Apunts sobre coves de Collbató

Estic repassant un mapa de Montserrat als Blaus (foto d’en Quim Bosch)

Una de les coses que vaig aprendre del meu mestre, geòleg i amic l’Enric Sunyer i Coma, és la diferència que hi ha entre un relleu i un massís i com que veig que el cognom “Massís” està molt associat a Montserrat  m’agradaria fer un petit aclariment geològic:

– Tot accident que les seves capes estratigràfiques hagin sigut plegades, és una muntanya.

– Tot accident que les seves capes estratigràfiques no estiguin plegades o molt poc, és un relleu.

– Una muntanya o un relleu delimitat per falles, és un massís.

 

Plànol de situació

 

…doncs dit això, a la vessant sud del relleu de Montserrat i molt a prop del poble de Collbató hi ha entre d’altres, aquestes petites cavitats:

 

 

TOPOGRAFIA

Cova C.3 del Salnitre

Petita cavitat situada al costat de la cova del Salnitre a 493 metres d’altitud, amb una galeria de 15 m de recorregut. Durant molt de temps m’he cregut que aquesta cavitat era la cova Cabrafiguera Gran, no recordo qui m’ho va assegurar; però enguany rectifico (2018) i reconec que és la C.3 del Salnitre.

Dono les gràcies a J.M. Miñarro i F. Rubinat d’EspeleoIndex per la seva correcció.

 

Cova Gran

TOPOGRAFIA

La cova Gran situada a 500 msnm, té una única i àmplia galeria de 32 m de recorregut, que va servir com a lloc d’habitatge pels humans primitius.
Si han descobert restes d’ocupació del paleolític superior i del neolític antic.

Exploració feta amb amics de l’Institut de Ciències del Quaternari i amb en Josep Ramon Francesch dels Blaus, que va col·laborar en la confecció d’aquesta topografia, que em va encarregar el mestre Enric Sunyer.
(els números 1 i 2 que surten a la topografia són cates que hi havia en aquell moment)

Vas de ceràmica procedent de la cova Gran de Montserrat (Neolític antic) exposat al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

 

Les primeres ceràmiques, decorades sovint amb impressions de petxines d’escopinya (Cardium edule) a les vores, es denominen cardials (o també montserratines, perquè van ser descobertes per primer cop a les coves de Montserrat). Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

 

 

 

Cova Freda

Jo, fotografies del 27 de gener de 1980

Aquí no hi vaig fer cap topo, però tinc alguna foto que vull afegir i la seqüència per superar el pas més complicat d’aquesta cavitat de 232 metres de recorregut i situada a 502 msnm.

 

Rosa i Joan Sendra

Sala principal

 

 

 

Maniobra per sortir de la cova

En Tom a la boca de la cova Freda el 1976 (foto d’en Quim Bosch)

 

El Tom ens ha deixat el 17 de març de 2020, a seixanta-vuit anys.

“Sempre et recordaré amb llàgrimes als ulls, amic”.

L’Antoni Mañé i Sabat va néixer el 8 de juny de 1951, era el cap del GRA (Grup de Recerques Arqueològiques del Centre Excursionista Els Blaus) company d’exploracions i escriptor incansable; aquí teniu una mostra de la seva bibliografia.

 

Articles a Quaderns de natura i de l’home:
El poblat de l’edat del bronze del barranc (Alguaire, Segrià)
La vil·la romana de Can Gomis (Barcelona, Barcelonès)
Materials Prehistòrics de la Cova-Avenc de Vallmajor
Els Tallers de Sílex del “Clot del camí de la font” i el poblat prehistòric del “Racó del Coll de la Coma “(La Morera de Montsant, Priorat)
El poblat prehistòric del Racó del Coll de la Coma ( La Morera del Montsant, Priorat)
El nostre amic, el gos
Les sitges ibèriques de La Riba (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)
Materials arqueològics procedents del poblat ibèric de Sant Miquel (Montornès del Vallès)
Restes de la vila romana de Sant Hilari (Abrera, Baix Llobregat)
Uns materials de la cova de les pixarelles (Tavertet, Osona)
Una nova perspectiva sobre les indústries lítiques prehistòriques de Vernet (Artesa de Segre, la noguera)
Unes mostres d’àmfora romana procedents del forn d’aumedina (Tivissa, ribera d’Ebre)
Notícia d’una troballa antiga a Perlés
La Cista neolítica de Gasala (Tarradell) i el problema de les Cistes d’Osona
Materials inèdits de la Cova Negra de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Llibres i publicacions:
Tramvies de Sarrià
Itineraris dolmènics de Catalunya
Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies
Carrilets de Girona
Guia dels monuments megalítics de la Cerdanya
Catàleg monumental del terme de Sarrià
El ferrocarril del Vallès
Sarrià, abans de l’annexió (1863-1921)
Finques i masies del vell Sarrià
El tren de Sarrià
Santa Maria de Vallvidrera
Ferrocarrils de Catalunya
Dòlmens (9 itineraris per la Catalunya central)
Excursió per les termes romanes de Catalunya
Els Blaus Centre Excursionista, Centenari 1920-2020

Descansa en pau

BIBLIOGRAFIA:

6 respostes a Apunts sobre coves de Collbató

  1. Anònim diu:

    Ferran: Ja era hora de que continuessis la teva serie!
    I molt bona la seqüència!!
    Jordi Lloret

  2. Unknown diu:

    Hola Ferrran, m’agrada que tiris endevant amb el tema

  3. Hola, a l’hora de revisar la cova Gran de Cabrafiguera, ens hem adonat que la teva topografia no correspon a aquesta cova, si més no es tractaria de la cova C.3 del Salnitre, suposo que en el seu dia vareu confondre una cavitat per l’altra.
    En el cas de la Cova Gran de Cabrafiguera tenim les topografies de la SIE i la del Pedraforca, que són pràcticament idèntiques. Per altra banda, si compares la teva topografia amb la del ERE de la cova C.3 del Salnitre, veuràs que són pràcticament iguals.
    Salutacions
    J.M. Miñarro & F. Rubinat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *