Avui termes com llibertat, sobirania o independència responen poc a la definició dels diccionaris. Som menys lliures, sobirans o independents que fa tan sols uns anys perquè els nostres destins són decidits per persones o corporacions que fan i desfan, provoquen crisis econòmiques i socials que perjudiquen milions d’éssers humans.
Ben prop de nosaltres el retrocés en les llibertats augmenta com a conseqüència de les polítiques dels nostres governs.
a Catalunya CiU i el President Mas ja han acomplert tres anys al Govern – ara en col.laboració amb ERC- no només eixorcs sinó de retrocés de les llibertats i d’augment de les dependències de milers de catalans i de la generalització de l’angoixa de patir-les en el futur: l’augment insuportable de la pobresa, els drets al treball, a l’habitatge, a serveis de protecció social, educatius, sanitaris o a un medi ambient sa, han minvat.
Afegim les dependències que ha provocat el Govern del PP, algunes en col.laboració amb CiU com la reforma laboral, la del sector elèctric, la de seguretat privada o la de l’avortament que farà menys lliures les dones. I no podem oblidar els atemptats a l’autonomia col.lectiva dels catalans que perpetra sovint el Govern de Mariano Rajoy. El PP, autor de campanyes contra el català i l’Estatut re-centralitza competències.
No és estrany que hagi sorgit un descontentament generalitzat que compartim i que, en la mesura que hi haguem tingut alguna responsabilitat, lamentem i demanem excuses. Però la solució no passa per fugides endavant que fins i tot els qui les engeguen saben que no tenen futur i que només provocaran frustració ni per l’immobilisme; ni per la confrontació directa de nacionalismes catalans i espanyols que es retro-alimenta ni per la passivitat.
Aquesta estratègia partidista de curta volada no està a l’alçada dels sentiments legítims d’una àmplia col.lectivitat. Amb els sentiments i les voluntats d’un poble no s’hi juga. Sense talla política i des de l’oportunisme partidista es perden oportunitats vitals per resoldre un conflicte obert, greu i que s’enquista. Manquen aportacions polítiques coherents pròpies d’un procés de diàleg i consens. Manca voluntat política i sobra tacticisme.
El PSC ha d’aprofundir en una alternativa amb perfil propi que no es pugui confondre amb cap altra. És el federalisme que Pere Navarro ha aconseguit que el PSOE introdueixi a la seva agenda i és la consulta al poble de Catalunya que consta inequívocament al nostre programa electoral: “els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum. Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans de Catalunya exerceixin el dret a decidir”.
Tal com actua Artur Mas, la consulta serà molt difícil, cada dia la dificulta més i per això no li podem donar suport.
Però tampoc no ens posicionarem al costat dels qui no creuen que Catalunya és una nació i, com a tal, subjecte polític amb dret a decidir sobre el seu futur com sempre ha defensat el PSC.
I continuarem defensant el catalanisme social perquè no hi ha drets nacionals sense drets socials. No hi ha nació que pugui ser considerada digna sense drets socials dels i les qui hi viuen. Per això diem que som catalanistes i socialistes per les mateixes raons. Perquè les fronteres que ens preocupen més són les que separen la misèria de la dignitat, l’esclavatge dels drets de ciutadania, les que separen un pocs ciutadans amb possibilitats de la majoria que no disposen de vida digna.
Aquesta és la nostra raó de ser i no defallirem en esforços per fer possible el canvis que siguin necessaris pel bé de les catalanes i catalans.
Juli Fernàndez , diputat i 1r secretari de la Federació del PSC de Girona
Xavier Sabaté, diputat i President de la Federació del PSC al Camp de Tarragona
(article publicat el 5 de gener de 2013 al Diari de Tarragona i el 6 de gener al Diari de Girona )
