Xavier Sabaté Ibarz

Moció sobre política lingüística que defensaré i es votarà al Ple del Parlament de divendres 25 d’abril

1. Elaborar de manera urgent, pactada amb tots els partits polítics, un Acord Nacional per la Política Lingüística que centri les seves actuacions en accions planificades i pactades amb els sectors per aconseguir l’ús normal del català en tots els àmbits i que tingui com a objectiu garantir la preparació lingüística de la població i que treballi per la cohesió social, la conformació de la ciutadania i la igualtat d’oportunitats.

COORDINACIÓ INTERDEPARTAMENTAL

2. Presentar al Parlament, en el termini tres mesos, un pla de mesures urgents que garanteixin:

a) L’organització i coordinació de la xarxa pública de formació d’adults per tal que garanteixi la formació lingüística de les persones adultes que no saben català.

b) L’ordenació, informació i coordinació interdepartamental de les accions adreçades a la formació en competències que afecta la formació d’adults en l’àmbit educatiu, la qualificació professional, la formació d’aturats de curta i llarga durada

c) L’adquisició i posada en valor de les competències lingüístiques en les polí-tiques d’ocupació, d’emprenedoria, i en les franges de 16-18

d) Un pla de mesures urgents, coordinada amb els diferents departaments i institucions implicades, per combatre l’analfabetisme existent en la població adulta de Catalunya, que els impedeix poder accedir a l’aprenentatge de la llengua catalana

e) L’accés a la formació de llengua catalana a totes les persones immigrades que necessiten aprendre català per poder accedir a l’arrelament als pobles i ciutats de Catalunya

f) La tasca del Consorci per la Normalització Lingüística com a entitat territorial de referència en l’ensenyament de català als adults i l’acollida lingüística perquè executi, coordini, assessori i certifiqui la formació de català necessària per a l’arrelament.

3. Unificar en l’observatori de la llengua catalana els diversos informes que periòdicament s’elaboren sobre la situació de la llengua catalana.

DIÀLEG AMB ELS MUNICIPIS

4. Formalitzar de manera immediata una taula de diàleg amb els municipis per tal d’analitzar, dissenyar, executar i avaluar de manera conjunta, amb la parti-cipació del Consorci per la Normalització Lingüística, les necessitats i accions en matèria de política lingüística urgents en cada territori per garantir les ne-cessitats de formació de llengua catalana.

OFERTA PÚBLICA DE FORMACIÓ EN LLENGUA CATALANA SUFICIENT I DE QUA-LITAT

5. Acabar urgentment amb la dispersió de recursos entre els diferents depar-taments i entitats diverses per accions formatives inconnexes que fomenten la ineficiència i no arriben a resoldre la demanda de la població que li cal aprendre català per necessitat.

6. Acabar urgentment amb la política d’encàrrecs a les entitats que està fent el govern, per la via de la concessió de subvencions, perquè facin accions forma-tives de llengua catalana. La formació és un dret bàsic que ha de ser garantit pel govern amb una oferta pública.

7. Traspassar, alhora, el pressupost i les accions formatives cap al Consorci per la Normalització Lingüística que és la institució pública de què s’han dotat les administracions –autonòmica i local- per treballar per al foment del coneixement i l’ús del català.

8. Garantir a tot el territori de Catalunya, l’accés a l’oferta pública i de qualitat d’aprenentatge de les llengües oficials a les persones immigrants que no saben ni català ni castellà per afavorir el dret a l’arrelament.

9. Garantir a tot el territori de Catalunya, una oferta pública i de qualitat que garanteixi, l ’ accés a formació a les persones adultes que no tenen encara prou competències en llengua catalana, oral i escrites.

GARANTIA DE CONTINUÏTAT DEL CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LIN-GÜÍSTICA

10. Aprovar i fer públic el pla director del Consorci per la Normalització Lin-güística que s’està elaborant des de fa dos anys.

11. Recuperar de manera efectiva i decidida la visibilització del paper que ha tingut fins ara i ha de continuar tenint el Consorci per la Normalització Lin-güística com a institució referent al territori de les polítiques de foment del coneixement i ús de la llengua catalana, conjuntament amb els ens locals.

12. Crear, en el termini d’un mes, una comissió mixta govern-grups parla-mentaris per elaborar de manera consensuada una proposta de renovació del paper del govern i els municipis en el Consorci per la Normalització Lingüística.

13. Acabar amb l’ambigüitat sobre el futur del Consorci per la Normalització Lingüística i garantir-ne la sostenibilitat com un instrument imprescindible de la política lingüística del país, amb un nou model de finançament que n’asseguri el manteniment i estabilitat dels recursos humans(capítol 1) per mitjà del finançament directe de la Generalitat i, alhora, el manteniment i compromís de la corresponsabilitzat del món local amb les dotacions necessàries per part d’aquests lligades a les accions per programes necessàries en cada cas al territori.

Palau del Parlament, 10 d’abril de 2014
Xavier Sabaté i Ibarz
Diputat del GP SOC

Votar i decidir és allò que podrem tornar a fer el proper dia 25 de maig. Sortosament, des de 1977 ho hem fet en més de 30 ocasions. Ho dic per aquells que sembla que ens volen fer creure que l’expressió “volem votar” significa esborrar els anys de democràcia al nostre país. O que començarem a exercir-la de veritat el dia que a Catalunya es convoqui una consulta, cosa que- no em cansaré de repetir – un servidor també desitja de forma fervorosa.

D’aquest votar – consulta – i d’aquest decidir – la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya – n’haurem de parlar inevitablement després del 25. És imprescindible. De moment, però, els srs. Rajoy i Mas s’empenyen en no deixar-nos. Un per immobilista, l’altre per no seguir la llei i posar el carro abans dels bous. Un viatget a Euskadi no els aniria malament a un i l’altre. O encara més fàcil, Rajoy crida a la Moncloa a Rubalcaba i Mas a Navarro a la Plaça de Sant Jaume i comencen a fer les coses seriosament.

Però votar i decidir per tenir una Europa o una altra és aqra absolutament clau. Martin Schultz, candidat socialista ens ha dit aquests dies que per a moltes persones, la Unió Europea s’ha convertit en sinònim de les accions de la Troica i de l’austeritat i que vol canviar això. Efectivament, l’àmplia majoria conservadora existent imposa la seva llei, les seves polítiques, el seu pensament. I hem vist on ens condueixen: escissió social, preeminència i privilegis per al poder financer i cura de la macroeconomia que diu que les coses milloren quan quadren els números de les arques públiques però sobretot de les grans corporacions. Mentrestant, milions de persones – nens i grans inclosos i no cal dir-ho, persones desvalgudes – fan més grans les llistes de la pobresa, els teixits productius de molts països europeus s’enfonsen, l’atur creix per milions de persones i la relació laboral es converteix en precària.
Aixcò ens juguem, això votrem i això decidim el proper 25. El candidat del PSC Javi López diu: “Recuperem l’ànima social d’Europa: un espai de dignitat i de solidaritat.”

Per fer-ho caldrà una majoria àmplia d’esquerres i els qui millor poden fer-ho són els homes i dones socialistes. Tothom sap en quin grup s’inscriuran els diputats socialistes, quin és el seu programa, les possibilitats de modificar les lleis que tindra. No sabem, tanmateix, en quins grups s’inscriuran els diputats de CiU o els d’ERC .
També sabem que hi ha el perill de sorgiment o enfortiment de grups populistes com alguns que han aparegut al nostre país. En quin grup s’inscriuran no ho sabem però sí que coneixem quines són les seves polítiques, allò que busquen: el tancament en tots els camps, des de l’econòmic fins al social. I aquesta no és la fórmula per encarar el futur.

O tenim una Europa forta que pugui decidir, segon verb del títol d’aquest article, o qui continuarà decidint per nosaltres són les grans corporacions, els interessos d’uns pocs per damunt dels dels ciutadans.

Sr. Mas, vostè ha anat de mal en pitjor i de pas ens hi ha fet anar a tot el país. Al debat de política general de 2012 vaig tenir l’honor de debatre amb vostè en nom del Grup del PSC al Parlament. Llavors vàrem confrontar els dos models de catalanisme que a mi m’interessa posar en clar sempre i que vostè sempre vol amagar: el seu, que només parla de la pàtria i el d’esquerres que parlem de les persones que l’habiten. Fins i tot li vaig fer notar quantes vegades en el seu llarg discurs havia esmentat els ciutadans i el país. Era escandalosa la diferència. Catalunya, més de cent, cata¬lans, dues. Per cert, la paraula dones, zero.

Mentrestant, de llavors ençà, Catalunya s’ha anat fragmentant de forma pregona. I no només per la qüestió de les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya sinó perquè Catalunya s’ha anat escindint en dues parts, en un país de dues velo¬citats: una cada cop amb menys gent pot aanr tirant; l’altra, cada cop més majoritària, té poques o cap possibilitat d’exercir la sobirania. Llavors, com diu el meu alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de quina sobirania hem de parlar, President ? La de la pàtria o la de les persones ? I a continuació afegim que primer és la dels homes i dones que viuen a la pàtria i a continuació o, si vostè vol, paral.lelament, la de la nació. Però no la segona sense la primera.

Per això el nostre catalanisme porta afegit un adjectiu i aquest és la paraula “social”. I en un món d’interdependències, volem organitzar-ho tot a partir d’aquesta prioritat i només així farem gran Catalunya perquè podrem dir-ho que ho és si els seus homes i dones tenen una vida digna i amb possibilitats de destacar al món.
Però vet aquí que vostè, en una conjuntura de crisi tan difícil com l’actual, s’ha entestat en posar-ho més difícil. L’episodi lamentable d’aquesta setmana en què al Congrés dels Diputats en què els catalans no hem comptat amb la presència de vostè que és la màxima representació del país, és una anella més de la cadena del desprestigi que vostè representa de Catalunya. Recordo els ses predecessors i em sap molt de greu dir-li que no hi ha color: bon estil, prestigi, dignitat, valor, feina ben feta, tenacitat, altura de mires. Què pot aportar vostè ja en el tercer any de la seva presidència ?

Mentre escric aquestes línies escolto un dels seus representants dient que si el Govern espanyol té una proposta estan vostès disposats a escoltar-la i modificar la pregunta que van anunciar unilateralment i sense buscar el consens al menys amb totes les forces polítiques catalanistes. I miri que durant segles s’ha dit que la unitat dels catalans és la nostra arma més valuosa. Doncs si és cert que estan disposats a modificar la pregunta de la consulta, perquè no mira de fer una pregunta legal que no pugui ser impugnada com li han recomanat ja altres col.legues meus com els alcaldes de Palafrugell Juli Fernàndez o el de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, prestigiosos comentaristes com Xavier Vidal Folch o fins i tot membres de la seva coalició ?

Sr. Mas, volem votar però cada acció seva dificulta més la possibilitat de fer-ho; els qui creiem que Catalunya és subjecte polític encara que no ho reconegui la Constitució, volem que el poble de Catalunya es pugui pronunciar i li demanem que faci els possibles per fer-ho possible, no els impossibles per impedir-ho.

I volem que el poble de Catalunya consideri el Federalisme perquè entre quedar-nos com ara i la seva opció que respectem però que no compartim per infinitament més difícil i pels costos que comportaria, estem segurs que milions de catalans i catalanes també la prefereixen. Pere Navarro ha aconseguit que a l’altra banda del Sènia ja hi hagi molta gent que ho consideri i ho impulsi. Menystindrà aquesta oportunitat ? O no en vol sentir ni parlar com em temo ?

I perquè es pot aconseguir per la via de la exigència ferma però finalment, del pacte. Joan Reventós deia que el pacte és la forma primordial de fer política, el mètode per promoure un projecte col•lectiu ben articulat i la via per resoldre els conflictes en els proces¬sos de transformació social.

I en aquesta hora en què una de les nostre principals ONG,s com la Creu Roja qualifica la situació del nostre país com de «desafiament humanitari», com als països amb conflictes greus. Catalunya es fractura socialment, cada cop més; amb una elit que no té proble¬mes i amb unes classes mitjanes i treballadores que ho van tenint pitjor.

Per una Catalunya social, President, reflexioni. Hem demostrat sobradament els socialistes que sabem posar per damunt dels nostres interessos els de la nostra gent que són els de Catalunya: el retorn del President Tarradellas, la restauració de la Generalitat, l’aprovació dels dos estatuts o altres acords de les darrers setmanes – turisme o indústria – que un partit tan menystingut pel govern com ara ho està essent el PSC difícilment s’hi prestaria. Li demanem a vostè, en lloc d’embolicar cada cop més la situació, altura de mires i sentit de país.

Pere Navarro acabava la seva intervenció al Pretori de Tarragona diumenge passat dient-li al President de la Generalitat ” Quan vostè i jo arribem a acords, Catalunya avança “. A Continuació el propi President assegurava que amb l’acord Govern-PSC s’obrien noves possibilitats de desenvolupament a la zona del Consorci Recreatiu i Turístic ( CRT ) de Vila.seca i Salou en l’àmbit del turisme de congressos i convencions, cultural, d’oci estrictament, de comerç i d’activitats de joc. Per cert, aquestes darreres es reduiran a un quinze per cent de la inversió total.

Estem molt necessitats de noves activitats productives al nostre territori. El darrer informe de les Cambres de Comerç de la demarcació diu textualment: “ Les dades de l’atur del darrer trimestre del 2013 han activat totes les alarmes a la zona. Les dades indiquen un augment de la taxa d’atur interanual d’un punt i mig, mentre que al conjunt català ha disminuït en més d’un i mig i a l’espanyol es manté. L’atur es materialitza al grup de persones amb atur de llarga duració o que cerquen la primera ocupació, que augmenta en 12.600 persones, mentre que la variació total ha estat de 8.200. Tenim la taxa d’atur més alta de Catalunya ( 27 % ) i el nombre de persones aturades fa feredat: 113.000.

Aquestes persones no volen sentir discussions sobre models econòmics sinó solucions; tampoc promeses sinó realitats. Volen, com ens ha dit un amic que ocupa un lloc de responsabilitat a la nostra ciutat quan ens ha comentat el tema: “ saber que durant tot el mes no tindran impediments per poder pagar les teves necessitats bàsiques… gràcies als qui esteu fent possible que milers de famílies puguin en un període esperem que molt pròxim, somriure quan soni el despertador sabent que els espera un lloc on desenvolupar una activitat laboral “

I evidentment treballem en altres àmbits com la indústria – l’acord del Chemed n’és un bon exemple – i en el mateix acte de diumenge passat Pere Navarro signava un altre acord sobre aquesta matèria amb el President Artur Mas. O en l’agro-alimentació o en la logística o en altres aspectes del turisme com els creuers. Perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir de cap inversió que sigui beneficiosa per la nostra gent.

Això sí, tampoc no ho acceptem a qualsevol preu. Les nostres comarques no són Las Vegas, Singapur o Macau. Tenim segles d’història, romà i romànic, drets socials que no podem perdre. Per això hem millorat la llei que ara no té res a veure amb la que va entrar al Parlament. L’hem  “humanitzat” o socialitzat.

Ara la llei protegeix molt més el territori, el blanqueig de capitals i del joc a crèdit, protegeix més els menors i els treballadors i moltes persones discapacitades que necessiten de la solidaritat de la resta de la societat. Ara, en el conjunt de col·lisió d’interessos que es dóna en tota societat, preval  l’interés general.

Però no ha estat només un acord polític de Pere Navarro i Artur Mas o del Govern de Catalunya  i el PSC. És un consens al qual ha arribat la immensa majoria de la societat, sindicats, ajuntaments, empresaris i el teixit social del territori. A això hem contribuït i ens en sentim satisfets els socialistes i molt particularment els socialistes tarragonins que hem estat molt escoltats per Pere Navarro i pel Grup Parlamentari en el seu conjunt.

És cert, s’ha rebaixat l’impost del joc al 10%. Però la resta es pagaran tots íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, Impost d’Activitats Econòmiques ) malgrat que es vulgui amagar per part d’alguns contraris al projecte. I la taxa turística dels hotels serà la màxima. Per tant, no hi ha minva a la caixa comuna perquè es recaptarà molt més. I si n’hi hagués en l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

No hem acabat aquí perquè ens queda molta feina: el desenvolupament del plec de condicions del concurs que hem signat que prepararem conjuntament, com dimonis establim i preparem la gestió del fons social que es constituirà amb l’1 %  de les inversions i que suposa una gran novetat legislativa: I finalment, a nivell territorial hem de fer nous plantejament de com encarar el futur de la nostra economia i particularment del nostre turisme entre ajuntaments, sindicats, empresaris i URV. No podem renunciar i ser mers espectadors. Volem ser actius protagonistes del nostre futur amb oportunitats per tothom.

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarrgona

Xavier Sabaté, diputat del PSC

Article que publica avui diumenge 6 d’abril de 2014

Sobre les 5 de la tarda de divendres passat 28 de març de 2014 vaig respondre un sms de l’alcalde Ballesteros sobre com anaven les converses amb el Govern respecte al projecte de llei conegut com de Bcn World ho vaig fer en aquests termes: “ Estic d’acord en el 2n acord (de política industrial ) però encara no els ho he dit i ara contestaré que ho supedito a l’acord de BCN World que per nosaltres és el primer. Corre per la xarxa que sóc al Palau de la Generalitat però estic sol com un mussol al Parlament, només queda algun uixer i he de prendre decisions jo sol que a les sis he d’explicar a Pere Navarro i a dos quarts de set al Plenari del Grup Parlamentari. Amb la resposta actual del Govern no els podré convèncer Algun dia ho escriuré “

Resposta: “ No estaràs sol aquesta tarda, fas una gran feina que valoro molt i que no em cansaré de posar de relleu a tot arreu. Ara vinc i ho aconseguirem “

Ell era a Tarragona i no tenia previst acudir a la reunió de Grup Parlamentari del PSC. Però per segona vegada en pocs dies va demanar assistir per tractar el tema i per segona vegada es va trencar la norma que les reunions de Grup són a porta tancada perquè hi pogués assistir ell. No havíem tancat l’acord perquè hi havia aspectes importants i irrenunciables per nosaltres com el fons social per als treballadors i per entitats de discapacitats i patrimoni. El Grup Parlamentari ja havia deixat molt clar que sense això no firmàvem. A quarts de nou havíem de tancar la reunió i l’alcalde de Tarragona va convèncer als assistents que encara que no hi hagués acord total teníem un marge d’hores fins dissabte al migdia per convocar els mitjans de comunicació per diumenge al matí.

L’alcalde va dir que no podíem sortir dient que les coses anaven malament i que era possible que no hi hagués acord. I, el que era més difícil, va convèncer els assistents, que atorguessin la seva confiança als qui portàvem les negociacions ( Alícia Romero, Jordi Terrades i jo mateix ). “… i diem que ja hem tancat i que només falta la redacció última. Hem de donar confiança a la gent “. Vaig pensar que això era estil Tarradellas, dir que una negociació anava bé encara que no fos veritat o ho fos a mitges. Tarradellas infonia confiança en la gent i al mateix temps introduïa pressió en el contrincant. Aquí Ballesteros feia el mateix però no pressionava als contrincants sinó als propis ¡¡

L’alcalde se’n va sortir i ens va fer suar de valent perquè a l’altra banda no hi havia resposta positiva i no la vàrem tenir fins dissabte a quarts de cinc quan in extremis el vaig trucar per dir-li que havíem enviat un ultimàtum i que o hi havia resposta en un quart o hauríem de trucar a Pere Navarro i que aquest ho fes al President de la Generalitat perquè trencàvem.

Em va dir: “ Espera, no siguis impulsiu, c…, deixa’m una estona “A mi encara no m’ha dit què va fer però en deu minuts va arribar la resposta positiva del Govern i l’acord. Eren gairebé les cinc de dissabte i per això els mitjans van rebre la convocatòria escrita tan tard.

Així que en aquest acord hi ha intervingut molta gent que ha ajudat. Crec que no me n’he deixat cap al meu bloc, però la de l’alcalde Ballesteros ha estat decisiva

Hem fet una llei que no té res a veure amb la llei que va entrar al Parlament. En paraules del propi alcalde l’hem “humanitzat”. Altres diuen que l’hem feta molt més social. També perquè més que un acord CiU-PSC és un consens amb la immensa majoria de la societat, sindicats, ajuntaments, empresaris i el teixit social del territori.

Ara la llei protegeix molt més el territori, el blanqueig de capitals i del joc a crèdit, protegeix més els menors i els treballadors i moltes persones discapacitades que necessiten de la solidaritat de la resta de la societat. Ara, en el conjunt de col•lisió d’interessos que es dóna en tota societat, preval l’interès general.

Si bé finalment s’ha rebaixat l’impost del joc al 10% es pagaran tots els impostos íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, Impost d’Activitats Econòmiques ) malgrat que es vulgui amagar per part d’alguns contraris al projecte. Per tant, no hi ha merma a la caixa comuna, i si n’hi hagués per l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

La inversió en casinos representarà el 15% del total, és a dir, que el 85% de la oferta anirà encaminada a incrementar l’oferta turística a través de congressos, convencions, hotels, nova oferta comercial… és a dir, a la qüestió més important que és la generació de milers de llocs de treball.

LI vaig dir a l’alcalde que ho havíem de celebrar i em va dir: “ Quan es firmin els primers contractes de treball que és quan de veritat podrem sentir-nos satisfets “

article que apareix avui 4 d’abril de 2014 al Més Tgna

Des de fa dos anys els 258.000 treballadors tarragonins que cotitzen a la Seguretat Social han vist com el Govern del PP ha apujat els impostos del treball. Com a conseqüència d’això els treballadors de la nostra província, dels quals més de la meitat cobren menys de 20.000 euros bruts a l’any, han hagut de pagar, de mitjana, 331 euros més a l’any en concepte d’IRPF. Se’ns va dir que es tractava d’una mesura “necessària i puntual” per fer front a la crisi econòmica i que tots havíem de contribuir en aquest esforç col·lectiu.

Ara, els mateixos que parlaven d’esforços “necessaris”, estan disposats a reduir els impostos del joc a Catalunya del 55% al 10%. La pregunta que em faig és obvia: com podem permetre que mentre es demana a aquells que cobren menys de 20.000 euros a l’any que paguin més a la caixa comuna al mateix temps baixem els impostos del joc fins a límits que situarien Catalunya com un dels països amb la fiscalitat del joc més baixa? Els socialistes consideraríem això com el què és, una autèntic despropòsit injustificable.

La posició del PSC en relació al projecte de BCN World és clara. Sí al projecte, sí a la generació de nous llocs de treball i sí a les condicions mínimes per tal que aquest projecte reverteixi i beneficiï a les nostres comarques en condicions de dignitat. Nosaltres proposem rebaixar fins al 35% els impostos al joc amb la condició  sine qua non que el 5% dels beneficis es reinverteixin al territori. O bé, una rebaixa del 25% dels impostos sí aquesta reinversió s’incrementa fins al 10%.

Volem humanitzar el projecte, no “posar-lo en perill”, i per això també defensem aportacions a tres finalitats socials molt concretes: la prevenció i tractament de les ludopaties, la creació d’un fons social per als treballadors i al finançament de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat. Qui pot estar en contra d’això?

També volem preservar el nostre litoral. No podem permetre que amb l’excusa de les condicions que imposen els promotors ens trobem amb parets de ciment davant de les platges. Cal establir garanties suficients com que es subjectarà el desenvolupament urbanístic al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i que es tinguin en compte les determinacions del catàleg del paisatge perl que fa a configuració d’espais i edificacions. I, molt important, que els increments del valor obtinguts tinguin la contraprestació que estableix la llei. Si no fos aixío ens podríem trobar amb un cas d’enriquiment sobtat sense contribuir a la comunitat.

Finalment, el nom no fa la cosa però si que hi ajuda. Per tant, defensem que els promotors incloguin un topònim propi de les nostres comarques (Tarraco, Costa Daurada, etc.) en la denominació del projecte, una inclusió que ens permetria millorar la promoció del nostre litoral.

Entre aquells que mostren un rebuig frontal al projecte i aquells que estan disposats a acceptar-ho tot, la posició dels socialistes és assenyada, la que garanteix amb millors condicions un futur complex vinculat amb el territori i al servei, també social, dels seus habitants i dels treballadors. Hauríem desitjat que també altres organitzacions haguessin treballat en la mateixa direcció.

Ha estat en bona mesura la increïble desídia del Govern de CiU i la passivitat d’ERC que no sembla voler ser soci per governar el país, el que ens ha portat fins aquí. Exercim la nostra responsabilitat amb el nostre territori i la seva gent, defensant els interessos de la majoria i de les classes populars. Volem el projecte però no acceptarem cap xec en blanc que suposi una pèrdua o minva de les condicions laborals, dels drets socials o del medi ambient de la Costa Daurada.

Article publicat el 20 de març de 2014 al Diari de Tarragona

El GPS lamenta que un cop més l’aliança de dretes mantingui la postura més retrògrada de tota Europa en matèria d’energia

Els vots de CiU i el PP han evitat avui que s’aprovessin les propostes ambicioses en matèria d’energia que proposava el Grup Parlamentari Socialista un una moció al Parlament de Catalunya. Segons que ha subratllat el diputat Xavier Sabaté en la seva intervenció “CiU i PP aposten per un sistema energètic caduc i al servei de les grans corporacions”, en una aliança que els situa en “unes de les postures més retrògrades de tot Europa”.

“CiU i el PP han evitat que Catalunya es doti d’un Pla Nacional de Transició Energètica progressista”, ha retret Sabaté, que ha destacat que els dos grups han votat en contra que la Generalitat tingui un paper important en matèria energètica, a l’alçada de la majoria de països europeus, que s’impulsaria a partir de la transformació de l’ICAEN en una Agència d’Energia de Catalunya; aquesta agència que inclouria entre les seves tasques una anàlisi de com hauria d’operar un potencial futur mercat elèctric a Catalunya alhora de fixar el preu de l’electricitat. Tampoc han votat a favor que els ajuntaments catalans entrin al mercat de l’energia.

“CiU i PP s’han negat avui al Parlament a considerar l’accés a l’energia com un dret i continuen considerant intocable l’energia nuclear”, ha conclòs el diputat Sabaté, que ha lamentat l’oportunitat perduda de legislar en un àmbit que requereix el màxim consens polític, econòmic i social.
Finalment, Sabaté ha lamentat que CiU hagi rebutjat elaborar un Pla Nacional de Transició Energètica que és el que requereix Catalunya en aquests moments

El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha denunciat “l’ambigüitat del conseller de Territori, Santi Vila, en relació al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel Govern del PP.”

Segons ha subratllat el diputat tarragoní avui al Parlament, “no estem davant d’un problema tan sols ambiental, si no que és un problema que afecta les terres de l’Ebre i el conjunt del territori de Catalunya i el seu desenvolupament.”

“El riu no és només important per a la gent de l’Ebre, si no que ens permet tenir consum d’aigua a més de mig milió de catalans i catalanes, disposar del necessari subministrament d’aigua a les indústries del sud del país i refrigerar les centrals nuclears que garanteixen la meitat de l’electricitat que consumim a Catalunya, també a les comarques gironines.”

En aquest sentit, Xavier Sabaté ha instat al conseller Santi Vila a fer “un exercici de federalisme” del que “ja apunta maneres” i que “dialogui en aquest tema, sigui exigent i contundent si cal, i expliqui al president de la Generalitat que cal acordar també en d’altres àmbits, el que se’ns dubte serà beneficiós també a la llarga per a tots els catalans.”

La Presidenta del Parlament Núria de Gispert va voler fer la gràcia ahir dijous dia 13 de març de corregir una afirmació meva del matí quan em vaig queixar en el Plenari que els llums del Saló de Plens contenien centenars de bombetes incandescents. Tota ufanosa ella va dir: no són incandescents sinó halògenes i gasten menys que les incandescents. Aquesta afirmació va provocar aplaudiments en els escons convergents

Efectivament són halògenes però per al cas que volíem denunciar és pràcticament el mateix com podeu comprovar en aquest quadre explicatiu

El cas és que si fossin de baix consum o, encara més, si fossin leds, consumirien molt menys – estalvis del 70 % fins i tot – , farien menys calor i les necessitats d’aire condicionat serien també molt menors.

La il.luminació del Parlament de Catalunya està lluny de ser eficient i no acompleix les tendències modernes d’estalvi de les quals el Parlament hauria de donar exemple: no hi ha enlloc detectors de presència, llums connectats sense necessitat hores i hores, làmpades de descàrrrega de 250w en diversos passadissos que no il.luminen més que la paret, etc etc.

Donat que la Presidenta ha agafat interès pel tema, li demanem que faci un repàs de com, amb criteris d’estalvi i eficiència, el Parlament dóna exemple a la ciutadania i estalvia recursos públics.

De moment, li deixem l’exemple del Parlament de Galícia. Allà el President es preocupa de tenir un Parlament exemplar en estalvi i eficiència en lloc de cercar la gracieta fàcil com fa la sra. De Gispert

En el torn de preguntes al Govern, avui he constatat l’ambigüitat de del conseller de Territori, Santi Vila, respecte el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat pel Govern del PP ja que “no estem davant un problema ambiental només, és un problema de les Terres de l’Ebre en el seu conjunt i de tota Catalunya i el seu desenvolupament”. “L’Ebre no és només important per la gent de l’Ebre, ens permet tenir aigua de boca a mig milió de catalans i catalanes de les comarques tarragonines, disposar d’aigua a la indústria de les comarques del Sud de Catalunya o refrigerar les centrals nuclears que garanteixen la meitat de l’electricitat que consumim a Catalunya, també a les comarques de Girona”.

Finalment, he instat el conseller Vila a fer “un exercici de federalisme, del que ja apunta maneres” la setmana que ve quan parli amb el miniistre Cañete ; “dialogui en aquest tema, sigui exigent i contundent si cal i expliqui al president de la Generalitat que cal acordar també en d’altres àmbits, serà una bona mesura que beneficiarà també a la llarga a tots els catalans”.