Pàgina del lector, en aquesta pàgina hi podeu deixar la vostra opinió, comentari i/o aportació.
Tot allò que us vingui de gust compartir, serà benvingut.
Comentaris i aportacions.
Deixeu la vostra opinió.
Pàgina del lector, en aquesta pàgina hi podeu deixar la vostra opinió, comentari i/o aportació.
Tot allò que us vingui de gust compartir, serà benvingut.
Comentaris i aportacions.
Deixeu la vostra opinió.
Benvinguts!!
***
isabella diu:
recomano aquesta web per fer un treball de bandolers, o en el meu cas, una llegenda inventada per mi on surt la calderona perquè aquesta dona m’ha agradat el seu caracter.
***
Moltes gràcies per aquest post, em sembla interessantíssim. AyA 21/02/2011 21:33
Responent a la invitació de “panxample”, voldria comentar que el “Romanç de la mort de Pere Joan Sala” forma part d’una representació teatral que l’any passat es va estrenar a Sant Aniol de Finestres, en el marc de la Primera Festa Remença. Enguany (2011) la Festa es farà a Canet d’Adri i els anys propers es farà als altres pobles de la vall.
Des d’aquí voldria convidar-vos a venir a la nostra vall, però encara no s’ha concretat la data de la festa d’aquest any.
Moltes gràcies per escollir el romanç.
Molt interessant. Una part de la nostra història que només es coneix molt superficialment i que la literatura encara no ha tractat amb prou profunditat, fora de la visió romàntica del bon bandoler contra la injustícia
L’ única lluita que es perd … és la que s’abandona !
Independència ja !
Hola,
Fins avui no he sabut que havies fet tot un lloc web del tema dels bandolers que abans només era una apartat de “La calaixera”. Realment el tema dóna per a tot un lloc web.
L’he llegit de dalt a baix, t’ho ben asseguro, i m’ha agradat molt. S’hi troba informació de tota mena sobre aquest tema –i fins i tot d’altres relacionats–. Si algú vol informar-se sobre els bandolers de Catalunya aquí té un lloc web exceŀlent on, de segur, trobarà tota la informació que necessiti. A més, tot el web està ordenat amb molta claredat, la qual cosa el lector sempre agraeix.
Enhorabona!
No han canviat les formes, han canviat les dimensions, a hores d’ara encara no saben quins son els nostres.
Text de Rosa M. Canela
Conten que a la masia de les Virtuts, a prop de la mateixa ermita de les Virtuts, al terme d’Alcover, hi vivia un matrimoni que a més de conrear les terres regentaven l’ermita. Aquesta parella feia temps que volien tenir fills, però aquests no arribaven. Un dia el marit, tornant de mercat de Valls, vers la vall del Glorieta, va trobar- se un nadó de pocs dies dins un cabàs en passar pels Molins de Tarrés. El portà fins al mas de Forès, on li donaren una mica de llet, i després el prengué cap al seu mas. El matrimoni l’adoptà, buscaren una dida de Rojals i, en batejar-lo, li posaren Ventura.
Al poc va néixer una filla d’aquest matrimoni, una preciosa nena a qui posaren de nom Virtuts.
El nen, en créixer, demostrava tenir molt mal geni i unes inclinacions que els pares no podien corregir ni dominar, com tampoc podia el rector de Mont-ral, que era el seu mestre. Ja fet un noi, en un disputa, va treure el seu mal caràcter i d’una ganivetada va ferir un home. Aleshores va abandonar casa seva, i començà una vida per les muntanyes, amagant-se en coves, unint-se amb altres malfactors amb els quals muntà un banda que tants atracaments i assassinats cometeren.
En una ocasió anaren a robar els seus pares, i allí assassinà el matrimoni i la seva germana, pocs dies abans que la noia es casés amb l’hereu del mas de Muster de l’Aixàviga.
Va ser capturar a Barcelona, i va acabar esquarterat a Valls. El seu cap, segons s’explica, va ser col·locat prop d’on el trobà d’infantó l’hereu del mas de les Virtuts, fins que el consumiren les bèsties de rapinya.
© Tinet Webfàcil és un producte desenvolupat per Tinet