Xavier Sabaté Ibarz

El grup popular, com podíem sospitar, no ha assumit l’esmena que hem presentat al conjunt del text de la seva moció.

Esperem, però que l’hagin llegida, perquè el que hi proposem, acabarà passant tard o d’hora.

Sí, permetin-me la immodèstia de fer-los un vaticini:

TARD O D’HORA ARRIBAREM A UN ACORD PER TAL DE CONSULTAR A LA CIUTADANIA CATALANA SOBRE QUINA ÉS LA SEVA VOLUNTAT PEL QUE FA A LA SEVA ORGANITZACIÓ POLÍTICA.

Quan aquest acord s’esdevingui,

– Serà, molt probablement, després que haguem arribat a la conclusió que bastir la reivindicació d’una consulta sobre la base d’una declaració prèvia de sobirania és INNECESSARI i, a més, UN ERROR, no només pel fet que s’incorre en una petició de principi (en fonamentar la reclamació en allò que, en tot cas, pot ser un dels resultats possibles de la consulta) , sinó també perquè converteix una situació ja prou complexa en més costosa i difícil de resoldre, ja que no facilita un marc de referències comunes entre els interlocutors i en canvi atia un xoc de legitimitats, un xoc de sobiranies.

Quan aquest acord s’esdevingui,

– També ens n’haurem adonat que podíem haver-nos estalviat la discussió sobre l’existència o no, en el cas català, d’un dret de secessió basat en el principi de lliure determinació dels pobles.

Quan aquest acord s’esdevingui,

– goso dir també que ens n’haurem adonat que podíem haver-nos estalviat la discussió sobre l’existència o inexistència del dret a decidir, sobre la seva naturalesa, abast i efectes, i sobre si és possible distingir-lo o no del dret a la lliure determinació dels pobles.

I serà així, perquè haurem arribat a la conclusió a la que inexorablement acabarem arribant, com és que …

– … l’opinió que resulti ser majoritària entre els catalans respecte a llur pròpia organització o institucionalització política, si aquesta s’ha expressat conforme a Dret, amb totes les garanties democràtiques, i de manera clara i inequívoca, ÉS RELLEVANT, HA DE SER ESCOLTADA I RESPECTADA i, per tant, en un sistema democràtic i pluralista com el nostre, on no hi ha cap clàusula constitucional intangible, blindada a la reforma, ha de portar a les modificacions necessàries per fer efectiva aquesta voluntat expressada democràticament i clara.

Ni el SÍ O SÍ, Ni el NO PERQUÈ NO forneixen solucions desitjables, en el sentit de ser efectives i minimitzar els costos per als catalans i pel conjunt dels espanyols. Si els intriga quina és la nostra posició, tot i que hi hem insistit ara i adés, és la del SÍ, PERÒ BÉ. És a dir, una consulta acordada i legal, que és l’únic escenari desitjable perquè soluciona la situació que vivim, minimitzant les tensions.

Celebro veure com, segur que després de llegir el meu darrer article, el Sr. Homs ha sostingut en sengles entrevistes al canal 24H de TVE i a la SER, tesis que apunten en aquesta direcció.

I acaba aquí la meva immodèstia, o almenys espero que m’ho concedeixin, perquè això que els he exposat com a vaticini no és una solució gaire distant ni gaire diferent de que suggereix la molt assenyada resolució de la Cort Suprema del Canadà amb relació al cas del Québec.

NO SÉ SI TRIGAREM 2, 5, 15 O 25 ANYS EN ARRIBAR A AQUESTA MATEIXA CONCLUSIÓ.

NO SÉ QUINS COSTOS ESTAN VOSTÈS DISPOSATS A ASSUMIR, O QUINES TENSIONS ESTAN DIPOSATS A ATIAR.

EL QUE ELS ESTIC DIENT ÉS QUE TOT EL TEMPS DE MÉS QUE TRIGUEM A ARRIBAR-HI SERÀ SOBRER, I MOSTRA D’UNA ENORME IRRESPONSABILITAT.

Sí, ja sé que vostès, senyors del PP, creuen que negociar és claudicar, i que confonen fermesa amb intransigència.

Vostès, els seus antecessors, i els antecessors dels seus antecessors, compten amb una llarga tradició de mantenir-se ferms (cal llegir-hi intransigents):

– Van arribar tard i malament a la Il•lustració
– Van arribar tard i malament al liberalisme
– Van arribar tard i malament als drets laborals
– Van arribar tard i malament a la Constitució a la que ara s’abracen, escanyant-la, mentre la buiden de facto de drets socials i llibertats civils.
– Van arribar tard al divorci, al matrimoni igualitari i, com resulta aquests dies evident, no han acabat d’arribar als drets de les dones.

Encara que no els ho sembli, ho dic amb un toc d’optimisme, perquè encara que tard i malament, van assumint assumptes que prèviament refusaven de pla. L’únic que reclamem és que ens estalviem, tots, una evolució agònica cap a la conclusió que s’ha de fer possible una consulta acordada i legal, que és el que sempre hem defensat des del PSC. Fem-ho possible ja.

(Intervenció del diputat el PSC Ferran Pedret al Parlament avui posicionant-se sobre una moció del PP )

Vivim immersos en una profunda crisi econòmica i de valors, que està comportant gravíssims efectes socials, que els governs de la dreta han convertit en més desigualtat i retrocessos en drets i llibertats. Una crisi que els ciutadans paguen perdent la feina, l’habitatge o l’accés a uns serveis públics bàsics de qualitat .

A Catalunya s’hi suma la crisi nacional. Una insatisfacció general que compartim des del PSC per l’actual model d’Estat, , generada per un sistema de finançament insuficient i ineficaç, la retallada de competències que ja es va iniciar amb l’Estatut. Agreujat per un govern del PP amb una agenda política de re-centralització, d’aniquilació de drets socials i irrespectuós i fins i tot bel•ligerant amb les realitats nacionals com la catalana.

D’altra banda CIU, condicionada a l’agenda d’ ERC han emprès un camí que en lloc d’afavorir i aconseguir el diàleg, l’acord i una sortida democràtica, la dificulta i impossibilita. És una via que provoca desunió, divisió en el si de la societat catalana, enemistat amb la resta d’Espanya i desconfiança en el context internacional i en els mercats. Una via que ha suposat anul•lar l’acció de govern en àrees claus com l’econòmica i social, la màxima expressió de la qual han estat les retallades.

El PSC té una alternativa pròpia pel canvi de relació amb la resta de l’Estat que ha defensat en primera persona Pere Navarro: una reforma constitucional en clau federal compartida amb la resta de socialistes d’Espanya. I que per nosaltres es resumeix en una idea: refer el pacte constitucional de 1978. Som conscients de les dificultats de la nostra proposta i assumim el repte de fer-la creïble i , sobre tot, viable.

La votació del dia 16 al Parlament no era “Dret a decidir si o no” , era una proposta de CiU-ERC-ICV demanant al Congrés dels Diputats que es traspassi a Catalunya la facultat de convocar un referèndum, un exercici més de gesticulació estèril, de fugida endavant que només cerca guanyar temps. Ho saben fins i tot els seus promotors. I aquest era el fons del debat.

Nosaltres rebutgem la via unilateral que planteja el front independentista, però hem defensat que una abstenció per part del PSC podia haver estat congruent amb la tesi de fons de la resolució del Consell Nacional de 17 de novembre: la de no donar suport a cap iniciativa que no fos legal i acordada prèviament amb l ‘Estat com s’ha fet a Escòcia i al Quebec.
Podia també haver mostrat millor quina era la nostra posició antagònica a la del PP, principal responsable de la situació i alhora facilitar la gestió de la pluralitat interna, lluny de personalismes, en un moment d’extrema complexitat en el debat nacional. Una abstenció que assenyalés, també, la fugida endavant i sense sortida de CiU i ERC.

Ara bé, en tant que el Consell Nacional del PSC va definir la seva posició de forma explícita amb un vot negatiu, nosaltres vam actuar en conseqüència amb el seu mandat i amb la unitat d’acció que per nosaltres no és incompatible amb les sensibilitats i punts de vista diversos que existeixen en el nostre partit sobre la qüestió nacional.

Volem refermar el nostre compromís amb el dret a decidir possibilitant una consulta legal i acordada en coherència amb el nostre programa electoral alhora que reiterem el nostre compromís en incrementar el nostre treball polític en aquesta direcció, compatible amb la via federal defensada al Parlament i a Les Corts.

Catalunya té grans reptes per endavant i des del PSC els afrontarem des del catalanisme d’esquerres i integrador que històricament hem representat , donant resposta a una situació cada dia més crítica des del punt de vista social.

Aquet és el servei que ha d’oferir el PSC al poble de Catalunya en la nova etapa: esdevenir de nou el reflex de la Catalunya plural i diversa, i contribuir a una solució acceptada per una àmplia majoria. Per això no promourem l’exclusió sinó la unió, la suma i no la resta. Ens cal molta gent i no en sobra ningú. Els socialistes catalans formem part del corrent de fons de la societat catalana que reclama un canvi profund en la democràcia, el sistema econòmic i en la relació amb la resta de pobles d’Espanya, i tenim l’obligació democràtica de construir i proposar un projecte de futur amb ambició i esperança.

Juli Fernàndez, Núria Parlon, Alícia Romero, Xavier Sabaté i Jaume Collboni, diputats del PSC al Parlament de Catalunya

article publicat al Periódico de Catalunya el 18 de gener de 2014

Versió en castellà:

‘Sí’ a la consulta, ‘no’ a hacerla imposible

Vivimos inmersos en una profunda crisis económica y de valores, con gravísimos efectos sociales que los gobiernos de la derecha han convertido en más desigualdad y retrocesos en derechos y libertades. Una crisis que los ciudadanos pagan perdiendo el trabajo, la vivienda o el acceso a unos servicios públicos básicos de calidad.

A todo esto, en Catalunya se suma la crisis nacional. Una insatisfacción general por el actual modelo de Estado, que compartimos en el PSC, generada por un sistema de financiación insuficiente e ineficaz y el recorte de competencias que ya se inició con el Estatut. Agravada por un Gobierno del PP con una agenda política de recentralización, de aniquilación de derechos sociales, e irrespetuoso e incluso beligerante con realidades nacionales como la catalana.

Por otra parte, CiU, condicionada por la agenda de ERC, ha emprendido un camino que, en lugar de favorecer y conseguir el diálogo, el acuerdo y una salida democrática, lo dificulta e imposibilita. Es una vía que provoca desunión, división en el seno de la sociedad catalana, enemistad con el resto de España y desconfianza en el contexto internacional y en los mercados. Una vía que ha supuesto anular la acción de gobierno en áreas claves como la económica y social, la máxima expresión de la cual han sido los recortes.

El PSC tiene una alternativa propia por el cambio de relación con el resto del Estado que ha defendido en primera persona Pere Navarro: una reforma constitucional en clave federal compartida con el resto de los socialistas de España . Y que para nosotros se resume en una idea: rehacer el pacto constitucional de 1978. Somos conscientes de las dificultades de nuestra propuesta y asumimos el reto de hacerla creíble y, sobre todo, viable.

La votación del día 16 en el Parlament no era derecho a decidir sí o no, era una propuesta de CiU-ERC-ICV pidiendo al Congreso que se traspase a Catalunya la facultad de convocar un referendo, un ejercicio más de gesticulación estéril, de huida hacia adelante que solo busca ganar tiempo. Lo saben incluso sus promotores. Y este era el fondo del debate.

Nosotros rechazamos la vía unilateral que plantea el frente independentista, pero hemos defendido que una abstención por parte del PSC podía haber sido congruente con la tesis de fondo de la resolución del consejo nacional de 17 de noviembre: la de no apoyar ninguna iniciativa que no fuera legal y acordada con el Estado como se ha hecho en Escocia y en Quebec. Podía también haber mostrado mejor cuál era nuestra posición, antagónica a la del PP, principal responsable de la situación, y al mismo tiempo facilitar la gestión de la pluralidad interna, lejos de personalismos, en un momento de extrema complejidad en el debate nacional. Una abstención que señalara, también, la huida hacia adelante y sin salida de CiU y ERC. Ahora bien, en tanto que el consejo nacional definió su posición de forma explícita con un voto negativo, nosotros actuamos en consecuencia con su mandato y
con la unidad de acción que para nosotros no es incompatible con las sensibilidades y puntos de vista diversos que existen en nuestro partido sobre la cuestión nacional.

Queremos reafirmar nuestro compromiso con el derecho a decidir posibilitando una consulta legal y acordada en coherencia con nuestro programa, al tiempo que reiteramos nuestro compromiso en incrementar nuestro trabajo político en esta dirección, compatible con la vía federal defendida en el Parlament y en las Cortes.

Catalunya tiene grandes retos por delante y en el PSC los afrontaremos desde el catalanismo de izquierdas e integrador que históricamente hemos representado, dando respuesta a una situación cada día más crítica desde el punto de vista social. Este es el servicio que debe ofrecer el PSC en la nueva etapa: ser de nuevo el reflejo de la Catalunya plural y diversa, y contribuir a una solución aceptada por una amplia mayoría. Por eso no promoveremos la exclusión, sino la unión, la suma y no la resta. Necesitamos mucha gente y no sobra nadie. Los socialistas catalanes formamos parte de la corriente de fondo de la sociedad catalana que reclama un cambio profundo en la democracia, el sistema económico y en la relación con el resto de pueblos de España, y tenemos la obligación democrática de construir y proponer un proyecto de futuro con ambición y esperanza.

La vida política et porta en ocasions a situacions complicades que et posen en contradicció.

Dónes suport a una Constitució com la de 1978 que diu que la sobirania resideix en el poble espanyol quan tu creus que resideix en el poble de Catalunya, que estableix la monarquia quan et sents profundament republicà o que no consagra un Estat laic com el que voldries? Al final consideres no només la Constitució sinó el moment que es viu, les repercussions que tindria el fet de no ser aprovada i la possibilitat de sortir del túnel de la dictadura d’una vegada .

Em va passar el mateix amb el suport a l’entrada a l’OTAN o amb la reforma de la Constitució del 2011 i la famosa estabilitat pressupostària dels nassos.

Ara demà dia 16 de gener, CiU, ERC i ICV – la CUP sembla que finalment es despenja – plantegen demanar autorització per celebrar una consulta a Catalunya i el PSC en el seu programa es va comprometre a lluitar perquè la consulta es celebrés. Mai no oblidaré que vaig ser el primer dirigent del PSC que ho va reclamar a una tertúlia a TV3 el 3 de setembre de 2012 quan acabava de ser nomenat President del Grup Parlamentari. Joan B. Culla negava que el PSC volgués un referèndum i vaig saltar de seguida com va recollir La Vanguardia l’endemà i es pot veure aquí i també aquí

I és veritat que la votació de demà dia 16 és un mer gest de CiU que no servirà per celebrar cap consulta , ans al contrari, la dificultarà encara més quan d’aquí uns mesos rebi el vot contrari de la majoria del Congrés dels Diputats. És per tant un brindis al sol inútil i no estem els catalans per marejar tant la perdiu si se’m permet l’expressió sinó que hauríem d’anar concretant i assolint fites plausibles i no acumular més frustracions que Déu n’hi do des de l’Estatut del 2006.

És veritat també que hi ha una decissió del Consell Nacional del PSC que és inapel.lable. Amb el meu criteri contrari com allí vaig expressar, la majoria dels meus companys i companyes van decidir que ja estaven farts de tantes contemplacions amb CiU i ERC i el carreró sense sortida en el qual ens han posat i que havíem de votar contràriament a qualsevol iniciativa que proposessin que fos inútil i impossible.

Tot i així, honestament he de dir que demà la millor forma de visualitzar que el PSC té una alternativa pròpia radicalment diferent a l’immobilisme i al centralisme del PP i també al camí cap al no res de CiU i ERC hauria estat l’abstenció.

He estat meditant si aquesta era una qüestió de consciència o no. Si hagués pensat que ho era, hauria renunciat a l’acta de diputat perquè no hauria suportat tal contradicció. Però he arribat a la conclusió que no ho és. Perquè demà no es tracta de votar sobre el dret a decidir, que ningú no s’enganyi encara que es pot llegir i sentir que farem això. Però si anés d’això avui ja no seria diputat perquè hi crec, l’he escrit dotzenes de vegades, l’he votat al si del PSC en nombroses ocasions en programes i declaracions – la del Consell Nacional que va decidir votar no demà també el defensa – . Però demà es tracta de la darrera ocurrència de CiU i ERC per carregar-se de més excuses per dir que el diàleg amb l’Estat és impossible.

Així que malgrat que la meva opinió és qe el PSC hauria de votar abstenció, votaré allò que ha decidit el Consell Nacional del PSC . Ara bé, anuncio

– la meva determinació vist com estan les coses a re-orientar la meva acció i les meves activitats polítiques i penso lluitar per fer més visible i possible el catalanisme social ( que vol dir d’esquerres ) a Catalunya;

– que penso lluitar per fer possible la consulta a la qual ens vàrem comprometre al nostre programa electoral perquè he defensat sempre que el poble de Catalunya és subjecte polític i únic responsable del futur que lliurement decideixi

– que treballaré per un federalisme – que és molt més possible que la suposada independència – que respecti la nació catalana, la seva cultura i en particular la llengua catalana, els nostres recursos i les nostres competències.

– I que , com sempre, tot plegat només sentit per mi si es fa des d’una perspectiva d’esquerres, transformadora, de canvi constant a favor de les necessitats dels treballadors i les treballadores que és l’únic que té sentit per a una persona d’esquerres.

Catalunya ha de ser allò que vulguem els catalans. Ha estat així des que hi ha democràcia i hem avançat molt des que la tenim encara que hi hagi qui ho vulgui negar.

Però ha arribat el moment de revisar-ho perquè ens han posat i ens posen massa pals a les rodes. Només cal veure el que ha fet el PP els darrers anys amb l’Estatut, amb els atacs constants a la llengua catalana, a les nostres competències, a les nostres necessitats. Per tant el poble català ha de parlar i Catalunya serà allò que vulgui ser. Crec que el millor és que continuï tenint relacions – noves relacions federals – amb Espanya. Però acceptaré democràticament qualsevol altra solució, naturalment també la de la separació encara que no la defensi. Perquè allò que de veritat em motiva i penso que és la raó de ser del socialisme és el servei a les persones a les quals únicament ens devem.

Preguntes:

1 – Des de quan coneixia el Govern l’interés per tractar els residus provinents d’armes químiques del conflicte bèl.lic de Síria a territori català ?

2 – Quina va ser la reacció del Govern en conèixer l’interès per tractar els residus provinents d’armes químiques del conflicte bèl.lic de Síria a territori català ?

3 – Està d’acord el Govern amb les paraules del Director General de Agència de Residus de Catalunya en el sentit que a Catalunya es disposa d’ instal.lacions adequades per tratcar els residus provinents d’armes químiques del conflicte bèl.lic de Síria ?

4 – És cert que l’empresa Grecat de capital mixt i que té la concessió de la Generalitat per tractar residus especials té, en fase d’estudi, la possibilitat de tratcar els residus provinents d’armes químiques del conflicte bèl.lic de Síria ?

Proposta de Resolució

Vistes les informacions que han aparegut en el sentit que l’empresa mixta Grecat que té la concessió de la Generalitat per tractar residus especials té, en fase d’estudi, la possibilitat de tratcar els residus provinents d’armes químiques del conflicte bèl.lic de Síria,

Tenint en compte que, a parer d’aquest Grup Parlamentari, l’empresa Grecat no està preparada ni en les seves instal.lacions ni en els seus protocols d’actuació ni dispoosa de personal adient per tractar residus provinents d’armes químiques com les emprades en el conflicte bèl.lic de Síria

Tenint en compte la nul.la reacció del Govern de la Generalitat en el moment de redactar aquesta Proposta de Resolució sobre aquesta qüestió

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat:

1 – A ordenar a l’empresa mixta GRECAT concessionària per tractar residus especials que deixi d’estudiar i, en el seu cas, ofertar , el tractament dels residus provinents d’armes químiques com les emprades en el conflicte bèl.lic de Síria

2 – A expressar la seva voluntat de no tractar residus químics de cap altre conflicte bèl.lic en el futur

3 – A reiterar el compromís amb els valors de la pau i la no violència i treballar pel seu foment en l’àmbit mediterrani.

La mauvaise reputation ha estat sempre una de les meves cançons preferides pel que significava i significa de protesta i revolta. Allò que “ Le jour du quatorze juillet “ Brassens es quedava al llit em sonava i em sona molt bé tant si li sentia a ell com a Paco Ibàñez que ho traduïa per “la fiesta nacional”en castellà.

Després, quan va arribar la democràcia no he canviat massa d’opinió encara que evidentment el significat de l’11 de setembre i el sis de desembre dia de la Constitució després de tants anys de dictadura eren molt diferents encara que cap de les dues dates té la força de la commemoració de la presa de la Bastilla pel poble parisí. L’11 de setembre va ser una derrota i la Constitució va arribar desprès que Franco morís al llit. Tot i així, el valor de la Constitució és innegable perquè ens ha permès el període més llarg de pau, llibertats, de conquestes socials històriques. I, des del punt de vista català, de recuperació de les nostres institucions i de la nostra personalitat – principalment cultura i llengua amenaçades molt seriosament encara que ara ens ho vulguin fer oblidar – És discutible si es va tancar bé. Els efectes d’una guerra civil i la necessària reconciliació són sempre molt difícils de resoldre i aquests dies ens ho ha fet present la forma també discutible de com ho va enfocar Nelson Mandela. Però la Constitució de 1978 no es pot banalitzar i seria d’insensats fer-ho.

Malgrat això, no puc ja celebrar una Constitució que segons els seus intèrprets impedeix posar en marxa un Estatut votat en referèndum pels catalans i ara que ens expressem sobre quina volem que sigui la nostra relació amb Espanya. Ja sé que la Constitució diu que la sobirania resideix en el poble espanyol però vaig votar aquest article perquè no es podia separar de la resta. Perquè un servidor sempre ha cregut que la sobirania resideix en el poble de Catalunya i que arribaria un dia – i ja ha arribat – que els ciutadans voldrien posar en pràctica aquest principi estigui reconegut o no per la Constitució.

No puc celebrar una Constitució que es va reformar per respondre millor a les exigències del mercat i no a les de les persones que no van ser consultades.

No puc celebrar una Constitució que el Govern del PP usa per retallar les competències de la Generalitat a cada Consell de Ministres i ara, amb l’excusa de les duplicitats administratives hi vol tornar suprimint institucions per si encara no n’hi hagués prou.

I com que no puc celebrar aquesta Constitució, lluito per una altra que tingui com a principal objectiu els ciutadans i les ciutadanes, les seves necessitats, les seves llibertats i la igualtat d’oportunitats.

Lluito per una Constitució que asseguri drets conquerits com el de l’educació, la salut, la protecció davant l’adversitat o la igualtat de gènere posats en qüestió pel govern del PP i de CiU-ERC. Una Constitució que també asseguri nous drets com disposar d’aigua i energia tota ella renovable, un medi ambient sa per a l’actual generació i les futures i un planeta que no sigui sobre-explotat per damunt de lesa seves possibilitats.

Lluito per una Constitució que afavoreixi una convivència exemplar, que no deixi que els més forts i amb més recursos, d’aquí o de fora, marginin i abusin de la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes que tenen dret a les mateixes oportunitats.

Lluito per una Constitució que sabent que ja no hi ha estats ni nacions sobiranes que puguin resoldre tots aquests problemes i garantir tots aquests drets, estableixi els mecanismes per construir una Europa unida com a garant de les aspiracions dels seus ciutadans i ciutadanes, del seu progrés i de les seves cultures. Vivim en un món inter-dependent en el qual no hi ha sobiranies més que compartides i per tant Europa ha de ser el nou marc de referència.

Milions de catalans i catalanes hem arribat a la conclusió que tot això ha de canviar i que ho haurem de resoldre amb el debat seré i tranquil i haurem d’acabar responent a una pregunta específica. Sóc partidari del dret a l’autodeterminació dels pobles i Catalunya és una nació sense cap mena de dubte. Defensaré la meva opció que és un nou concepte de relació federal amb Espanya i amb Europa. Perquè estic convençut que pot aportar menys dependències i més llibertat per a Catalunya i per als catalans i les catalanes.

I des de la convicció que ningú no té la patent de catalanisme ni de catalanitat. Més encara, aquells que cada dia ens afegeixen noves dependències i esclavatges retallant-nos drets i serveis no poden pretendre aparèixer com els nostres llibertadors. No es pot entendre un catalanisme que no sigui social en primer lloc com no hi ha una Catalunya que valgui la pena si té milers dels seus fills i filles en situacions de discriminació econòmica, social i cultural i mentre es vagi degradant el seu medi i el seu clima.

Si un dia tenim aquesta nova Constitució segur que serà reconeguda i apreciada per tothom. Llavors la respectaré i estimaré. I fins i tot la celebraré malgrat Brassens.

Punts aprovats i rebutjats amb especificació dels vots de cada grup ( gràcies a Nèlia Martínez )

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1. Promoure els canvis necessaris en la direcció política del cos de Mossos d’Esquadra per tal d’assegurar un comandament eficaç, transparent, respectat i creïble que tingui com a principal objectiu la garantia i el ple res¬pecte dels drets dels ciutadans i les ciutadanes i que eviti la pèrdua de confiança de la ciutadania en la policia catalana.

REBUTJAT
A FAVOR ERC / PSC / ICV / C’s
EN CONTRA PP / CiU
ABSTENCIÓ MIXT

2. Convocar en el termini de dos mesos la Junta de Seguretat de Catalunya tal com preveu l’article 164 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

REBUTJAT
A FAVOR PSC / ICV / C’s
EN CONTRA PP / CiU / ERC
ABSTENCIÓ MIXT

3. Garantir la formació continuada dels agents que composen les diferents àrees i unitats de la Policia de la Generalitat -Mossos d’Esquadra, mitjançant el disseny d’itineraris professionals i formatius.

APROVAT
A FAVOR CiU / ERC / PSC / PP/ ICV / C’s
EN CONTRA
ABSTENCIÓ MIXT

4. Garantir l’adequació de tots els fitxers policials que continguin dades de caràcter personal a la legislació vigent en matèria de protecció de dades, així com garantir que no hi hagi cap fitxer que escapi al control dels òrgans i agències que han de vetllar per l’acompliment de l’esmentada normativa.

APROVAT
A FAVOR TOTS ELS GRUPS
EN CONTRA
ABSTENCIÓ

5. Vetllar especialment perquè el CESICAT acompleixi estrictament la legalitat i s’ajusti als objectius i funcions que estableixen els seus estatuts i presentar abans de dos mesos davant el Parlament un informe elaborat per les Conselleries d’Empresa i Ocupació i d’Interior detallant totes les activitats realitzades per aquest organisme els darrers tres anys.

REBUTJAT
A FAVOR PSC / PP / ICV / C’s / MIXT
EN CONTRA CiU / ERC
ABSTENCIÓ

6. Modificar el Decret 222/2013, de 3 de setembre, del Reglament d’organització i funcionament del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, per tal d’incloure en les seves funcions, de forma específica, la col•laboració activa i permanent amb les principals entitats civils que vetllen per la defensa dels drets humans i la lluita contra la tortura i els maltractaments per tal d’assegurar les millors pràctiques de la Policia de Catalunya en aquestes qüestions fonamentals en un sistema policial democràtic.

REBUTJAT
A FAVOR PSC / ICV / C’s / MIXT
EN CONTRA CiU / ERC / PP
ABSTENCIÓ

7. Dotar els recursos i eines suficients per a la formació específica dels agents que hagin d’actuar en tasques d’ordre públic, des de la perspectiva dels principis i garanties que dimanen dels instruments inter¬nacionals en matèria de drets humans i de l’actuació policial, així com del propi ordenament jurídic intern.

APROVAT
A FAVOR CiU / ERC / PSC / PP / ICV / C’s
EN CONTRA
ABSTENCIÓ MIXT

8. Dotar tot el personal de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra que hagi de desenvolupar funcions d’ordre públic i de seguretat ciutadana dels elements d’autoprotecció que són necessaris. En tot cas, facilitarà urgentment armilles antibales lleugeres i guants antitall als agents que ho necessitin per raó del servei, sense que els agents tinguin que fer cap aportació dinerària i, per tant, assumint el cost íntegrament el Departament d’Interior.

REBUTJAT
A FAVOR PSC / PP / ICV / C’s
EN CONTRA CiU / ERC
ABSTENCIÓ MIXT

9. Estudiar la reforma de l’Institut de seguretat Pública de Catalunya per tal d’integrar-lo en el conjunt del sistema educatiu i universitari i d’adequar la composició de la seva direcció a un perfil d’experts en educació i seguretat, i elaborar un informe extern, quantitatiu i qualitatiu, de la formació que reben els agents dels Mossos d’Esquadra. Aquest informe haurà de tenir un nivell de detall suficient per avaluar la formació que reben els agents en les diverses especialitats i unitats operatives i s’haurà de lliurar al Parlament de Catalunya en el termini màxim de nou mesos

REBUTJAT
A FAVOR PSC / ICV / C’s
EN CONTRA CiU / PP
ABSTENCIÓ ERC / MIXT

10. Nomenar en el termini màxim de dos mesos els membres del Comitè d’ètica de la policia establert en el decret 222/2013, de 3 de setembre i encarregar-li la redacció d’un nou codi ètica de la Policia.

APROVAT
A FAVOR CiU / ERC / PSC / PP / ICV / C’s / MIXT
EN CONTRA
ABSTENCIÓ

11. Redactar el protocol d’indemnització per responsabilitat objectiva a les víctimes de les actuacions policials, en el termini de tres mesos

APROVAT
A FAVOR CiU / ERC / PSC / PP / ICV / C’s / MIXT
EN CONTRA
ABSTENCIÓ

12. Convocar una reunió extraordinària del Consell de Seguretat de Catalunya per a que el Departament d’Interior informi sobre les darreres actuacions polèmiques del Cos de Mossos d’Esquadra, tal com ha demanat el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya en la seva sessió del 9 de novembre d’enguany.

REBUTJAT
A FAVOR ERC / PSC / ICV / MIXT
EN CONTRA CiU / PP
ABSTENCIÓ C’s

13. El Parlament expressa el seu rebuig a l’avantprojecte de Llei de Seguretat Ciutadana, impulsat pel Govern de l’Estat, perquè suposa una criminalització de la protesta i la crítica al carrer i comportarà una reducció dels drets de la ciutadania.

REBUTJAT
A FAVOR ERC / PSC / ICV / MIXT
EN CONTRA CiU / PP
ABSTENCIÓ C’s

1 – Els catalans estaran menys protegits davant l’adversitat: seguretat ciutadana, protecció civil ( emergències, incendis )

2 – El personal serà inferior – menys bombers, menys mossos-, més mal pagat i amb menys possibilitats de formar-se. On és la ratio de 4,5 policies per mil habitants que seria la desitjable ?

3 – i disposarà de menys mitjans materials
mitjans de protecció personal, continuaran sense ser ateses. I el personal ha de treballar en condicions.:

– roba adequada. Ara n’hi ha que no es pot ni reparar,

– material de protecció – armilles – es tancarà l’acord i prou ?- Aquests Nadals tornarà a ser habitual regalar les famílies dels mossos armilles ? i guants anti-tall

– Substitució de bales de goma: no concreta: quins costos tindrà, amb quines partides, quin material ?

– Formació: Institut de Seguretat Pública: de 18 milions el 2010 passa a 8 el 2014 ¡¡ Si descompta nòmines, què queda en una acció imprescindible per a una bona capacitació dels professionals ?
–
– Neteja de parcs de bombers i comissaries

– Torna a insistir en els mitjans aeris pels incendis, volem més detall. Catalunya l’única amb el País Valencià que ho contracta tot junt ( aparells i material ), la qual cosa dificulta el control de la quantitat i la qualitat del producte. Li presentarem una proposta per contractar per separat els dos serveis: mitjans aeris per una banda i material anti-incendi per l’altra

4 – no ha dit res de noves instal.lacions:

– comissaries Sarrià, Sant Martí, la Jonquera,
– rehabilitació i millora de parcs de bombers Sant Hilari, Tossa de Mar, Ribes, Sant Climent , Portbou, Lloret de Mar, Vall d’Aro, Vilafranca del Penedès

5 – Esdeveniments esportius: especificar molt bé que es cobrarà taxa només en els cassos de l’esport professional. Hem presentat esmenes perquè tal com està redactat hi entra tot fins i tot l’amateur si ho cobreix una TV que en molts casos pot ser local i no hi ha benefici de cap tipus.

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1. Promoure els canvis necessaris en la direcció del cos de Mossos d’Esquadra per tal d’assegurar un comandament eficaç, transparent, respectat i creïble que tingui com a principal objectiu la garantia i el ple respecte dels drets dels ciutadans i les ciutadanes i que restableixi la confiança de la ciutadania en la policia catalana.

2. Convocar en el termini de dos mesos la Junta de Seguretat de Catalunya tal com preveu l’article 164 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

3. Garantir la professionalitat dels agents que composen les diferents àrees i unitats de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, mitjançant el disseny d’itineraris professionals i formatius tendents a l’especialització tot garantint la formació continuada.

4. Garantir l’adequació de tots els fitxers policials que continguin dades de caràcter personal a la legislació vigent en matèria de protecció de dades, així com garantir que no hi hagi cap fitxer que escapi al control dels òrgans i agències que han de vetllar pel compliment de l’esmentada normativa.

5. Vetllar especialment perquè el CESICAT acompleixi estrictament la legalitat i s’ajusti als objectius i funcions que estableixen els seus estatuts.

6. Modificar l’article 3 del Decret 222/2013, de 3 de setembre, del Reglament d’organització i funcionament del Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, relatiu a la seva composició, per tal d’integrar-hi representants de la societat civil organitzada.

7. Dotar els recursos i eines suficients per a la formació específica dels agents que hagin d’actuar en tasques d’ordre públic, des de la perspectiva dels principis i garanties que dimanen dels instruments internacionals en matèria de drets humans i de l’actuació policial, així com del propi ordenament jurídic intern.

8. Dotar tot el personal de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra que hagi de desenvolupar funcions d’ordre públic i de seguretat ciutadana dels elements d’autoprotecció que són necessaris.

9. Estudiar la reforma de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya per tal d’integrar-lo en el conjunt del sistema educatiu i universitari i d’adequar la composició de la seva direcció a un perfil d’experts en educació i seguretat..

10. Recuperar el Codi Ètic i reformar el Comitè d’Ètica de la policia catalana per tal de garantir la seva independència