Text de l'esmena a la totalitat de l'apartat de Medi Ambient de la Ponència Política del XII Congrès del PSC que hem elaborat un grup de companys i companyes de la sectorial de Madi Ambient del PSC perquè substitueixi el text actual i/o s'aprovi com a manifest perquè marqui el futur del Partit. El text va rebre l'aprovació de la Sectorial per unanimitat el passat 8 de setembre
Per un PSC també ecologista
Publicat dins de XII Congrés del PSC
Feu un comentari
La salut i el Congrés del PSC al Camp de Tarragona
RESOLUCIÓ DEL CONSELL DE LA FEDERACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA
6 de setembre de 2011
1 – No permetrem disminuir el nostre Estat del Benestar
Els i les socialistes del Camp de Tarragona manifestem el nostre rebuig a les retallades indiscriminades en els serveis de salut i el nostre suport a les protestes de ciutadans i professionals pel tancament nocturn dels centres d’atenció primària al Camp de Tarragona.
Els serveis de salut son un dels pilars de l’Estat del Benestar, junt amb les pensions, l’educació i els serveis socials, contribueixen a construir una societat més justa i a fer-nos més iguals.
A Catalunya, l’esperança de vida ha augmentat en els darrers 10 anys, arribant a 81,87 anys, la mortalitat per cada 1000 habitats, també a la baixa, es situa sobre el 7,21%. Les morts per malalties sensibles a prevenció primària passen de 458 en 2003 a 389 en 2008 i les morts per malalties sensibles a cures mèdiques han passat de 81 al 1999 a 77 en 2008. Totes aquestes dades son indicadors que han permès definir el nostre sistema de Salut com un dels sistemes més valorats i més eficients des del punt de vista dels resultats de Salut i de grau de satisfacció de les persones malaltes.
Un model construït i desenvolupat els darrers anys centrat en el ciutadà, potenciant l’assistència comunitària, l’atenció primària, la prevenció i la promoció de la salut. Eixos tots ells fonamentals per respondre a les necessitats de salut de la població amb qualitat i equitat, de manera universal.
Actualment, el nou escenari creat per l’actual govern de la Generalitat està posant en perill gran part de tot això, establint unes retallades dràstiques que, en el seu conjunt, no semblen respondre a cap altre objectiu que no sigui la destrucció de l’actual model sanitari català tornant al model del segle passat que provocava cues als hospitals i obviava l’assistència primària.
Al Camp de Tarragona, els darrers tancaments dels serveis d’urgències a 14 Centres d’Atenció Primària i la reducció del nombre i horaris de les ambulancies que presten el servei d’atencio a les urgencies extrahospitalaries, comporta l’increment de la pressió assistencial a la resta de centres de salut que han de fer front a les noves demandes amb els mateixos recusos. Això, produeix el consegüent augment de la càrrega de treball per als professionals, l’empitjorament de les seves condicions laborals i necessàriament, repercuteix en la qualitat dels serveis prestats al ciutadà.
Els i les socialistes del Camp de Tarragona demanem al Govern de la Generalitat una rectificació en les formes i en el fons de les seves actuacions. Cal mantenir els serveis de transport sanitari i actuar a partir del consens amb la ciutadania i els professionals de la salut. Ens comprometem a continuar treballant per a garantir la qualitat de l’atenció sanitària i l’equitat i l’equilibri territorial en l’accés al sistema de salut.
2 – Un Congrès pensant en la gent
El PSC del Camp de Tarragona afrontem la preparació del XII Congrès del PSC centrats en els problemes dels ciutadans i ciutadanes del nostre país i del Camp de Tarragona en particular.
Estem convençuts que avui més que mai necessitem alternatives progressistes en el camp de l’economia, del nostre sistema productiu i del de protecció social, del medi ambient i de l’energia, de la immigració, dels nous sectors de la societat que pateixen marginació entre els quals destaca la gent jove.
En definitiva, volem que el nostre Congrés estigui pensat en la solució al principal problema del nostre país que és el de fer front a la crisi creada per aquells que han seguit amb ceguesa els desitjos desenfrenats del màxim benefici material, individual d’uns pocs i immediat sense pensar en la majoria d’homes i dones que ara pateixen les conseqüències.
El principal problema és el de l’atur però també altres de derivats com la menor disponibilitat de recursos de les administracions que on governa la dreta és aprofitada per reduir dràsticament els sistemes de protecció social i de promoció personal i col.lectiva dels i les qui més ho necessiten .
Volem pensar solidàriament en els problemes dels homes i dones d’avui i del futur per construir ja ara una nova realitat i, malgrat que patim més que mai les conseqüències negatives de la globalització, també som conscients que només amb governs globals i de progrés podem construir un país i un món millor. Però també serà necessari un canvi radical dels altres poders financers, dels mitjans de comunicació, dels centres de creació i de difusió del pensament i de cada ciutadà i ciutadana.
Així doncs, malgrat el període electoral en què ens trobem, estem disposats a amarar-nos de les aportacions dels homes i dones de les nostres comarques i a aquesta tasca dedicarem també els nostres esforços . Perquè no ens volem limitar a discutir una ponència i uns candidats a dirigir la nostra organització sinó que volem sentir la veu de la societat a través d’entitats i persones representatives i emprenedores com a millor forma de resoldre els problemes que ens afecten i de preparar el futur
Publicat dins de XII Congrés del PSC
Feu un comentari
Molt millor amb més consens i amb referèndum
Vivim una paradoxa. Avui hi ha més descrèdit que mai de la política i dels polític. Però les persones volen decidir aquells aspectes de la política que són importants.
Perquè som en una nova era de la informació i de la comunicació. En una nit es poden despertar consciències o canviar un previst resultat electoral; en poques hores es convoca una mobilització virtual o real. La conscienciació pot ser breu perquè tot canvia molt ràpid, fins i tot l’atenció dels ciutadans i de les ciutadanes i “ a otra cosa mariposa “, perquè així de vertiginós és tot avui. Però qui cregui que les decisions transcendentals les poden decidir un parell de persones i que la resta acatarà, s’equivoca profundament i els resultats contraris poden ser irreversibles. Una equivocació avui pot ser determinant per a molt de temps i igual com es cremen productes i idees, també i més ràpidament ho poden patir organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, una marca o qualsevol entitat o persona que acumuli un desprestigi generalitzat tan ràpidament i extensament com es difonen les notícies i les impressions avui.
Més encara, els ciutadans i les ciutadanes prenen moltes decisions cada dia per qüestions banals o importants. Més que mai. Moltes d’elles amb un simple clic de ratolí. Però s’ha anat estenent la percepció que les coses importants que ens afecten les decideixen uns altres i darrerament tothom veiem clar que són els mercats els que han minat la nostra independència personal i col.lectiva. Cada cop hi ha més ganes de dir prou i de recuperar la capacitat de decidir sobre tot el que sigui important per la nostra vida.
I la Constitució ho és d’important. A la Dictadura sospiràvem per una Carta Magna democràtica, decidida i acordada per un amplíssim consens pel qual tots vam renunciar a alguna o a moltes il.lusions o ideals. Un servidor va renunciar a la República o a que el títol vuitè no definís que érem un Estat Federal o una redacció de l’article 27 referit a l’Educació més d’esquerres per dir-ho de forma planera o que no hi hagués cap referència a l’Església Catòlica. Estem parlant de quelcom molt seriós i important, decisiu per la convivència a Espanya, vital per la pau i per garantir la democràcia. Per això quan s’ha parlat de reformar-la sempre s’ha recordat que es requeria consens i temps.
Potser la seva reforma és necessària per garantir l’estabilitat pressupostària encara que està per veure i seria millor, ja que és tan important, que es generalitzés a tota la UE com a mínim. Però sense consens i sense temps per madurar i assumir les seves conseqüències es banalitza la Constitució i en el futur – potser no gaire llunyà – ho pagarem tots. La Constitució a Espanya, diguem-ho clar, si s’ha de reformar és millor que es faci amb un consens que vagi més enllà de PP i PSOE.
Per altra banda, fer-ho com s’ha proposat, sense consultar la totalitat dels ciutadans i les ciutadanes, pot ser percebut com una falta de confiança amb els ciutadans i amb la pròpia proposta. Si es creu que la democràcia és també cridar a la participació a les urnes no només cada quatre anys a les eleccions sinó a respondre sobre les qüestions més importants, llavors és millor plantejar un referèndum encara que sigui amb el risc de perdre’l, qüestió que si s’està segur de la proposta, si és assumida per consens de la immensa majoria de forces parlamentàries, si s’explica amb temps suficient és difícil que succeeixi.
Però em temo que som en un temps en què la racionalitat ha substituït en bona mesura si no del tot a la passió. I ja va dir Spinoza que som éssers racionals però res non es mou si no s’hi posa passió. Un amic després de llegir la darrera actualització del bloc m’ha enviat aquest comentari: “Falta ambició i coratge en fer propostes, conviccions i realisme en defensar-les, poragmatisme i responsabilitat en aplicar-les, passió i empatia en sumar voluntats “.
Publicat dins de General
1 comentari
Els i les dirigents socialistes que vull
1) Que es defineixin, no que parlin de generalitats sinó que es refereixin a polítiques concretes i per a persones determinades . Cap discurs, cap entrevista, cap article sense parlar dels problemes de les persones. Fins i tot quan es parli de com ha de ser el partit s’ha de supeditar i justificar el que es diu només en funció dels problemes i dels interessos de les persones.
2) Preparats i preparades intel.lectualment – que no vol dir tenir títols universitaris i brillants expedients acadèmics – però també amb capacitat de comunicar passió i entusiasme i que, per tant, la gent quan els vegi, no els tingui per uns professionals sinó per activistes compromesos i compromeses que s’apassionen pel que diuen i fan. En definitiva, amb empatia, que vol dir que els ciutadans i ciutadanes vegin que senten com ells i elles les alegries i les dificultats i que es preocupen pels seus problemes com si fossin seus
3) A banda de la política, dirigents reconeguts i reconegudes en algun dels centenars de moviments socials: juvenils, de la gent gran, sindicals, educatius, sanitaris, del benestar social, de la cultura, de la investigació, de la emprenedoria, de l’associacionisme veïnal, del món esportiu i de tants altres. És a dir, que els ciutadans i ciutadanes els vegin disposats a col.laborar i dedicar-hi una part del seu temps de forma activa i altruista.
4) Treballadors i treballadores entregats i entregades, que pensin i practiquin de veritat que la política d’esquerres no és treballar de 8 a 3 i de dilluns a divendres. Que sàpiguen que no hi ha ponts ni vacances en un conveni sinó que l’¡oci i el descans és més reduït que en qualsevol altra activitat laboral. Els ciutadans i ciutadanes tenen problemes 24 hores al dia i 365 dies a l’any.
5) Que els encanti compartir trobades amb els companys i companyes i simpatitzants del partit i no defugin la confrontació amb els adversaris. De vegades fa mandra una cosa i l’altra però són imprescindibles per servir millor les persones.
6) Que considerin el canvi una condició del pensament socialista i de la seva activitat política: els socialistes volem canviar el món perquè la seva tendència immanent és acumular poder i recursos els poderosos. Per tant, no hem vingut a gestionar la realitat de forma innòcua perquè això seria col.laborar a augmentar les desigualtats d’oportunitats que volem corregir. Per això som d’esquerres. I canviar la societat significa que els qui disposen de més recursos han d’aportar més a les persones que pateixen aquestes desigualtats i això no es fa sense confrontació encara que sigui incòmoda.
7) Que mai no creguin que els canvis de persones al Partit s’han de fer només en base a la data de naixement i, encara d’entre aquests, només d’uns quants sinó que la incorporació de nova gent, de qualsevol edat, s’ha de produir en base a la capacitat i els mèrits assolits en el compromís cívic i polític. Això és el que esperen els ciutadans i les ciutadanes.
8) Dirigents humils, que aquells i aquelles que han ocupat càrrecs reconeguin la seva part de responsabilitat sobretot en els errors i es manifestin permanentment disposats i disposades al relleu independentment del temps que hagin desenvolupat un càrrec intern o públic o de la seva edat. Els ciutadans i les ciutadanes no entenen que sempre vulguem justificar-ho tot sense assumir les nostres responsabilitats
9) Dirigents disposats i disposades a treballar en equip i amb capacitat de fer-ho i que d’això en facin norma. Els lideratges i la tasca en solitari no són tan reconeguts pels ciutadans i les ciutadanes.
10) Dirigents disposats i disposades a posar a consideració dels ciutadans i les ciutadanes les decisions principals que afecten la regulació de la vida col.lectiva. No fer-ho serà percebut sempre com una mostra de desconfiança
11) En el cas del PSC, dirigents disposats i disposades a servir els catalans i les catalanes com la millor forma de servir Catalunya, fent-ho de manera que es tingui en compte el futur sostenible del nostre país i per tant, incorporant els principis de l’ecologisme com am millor forma de viure una vida sana i solidària amb les generacions del moment i les futures
—————————————————————————————————————
Los y las dirigentes socialistas que quiero
1) Que se definan, que no hablen de generalidades sino que se refieran a políticas concretas y para personas determinadas . Ningún discurso, ninguna entrevista, ningún artículo sin hablar de los problemas de las personas. Incluso cuando se hable de cómo debe ser el partido debe supeditarse y justificarse lo que se dice sólo en función de los problemas y de los intereses de las personas.
2) Preparados y preparadas intelectualmente – lo que no quiere decir tener títulos universitarios y brillantes expedientes académicos – pero también con capacidad de comunicar pasión y entusiasmo y que, por lo tanto, la gente cuando les vea, no les tenga por unos profesionales sino por activistas comprometidos y comprometidas que se apasionan por lo que dicen y hacen. En definitiva, con empatía, que quiere decir que los ciudadanos y ciudadanas vean que sienten como ellos y ellas las alegrías i las dificultades y que se preocupan por sus problemas como si fuesen suyos.
3) A parte de la política, dirigentes reconocidos y reconocidas en alguno de los centenares de movimientos sociales: juveniles, de la gente mayor, sindicales, educativos, sanitarios, del bienestar social, de la cultura, de la investigación, de los emprendedores, del asociacionismo vecinal, del deporte y de tantos otros. Es decir, que los ciudadanos y las ciudadanasles vean dispuestos y dispuestas a colaborar y dedicar una parte de su tiempo de forma activa y altruista a esas actividades.
4) Trabajadores y trabajadoras entregados y entregadas, que piensen y practiquen de verdad que la política de izuierdas no es trabajar de 8 a 3 y de lunes a viernes. Que sepan que no hay puentes ni vacaciones en un convenio sino que el ocio y el descanso es más reducido que en cualquier otra actividad laboral. Los ciudadanos y las ciudadanas tienen problemas 24 horas al día y 365 dies al año.
5) Que les encante compartir encuentros con los compañeros y compañeras y simpatizantes del partido y que no rehuyan la confrontación con los adversarios. A veces da pereza una y otra cosa pero son imprescindibles para servir mejor a las personas.
6) Que consideren el cambio una condición del pensamiento socialista y de su actividad política: los socialistas queremos cambiar el mundo porque su tendencia inmanente es acumular poder y recursos los poderosos. Por lo tanto, no hemos venido a gestionar la realidad de forma inocua porque eso sería colaborar a aumentar las desigualdades de oportunidades que queremos corregir. Por eso somos de izquierdas. Y cambiar la sociedad significa que quienes disponen de más recursos tienen que aportar más a las personas que sufren esas desigualdades y eso no se hace sin confrontación aunque sea incómoda.
7) Que nunca crean que los cambios de personas en el partido se tiene que hacer sólo en base a la fecha de nacimiento y, aún de entre esos, sólo de unos cuantos sino que la incorporación de nueva gente, de cualquier edad, debe producirse en base a la capacidad y los méritos conseguidos en el compromiso cívico y político. Eso es lo que esperan los ciudadanos y las ciudadanas.
8) Dirigentes humildes, que aquellos i aquellas que han ocupado cargos reconozcan su parte de responsabilidad sobre todo en los errores y se manifiesten permanentemente dispuestos y dispuestas al relevo independientemente del tiempo que hayan ocupado un cargo interno o público o de su edad. Los ciudadanos i las ciudadanas no entienden que siempre queramos justificarlo todo sin asumir nuestras responsabilidades
9) Dirigentes dispuestos y dispuestas a trabajar en equipo y con capacidad de hacerlo y que de ello hagan norma. Los liderazgos y la tarea en solitario no son tan reconocidos por los ciudadanos y las ciudadanas
10) Dirigentes dispuestos y dispuestas a poner a la consideración de los ciudadano y las ciudadanas las decisiones principales que afectan a la regulación de la vida colectiva. No hacerlo será percibido siempre como una muestra de desconfianza.
11) En el caso del PSC, dirigentes dispuestos y dispuestas a servir a los catalanes y las catalanas como la mejor forma de servir a Catalunya, haciéndolo de manera que se tenga en cuenta el futuro sostenible de nuestro país y por lo tanto, incorporando los principios del ecologismo como mejor forma de vivir una vida sana y solidaria con las generaciones del momento y las futuras.
Publicat dins de XII Congrés del PSC
1 comentari
Lloret com a símptoma d’un problema de model
El cas de Lloret és símptoma que les coses no s’han fet bé i sobta llegir aquests dies l’ex-alcalde Crespo traient pit i lloant un suposat canvi en turisme a la localitat en els darrers anys que no veu ningú. I si s’ha produït, vistos els resultats, millor que el revisi. I sobta sentir el conseller Puig reclamant menys turistes de low-cost. Aquest tuf classista del Govern d’Artur Mas es va repetint de forma insistent com també ha fet amb la renda mínima el Conseller Mena a qui, en canvi, no li hem sentit dir res sobre Lloret essent ell el responsable del Govern. Creiem més raonables les veus dels ciutadans que es van manifestar pels carrers el quinze d’agost clamant per un canvi imprescindible per la seva tranquil•litat, la dels qui hi van a passar uns dies i pel propi sector turístic.
Ara sentim l’equip de govern de l’Ajuntament de Lloret posant el crit al cel sobre el control dels aforaments o dels horaris que el Govern de la Generalitat allargat al març i ara sembla penedir-se’n. Però el problema és de model: la promoció de la quantitat per sobre de la qualitat, el reclam com a llocs de sexe i alcohol fàcils i barats d’algunes poblacions de la nostra costa o el tot comprès a preus rebentats.
Els meus companys del PSC de Lloret a l’oposició s’han comportat aquests dies de forma molt i no sé si massa responsable fent costat al feble govern municipal. Però cal canviar i amb governs capaços i estables. S’ha de procurar el bé comú i no només el d’uns quants, amb amplitud de mires i tenint en compte que les nostres ciutats costaneres tenen altres atractius als seus propis termes municipals i als veïns. A més oferta, més possibilitats.
I cal una adequada i generosa promoció que ha d’incloure també valors. Al nostre país es pot venir a divertir-se i pot ser un reclam més però hem d’explicar que defensem la salut i la tranquil•litat de la gent, perseguim els delictes i entre ells els de les agressions sexuals contra les dones sense contemplacions. No volem delinqüents. El sector també ho ha d’entendre i col•laborar-hi.No es pot perseguir el guany immediat sense mirar el futur. Això és pa per avui i gana per demà. A la Costa Daurada tarragonina hem tingut també problemes semblants sobretot per Setmana Santa. S’ha corregit al menys en els aspectes més gruixuts.
Però cal reflexionar seriosament. Aquest Govern de la Generalitat demostra moltes febleses davant les pressions d’alguns sectors econòmics que rebutgen el que anomenen intervencionisme. Però quan venen maldades i és massa tard reclamen la intervenció dels poders públics, en aquesta ocasió en forma de més policia.
El Govern de la Generalitat no pot per més temps oblidar planificar el turisme consensuadament amb el sector perquè desprès hem de córrer tots a solucionar el problema quan ja ha explotat. S’ha de canviar de política. O el proper estiu tornarem a demanar que hi vagin els cossos especials dels mossos per resoldre situacions potser encara.
Article publicat al Periódico de Catalunya el 27 d’agost de 2011
Publicat dins de General
1 comentari
Cal explicacions sobre la nuclear d’Ascó
Demanarem explicacions al Govern de la Generalitat sobre la inexplicada disminució de potencia dels dos grups nuclears d’Ascó perquè ni el Consejo de Seguridad Nuclear ( CSN ) ni la propietària de la Central ANAV han donat explicacions com és costum i com tenim dret a conèixer els ciutadans d’aquesta incidencia.
Durant dos dies, 23 i 24, el Grup Ascó – 1 ha baixat de 1016 MW a 655 i 653 respectivament i Ascó – 2 ha reduït la seva generació de 921 MW a 597 i 833. Aquest fet anòmal requereix d’una explicació en una central nuclear que el passat 16 de juliol ja va tenir problemas per l’entrada d’algues a les bombes.
Les preguntes al Govern aniran en la direcció de conèixer si el Govern coneix les raons d’aquesta disminució de potencia, si n’ha fet un seguiment, si es deu a l’augment de temperatura de l’aigua del riu que n’impedeix una correcta refrigeració i en el supòsit que fos aquesta la raó si això pot comportar la necessitat d’una segona torre de refrigeració que s’afegiria a l’atual que ja es va haver de construir pel mateix problema “
Xavier Sabaté ha recordat que la Nuclear d’Ascó està pendent de la pròrroga d’autorització de funcionament que al mes d’octubre ha de decidir el Govern de l’Estat i que el PSC és partidari d’esperar a saber quin és el resultat de les proves d’stress a les quals s’estan sotmetent totes les centrals d’Europa i que, en el cas que aquestes siguin positives, “ la prórroga no s’estableixi per deu anys com demana la propietària sinó, com una mesura de prudència, per un màxim de cinc “
Finalment, Xavier Sabaté ha acabat dient que el Govern de la Generalitat i el de l’Estat han d’establir un Pla de Reactivació Econòmica per la Ribera d’Ebre perquè la Nuclear d’Ascó no será eterna i cal començar a preveure qins altres llocs de treball i sectors econòmics poden tenir futur a la comarca.
Tarragona, 24 d’agost de 2011
Publicat dins de General
Feu un comentari
Pobre Duran Lleida
El polític aragonés-català Duran Lleida que a l’inici del seu bloc demostra que no sap que la província del seu poble de naixement es diu Osca, aquest estiu ja està de campanya i ha descobert una novíssima i atractiva idea com és la de dir que el PSC no és català.
No diu si això de no ser català vol dir la direcció del PSC, tot el Partit – milers de dones i homes – o fins i tot també els i les seves votants
Tampoc no diu com es mesura la catalanitat d’una persona o una organització. Si ens ho digués potser podríem intentar corregir aquesta desviació del nostre comportament, vici, hàbit o simplement forma de pensar i de veure el món. Hi ha nacionalismes que per aquest camí han arribat molt lluny, així que em fa molta por i no per mi que com diria Espriu
“ em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria “,
sinó per milions d’habitants actuals i futurs que tenen el dret a saber quina consideració es tindrà d’ells si no formen part del pensament del sr. Duran per ser català.
Però la seva preclara intel.ligència no ens ho aclarit mai malgrat que no és un jovencell en política però ell sap que és molt millor simplificar, desqualificar encara que sigui amb un fet tan sensible com aquest i qui dia passa any empeny. Clar que quan se li pregunta sobre temes difícils, ell acostuma a respondre : “ Jo sóc un generalista i expert en política exterior “. Llavors es queda tan ample i remet a altres companys.
Al menys Tarrradellas ho va resoldre dient allò de “ és català qui viu i treballa a Catalunya “. Jo sempre he dit “ qui se’n sent – visqui aquí o a Madagascar – i defensa els interessos dels catalans i les catalanes “.
Però per Duran Lleida no sabem qui és català. Només qui no ho és, la qual cosa dóna bona mostra de la seva talla intel.lectual. Allò que està clar és que no combrega amb la definició de Tarradellas ni amb la d’un servidor perquè hi ha milions de catalans que viuen i treballen a Catalunya que no són considerats catalans per ell. Ni tampoc combrega amb la meva donat que ontològicament ell, que no defensa la majoria de catalans i catalanes sinó una minoria que a més és la més benestant i econòmicament poderosa, mai no podria ser català. Clar que un servidor no gosaria mai fer-li aital acusació.
Pobresa intel.lectual del sr. Duran Lleida que no té una definició de català.
Pobresa política la de fer fora del panorama polític i social tanta gent necessària per encarar el futur de Catalunya sigui al Govern o l’oposició, a les institucions empresarials, sindicals, culturals, esportives, cíviques, mediambientals, feministes, juvenils i de gent gran. Molta prepotència gasta el sr. Duran si pensa que Catalunya pot tirar endavant sense tanta gent.
Pobresa moral la de desqualificar milers de ciutadans i ciutadanes que han servit amb molts sacrificis de tot tipus la nostra pàtria – no en genèric, sinó els seus homes i dones – en el passat, en el present i pensem servir-la en el futur.
Publicat dins de General
1 comentari
Joves: aigua a pressió i bales de goma o llocs de treball i educació en valors ?
Aquests dies apareixen “ disturbis nocturns “ de joves a diversos indrets de casa nostra o d’una mica més lluny.
Sentim simplificacions d’analistes que carreguen contra aquests moviments les culpes que potser venen de més lluny en el tempos i en l’espai. Evidentment que els pares tenen molta importància, l’escola també. Però hi ha també altres responsables que han col.laborat de forma potent a aquest estat de coses i han tirat la pedra i amaguen i han amagat fa temps la mà. Aquests dies no diuen res, no fos cas. Són aquells que han proclamat com a únic objecte del plaer i de la realització personal la darrera versió del mòbil i les marques de sabatilles d’esport de marca, els automòbils i les substàncies addictives per assolir algun estat artificial i temporal de plaer.
Mentrestant, la contribució al bé comú, la col.laboració amb els i les qui ho poden necessitar els hem dit que ja ho farà l’administració, els valors de la solidaritat, del plaer d’aprendre, de l’esforç per aconseguir algun tipus d’adquisició intel.lectual o espiritual s’ha banalitzat o oblidat. Simplement perquè això no comporta cap benefici material a cap corporació o empresa. I els ídols han estat els qui guanyen molts diners a través de contractes multimilionaris, ídols als quals cacl contribuir que es facin més rics mentre milions d’admiradors contemplen passius les seves gestes a través, naturalment, dels grans mitjans de comunicació. I més del 40 per cent no troben feina
Ara els enviem aigua a pressió a través de mànegues que han de manipular més i més policies ? Els carres de Londres i de Lloret de Mar qui els subverteix ?
Per cert, el sr. Artur Mas fa escarafalls quan ells socialistes li recorden que els Plans de Barris que ara ell elimina van en la direcció de dignificar els indrets amb més joves inadaptats i aturats i oblida que de les primeres accions que va fer el seu govern va ser eixamplar els horaris d’oci nocturn que ara blasma, ridiculitzar la moderació de la velocitat i contribuir al consum desmesurat de combustible i aigua i de tot el que es posi per davant que sigui finit i contaminant. Un món més sostenible queda lluny de les seves intencions.
Més policia ? És possible. El sr. Cameron haurà de rectificar les sves tretallades socials, també les referides a disminuir la policia. Però si ell i el sr. Mas volen una Gran Bretanya i una Catalunya amb un jovent diferent també hauran de canviar allò la visió del món que tenen i perseguir menys egoisme, menys consumisme, més solidaritat, més formació, en definitiva més valors. I més llocs de treball
Clar que això és més lent i requereix més resistència a molts grups de pressió. Entre altres a aquells que poden contribuir més i inexplicablement també se’ls retalla la seva contribució al bé comú com seria i és de justícia
Publicat dins de General
Feu un comentari
Alternativa a les nuclears, ja
Les alternatives a les centrals nuclears pel que fa a la generació d’energia elèctrica ja existeixen. A Espanya només que les centrals de cicle combinat de gas funcionessin al 60 % de la seva capacitat en lloc del 30 % de l’any passat, els megawats addicionals produïts serien els mateixos que els generats pels vuit reactors nuclears instal.lats a Espanya. El mateix número – vuit – que Alemanya acaba de tancar de cop i que no tornarà a obrir més. Són les anteriors a 1.984 i no és per caprici. Ascó és de 1981.
Però hi ha altres alternatives – en plural – per no haver de fer-ho només amb gas. Una és l’estalvi i l’eficiència que pot reduir molt considerablement la demanda d’energia. El Pla d’Estalvi i eficiència vigent – 2008-20112 – preveu un estalvi de 87,9 milions de tones equivalents de petroli igual a més del 50 % del consum d’energia primària a Espanya. L’altra alternativa és el desplegament d’energies renovables, principalment eòlica i solar. Tant en la primera com en la segona s’estan assolint avenços insospitats: més de 4.000 Mws solars i més de 20.000 Mws eòlics instal.lats avui que a la UE ja són 80 GW que es triplicaran en els propers deu anys. I encara no hem desenvolupat pràcticament l’aprofitament de biomassa i altres com la geotèrmica o la maremotriu.
Tenim, doncs, alternatives a les nuclears que desprès de Fukushima – li acabaven de concedir una pròrroga de deu anys quan va patir el greu accident de l’11M – han rebut un cop que pot ser definitiu. La seguretat abans que res.
Els defensors de continuar amb aquest tipus de generació d’energia usen ja gairebé únicament dos arguments:
El primer és el del preu final de l’energia elèctrica que, diuen, seria molt car. Però estic convençut que serà precisament el cost de l’energia nuclear i les seves incerteses quant a rendiment econòmic – vegis les que s’estan construint a Olkiluoto a Finlàndia i a Flamanville a França amb anys de retard i el doble del cost previst – dels seus projectes, els qui faran dissuadir a països – Alemanya, Suïssa i Itàlia els darrers – i indústria – per exemple Siemens que està abandonant projectes nuclears i apostant decididament per les renovables – les que acabaran amb aquesta indústria. La disponibilitat de dades sobre el veritable cost del kWh generat pels nous reactors nuclears és escassa. A Ontario, on el govern volia substituir els vells reactors nuclears per altres de nova generació, la decisió ja porta dos anys de retard i es diu que la demora es deu al “xoc” que va sofrir el gabinet en rebre l’única proposta presentada al concurs amb la corresponent avaluació de costos que no s’ha donat a conèixer.
Hi ha pocs estudis sobre els costos de generació dels nous reactors nuclears. No obstant, el darrer informe de la Comissió d’Energia de Califòrnia (CEC), l’organisme públic encarregat d’examinar periòdicament els costos de les diverses tecnologies disponibles per generar electricitat ha publicat en un estudi de 186 pàgines que el cost de generació estimat de les noves nuclears l’any 2018 és igual al de l’energia solar fotovoltaica avui a Alemanya: 0,34 dólars/kWh.
Més encara, els costos que comportaria assegurar el risc d’una nuclear la fan molt més cara que qualsevol altra energia. En un estudi per a l’Associació Alemanya d’Energies Renovables es demostra que els reactors nuclears són “ no assegurables “. L’informe, de 157 pàgines, estima que la prima necessària per assegurar un reactor nuclear davant un accident catastròfic costaria entre 0,14 €/kWh i uns sorprenents 2,36 €/kWh. Per tant, el cost per kwh per assegurar un reactor nuclear costaria, com a mínim, tant com la pròpia electricitat d’una central nuclear construïda a Califòrnia que es posés en marxa l’any 2018. Estudis alemanys publicats amb anterioritat sobre els costos d’assegurar reactors nuclears contra un accident catastròfic arribaven a resultats similars. L’any 1999 l’informe ExterneE la Comissió Europea sobre les externalitats de la generació d’energia concloia que els costos externs de l’energia nuclear són de 1,80 €/kWh, en gran part a causa del cost de l’assegurança. El candidat de l’SPD Sigmar Gabriel es va passar la campanya de 1.999 explicant aquestes dades.
En definitiva, en el món on prima massa sovint el benefici econòmic sobre la seguretat, no serà aquest valor, que hauria de ser primer, sinó els consells d’administració de les grans empreses nuclears els que decidiran no continuar amb un tipus de tecnologia que no ha evolucionat, que no s’investiga i que no té resolt el tractament durant segles dels residus que genera.
Però a mi em preocupa més un segon argument que entenc perfectament: si no hi ha nuclear, de què viuen les persones que hi treballen ?. Per això cal una alternativa urgent. Per això ja fa anys que des del PSC treballem en l’anomenada economia verda a les comarques de l’Ebre: instal.lacions d’energia solar, eòlica i ara biomassa que són les que tenen futur; a netejar l’Ebre i tractar els seus residus; a millorar les seves infrastructures com l’Eix de l’Ebre i avançar el seu calendari de construcció. I a promoure al mar del Baix Ebre la investigació en eòlica marina que aviat pot ser una realitat de referència internacional.
Per això, amb visió àmplia, hem d’apostar per aquelles activitats econòmiques que tinguin futur. A la Ribera ja coneixem diverses indústries que s’han fet velles i no s’ha pensat en el seu futur. Ara s’ha demanat renovar la llicència de les nuclears d’Ascó. No és responsable decidir a la lleugera sobre una instal.lació que acumula més incidents que qualsevol altra a l’Estat espanyol. Cal decidir amb els informes d’estress que s’estan elaborant a totes les nuclears d’Europa i, en qualsevol cas, apostar per períodes més curts de temps com cinc anys. Ni tancades avui com pretenen alguns ni prórroga sense comptar amb totes les dades necessàries. Tots sabem que si les persones que hi treballen tinguessin una altra possibilitat difícilment la rebutjarien. Perquè, a més d’insegura, la indústria nuclear no serà infinita. Doncs més val que ens avancem i treballem per trobar alternatives al nostre teixit econòmic i que es puguin generar tants o més llocs de treball que els que ara es dediquen a les nuclears.
Publicat dins de General
1 comentari
CiU i PP impedeixen que la Generalitat tingui veu en la prórroga de la nuclear d’Ascó 1
El Ple del Parlament no aprova que la Generalitat tingui veu en la prórroga de la nuclear d’Ascó 1
El diputat del PSC Xavier Sabaté lamenta que CiU i el PP hagin tombat una moció originàriament de SI ( Solidaritat per la Independència ) que ha incorporat les tesis del PSC aprovades a la Comissió d’Empresa i Ocupació dimarts passat en el sentit que
No es prorrogui la llicència si els resultats de les proves d’estress no són positives – cal dir que el mateix conseller Mena també havia declarat fa quinze dies al Parlament que si això succeïa no s’havia de prorrogar la llicència )
I en el cas que les proves fossin positives, la pròrroga no anés més enllà de cinc anys
Sabaté ha lamentat que el Ple avui hagi contradit aquell acord adoptat en Comissió per bé que amb l’abstencio de CiU.
“ Avui CiU ha donat un pas més i ha votat en contra que la pròrroga de funcionament d’Ascó 1 estigui condicionada als informes d’stress que s’estan efectuant a la central com a totes les espanyoles “
Sabaté ha acusat a CiU de ” tenir més por a les nuclears que nosaltres però per motius diferents “. ” Tenen pànic d’assumir responsabilitats en els temes nuclears tant en les centrals com pel que fa als residus ” CiU renuncia així al fet que Catalunya tingui veu i prefereix que siguin exclusivament des de Madrid que adoptin decisions tan importants per nosaltres. No entenc com pel que fa als aeroports hi ha tant interès i pel que fa a Centrals Nuclears que també són infrastructures, en aquest cas energètiques, CiU se’n desentén. Clar que el amteix President de la Generalitat va declarar recentment a Madrid que hi ha nuclears franceses més prop de cAtalunya que les pròpies catalanes i deu pensar que les d’çAscó i Vandellós no són catalanes “
Sabate també ha lamentat que el conseller encara no hagi comparegut per parlar del tema nuclear quan Catalunya és el 5è país del món més nuclearitzat i que ni CiU ni el PP hagin aprovat tampoc impulsar un pla de dinamització social i econòmic de les comarques afectades pel previsible tancament de la nuclear amb l’objectiu de garantir l’ocupació. “ Tots sabem que les nuclears no seran infinites i cal que estiguem preparats per generar activitat econòmica i llocs de treball on ara hi ha les nuclears “
Publicat dins de General
Feu un comentari