César Luís Menotti – també dit El Flaco – que, com a bon argentí no repetia tòpics als quals estem tan acostumats en el futbol peninsular sinó que produïa frases genuïnament seves, en va fer famosa una que servia per justificar les derrotes o els empats del Barça quan l’entrenava: “ no concretamos “
En política acostuma a passar que donem molts tombs als conceptes, a les revisions, a les crítiques i les lloances, però poc temps, massa poc temps a les decisions i, encara pitjor, a posar-les en pràctica.
Tenim al PSC un Congrés a les portes. Més ben dit, ja hi som. I encara demanem més debat – portem més d’un any ja ¡¡ – més autocrítica, pluralitat de líders i que aquests no es posin d’acord perquè ens semblarà tripijocs o martingales.
A veure, un servidor ha fet, com tants altres companys i companyes, esmenes a la ponència marc, fins i tot una d’unes quantes pàgines treballada al llarg del passat estiu sobre sostenibilitat perquè crec que el PSC s’ha de definir també com a ecologista o mediambientalista, he assistit a nombroses reunions per dir i per escoltar i he feinejat en altres comeses no tan públiques.
Tot això per col.laborar modestament en el que ja al mes de febrer vaig definir com la necessitat de recuperar un perfil propi per al PSC que ara com ara no tenim perquè l’hem perdut. Però ja no estic disposat a fuetejar-me més i reclamo que anem concretant amb quines posicions estem d’acord. En primer lloc les programàtiques. Ja sé que hi ha gent que no li dóna importància i fins i tot qui pensa que no hi dediquem gaire temps. Però per a mi és el primer perquè de res no servirà la millor direcció del món per al PSC si no tenim bones idees per resoldre els problemes dels ciutadans. A mi no em serveix de res parlar de noms, de persones capaces, joves o no tan joves. M’interessa parlar de quines idees representen i m’identifico per això i en això amb uns i unes més que amb altres.
Així que diré que vull un partit com el que he anat definint els darrers mesos, d’esquerres de veritat, catalanista, federalista, ecologista i internacionalista. I que la persona que millor pot representar la nova etapa que els catalans i les catalanes demanen al PSC és l’alcalde de Terrassa Pere Navarro que defensa tesis molt semblants a les meves i sé que pot aglutinar més consensos en aquest proper Congrés.
Sé que hi ha adversaris i mitjans que amplifiquen la veu d’aquests amics tan simpàtics – per cert no fa tant alguns d’ells en posicions de defensa del PSC que ara han abandonat sobtadament – que diuen i més que diran moltes coses, que voldran que fem el Congrés que a ells interessa que no és el que ens interessa al PSC ni als ciutadans que confien i volen confiar en nosaltres i que no paren de dir que el PSC ja no serveix de res i simplifiquen reduint el tema als nous i veterans dirigents del nostre partit. La Vanguardia avui n’és un exemple de com a parells els seus comentaristes tracten “d’ajudar-nos “
Per tant, llibertat per cadascú sense fer cas dels qui no ens volen cap bé. I que tothom es pronunciï com li sembli. Qui cregui que encara ha d’esperar que ho faci i que els qui pensem que ja és hora de concretar i molt necessari i arribar al màxim d’acords programàtics i de lideratges, tinguem la mateixa consideració i respecte que els qui encara reclamen més temps o no gosen pronunciar-se.
Els catalans i les catalanes crec que esperen de nosaltres plantejaments clars, valents, dir les coses pel seu nom i que anem per feina.
