Si ja havia comentat en altres moments la vergonya que sento quan connecto al Parlament del meu país i un diputat català, que parla, entén i escriu perfectament la llengua catalana, es dirigeix en llengua castellana només per ... (tots sabem per què).

 

Ara repassem la jornada del diumenge passat abans del partit de futbol entre els Nàstic i el Barça, quan entra el President de la Generalitat a la tribuna del camp i la megafonia de l’estadi inicia l’himne nacional de Catalunya. Quants ens posem drets i cantem? Quants sentírem que era el President de tots els catalans? Quants que era l’himne nacional? No passa en cap altre país.

 

Per anar rematant la jornada apareixen les imatges de la televisió i les fotografies dels diaris l’endemà, mostrant clarament com uns brètols i delinqüents cremen banderes catalanes recolzats per altres que animen els herois bretolaires, desvetlla, al menys en mi, un sentiment de ràbia en veure allò que encara no havia vist mai: cremar banderes catalanes amb tota impunitat.

 

Òmnium del Tarragonès denuncia aquests darrers fets que han de constituir un delicte i insta a les autoritats i administracions pertinents que prenguin les mesures legals contra les persones plenament identificables i autores d’aquests fets. Si no som capaços de frenar aquests tipus d’accions, estem avançat la festa de Sant Joan i tots a cremar banderes catalanes, que no passa res.