En l’època que passava les vacances a Moià per estar convalescent d’un accident de cotxe i just abans d’anar a la mili, vaig contactar amb el meu amic en Joan Surroca Arisa, que per distreure’m, em va acompanyar a la Balma de la font del Gai a on ell ja hi havia remenat una mica.
Com que en aquells moments no estava massa ben vist anar de mani o diada, em va semblar prou important per tornar a fer la topo l’endemà (que en Rafael Casanova de Moià, em perdoni).
Aquest petit abric està situat a 760 metres sobre el nivell del mar en el marge dret del torrent anomenat Gai, coordenades geogràfiques 41º 49’ 00” latitud N. i 2º 08’ 19” longitud E i crèiem que era un taller de sílex.

Fent de tastaolletes? No!, se m’havia caigut un caragol de les ulleres. 10-9-1975 (foto Joan Surroca Arisa)
Informacions més recents ens han fet saber que:
És el jaciment epipaleolític més important de tot Catalunya.
La balma del Gai era un refugi d’estiu per a caçadors i recol·lectors que no hi feien vida permanent.
De fet, es tractava de poblacions nòmades que s’hi establien fins a la tardor. S’hi han trobat puntes de fletxa, restes de caragols i conills, banyes de cérvol, elements decoratius marins.
Va estar habitada entre 12.000 i 8.000 anys abans de Crist, un període de transició abans de l’aparició de les primeres societats agràries i ramaderes.
A continuació imatges de peces provinents de la Balma del Gai, exposades al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona

Segments, triangles, laminetes, gratadors de sílex i de quars, etc.

L’epipaleolític va de -12.00 a -9.000 anys

Cargols de terra

Polidor de sorrenca i restes de conill
BIBLIOGRAFIA:
Hola Ferran, Et felicito pel nom del teu Blog- La veritat es que m´agrada mes que l´altre, i hem produeix molta enveja, crec que ajuda a visitar-lo mes sovint.
Estic molt d´acord i en soc un mes dels que empeny per que el ple contingut d´aquesta enyorada paraula, sigui el mes aviat possible una feliç realitat.
Quim
Hola Quim, en realitat el nom del meu blog no ha canviat, sí que ho ha fet el foto-muntatge de fons, encara que el teu punt de vista sobre el nom no el creia possible, ara em fa pensar.
Escolta! tu que ets mecànic, no sé què em passa que ja no m’entra la marxa endarrere, li dono la volta al cotxe, o tiro endavant?
Com va dir el Fermin Muguruza en el “Concert per la llibertat”
¡Ni un paso atrás! ni para tomar impulso.