MOMENTS...
No cal que siguis el primer ni el darrer, sigues només aquell que deixa la seva petjada per tots els racons on passa.
La veritat es que sense voler-ho, avui m'he n'he adonat que s' em estava acabant l'octubre, mes que desitjava amb deliri des de feia temps.
Volia que arribes l'octubre, per sàpiguen que seria de mi aquest any, quina nova rotina i quin nou rumb em donaria aquest rader curs.
I un dia com aquest te'n adones, de tot allò que t' ha fet créixer, de tot allò que has deixat i has començat.
Hi ha dies que et preguntes si estàs on has d' estar, i si en algun moment del camí, hauràs deixat quelcom que creis que no mereixies, i sense saber perquè has fet un pas mes;
Allò, que tenies, allò que feies allà on eres, no ho has pas perdut sinó que a canviat de trajectòria, tot i que si busques està dins teu, es part de tu i no es pot treure.
Mires al teu voltant i tot i que estàs envoltat de 100 persones, et sents en una gran immensitat, i que t'agrada.
I per aquella gent que conec i no conec, per aquella gent que cada dia em fa ser una mica mes gran, i per aquella gent que volent o no es part de mi
MOLTES GRÀCIES!!!
