Vull donar a conèixer les nostres activitats per la zona, doncs fa temps que recullo dades amb millor o pitjor resultat, això no obstant, és complicat després de tants anys, ja que la memòria a poc a poc es va difuminant.
Qui té fotografies?, on són els papers?, però perquè esperar més?, millor publicar això que oblidar-se’n per sempre.
Agraïments a l’Antoni Lorente per la seva aportació.
PARTICIPANTS:
- 1977
- Mes de juliol: Antoni Lorente Borrell, Antonio Cabezas García, Òscar Valdivieso.
- Mes d’agost 1: Manel Gallur Rodríguez, Xavier García Belloque, Rosa Sendra Timoneda i Ferran Vergés Garris.
- Mes d’agost 2: Andreu Agüera Donay, Antoni Mañé Sabat, Rosa Estaún Ruiz de la Hermosa, Roberto Lleó, Carmeta, Jordi Lloret Prieto……
- 1978
- Mes de març: Andreu Agüera, Mariano De La Vega i Mª Àngels Fibla.
_____________________________________
Enguany, com que ja coneixíem el terreny i llurs possibilitats, anhelàvem tornar-hi per continuar fent nous descobriments i vàrem formar grups tal com cadascú hagués programat les seves vacances.
Era la nostra zona amb el permís adient i sobretot VERGE, es pot demanar més?
Torca de la Rana
Situació:
Bernallán, municipi d’Arredondo, Cantabria.
(quadrant B-2 del plànol de situació)
Localització:
La Torca de la Rana està al costat del penya-segat de l’Alto de la Muela (Larroyo)
TOPOGRAFIA
Descripció:
Avenc de tres boques on la del mig, tot i que estreta és l’única entrada possible, les altres dues estan tapades per blocs de pedra.
A la part baixa del primer pou de 9 m, hi ha una finestreta on s’escolta com corre l’aigua pel fons d’un altre pou, impracticable i sondejat en 5 m.
Fondària de la cavitat 14 m.
Torca del Cuervo
Situació:
Bernallán, municipi d’Arredondo, Cantabria.
(quadrant B-2 del plànol de situació)
Localització:
La Torca del Cuervo es troba a l’Alto de la Muela, a la vora del penya-segat que mira cap a la Garma del Ciervo.
TOPOGRAFIA
Descripció:
L’entrada situada entre dues dolines farcides de blocs, ens aboca a un sol pou de 21 m; aquest ens deixa a la part alta d’una rampa plena de rocs, que acaba als 25 m de fondària.
Les parets de la cavitat estan despullades de processos litogènics.
Torca–cueva Prado de Bernallán
TOPOGRAFIA
Situació:
Coordenades aproximades x= 3º40’32” y= 43º16’10” z= 930
Cabañas de Lavalle (Bernallán) municipi d’Arredondo, Cantabria.
Localització:
Es troba a la vall amb direcció nord, on hi ha la borda de l’Agustín Crespo, la dolina d’entrada es veu des de la part alta d’aquesta vall.
Descripció:
-31 m de fondària i 24 m de recorregut. L’accés a la cavitat per una dolina de grans dimensions, ens situa a la base d’un rosari de pous que convergeixen i comuniquen amb l’exterior per la seva cúpula. Explorada per la S.E.S. el juliol de 1977 i anomenada posteriorment BU-23 per l’ECG.
Torca Canto Redondo
TOPOGRAFIA
Situació:
Calseca, (La Muela) municipi de Ruesga, Cantabria. Orientació a Casa Larroyo = 125º
Descripció:
Les dues boques es troben a diferent nivell, però per qualsevol d’elles s’arriba als -16 mp. El punt més fons de l’avenc és a -18 mp.
Torcón de Bernallán
Situació:
Coordenades x= 3º40’19” y= 43°15’58” z= 880
Bernallán, municipi d’Arredondo, Cantabria.
(quadrant A-2 del plànol de situació)
Descripció:
Explorada per la S.E.S., també anomenada BU-3 pel ECG, fondària -31m
Torca Aza de Bernallán
Situació:
Coordenades x= 3º40’24” y= 43º15’55” z= 785
Bernallán, municipi d’Arredondo, Cantabria.
(quadrant A-2 del plànol de situació)
Descripció:
Explorada per la S.E.S., també anomenada BU-20 pel ECG
Tres verticals. -60m
Torcón del Valle
Coordenades x= 3º40’19” y= 43°16’59” z= 820
Bernallán, municipi d’Arredondo, Cantabria.
(quadrant A-2 del plànol de situació)
Descripció:
Explorada per la S.E.S. -51m, també anomenada BU-19 pel ECG.
Torca de Las Pasadas
Situació:
Coordenades: x= 03°40’3o” y= 43°15’46” z= 925
Muntanya Alto de Tejuelo, Calseca localitat del municipi de Ruesga, Cantabria.
(quadrant B-1 del plànol de situació)
Descripció:
Explorada parcialment per la S.E.S. també anomenada LM-1 pel ECG.
_____________________________________
Aportació de Ferran VergésTorca La Marucha
Situació:
Coordenades geogràfiques x= 0°00’42” y= 43°14’14” z= 820
Regato de Nosconda, municipi de Soba, Cantabria.
(quadrant B-2 del plànol de situació)
Localització:
Sortint de l’església de Los Barrios de San Roque de Riomiera, s’agafa el camí de Calseca a Bustablado, deixant aquest, pugem pel que delimita el terme municipal de Calseca amb el de Soba i que a la vegada va vorejant la riera de Calseca.
L’avenc està a uns 40 m a la dreta del camí, dins d’un prat propietat de don Enrique Abascal Gómez conegut pel Cordobés, persona que ens el va mostrar i molt encuriosit per saber que dimonis s’amagava en aquell forat.
TOPOGRAFIA
Descripció:
La boca d’1,60 x 1,60 m dóna pas a un pou aeri de 28 m que acaba en un replà, flanquejant-lo ens trobem una gatera de curt recorregut.
El segon pou de 25,50 m té una finestra a la seva meitat a la qual es podria arribar escalant, encara que se li endevina una direcció ascendent.
Al tercer pou s’accedeix per una estreta finestra a un metre del terra, i al cap de 16 incòmodes metres arribem a un petit replà que dóna pas a l’últim tram vertical de la cavitat, 9 m assolint la fondària màxima als 78,50 m.
L’avenc està enclavat en calcàries poc compactes del Cretàcic Inferior.
Clarament dividit en dues parts, la primera formada pels dos primers pous amb parets llises i sense formacions, amb el terra farcit d’animals putrefactes que havien “caigut” involuntàriament.
La segona part s’aparta de la vertical d’entrada, presenta uns conductes més estrets, amb fang en el primer tram i posteriorment gran quantitat d’espeleotemes.
Primera exploració el 5 d’agost de 1977 per Rosa Sendra, Manel Gallur, Javier García i jo.
Accident de trànsit
Diumenge 7 d’agost de 1977, anàvem tots quatre en cotxe direcció a Ajanedo després de comprar al mercat de San Roque, queia calabobos i la Rosa li reclamava prudència al Manel perquè veia perillar els ous que duia damunt la faldilla, tot seguit en un dels revolts, el SEAT va patinar cap al costat contrari de la carretera i el Manel no va poder dominar el 1430 que es va precipitar pendent avall fins al riu Miera.
Riu Miera, lloc accident (foto Ferran V.)
Algun arbre ens va frenar en la baixada, però no va impedir que el cotxe acabés estrellat de cantó en la llera del riu, immediatament vàrem sortir per la finestra darrera menys el Xavier, que va romandre xocat immòbil en el seient de copilot i va necessitar una mica d’ajut per a reaccionar.
Tot i les batzegades que vam patir dins del cotxe (per les voltes de campana) no vam prendre mal, puig que en el lloc de l’accident l’aigua no cobria i el desnivell fins al riu era potser, el més curt de tota la vall. Immensa sort que vam tenir, UFFF!
Ja sense vehicle, el Manel i el Xavier se’n van tornar cap a Barcelona i la Rosa i jo ens vam adaptar a la situació, topo grafiant la cova de Las Cascajosas que tal com ens van dir ens crèiem que es deia Pigüezos, el Canelo ens acompanyava cada dia i s’esperava fidelment en la boca de la cova a què sortíssim.
Cueva de Las Cascajosas
Situació:
Merilla, localitat del municipi de San Roque de Riomiera, Cantabria, a uns 390 msnm.
(quadrant B-2 del plànol de situació)
Localització:
La Cueva de Las Cascajosas, situada una mica per sobre i al costat esquerre de la carretera CA-642, en el tram que va des de la carretera CA-260 fins a Merilla.
TOPOGRAFIA
Descripció:
La cova té dues entrades oposades que la converteixen en una mini integral de 580 metres de recorregut, sense comptar el pis superior al que no vam pujar.
Formada per tres galeries que conflueixen en una sala amb el terra ple de blocs de diverses grandàries.
Va ser un dels caus del maquis José Lavín Cobo anomenat El Cariñoso, si us fixeu en la topografia de la cova al costat de la lletra G, hi ha una construcció de quatre parets que durant la postguerra civil espanyola els hi va servir d’habitacle. Vàrem veure estris antics abandonats en aquell lloc (forquilles, ampolles de vidre, sabates, filferro espinós, etc.)
Nota:
Segons manifesta Virgilio Fernández Acebo al Boletín del Museo de las Villas Pasiegas Nº 23 La cueva de Las Cascajosas, destruida en buena parte por una cantera, presenta indicios arqueológicos pertenecientes a la prehistoria reciente;
_____________________________________
- Torca del Alto de Tejuelo
-
Vista aèria general, de la zona de treball
-
- Torca Las Piedras
- Torca Tapada
- Torca Cordobilla
- Cueva de Los Huesos
- Cueva de Los Moros
- Cueva del Fuerte
- Torca Barrios
- Torca Espina
- Torca La Marucha
- Cueva de Las Cascajosas
- Cueva del Salitre
- Cueva de Los Chivos Muertos
- Cueva Cubilla el Cerro
- Torca Lavalle
- Torca Aza de Bernallán
- Torca-cueva Prado de Bernallán
- Torca de la Rana
- Torca del Cuervo
- Torca de las Pasadas
- Torca Canto Redondo
- Torcón de Bernallán
SES, reflexió personal
El maig de 1975 em vaig associar i el 25 de maig de 1976 vaig ser elegit president.
Era una etapa de revifament i creixement de la secció, perquè es va afegir gent nova, vam fer un curset i formació de perfeccionament, tres campanyes a San Roque de Riomiera, la revista “Més Avall”… hi havia molta activitat i tothom hi participava.
El 19 de setembre de 1977 en arribar al local, vaig veure l’escrit anònim a la pissarra de la secció “FERRAN DIMISIÓN” l’endemà vaig presentar la meva dimissió al president del Club i vaig anar distanciant-me progressivament. El 24 de novembre van ser les noves eleccions a les quals no em vaig presentar i l’Hilari Moreno Castelló va agafar el relleu. El 1979 vaig migrar definitivament a la SIE.
Perquè es va abandonar la zona el 1978? Mireu el que altres grups hi han descobert, el més sonat és el Sistema de l’Alto del Tejuelo que l’any 2024 tira 212.272 m de recorregut i -626 m de desnivell.
Sembla com si es tractés d’un avió que es queda sense combustible i cau en picat, em costa d’entendre el perquè i m’agradaria que algú tingués la decència d’explicar-me com va desaparèixer la SES.
