Bisaurín “Pirineo de Huesca”

Llano de Fetás

En el Pirineo de Huesca dins del Parque Natural Valles Occidentales hi ha el pic Bisaurín de 2670 metres d’altitud. El Llano de Fetás és una planura de ≈ 1500 x 400 m. que està just per sobre dels 1900 m. d’altitud en la vessant sud del Bisaurín. És una clara zona d’absorció ocupada en gran part per rascler estructural i nombroses dolines de poca fondària, on s’intueixen boques d’avencs obstruïts completament per blocs.

CANDANCHÚ (parcial) Escala 1:25.000 Instituto Geográfico Nacional de España

Des d’Aragüés del Puerto surt una carretera asfaltada que als 9 km. acaba en el refugi de Lizara (1.540 m), des d’aquí pujarem pel GR 11.1 fins al Llano de Fetás on hi ha una caseta/refugi del Distrito Forestal de Huesca (1.920 m) en la que vam dormir, uns 300 m. cap a l’oest hi ha una font.
Totes les cavitats que vàrem trobar en aquesta zona les vam batejar amb la lletra F de Fetás i un número.

Condicions generals per a la carstificació
La dissolució de la calcària es veu afavorida per un conjunt de factors, dels que considerem com a més importants els següents:

• Diaclasat, la regió està afectada per una intensa fracturació, on les direccions principals són pràcticament ortogonals, predominant la N-S. Tanmateix se li sumen els estrats plegats que cabussen cap al sud amb un pendent del 60%, facilitant enormement la circulació de l’aigua i la consegüent dissolució de les calcàries.
• El carst en qüestió, està situat entre els 1900 i 2000 metres. El clima actual d’aquesta zona és de tipus pluvio-nival, amb fortes oscil·lacions tèrmiques i temperatures bastant extremes que afavoreixen la disgregació mecànica de les roques, sobretot per gelivació. A tot això se li sumen les importants precipitacions de neu que rep la zona, les quals persisteixen durant mesos sobre el terra que al carregar-se de diòxid de carboni, ajuden a la corrosió química de la roca.
• La vegetació és escassa i s’adapta al tipus de clima descrit. Els processos mecànics i químics dels àcids orgànics tenen poca importància. Es limita fonamentalment a les àrees d’acumulació d’argiles de descalcificació, com són fissures, dolines i valls de fons pla.

Situació de les cavitats
Aquí assenyalo la situació aproximada de les boques d’aquests 5 avencs del Llano de Fetás.

Sima F. 1 (B-10, El Foratón, Lo Foratón de Fetás)

CROQUIS

Situació
Provincia de Huesca
Terme municipal: Aragüés del Puerto
Muntanya: Bisaurín
Sector: Llano de Fetás
z: 1940

Història
Sima Fetás o F. 1, localitzada per la SES el 29 de maig de 1977 i explorada per mi el 17 de juliol del mateix any.
Posteriorment, l’any 1980 l’ERE del CEC la va explorar assolint els -132m. anomenant-la com a B-10.
La SIE va fer la topografia el 1999 assolint els -102m.

Descripció
L’entrada a l’avenc és un gran embut amb forma de 8, que facilita recollir una enorme quantitat de neu al seu interior, té un pont de roca al mig que la divideix en dues boques. Comencem a baixar per un fort pendent fins als -20 m. i a partir d’aquí ja ens podem penjar de la corda, esquivant un descomunal tap de neu dura arribem a -40 m. on estem damunt d’un altre tap de gel que reomple tot el pou.
Quan mires cap a dalt i et fixes en l’univers de neu que u ocupa tot al teu damunt i comences a rumiar de com s’aguanta…
Bé, anem per feina que en el millor dels casos em pot agafar torticolis!
Als meus peus un imponent tap de neu dura omple tota la vertical, deixant una rimaia que possibilita el descens en alguns punts, entre el glaç i la roca; el tram que vaig escollir per baixar, formava un tub vertical que en el punt més estret tenia 60 cm. de diàmetre i on a diversos nivells tot el voltant era gel.
Vaig arribar fins als 90 metres de fondària aproximadament, aturat pel nivell del gel a les hores i on tot senyal acústic era inaudible pels companys que esperà-ven a l’exterior.
Cal explorar els altres accessos a la rimaia d’aquest pou.

 

 

 

 

 

 

 

 

Sima F. 2 (possible B-5)

Situació
Provincia de Huesca
Terme municipal: Aragüés del Puerto
Muntanya: Bisaurín
Sector: Llano de Fetás
z: 1960 m.

Localització
Partint de la caseta que hi ha a Fetás, en direcció est pel camí que va fins a l’altra punta de la planura i una mica abans d’arribar al seu final, ens endinsem uns 30 m. cap a la dreta en un rascler. L’avenc està enclavat sobre una dolina desmantellada.

 

 

 

 

 

 

 

 

Descripció
La boca de 3’50 per 1 m. dóna pas a un únic pou de 60 m. ambreduïts replans a -11 i -45 m.
La planta mesura 4’50 per 1 m. i en l’extrem NE té un pouet d’uns 5 m. impracticable per llur estretor.
Assoleix la fondària màxima de 62’20 metres.

Crec que podria ser la cavitat B-5 que va explorar l’ERE i topografiar la SIE posteriorment a la nostra visita.

 

Sima F. 3

Situació
Provincia de Huesca
Terme municipal: Aragüés del Puerto
Muntanya: Bisaurín
Sector: Llano de Fetás

Localització
Molt a prop de la F.1 al mig d’una petita dolina plana.

Descripció
La sima F. 3 és un avenc amb dos pous de 18 i 8 m. arribant als -26 m. de fondària aproximada.
Explorat per Hilari Moreno i Manel Gallur de la SES el 1977. (spit a la boca)

Sima F. 4

Està al costat de la F. 2, sondejat amb pedres dóna uns -40 mp. No el vam explorar ni senyalar.

Sima F. 5

Boca ensorrada i quasi tapada per blocs, sondejat amb pedres dóna uns -20 mp. No el vam explorar ni senyalar.

Cueva de Lizara

Situació
Provincia de Huesca
Terme municipal: Aragüés del Puerto
Sector: Barranco del Articuso
z: 1450 m.

Localització
Al final del camí forestal asfaltat que va des d’Aragüés del Puerto cap al Bisaurín, comença una pista que seguim fins a trobar la segona caseta; des d’aquí és visible l’entrada de la cavitat a peu de paret.

Descripció
Aquesta cova té dues entrades molt properes entre sí, la de l’esquerra després d’una curta galeria s’uneix a l’altra per un ressalt de 3 m. La galeria de la dreta conté generalment un parell de tolls d’aigua que la inunden parcialment, al final d’aquesta, una grimpada de 4 m. ens permet accedir al pis superior. Un pas estret condueix a una sala amb gran profusió de colades i microgours, de la qual parteix una galeria de sol arenós i 25º de pendent que sifona als 13 m. de recorregut. El recorregut total és de 74 m. Explorada anteriorment el 28 de maig de 1977 per Ramon Aguadé, Javier García, José Manuel Amor i Ferran Vergés, ens pensàvem que aquesta era la Cueva del Contrabandista per indicacions que ens varen donar.

BIBLIOGRAFIA:

• Bathysciola fadriquei n.sp.
• EspeleoSie nº 33
• EspeleoSie nº 34
• MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL DE ESPAÑA    MTN25
  Hoja 144-II (56-15) Candanchú                     Escala 1:25.000
  
• MAPA GEOLOGICO DE ESPAÑA: Hoja 144 – ANSO