Em sento orgullós del passat però també vull sentir-me’n del present i del futur
Artur Mas i els qui l’han seguit ens porten a un carreró sense sortida, tendeixen una trampa al poble de Catalunya. Aquest President inicia el tercer any triomfal de la seva gestió fotent a la classe treballadora i això com a socialistes ho hem de combatre.
Aquesta profunda marginació de milers de catalans va contra la pàtria, contra la nació. Rajoy però també Artur Mas amb la col.laboració del PP els dos primers anys i ara amb la d’ERC ataquen els catalans i les catalanes, els seus drets socials i el nostre catalanisme no té raó de ser i es diferencia del nacionalista perquè persewgueix el benestar dels catalans i sobret la igualtat d’oportunitats per als més febles.
Hem de ser més pro-actius i més positius. Està bé negar allò que fan els nostres adversaris però els ciutadans esperen propostes de nosaltres i que definim bé el nostre perfil
Parlar dels altres i parlar de nosaltres és imprescindible però cal parlar dels problemes dels ciutadans amb propostes transformadores i d’esquerres
Ha de quedar clar que volem la consulta. El Consell Nacional del PSC va aprovar un programa electoral que diu que defensem que el poble de Catalunya s’expressi al voltant de les relacions amb la resta d’Espanya i, com recordava ahir Ferran Pedret al seu bloc “ i que promourem les reformes necessàries per fer-ho possible “.
Doncs el PSC ha de promoure aquestes reformes necessàries i canviar la Constitució que ja no podem recolzar. Vaig publicar la setmana passada al meu bloc un article que diu “ Per què no vaig celebrar la Constitució i lluito per una altra “
Aquesta ja no és la meva Constitució, ja se la poden quedar la sra. Camacho, Llanos de Luna i Albert Rivera
– Si no hi caben les nostres aspiracions i l’Estatut que va aprovar el poble de Catalunya
– Si permet que cada Consell de Ministres ens retallin competències
– Si permet que s’ataqui la llengua catalana i la seva unitat
– Si permet reformes laborals que fan que cada cop més els treballadors visquin pitjor
– Si impedeix un finançament just
Davant d’això
– El PSC ha de prendre l’alternativa i proposar formalment al Parlament que Rajoy i Mas dialoguin perquè si no és una consulta acceptada per les dues parts no servirà de res i ho sap tothom
– Hem de presentar al Congrés una altra iniciativa de reforma de la Constitució. Volem un procés constituent i els primers que ho hem de demostrar som els del PSC. Pere Navarro ha aconseguit que el PSOE estigui d’acord amb una reforma de la Constitució, no n’hi ha prou, ara hem de continuar
– La nostra política d’oposició ha de ser una política d’esquerres de veritat, de transformació de la realitat
– En definitiva, inequívocament catalanistes i d’esquerres
Epíleg ( una darrera reflexió desprès del Consell )
Penso que en aquesta línia de ser més propositius, el PSC hauria de definir la seva pregunta al poble de Catalunya sense ànim d’imposar-la. Torno al bloc de Ferran Pedret i al final del seu segon article de la tríada – el que publicava ahir dissabte deia – i jo hi estic d’acord – que” el nostre objectiu és assolir un Estat català dins d’una Espanya federal, democràtica i social “. És el primer membre de l’Executiva del PSC a qui li sento una definició de quina relació vol amb Espanya. A mi ja em va bé. Per tant, què tal una pregunta com la següent:
“ Vol vostè una relació federal de Catalunya amb la resta d’Espanya o la independència ?”
A la pregunta surt l’expressió “ relació federal “ que a la pregunta amb data de caducitat que es va fer pública dijous no hi és i posem damunt de la taula dues qüestions:
– que el PSC vol la consulta de forma inequívoca
– i que tenim proposta de pregunta clara com sempre havia reclamat tothom encara que ara es veu que ja no cal que sigui tan clara
Se’m dirà que quina manera d’embolicar la troca. Bé, ja en parlarem al març quan haguem de tornar a començar. Perquè aquí no hi haurà cas Ibarretxe ni permetrem que el poble de Catalunya deixi d’expressar-se quan el clam és tan ampli.