altres 45.659 vots 1.12%

 

15 octubre 2015

Mas ha declarat com a imputat –amb  ampli ressò a la premsa internacional– pels delictes de desobediència, malversació, prevaricació i usurpació per haver posat les urnes el 9-N incomplint, diu l’acusació, l’ordre del Tribunal Constitucional de suspendre el procés participatiu.

Més de 400 alcaldes –que lluïen la vara alçada en senyal d’afirmació del seu suport institucional–, càrrecs institucionals i dirigents polítics de diverses formacions de tot l’arc ideològic sobiranista –entre ells, l’històric d’ERC Jordi Carbonell– i d’entitats sobiranistes han format part de la comitiva que han acompanyat fins a la porta del Palau de Justícia en una jornada, el 15 d’octubre, en què ha estat inevitable que la declaració de Mas davant del jutge se solapés amb els actes d’homenatge al president Lluís Companys el dia que es commemoren els 75 anys del seu assassinat a mans d’un escamot franquista.

 

26 d’octubre 2015

CONSTITUCIÓ PARLAMENT

Carme Forcadell inaugura el Parlament que tanca «l’etapa autonòmica»

“Posem-nos a caminar, encetem el procés constituent; visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la república catalana”.

 

 

10 de gener 2016

 

Després de gairebé tres mesos de negociacions i per sorpresa Carles Puigdemont  ha estat escollit amb els 62 vots dels diputats de Junts pel Sí i 8 de la CUP, i s’ha convertit d’aquesta manera en el 130è president de la Generalitat. Artur Mas ha viscut aquest diumenge la seva darrera sessió com a president.

Puigdemont ha aguantant les envestides de l’oposició, després d’un discurs en el que ha demanat perdó al poble de Catalunya per les praxis negociadores de Junts pel Sí i la CUP en els darrers tres mesos i ha agraït els serveis al país que ha fet Artur Mas. Puigdemont ha assegurat també que “es deixarà la pell» pel procés sobiranista, i s’ha mostrat convençut que acabarà bé.

“Visca Catalunya lliure”

 

 

30/08/16

La Fiscalia demana que el TC actui penalment contra Carme Forcadell

El passat 1 d’agost, el Tribunal Constitucional espanyol havia admès a tràmit l’incident d’execució de sentència registrat per l’Advocacia de l’Estat contra l’aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent, que van quedar sospeses. El ple del Tribunal Constitucional havia donat 20 dies a les parts per presentar les aŀlegacions que consideressin oportunes; en particular, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres membres de la Mesa haurien hagut d’informar sobre el compliment de les resolucions del mateix Tribunal que també havia iniciat els tràmits per a l’adopció de les mesures coercitives –multes fins a 30.000 euros o suspensió de funcions– previstes per la llei orgànica de reforma aprovada l’any passat a fi de sancionar les autoritats i les persones que incompleixin les seves sentències. Ara bé, avui la Fiscalia ha demanat al Tribunal Constitucional que també actuï penalment contra Carme Forcadell, ja que considera que l’aprovació de les conclusions de la Comissió d’Estudis pot tenir rellevància penal. La Fiscalia ha soŀlicitat una intervenció “més intensa” a fi de protegir l’autoritat del mateix Tribunal i evitar la desobediència de les seves resolucions, intervenint contra cada un dels membres de la Mesa del Parlament i del Govern amb l’objectiu d’aturar qualsevol iniciativa independentista


 

DIADA DE L’ONZE DE SETEMBRE 2016

Cinc clams i un sol batec per la república.

Catalunya repeteix per cinquè any consecutiu una Diada massiva.  Centenars de milers de catalans desborden les previsions i prenen els carrers de les cinc ciutats catalanes, Lleida, Berga, Tarragona, Salt i Barcelona, han reclamat de forma cívica i festiva sense cap incident la independència de la nació i demostren que s’està a punt per a esdevenir un nou estat. Som un país que batega!

#a punt per la república

Que ningú no s’atreveixi a dubtar mai més del poble de Catalunya.” La proclama del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, retronava ahir poc després de les 17.14 h .

 

Carles Puigdemont ha anunciat que faria un últim intent d’aconseguir un referèndum pactat amb l’estat espanyol . ‘Si és factible, al juny o al juliol farem un referèndum. Si és factible’, ha avisat. “El referèndum és el millor instrument, però si no és factible tenim un full de ruta que preveu eleccions constituents.

 

Hem tornat a fer història!

 

Hola, ahir vam tornar a fer bategar tot el país!

Hem demostrat novament al món que som un poble unit, pacífic i perseverant en la nostra lluita: construir una nova República!
Després de l’èxit d’aquest Onze de Setembre estem convençuts que avui som més a prop que ahir d’aconseguir el nostre somni! Gràcies, per formar part d’aquesta història que construïm entre tots.
Estem a punt per un país nou i a punt per tots els reptes que vinguin a partir d’ara.
Comptem amb tu!

.

Jordi Cuixart
president d’Òmnium Cultural

Jordi Sànchez
president de l’Assemblea Nacional Catalana

 

13 Novembre 2016

Manifestació sobiranista a Barcelona contra la judicialització de la política.

Figures del món sobiranista com Artur MasCarme ForcadellOriol Junqueras i diputats de la CUP, així com representants de l’espai dels comuns, assisteixen avui a la concentració convocada a Barcelona per denunciar la “persecució” judicial a càrrecs electes independentistes.

Amb el lema “Per la democràcia. Defensem les nostres institucions”, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) han convocat una mobilització a Barcelona davant de les fonts de Montjuïc per protestar per la “judicialització de la política”. Hi han assistit vuitanta mil persones segons la guardia urbana.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no serà present a la concentració de Barcelona, encara que sí que anirà a la concentració al seu poble natal, Amer (Selva), convocada per l’agrupació local de l’ANC a la plaça de la Vila.

 

7 febrer 2017

La judicialització del procés va arribar aquest dilluns al seu punt més àlgid amb l’inici del judici per la consulta del 9-N, que asseu al banc dels acusats l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau. L’independentisme va preparar una nova exhibició de força per fer costat als encausats en plena escalada de tensió amb el Govern central.

 

Desprès del judici iniciat el 7 de febre del 2017, el TSCJ , per haver fet possible el “procés participatiu” emet el seu veredicte.

13 març 2017

Dos anys d’inhabilitació per a Artur Mas, un any i nou mesos per a Joana Ortega i un any i sis mesos per a Irene Rigau. Aquest és el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació al judici al 9-N. La decisió s’ha fet pública aquest dilluns a la una del migdia, només un mes i tres dies després que acabessin les declaracions. Es tracta de la primera sentència relacionada amb el procés sobiranista, que ha estat llegida per Jesús María Barrientos davant dels advocats i de l’acusació popular. Ha estat per unanimitat i conté l’absolució del delicte de prevaricació. Això vol dir que les condemnes que han rebut són pel delicte de desobediència.

La sentència no ha causat sorpresa a la defensa, que s’esperava un veredicte així. La condemna fa que Mas, Ortega i Rigau no puguin exercir càrrecs electes “ja siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal”. La multa per a l’ex-president és de 36.500 euros, la d’Ortega és de 30.000 euros i la de Rigau, de 24.000. Es dóna por fet que recorreran la condemna al Tribunal Suprem i, si cal, a Europa.

Per altra banda pendents també del veredicte del Tribunal Suprem, contra Francesc Homs pel procés participatiu del 9-N. El portaveu del PDECat al Congrés i exconseller de Presidència està acusat dels delictes de prevaricació i desobediència. Judici iniciat el 27 de febrer 2017.

06/09/2017

El Ple del Parlament ha aprovat la llei del referèndum amb els vots de JxSí, la CUP i el diputat no adscrit.

La Llei del referèndum d’autodeterminació, regula “la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya, les conseqüències en funció de quin sigui el resultat i la creació de la Sindicatura Electoral de Catalunya”. En aquest sentit, la llei recull que el referèndum se celebrarà el diumenge 1 d’octubre, amb la pregunta ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ i fixa que “si en el recompte de vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya”.

08/09/2017

La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, també coneguda com a Llei de règim jurídic català, és la denominació d’una llei que té per objectiu garantir la seguretat jurídica, així com la successió ordenada de les administracions i la continuïtat dels serveis públics, durant el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent.

Onze de setembre 2017

Un any més ple absolut a la manifestació de la diada de l’Onze de Setembre. Amb més de 2 milions de participants, els 49 trams han quedat completament plens de color verd la concentració, ha  començat a les 17.14 hores.

La cruïlla entre dos dels principals carrers de la ciutat de Barcelona és aquest any l’escenari de la mobilització de l’Onze de Setembre, la Diada del Sí. Les coordenades són Aragó amb passeig de Gràcia per formar un gran signe de suma (+) coincidint amb la campanya pel ‘sí’ a la independència, un dia festiu i reivindicatiu de cara al referèndum de l’1 d’octubre.

 

El Ministeri de l’Interior ha llogat tres vaixells de línies marítimes comercials com a solució per als milers  d’agents de policia que estan arribant a Catalunya per desarticular el referèndum de l’1 d’octubre.

Dues de les naus han atracat al port de Barcelona ―tenen permís per estar-s’hi fins al 5 d’octubre―, mentre que la tercera està amarrada al port de Tarragona. La notícia, ja de per si, crida l’atenció. Però encara és més estrambòtica quan veiem que un dels vaixells és un ferri de Moby Lines. I crida l’atenció, precisament, perquè el Moby Dada, com tots els ferris d’aquesta naviliera, té l’exterior decorat amb personatges dels Looney Toons de mida gegant.

El hashtag a les xarxes es #freepiolin

Més de 700 batlles es concentren a la plaça de Sant Jaume per rebutjar el setge judicial de l’Estat contra l’organització del referèndum d’independència de Catalunya del 1 d’octubre de 2017. Els ha rebut l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president Puigdemont; així com una gran multitud de gent que els hi donà suport.

La Guàrdia Civil ha detingut ja a catorze persones, entre elles diversos alts càrrecs del Govern, mentre s’estan practicant 22 registres en conselleries, institucions de la Generalitat i naus per a demanar indicis relacionats amb el referèndum de l’1-O, suspès pel Tribunal Constitucional.

 

21/9 /2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una declaració institucional aquest vespre, després dels fets d’aquestes últimes hores. Ha dit que la societat catalana i les institucions havien rebut l’impacte ‘desmesurat’ i ‘mancat de totes les garanties democràtiques’ de l’actuació del govern espanyol.

‘El president Mariano Rajoy ha creuat aquesta setmana moltes línies vermelles perquè hàgim de contemplar-les amb indolència’, ha dit. Ha denunciat la repressió contra l’organització del referèndum i els mitjans de comunicació i la suspensió de l’autonomia.

Puigdemont ha criticat les detencions, l’opacitat i la confusió que han causat, principalment entre les famílies dels detinguts, i ha lamentat que fossin tan ‘exagerades’. ‘No són dies fàcils, certament, però ens sentim forts’, ha afegit. I ha assegurat que el govern sent el suport de la ciutadania i preparat per a afrontar ‘els embats que vindran’.

Així mateix, ha reiterat que el referèndum es faria i que el govern té plans de contingència prevists per a garantir-lo. ‘Es farà perquè té el suport de la immensa majoria de la població que està farta de la prepotència i dels abusos del govern del Partit Popular’, ha dit. També ha agraït el suport de tots els ciutadans que s’han mobilitzat a l’estat espanyol per demostrar el suport a Catalunya.

‘Vull apel·lar la gent que continuï defensant el referèndum fins a l’1 d’octubre, amb el mateix entusiasme, civisme i fermesa que ho ha fet fins ara. Si tots estem units i continuem actuant amb la mateixa convicció i el mateix civisme estic completament segur que guanyarem el desafiament que ens planteja un estat autoritari’, ha dit per acabar.

La mobilització permanent

Els ciutadans responen a la crida de l’ANC i Òmnium i es concentren als carrers.

25 /09/2017

El tribunal de Comptes ha notificat aquest dilluns als representants de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas que ha de dipositar una fiança màxima de 5.251.948 milions d’euros (4.831.599 euros més 420.349 euros d’interessos) per la despesa en l’organització del 9-N, segons informen fonts presents a la reunió que té lloc a la seu madrilenya d’aquesta institució. El Tribunal de Comptes considera Mas com a màxim responsable i per tant la persona que haurà d’afrontar el total d’aquesta quantitat en el cas que la restq dels investigats no provisionin les quantitats que se’ls assignen. Aquestes són 3.044.399 euros per a l’ex-consellera d’Educació, Irene Rigau –per l’adquisició d’ordinadors per a la consulta-, 2.127.580 a Francesc Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta, i 839.439 euros a Joana Ortega per partides del departament de Governació. Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades al referèndum, i en alguns casos se solapen, fet que situa el màxim que pot afrontar Mas en 5,2 milions d’euros. Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal n’ha deixat fora finalment la interventora i el cap de sistemes d’informació del Consorci d’Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra.

El Tribunal dóna ara a Mas, Ortega, Rigau i Homs, a més dels altres investigats 15 dies per fer efectives aquestes provisions. Si no ho fan el Tribunal de Comptes dictarà embargaments dels seus bens i comptes per aquestes quantitats. Actua contra ells malgrat que el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no va condemnar cap dels responsables del govern de Mas per malversació de fons públics.

Referendum 1 Octubre 2017

Davant de les dificultats que està tenint molta gent per a poder votar en el referèndum per culpa del boicot de l’estat espanyol, el govern de la Generalitat ha activat un mapa des del qual es pot consultar quins són els col·legis. El govern anirà actualitzant la informació. Tothom que tingui el DNI o passaport podrà votar en el col·legi que vulgui, ja que el govern de la Generalitat ha activat el cens únic per al referèndum.

Agents anti avalots de la Policia Nacional espanyola han començat a desallotjar punts de votació a partir de les nou del matí d’aquest diumenge. En tots els casos, han fet servir material anti avalots, com les defenses i pilotes de goma, prohibides pel Parlament de Catalunya el 2014. El matí està deixant imatges de repressió a cops de porra i brutalitat policial contra persones de totes les edats. 1 octubre 2017

Videos: 1 octubre 2017

03/10/2017

Aturada de país

La convocatòria d’una aturada general a Catalunya ha anat sumant suports en els últims dies. La Taula per la Democràcia, de la qual formen part sindicats i entitats socials i sobiranistes, ha convocat actes de protesta davant l’ús de la força per part de les forces policials durant el referèndum que va tenir lloc el dia 1 d’octubre i en defensa dels drets fonamentals.

 

 

L’1 d’octubre de 2017 Catalunya va celebrar un referèndum d’autodeterminació on hi van participar 2.286.217 persones, el 90,2% de les quals van votar a favor de la independència del país. Durant la jornada, la violència dels cossos de seguretat de l’Estat van provocar 1.066 ferits d’entre una ciutadania que en tot moment va exercir resistència pacífica en defensa de la democràcia.

Deu dies més tard, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va fer una proclamació suspensiva de la República tot fent una darrera crida de diàleg a l’Estat i a l’espera de mediació internacional.

El 27 d’octubre el Parlament va votar a favor de proclamar la República catalana i d’instar al Govern de la Generalitat a aplicar-ne els seus efectes mitjançant el desenvolupament de la llei de transitorietat jurídica i l’obertura del procés constituent, per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc.

El mateix dia, però, l’Estat va aplicar l’article 155 de la Constitució contra Catalunya, que va suposar la destitució de tots els membres del Govern, el cessament de prop de 150 alts càrrecs i la intervenció efectiva de la Generalitat, així com la convocatòria d’eleccions catalanes pel 21 de desembre.

El resultat d’aquestes eleccions convocades pel president Mariano Rajoy va atorgar majoria a les forces partidàries de l’aplicació de la República (JxC, ERC i CUP), que van obtenir 70 escons enfront dels 57 aconseguits pels partits que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 i la consegüent suspensió de l’autonomia (C’s, PSC i PP).

Com a conseqüència de l’actuació dels òrgans judicials espanyols, el vicepresident Junqueras i el conseller Forn són a la presó en caràcter preventiu però incondicional, els consellers Mundó, Borràs, Rull, Turull, Bassa i Romeva hi van passar 32 dies i el president Puigdemont i els consellers Ponsatí, Comín, Puig i Serret es troben en situació d’exiliats polítics a Brussel·les des de finals d’octubre. Les persones represaliades, acusades i investigades per part de l’Estat en aquest procés democràtic i pacífic es compten per centenes.

Catalunya-Bèlgica, gener de 2018

 

Generalitat de Catalunya
Govern de la República

Aquesta web és un espai de preservació del mandat democràtic sorgit de la voluntat ciutadana expressat en totes les eleccions recents. Hi trobaràs l’activitat present i futura, així com informació de tot tipus i canals diversos a través dels quals en podràs formar part. Creiem en els valors democràtics, la pau i la justícia i és la nostra obligació treballar per preservar-los. I creiem i treballem per una República catalana que ha d’oferir millors oportunitats per a tothom. Visca Catalunya!

 

 

17 de gener 2018

Avui ha començat la XII Legislatura al Parlament de Catalunya amb el primer ple de constitució de la Mesa, i s’ha escollit el president del Parlament, que és Roger Torrent.

La resta de membres de la Mesa són:

Vicepresident primer: Josep Costa
Vicepresident segon: José María Espejo-Saavedra
Secretari primer: Eusebi Campdepadrós
Secretari segon: David Pérez
Secretari tercer: Joan García
Secretària quarta: Alba Vergés

Injustícia

La vulneració de drets que s’està produint a l’Estat espanyol arriba a molts sectors i àmbits, politics, mecànics, pallassos, còmics, dibuixants, mestres, periodistes, cantants, impressors i tants altres ciutadans anònims pateixen aquesta repressió brutal.

5 d’abril 2018

L’Audiència espanyola processa Trapero per sedició i organització criminal. Lamela també processa Pere Soler, Cèsar Puig i la intendenta Teresa Laplana.

1 de maig 2018

Actualment hi ha 9 presos polítics catalans. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, líders de les dues principals entitats sobiranistes de la societat civil catalana, són a la presó acusats de rebel·lió des del 16 d’octubre. El 2 de novembre, l’Audiència Nacional decretava presó incondicional per al vicepresident del Govern de Catalunya, Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn. El 23 de març, el Tribunal Suprem decreta presó per Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull i Josep Rull.

El seu empresonament és  una aberració jurídica i una violació dels drets humans, com denuncien entitat com Amnistia Internacional i diversos juristes. Una mobilització social contínua en demana l’alliberament.

Ja són quatre els països  que es veuen directament afectats per l’èxode de líders catalans. A Alemanya Carles Puigdemont, tots ells pendents d’una euroordre. A Belgica encara hi ha Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín. Mentrestant, a Suïssa continua Anna Gabriel, i recenment Marta Rovira . Clara Ponsatí  a Escòcia torna a la seva vida anterior a la política: ser catedràtica d’Economia a la univeritat de Saint Andrews.

8 de maig 2018

El jutge Llarena comunica a Mundó, Vila i Borràs que els processa per malversació i a l’exdiputada de la CUP Mireia Boya li comunica que la processa per desobediència, un delicte que imputa també els exconsellers.

Investidura 131è President de la Generalitat

10 de maig 2018

Després de tres intents fallits a la presidència, Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull, el president a l’exili des de Berlín proposa un quart candidat, Quim Torra. “Tenim l’oportunitat de desplegar el mandat de l’u d’octubre i construir el país de llibertats i drets que milions de persones estan reclamant. Quim Torra i Pla, t’agreixo personalment l’esforç i el sacrifici d’assumir el càrrec en unes circumstàncies tan extremes”.

El 14 de maig queda investit en segona volta, com a 131è president de la Generalitat, Joaquim Torra i Pla.

 

11 de setembre 2018

#Llibertatpresospoliticsiexiliats

#FemlaRepública

El clam popular continua.

Diada 2108

“Ho hem tornat a fer”, aquest és el resum que ha fet el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de la manifestació d’aquesta Diada Nacional. En una breu declaració just després dels parlaments al final de la mobilització, Puigdemont s’ha volgut preguntar: “Què més hem de fer perquè s’entengui bé que el poble de Catalunya vol votar?”

Una onada de so travessa una Diagonal plena a vessar en la manifestació de la Diada, 7Km.

S’ha enderrocat un mur que simbòlicament representa la superació d’obstacles per fer efectiva la República catalana.

 

Tot seguit, han vingut els discursos de la mare d’Adrià Carrasco, el membre del CDR d’Esplugues que s’ha “exiliat” a Bèlgica; una representant dels CDR, Eulàlia Cornas; el president de l’AMI, Josep Maria Cervera; el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri; i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.

 

31 de gener 2019

La farsa que representa aquest procés judicial, que va des de la presó preventiva fins a la que serà la sentència d’aquest judici injust, demostra que només aconseguirem la llibertat dels presos i les preses polítics, les persones processades i exiliades, i establir un estat de dret on es garanteixin les llibertats i drets fonamentals, construint la República catalana.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez porten 472 dies a la presó.

Oriol Junqueras i Joaquim Forn porten 455 dies a la presó.

Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull i Josep Rull porten 345 dies a la presó.

Maritxell Borràs 32 dies empresonada i Carles Mundó 32 dies empresonat. En llibertat sota fiança de 100.000 €.

Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, 458 dies a l’exili.

Anna Gabriel, 345 dies a l’exili i Marta Rovira 314 dies a l’exili.

 

1 feber 2019

Els presos independentistes han sortit de la presó de Brians 2 a les 9.29 hores tots junts en un sol vehicle de camí a Madrid. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart viatgen en un autocar de la Guàrdia Civil, que ha agafat el relleu dels Mossos d’Esquadra pel que fa a la custòdia del presos, perquè puguin estar a disposició del tribunal a partir del dia 2 de febrer. Tot i no tenir encara el dia del judici assignat i concretat, podria ser entre el dia 5 i el 12 de febrer.

La policia catalana, però, està fent tasques de suport i està escortant la comitiva. També hi ha una ambulància formant part del dispositiu. Centenars de persones demanen la llibertat dels presos des dels marges de la carretera.

14 octubre 2019

La sentència del procés (20907-2017) s’ha conegut aquest dilluns 14 d’octubre abans de les 9.30 hores. El Tribunal Suprem ha condemnat a penes d’entre 10 mesos de multa i 13 anys de presó als 12 líders independentistes.

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, ha sigut condemnat a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació absoluta; Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, a les penes de 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta, en els quatre casos per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat a raó de la seva quantia.

Per la seva part, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha sigut condemnada pel delicte de sedició amb les penes d’11 anys i 6 mesos de presó i el mateix temps d’inhabilitació absoluta; Joaquim Forn i Josep Rull, a les penes de 10 anys i 6 mesos de presó i el mateix període d’inhabilitació absoluta, mentre que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart ho han sigut a 9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta.

La resposta no s’ha fet esperar

Un seguit de reaccions i manifestacions han mobilitzat tota Catalunya.  De mobilitzacions de resposta a la sentència n’hi ha hagut moltes: Tsunami Democràtic, ocupació del aeroport, estacio de Sans, Marxes per la Llibertat, aldarulls per els carrers i crema de contenidors.  concentracions d’Òmnium i l’ANC, Pícnic per la República, vaga general, talls de carreters i autopistes, acampada dels universitaris, mobilitzacions internacionals…

 

Pandémia Covid-19

Amb data 30 de gener 2020 l’OMS va declarar aquest brot com una Emergència de Salut Pública d’Importància Internacional (ESPII).

Confinament

Els líders independentistes empresonats arran de la sentència del procés han liderat una campanya internacional juntament amb altres presos polítics, com ara Julian Assange, amb què pretenen denunciar els estralls que està provocant el coronavirus entre la població reclusa. La iniciativa s’ha vehiculat a través d’una carta adreçada a l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, en què li demanen que emprengui les “accions necessàries” davant l’“incompliment” per part de diversos estats de les directrius que va marcar ella mateixa arran de la pandèmia, entre les quals plantejava permetre la sortida de presos per evitar situacions de contagi. “Ens preocupa que molts no estiguin complint amb les seves recomanacions”, expressa la missiva, on també se subratlla “els brots augmenten dia a dia als centres penitenciaris, així com el nombre de morts, tant per la Covid-19 com per la repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres”.

El 14 de març de 2020 l’Estat espanyol va declarar l’estat d’alarma, això ha comportat la incorporació d’una sèrie de canvis en la gestió de casos i controls dins el protocol del Procediment d’actuació davant aquesta malaltia.

Davant la rebaixa d’activitat dels pròxims mesos del Parlament europeu i l’emergència sanitària que viu Europa i el món sencer, els eurodiputats d’Esquerra Republicana i JxCat, Diana Riba, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, han instat al president de l’Eurocambra que una part important dels recursos que s’utilitzen per finançar les oficines dels eurodiputats i la seva acció política siguin destinats a la lluita contra el coronavirus.

28 setembre 2020

El Tribunal Suprem confirmà la inhabilitació del MHP Joaquim  Torra de la presidència de la Generalitat. Per unes pancartes al balcó de palau. “Llibertat presos polítics i exiliats ”  i un altre de ” Llibertat d’opinió i d’expressió”.

La inhabilitació comportà la substitució en qualitat interina pel vicepresident Pere Aragonés i precipità la celebració d’eleccions anticipades que es preveuen pel dia 14 de febrer 2021. La inhabilitació deixà també la legislatura sense la possibilitat d’aprovar els pressupostos del 2021, i en plena pandèmia de la COVID-19. En declarar-se aquesta (març del 2020), Torra fou especialment crític amb les mesures del president del govern espanyol Pedro Sánchez per la lentitud en la presa de decisions i, sobretot, per la centralització dràstica de la gestió, crítiques que posteriorment foren parcialment assumides per Sánchez.

L’Estat espanyol no atura la repressió judicial contra l’independentisme. Ni enmig d’una greu epidèmia vírica com la que estem vivint aquests dies, el poder judicial espanyol no deixa de ser aquell martell repressor que es va engegar poc abans del referèndum de l’1-O i que, amb múltiples causes i en diferents tribunals, continua colpejant amb duresa molts dels dirigents polítics que, seguint el mandat del poble, van tirar-lo endavant, però també molts ciutadans anònims que van donar-hi suport o que, amb posterioritat, van participar en les nombroses protestes per l’actuació del govern espanyol. Ahir, els va tocar a anar declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) als diputats i ex-alts càrrecs de la Generalitat Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a qui s’acusa de greus delictes i es demana indemnitzacions milionàries per haver participat en l’organL’Estat espanyol no atura la repressió judicial contra l’independentisme. Ni enmig d’una greu epidèmia vírica com la que estem vivint aquests dies, el poder judicial espanyol no deixa de ser aquell martell repressor que es va engegar poc abans del referèndum de l’1-O i que, amb múltiples causes i en diferents tribunals, continua colpejant amb duresa molts dels dirigents polítics que, seguint el mandat del poble, van tirar-lo endavant, però també molts ciutadans anònims que van donar-hi suport o que, amb posterioritat, van participar en les nombroses protestes per l’actuació del govern espanyol. Ahir, els va tocar a anar declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) als diputats i ex-alts càrrecs de la Generalitat Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, a qui s’acusa de greus delictes i es demana indemnitzacions milionàries per haver participat en l’organArrels històriques del catalanisme.

 

21 octubre 2020

L’Audiència absol Trapero, Pere Soler, Cèsar Puig i la intendenta Teresa Laplana. en una sentència que rebrega les tesis del Suprem i la Fiscalia
La sentència desacredita amb contundència els testimonis de De los Cobos i de Baena

(5 d’abril 2018
L’Audiència espanyola processa Trapero per sedició i organització criminal. Lamela també processa Pere Soler, Cèsar Puig i la intendenta Teresa Laplana.)

 

Eleccions 14 F

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.

Les eleccions es van convocar per al 14 de febrer quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla. El 15 de gener, a causa de la crisi sanitària es va deixar sense efecte la convocatòria i es van posposar al 30 de maig de 2021, però una resolució del TSJC va mantenir en vigor la data del 14 de febrer.

Parlament de Catalunya

100% escrutat|53,54% participació

  • PSC (23,04%)  33
  • ERC (21,3%) 33
  • JxCat (20,04%) 32
  • Vox (7,69%) 11
  • CUP (6,67%) (groc)9
  • En Comú Podem (6,87%) 8
  • Cs (5,57%) 6
  • PP (3,85%)3
    Parlement de Catalogne 2021.svg

    Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

  • Distribució de vot segons la posició respecte la independència.

 

Percentatge de vot segons posicionament

  • Independentistme (51.57%)
  • No posicionats (7.39%)
  • Unionisme (41.03%)

 

17 Febrer

La manifestació de Barcelona en suport a Pablo Hasel, que ha estat detingut aquest matí per ordre de l’Audiència Nacional, ha generat diversos aldarulls però també solidaritat en contra de la repressió del raper. Les manifestacions de suport i solidaritat s’han repetit a altres ciutats catalanes , també a Madrid i València.

 

 

26 Maig 2021

Pere Aragonès pren possessió del govern.

Després de tres mesos de les eleccions és forma el govern amb els vots de ERC,Junts i les CUP. Un Govern Republicà, que reclama l’amnistia i un referèndum pactat amb l’estat.

Gairebé fa quatre anys, els represaliats, presos polítics i exiliats continuen amb les mateixes condicions.

22 juny 2021

El consell de ministres espanyol ha aprovat els indults als presos polítics. Ho ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una declaració institucional sense preguntes en què ha repetit el mateix argumentari que va fer servir en l’acte al Liceu d’ahir. També compareixerà a petició pròpia al congrés espanyol el 30 de juny. D’aquesta manera, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn podran sortir aviat de la presó, on alguns d’ells hi han passat gairebé quatre anys.

23 de juny

Surten en llibertat els nou líders independentistes indultats

Junqueras, Forcadell, Romeva, Cuixart, Sànchez, Bassa, Forn, Rull i Turull diuen en sortir que volen seguir treballant per l’autodeterminació i la independència.

 

El Consell d’Europa exigeix la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió.

 

REPRESSIÓ A L’INDEPENDENTISME

La concessió dels indults no frena les causes obertes contra l’independentisme, que segueixen avançant i que afecten centenars de catalans.

Les victòries judicials a Europa no serveixen a Puigdemont ni a la resta de dirigents a l’estranger, perquè queden al marge dels indults; la reforma de la sedició, via per a un possible retorn.

29 juny 2021

El mateix dia de la trobada dels presidents Sànchez i Aragonès, el “Tribunal de Cuentos” ha comunicat a 34 ex-càrrecs del Govern –inicialment n’hi havia sota la lupa 42– les fiances que els reclama per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Es tracta d’un informe de 504 pàgines, conegut com a acta de liquidació provisional, que dóna per tancada la instrucció i imposa una fiança de més de 5,4 milions d’euros per abordar el procediment, perquè més endavant està previst que es faci un judici –tot i que el Tribunal de Comptes no té capacitat per jutjar, és un procediment administratiu– per decidir quina serà la xifra final de la multa per responsabilitat comptable.

Però les persones amb les quantitats més altes són l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a qui se li exigeixen fins a 3.824.908 euros amb interessos, així com l’exinterventora general de la Generalitat Mireia Vidal, amb 3.331.632 euros amb interessos, seguida de l’exconseller de Presidència Francesc Homs, que ja va ser multat pel Tribunal de Comptes pel 9-N, a qui se li reclamen 3.108.444 euros. Qui cau de la llista són els ex-consellers Jordi Turull i Neus Munté, així com sis ex-alts càrrecs més, reduint-la de les 42 persones inicialment sota lupa a un total de 34. Es manté la petició d’un total de 22.725,27 euros de fiança per a Cahantal Olivé, filla de Maryse Olivé, exdelegada del Govern a París que va traspassar el 2017.

 

 

11 setembre 2021

Diada nacional de Catalunya.

Malgrat la situació sanitària per la pandèmia i complicada políticament, la Diada del 2021 serà marcada per la manera en què la gent ha tornat a donar un colp de puny sobre la taula. Centenars de milers de ciutadans anònims que no volen saber res de les baralles partidistes nefastes i que continuen exigint la independència que vam votar el 2017 han desbordat de nou els carrers de Barcelona. Sorprenent i superant de molt fins i tot les expectatives dels organitzadors.

 

 

 

18 abril 2022

Pegasus I el New Yorker

Una demolidora investigació de ‘The New Yorker’ apunta que Espanya va utilitzar Pegasus contra polítics independentistes més de seixanta telèfons, propietat de polítics catalans, advocats i activistes a Espanya i arreu d’Europa han estat espiats amb Pegasus. Entre els espiats hi hauria tres eurodiputats catalans, i per això es recorda que els polítics catalans sempre han cregut que al darrere hi havia funcionaris espanyols, Segons la revista nord-americana, la investigació del Citizen Lab “suggereix que el govern espanyol ha utilitzat Pegasus”.

 

Diada,  11 setembre 2022

La manifestació de la Diada aconsegueix mobilitzar més persones que l’any passat, tot i la divisió dels partits independentistes. L’ANC, convocant de la marxa, ha reclamat la independència o noves eleccions. Institucions, entitats i partits han fet al matí l’ofrena floral al monument de Rafel Casanova amb crides a la mobilització i a posar fi a les picabaralles.

Després d’uns dies de retrets mutus que denoten la divisió de l’independentisme, els partits del govern, i en especial ERC, es van situar més que mai ahir al centre dels focus. I és que, si bé la manifestació de la Diada ha deixat sempre en un segon pla les forces polítiques, l’absència dels dirigents republicans –tant del partit com del govern, començant pel president Pere Aragonès, perquè entenien que enguany la convocatòria no anava enfocada contra l’adversari real– afegia un punt d’incertesa a un còctel que ja arribava agitat. I, certament, en la mobilització de la tarda, i en altres actes del dia, es van veure pancartes contra la taula de diàleg o que acusaven Aragonès i els partits de “traïdors”, i lemes com ara Fora botiflers, Independència o plegueu i Govern, DUI o dimissió #focnou.

Els actes de Diada acaben ja de nit amb l’acte institucional organitzat pel Govern i el Parlament a les quatre columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc, el mateix lloc on ja es va fer l’any passat. La cerimònia, amb música, teatre, dansa i projeccions, repassa alguns dels episodis rellevants de la història de Catalunya des del 1714 a través de la tasca duta a terme per dones. Hi actuen artistes com Mariona Escoda, Helena Miquel, Joan Dausà, Borja Penalba o Judit Neddermann.