Xavier Sabaté Ibarz

No ho hem fet prou bé i això ve de lluny com ha escrit en nombroses ocasions Miquel Iceta , no és culpa de la crisi

No hem tingut relat per conservar la confiança de les classes treballadores i mitges

Hem estat borrosos, indecisos, confusos, barrejats

Excés de tecnocràcia i quan hi ha excèsde tecnocràcia hi ha falta d’ideologia

Discurs sense renovar: serveis públics i sobretot, hem perdut la confiança dels sectors de la producció del pensament i de la creació – del pitjor que ens podia passar – , de la cultura i de l’educació

No hem atès les noves demandes i nous problemes: canvi climàtic i energia, joves – un nou sector social marginat – l’internacionalisme i, sobretot, posar l’economia al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia

Temor a definir i defensar el nostre catalanisme, el catalanisme social en el sentit que ja ha sortit aquí dues vegades aquesta tarda: som socialistes i catalanistes per les mateixes raons. I ara, amb el pas del temps ja hem incorporat altres conceptes que ha definit aquest matí el President del Congrés Josep Fèlix Ballesteros: aquest és un Partit Socialista, Catalanista, Feminista, Ecologista i Internacionalista.

I si som conseqüents amb aquesta definició tornarem a recuperar la confiança dels ciutadans i les ciutadanes

Per suposat no és el catalanisme de CIU que només treballa per uns quants i és servil dels poderosos i del PP. El nostre catalanisme és millor i ningú no ens ha de donar lliçons, ni de dins ni de fora sobre la nostra catalanitat. Servim a tothom

Ha estat un PSC en els darrers anys, com ha dit el 1r secretari i li vull agrair la valentia de reconèixer-ho, subordinat tot a l’acció del Govern amb una excessiva centralització i centralisme, un govern que no sempre, ni pels seus components, ni per les polítiques que han desenvolupat, ha actuat d’acord amb el que esperàvem des del PSC

Hem esperat que vingués la gent i no hem anat on és la gent: sindicats, entitats culturals, AAVV, oci on hi ha molta gent

No hem usat la paraula en l’època que, com deia Isidre Molas aquest matí, és més necessària que mai. Som un partit d’àgrafs, de molt poca gent que pensi i que escrigui. I en aquest punt deixeu-me que demani un reconeixement a una de les persones que sí que escriu i pensa i a la que la història aquests dies no fa justícia. Jo us demano un aplaudiment per a Miquel Iceta.

I malgrat tots aquests dèficits, els delegats idelegades de la meva federació majoritàriament votarem a favor – encara que no tots – de la gestió de l’Executiva.

Perquè malgrat els errors, ho heu fet millor que els qui ens van governar 23 anys i hi tornen ara

Perquè el 1r secretari ja ha passat a la Història de Catalunya per haver demostrat que un no nascut a Catalunya pot ser President del país i jo a aquest company no li voto en contra

Perquè no em dona la gana de fer un favor a la dreta que voldria un vot negatiu i no només per castigar o suspendre aquesta executiva sinó suspendre el partit sencer

Companys i companyes, aquest partit encara ha de donar moltes tardes de glòria a Catalunya. Aquest matí hem vist un vídeo casteller i a mi també m’hauria agradat que hagués estat de la meva colla que és diferent a la del President del Congrés i bones discussions que tenim.

A mi m’agrada quan el meu cap de colla, un cop comencem el castell i pugen els terços i sonen les gralles, diu: “ a patir “ quan fem un castell important. M’agrada perquè em diu la veritat i sé que toca patir de veritat però que al final fem el castell

Ara ens toca patir però estic segur que l’enxaneta farà l’aleta i recuperarem la confiança dels ciutadans i ciutadanes per oferir-los el millor de nosaltres mateixos

Ja no hi ha possibilitat de desenvolupament sense tenir en compte que tenim i tindrem cada cop més un problema de salut si continuem actuant com fins ara.

Per què doncs, ajornar – i per tant agreujar – un problema que afecta no només la vida del Planeta sinó la nostra pròpia ?

Mentre es celebrava la cimera de Durban llegíem notícies tals com la compra massiva de mascaretes a Pekín per part dels ciutadans per preservar-se de la contaminació atmosfèrica, la falta d’aigua del Danubi fins a extrems alarmants – els problemes de refrigeració de nuclears inclosos – o un viu debat al Brasil sobre la de-forestació a l’Amazonia.

O si voleu exemples més propers, la falta de neu a les pistes catlanes d’esquí posa en perill la viabilitat econòmica d’un turisme que a les zones de muntanya del nostre país és gairebé l’única forma de sobreviure.

A darrera hora es diu que s’ha salvat la cimera perquè els països que han bloquejat l’acció immediata per reduir els gasos que provoquen l’efecte hivernacle han acceptat que el 2015 es comprometran a iniciar la feina el 2020.

Però no ens poden vendre gat per llebre. Ha estat una magnífica oportunitat perduda per comprometre’ns tots plegats en un món millor. Els qui no ens resignem continuarem lluitant

Les restes del nadalisme van condicionar fortament els primers anys de la gestió de Ballesteros. La política de curta volada del període anterior encara es va manifestar en les discussions de campanar però sobretot eixorques sobre la capitalitat i la vegueria. Els qui gosàrem dir que allò era una bestiesa, que s’havia d’anar per feina, que Tarragona havia de guanyar-se la capitalitat no cridant ben fort el seu nom o negant l’existència dels veïns i sobre la base de la generositat i de projectes compartits érem titllats de traïdors i pràcticament se’ns negava la condició de tarragonins.

Dimarts a la tarda recordava tot això en la inauguració de la Smart City Expo World Congress a Barcelona mentre sentia l’excel•lent intervenció de l’alcalde Ballesteros. Gairebé tots els tarragonins que hi assistíem érem dels qui també lamentàvem fa dos anys la pèrdua de temps i de prestigi de la nostra ciutat en aquelles baralles impròpies de ciutats condemnades a entendre’s pel bé dels ciutadans, únics destinataris de l’acció pública.

El nostre alcalde explicà dimarts quin és el seu projecte de Tarragona com a Ciutat Intel•ligent que crec que és una idea extraordinària en la línia de moltes ciutats importants del món i prenent com a referent temporal els Jocs Mediterranis.

Els expositors eren empreses i ciutats d’arreu del món que mostraven el que són o volen ser en energia i sostenibilitat, mobilitat i transport, medi ambient i habitatge, TIC i recerca i planificació urbana. És a dir, gent preocupada per com organitzem el nostre espai, però també els nostres hàbits i costums principals per fer una convivència més racional, més eficient i humana, amb un estalvi de recursos considerable i que ajudin a viure millor les persones tenint en compte la seva salut però també el seu esperit i, si se’m permet, la seva butxaca. En definitiva, fer unes ciutats més intel•ligents al servei de les necessitats humanes col•lectives.

He llegit alguna crònica que confon aquest projecte apassionant amb que els edificis i infrastructures dels Jocs Mediterranis siguin eficients i sostenibles. Però el projecte de Tarragona ciutat intel•ligent va molt més enllà i té un abast molt més ampli perquè pretén que administracions, empreses, entitats, però també tots els tarragonins i tarragonines participem i canviem les nostres pràctiques.

I va més enllà en el temps perquè és un procés que potser no acabarem el 2017 però que aprofita els Jocs com a reclam, ens col•loca en millors condicions d’encarar el futur i pot suposar un revulsiu de la nostra economia que tant necessitem per generar llocs de treball.
Tarragona juga amb aquest projecte a la primera divisió de les ciutats capdavanteres del món. Veure l’stand de la nostra ciutat en aquest Congrés al costat de grans ciutats dels cinc continents fa goig aquests dies. Saber que ara Tarragona té reptes i dirigents amb idees, propostes i accions intel•ligents encara produeix més satisfacció.

HI haurà ara algun mitjà digital que es dediqui a escalfar els ànims recollint signatures ? i la Cambra de Comerç confeccionarà i vendrà samarretes cridaneres mofant-se dels veïns ? Estaria bé que ara fessin quelcom més intel•ligent i col•laboressin en mobilitzar tothom a participar en un il•lusionant projecte col•lectiu d’una Tarragona que val la pena per quan ens cridi a tothom a fer-ho l’alcalde

L’increment de les taxes universitàries per al curs vinent, quantificat en un 7,6% (és a dir, el màxim permès), aprovat pel Govern de CiU afectarà, potencialment i de forma negativa, als 11.000 estudiants de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquesta decisió és un torpede directe a la línia de flotació de l’educació pública i de qualitat del nostre país. Pels socialistes l’ensenyament universitari és un servei públic. En aquest sentit, qualsevol augment desmesurat com aquest de les taxes universitàries és un obstacle real a què els fills de les famílies amb rendes més baixes puguin accedir a l’ensenyament superior. Segons sembla, això és el que la dreta entén per cohesió social.

Davant d’aquesta situació els socialistes reiterem la nostra aposta per una universitat pública, de qualitat i per a tothom, que sigui un baluard a la progressiva privatització dels serveis públics que pretén introduir la dreta. L’increment excessiu de les taxes universitàries és un impediment a la generalització de l’educació superior i implica una discriminació directe per als estudiants amb menys recursos econòmics.

Aquest nou paquet de retallades s’anuncia només dos dies després de les eleccions generals, la qual cosa suposa una burla al conjunt de la ciutadania. És obvi que aquestes mesures ja fa temps que estaven en la ment dels dirigents de CiU. Ara bé, es passen la campanya electoral embolicats en la senyera per fer públiques les seves veritables intencions 48 hores després d’anar a votar. O sigui, un menyspreu intolerable als ciutadans d’aquest país. El catalanisme de CiU serveix a uns pocs catalans, aquells que més recursos tenen però no compten amb la majoria de catalans i catalanes que requereixen un catalanisme real que és el que pensa i protegeix tots els homes i dones del país.

Qui això llegeixi probablement no reconegui aquest nom. He de confessar que jo tampoc no el coneixia fins que avui ha aparegut a la secció d’obituaris d’un diari.

La mort d’aquest nefast personatge argentí enterrat en secret és probable que també assoleixi l’oblit en un temps com el que vivim en què no recordem avui el que vàrem fer ahir. Tanmateix, un personatge tan sanguinari no hauria de passar desapercebut i haurà de perpetuar-se fins i tot a les escoles i instituts com exemple de la crueltat humana.

Antonio Bussi va ser – ha estat – un dels personatges més sinistres de la Dictadura argentina ( 76-83 ). Per donar exemple als seus subordinats, executava personalment els presoners polítics d’esquerres, en alguns casos amb procediments cruels en extrem. Malgrat això, aqeust criminal va ser elegit governador de la província de Tucuman acabada la dictadura. Fins aquest punt hi havia també de connivència entre el poble argentí i la dictadura. Sortosament, les accions judicials de Baltasar Garzon van aconseguir que fos apartat definitivament de la carrera política.

Que a la Història , mestra de la vida, perdurin més les bones persones i les qui han fet el bé a la Humanitat potser no està malament. Una excessiva convivència amb miserables com Antonio Bussi potser ens tornaria definitivament deixebles del pessimisme de Schopenhauer i acabaríem subscrivint la seva màxima:

“ Ja que la persona en la seva totalitat és solament la manifestació de la seva voluntat, res pot resultar més absurd que, a partir de la reflexió, voler ser quelcom diferent del que l’hom és ”.

Llavors renunciaríem per sempre a la bondat, que potser és el que voldria el maleït Antonio Bussi i no penso fer-li aquest favor.

2.1.4. POLÍTICA FISCAL

Des de Convergència i Unió apostem per la moderació fi scal perquè considerem que no és d’augmentar impostos que poden retardar la recuperació. Diverses institucions internacionals han afirmat que l’activisme fi scal és una eina útil per ajudar a sortir de la crisi, crear nova ocupació i ajudar a recuperar el
creixement. Si fan falta recursos per reduir el dèfi cit públic poden provenir de l’austeritat i de la reducció de
despeses, no de l’augment d’impostos.

A més, pagar menys impostos no implica necessàriament menys diners per a la hisenda pública ni menysrecursos per redistribuir. Com sempre, el resultat que se n’obtingui dependrà de la gestió que se’n faci. Com que a Catalunya la major part de la càrrega fi scal recau sobre la classe mitjana i el teixit productiu – bàsicament, les petites i les mitjanes empreses–, qualsevol augment impositiu es tradueix en menys capacitat de consumir, de produir i d’invertir. Per això, qualsevol augment d’impostos pot acabar ofegant la societat.

En aquest àmbit:

Moderació fiscal

478. Convergència i Unió aposta per la moderació fi scal. En un moment de crisi econòmica cal apostar pel
manteniment i, fi ns i tot, la reducció selectiva dels impostos, com a element de dinamització econòmica.

479. Revisarem els increments impositius adoptats l’any 2010 pel Govern i que afecten l’impost sobre
transmissions patrimonials, l’impost sobre actes jurídics documentats, l’impost de matriculació i
l’IRPF.

480. La nostra acció en matèria fi scal davant del Govern espanyol anirà dirigida a garantir el no-increment
dels tipus de l’IVA i a introduir incentius fi scals més alts per a les famílies en l’IRPF i per a les empreses
en l’impost sobre societats, especialment per a les micro, les petites i les mitjanes empreses.

481. Les activitats de recerca i innovació preveuran exempcions en la tributació.

482. Garantirem que les taxes no creixin per sobre de la infl ació prevista.

483. Reduirem temporalment l’impost sobre transmissions patrimonials per afavorir l’adquisició d’habitatge com a element de dinamització del mercat immobiliari.

484. Reclamarem la creació en l’impost sobre societats d’un règim fi scal favorable per a les empreses d’una dimensió reduïda i per a les microempreses.

485. Suprimirem l’impost sobre successions i donacions amb caràcter immediat.

486. En el marc de les disponibilitats pressupostàries, es crearà una deducció de salut en l’IRPF per a les despeses sanitàries que hagi satisfet el contribuent i la seva família en concepte d’assistència sanitària complementària.

– El PSC hem perdut aquestes eleccions a la nostra demarcació. CiU ha guanyat les eleccions a la província i felicitem la Coalició per la seva victòria. Els socialistes hem patit una forta davallada que ens ha de fer reflexionar sobre les nostres propostes. Assegurem als nostres electors que ho farem i en profunditat

– També volem felicitar el PP per la seva victòria en el conjunt de l’Estat tot i que sigui la tercera força a Catalunya i a la nostra demarcació.

– No podem amagar que no ens satisfan els resultats ni a la demarcació, ni a Catalunya ni al conjunt d’Espanya. El desastre de l’economia global que ha provocat en molt bona mesura el poder financer ha influït decisivament en la davallada dels socialistes que hem recollit el descontentament justificat dels ciutadans

– Comença una nova etapa i anunciem que exercirem l’oposició com ens correspon. Més de 80.000 persones ens han atorgat la seva confiança i no els defraudarem en la defensa dels valors humans i socials que sempre ens han caracteritzat.

– Volem manifestar un agraïment profund als i les votants del PSC que en aquestes circumstàncies tan difícils han continuat confiant en nosaltres i, encara més, a les persones que aquests dies i avui s’han mobilitzat a favor nostre i encara més especialment als i les qui s’han sacrificat i encara són a les taules comptant i recomptant vots

– En els moments difícils és quan hem d’estar més ferms, més que mai en la densa dels nostres principis i dels nostres valors.

A Grècia i a Itàlia, els mercats els han acabat imposant els presidents dels seus respectius governs. Els srs. Monti I Papademos ja no han de respondre davant el seu Parlament, és a dir, la representació de la sobirania popular, sinó davant les indicacions dels mercats que amenacen cada dia amb retirar la confiança. És a dir, ara les mocions de censura ja no les voten els ciutadans a través dels seus representants sinó l’FMI o la sra. Merkel i el sr. Sarkozy a través de les primes de risc que són les que atorguen la confiança i no els ciutadans

El 20-N el PP diu que ens resoldrà la crisi i això és el pitjor del debat Rubalcaba – Rajoy, més que no pas que el candidat del PP llegís el 80 % del temps, cosa que l’hauria inhabilitat com al governador de Texas que es va quedar en blanc i ha hagut de dimitir. Rajoy el pot trucar i dir-li que a ell aquestes coses no li passen perquè té al davant milers de “xuletes” que el salven de les seves misèries .
Senyores i senyors, això està molt malament. Jo tinc un candidat que es diu Francesc Vallès que explica les coses molt clares, no es perd en els debats, està molt preparat, no llegeix i penso que només per això ja cal anar a votar-lo diumenge. Per això i, naturalment , perquè té idees d’esquerres, de progrés i té – el més important – consciencia de classe.
Sí, perquè encara hi ha classes socials, encara que ens ho vulguin fer oblidar la dreta sigui de Rajoy o de Duran i Lleida. A Catalunya en sabem molt d’això. Pujol, Mas i Duran són uns Mestres en amagar la consciencia de classe i embolcallar-ho tot en la consciencia nacional que la majoria de catalans i catalanes tenim però que ells es volen atribuir i esgrimir en exclusiva.

Però ja marxo del tema. Estic trist perquè la política, que ha de recuperar el control de l’economia, s’acaba de situar a Itàlia i a Grècia, en posició d’esclava. I no vull que això passi ni allà ni aquí.

Diumenge 20 si guanya Rajoy- el- lector no dubtin que serem més esclaus dels mercats perquè el candidat del PP dirà amen al que aquests diguin, a fer del nostre cos un objecte de negoci quan estigui malalt, de l’educació de qualitat un privilegi per als qui més poden, de les pensions per als qui pateixen dificultats, una sort.

Jo votaré Vallés- Chacon – Rubalcaba perquè és l’únic que , en la mesura de les seves possibilitats, plantarà cara a aquesta situació i no será servil, perquè creu en la dignitat de les persones i que aquestes tenen drets a més d’obligacions, perquè entenen els catalans i les catalanes i no fan de la identitat de Catalunya mercadeig polític constant. Perquè és un vot de futur i no de passat, perquè creuen que un altre món és posible i el medi ambient , l’energia, els aliments, els valors que conformen la nostr societat han de er els més alts.

Vostés mateixos i mateixes