Plànol de situació
Aquesta va ser la primera cavitat que vaig visitar, jo era molt petit i acompanyava als meus pares, hauríeu d’escoltar els xiscles de la meva mare, en veurem desaparèixer per una gatera a la zona turística.
Potser d’això em va venir la fal·lera per l’espeleo.
D’esquerra a dreta: Josep Manel, jo, Quim, José Antonio i Pedro arrebossats de fang al sortir de la cova
Us en recordeu del frontal Wonder?
El 5 d’agost de 1973, la vaig explorar amb quatre amics de la SIRE de Sants.
Per sort la vam trobar amb poca aigua, però sí molt de fang.
Jo vaig topo grafiar la secció longitudinal i en Quim la planta.
Aprofito per inserir la meva part en aquesta pàgina, després d’estar perdut l’esborrany durant tots aquests anys.
TOPOGRAFIA – Seccions Longitudinals
L’entrada principal de la cova, està protegida per una reixa que filtra l’accés a la galeria Sud, que és la que té més interès paleontològic/arqueològic per la gran quantitat de troballes.
Després de 118 planers metres, s’arriba a la bifurcació (punt A), a l’esquerra tenim la galeria Oest que riuet a vall ens portaria cap a la surgència i a la dreta tenim la galeria Est que es dirigeix riuet amunt cap a l’avenc del Basot.
La galeria Sud i el tram ample de la galeria Est, ocupen el recorregut turístic de la cova (158 mr) que va una mica més enllà de la sala “pota de l’elefant”.
La galeria Oest ens permet arribar fins a la surgència després de 360 metres de recorregut amb forces punts estrets, a la sortida ens trobàvem una reixa amb un dels barrots serrats, per donar pas als espeleòlegs.
Actualment, la situació de les reixes ha canviat i han afegit una planxa metàl·lica perforada a la galeria Est, per deixar passar un cabal uniforme d’aigua a l’extrem del recorregut turístic.
Topografiant la galeria Sud
Josep Manel Capdevila
Quim Hernández
_________________________________________________________________
En posteriors visites vaig fer el treball de la Cova del Toll que es va publicar a Més Avall i que podeu veure aquí a baix. Quan jo presidia la SES del Club d’Esquí Puigmal, vam parir aquesta revista gràcies a l’empenta del company Andreu Agüera, pare de la criatura.
Núm. 1 (no va tenir continuïtat) foto portada d’en Roberto Lleó
Hi ha un mínim error al escanejar i enganxar el document al bloc
Durant molts anys, el Patronat de Museus de Moià ha estat distribuint un fulletó propagandístic de les Coves del Toll, on surt reproduïda la planta de la meva topografia, la qual cosa m’omple de joia, però el que no m’agrada gens és que hi surti el nom de tot cristo menys el meu, precisament jo els hi vaig donar el butlletí MÉS AVALL d’on la van copiar.
Foto portada: Jordi Soler – Foto: Siqui Sánchez – Disseny gràfic: Lu Mascaró – Imprès: Gràfiques Ister
Encara m’estic pensant en quin adjectiu qualifico als del Patronat, per publicar la meva topografia en el fulletó propagandístic de les Coves del Toll, sense que hi figuri el nom de l’autor.
S’ACCEPTEN SUGGERIMENTS
Ja se’n cuiden prou de prohibir fer fotografies i filmar el seu interior, us adjunto el fulletó escanejat com a prova.
BIBLIOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- MÉS AVALL nº 1 / novembre 1977
- COVES DEL TOLL / fulletó propagandístic del Patronat de Museus de Moià
- MAPA GEOLOGICO DE ESPAÑA: Hoja 363 – MANRESA
- MAPA GEOLOGICO DE ESPAÑA: Hoja 364 – LA GARRIGA
- Estudi biospeleològic de la cova del Toll
Avui he anat al Saló del Turisme B-Travel i he recollit un fulletó de les COVES DEL TOLL.
Per fi! Ja s’han dignat a posar al costat de la meva topografia:
“Plànol realitzat per Ferran Verges”
Els impresentables ja no ho són tant, alguna cosa deu haver canviat.
Mira que casualidad también fue mi primera cavidad, con 16 años en una excursión realizada por el gimnasio don de practicaba artes marciales tuve la ocasión de entrar por primera vez en esta cavidad por la boca de la surgencia, cuando me quise dar cuenta ya estaba metido de lleno en el mundo de la espeleológia.
Toni, m’ha agradat fer forats amb tu, em sentia segur al teu costat.
Mira quina cosa. Justa vaig anar a la mili al 75 i al tornar vaig canviar de club. Vaig estar al Puigmal fins el 1974 i encara recordo el moment que va sortir aquesta revista. Alguna cosa que habia fet amb el Puigmal com acabar la topografia de la sima del Campillo que habia fet Lorenzo Garcia del SES la vaig publicar a la revista Sotaterra del GES i anys despres a llibre Grandes Cuevas y Simas del Mediterraneo nº 1
Òstia!, quina llàstima no haver coincidit amb tu, segur que hauríem fet coses interessants.
Que jovenets !!!!!!!
Es una de les primeras coves que vaig fer
Fas por……