Plaça Núria Delclòs a Tarragona – glossa de Joana Zaragoza –

La Salud m’ha demanat que glossi la figura de la Nuria Delclós Teixidó, i, en primer lloc, vull agrair-li a ella i a la família de la Nuri que em donin la oportunitat de parlar d’una dona de Tarragona dinàmica, activa i compromesa amb la ciutat i amb la cultura.

Forma part d’aquell grup d’intel·lectuals trencadors de Tarragona que els hi agradava gaudir de la música, del teatre, del bon menjar. Deia les coses sense embuts, expressant el seu parer amb una crítica o amb un elogi sincer. Era una dona avançada al seu temps.

Es va formar amb el mestre Xavier Gols i va cursar la carrera de piano al Conservatori del Liceu. Seguí els estudis, amb el mestre Guillem Garganta, i, posteriorment, va anar a estudiar a París a la Acadèmia de música de Marguerite Long i Jacques Thibaud, on seguí cursos amb Jacques Février. Però no és de la seva formació musical que he de parlar, les i els qui la vàreu sentir tocar el piano sabeu be el seu to viu i enèrgic en les notes. Avui aquí cal parlar de tot el que va fer per a la nostra, la seva, ciutat.

Era una dona oberta a tot tipus d’expressions musicals. Amb la mateixa dedicació interpretava un lied que una cançó per a un espectacle de cabaret. Tenia una gràcia natural i un tarannà que la duia a posar cos i ànima amb tot el que girava al voltant de la música. Va exercir de professora de piano al Conservatori de Tarragona i, juntament amb Isabel Sans, van organitzar els cursos internacionals d’estiu del Conservatori, on assistiren professors de gran anomenada.

L’any 1962, amb la Pepa Rosselló, va fundar les Joventuts Musicals de Tarragona, que va presidir.

La Nuri Delclós, la Pepa Rosselló, la Pilar Zanuy, la Isabel Sans, quatre pianistes que sempre anaven juntes i que els tarragonins i tarragonines les recordem com les nostres pianistes.

L a Nuri també aconseguí el trasllat del Conservatori de l’antic Ajuntament, del carrer Major, a l’actual emplaçament, a la Casa Montoliu del carrer de Cavallers 10.

El 1990 fundà “Cavallers 10” amb la finalitat de divulgar la música contemporània. I conjuntament amb l’Aula de cant del Conservatori  i L’escola d’Art Dramàtic Josep Ixart de l’Ajuntament de Tarragona va fer funcionar una Escola d’Òpera. Molts i moltes la recorden pels cursos de Teatre Musical que va organitzar per encàrrec de la Cooperativa Obrera i els espectacles de teatre musical dels Carnavals des de 1994 a 2002 al teatre el Magatzem. No li importava disfressar-se del què calgués segons l’obra que es representava per tocar el piano i integrar-se en l’espectacle.

Els anys 80, amb Teresa Valls, va portar la música i les activitats teatrals a les Escoles públiques de Tarragona, una activitat que encara segueix conduïda per Marta Grau.

El 2003 fundà l’Associació Cultural “Drama Nou” per a la promoció d’espectacles de música teatral i òpera.

Va organitzar el cicle “Concerts de Tardor de Tarragona” i els homenatges als compositors Guinjoan i Gols.

Era, en resum, una pedagoga que estimava i feia estimar la música al seu alumnat, grans i petits, a la seva família, a les seves amistats. Una dona molt interessada en el pensament de la joventut. Molt activa, fins el punt que ens va deixar tot just a la tornada d’un assaig general d’una obra musical, Bruna de nit amb lletra del seu gendre, Joan.

Podria seguir dient moltes més coses de la seva passió per la música i de la seva entrega a la recerca posant a l’abast de tothom la cultura musical del nostre país, però també vull parlar de la dona capdavantera, la que sabia gaudir de les coses i de la natura. Una dona compromesa amb la llengua i la cultura catalana, molt activa a nivell ciutadà que va defensar espais de la nostra ciutat, com el Teatre romà o els plàtans de la rambla. Que es va posicionar en les Campanyes de defensa dels drets humans. I va promoure, als inicis de la democràcia, l’associació de veïns Tarragona Nova.

Aquí, a la Móra, va passar molts estius amb la família, amb el marit, els fills i les filles.

Li agradava el mar, nadar i bussejar. També amb això era capdavantera. El mar la cridava. Va ser una de les que va baixar a veure el sarcòfag d’Hipòlit, quan es va descobrir aquí a la Mora. Amiga dels seus amics i de moltes i molts dels seus alumnes.

Per això està molt bé que se li dediqui un espai per recordar-la. A la natura, amb vistes al mar, com a ella li agradava, sense sorolls, perquè pugui escoltar Poulenc, Debussy, Schubert o algun dels compositors catalans que ens va recuperar. Un lloc que quan la canalla vingui amb la bicicleta a llençar-se baixada avall, llegeixin el nom  de Nuri Delclós, i sàpiguen qui era. Ara tan sols falta que l’Ajuntament dignifiqui aquest espai, mentre esperem, deixeu-m’ho reivindicar, un auditori dedicat a la música que porti el seu nom.

Ens hem de felicitar, perquè gràcies a la Nuri, avui ha augmentat el nombre de carrers de Tarragona que porten el nom d’una dona. Si repasseu el llistat de carrers, no arriben a una dotzena els dedicats a alguna dona: tenim tres reines, tres escriptores, una heroïna de la guerra del francès, una activista del 36… Ens hauríem de posar les piles (Reus i Tortosa ens passen molt pel davant).

Deixem ja d’invisiblilitzar- les i recuperem la memòria de les dones i fem que la força, la vitalitat i compromís de moltes d’elles, com és el cas de la Nuri, no quedi en l’oblit. Apartem, d’una vegada per totes, aquesta societat patriarcal que impregna el nostre món de cada dia, esborrem del nostre pensament aquelles frases de filòsofs grecs, pares de l’Església i altres personatges misògins que defensaven que la dona era un ésser feble i incomplet. La Nuri, com tantes altres dones, ens ho ha demostrat, ni febles ni incompletes.

I manllevant les paraules de la M. Aurèlia Capmany, quan deia “Feliçment sóc una dona”, avui podem dir “Núri, feliçment vares ser una dona”

La notícia tal com ha aparegut al web de l’ajuntament

Publicat dins de General | Feu un comentari

El Departament d’Ensenyament al servei de CiU

Preguntes a la Consellera d’Ensenyament dels diputats del PSC Xavier Sabaté i Rocio Martínez Sampere sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals

Exigim responsabilitats a la  Consellera d’Ensenyament. No havíem vist mai que el Departament d’Ensenyament recomanés propaganda electoral del partit del Govern. Sembla propi d’un règim autoritari l’ensinistrament de nens amb propaganda “oficial” i a través dels mecanismes de l’Adminstració del règim.

Ens preguntem si és aquest el país nou  que anuncia el sr. Artur Mas que vol construir perquè els tics de partit únic de CiU que han aparegut sempre al llarg de la història es posen un altre cop de manifest.

Jugar amb la bona fe dels nens i dels pares i mares no és propi d’una Administració que ha de ser escrupulosa en la seva neutralitat i imparcialitat.

1 – Aprova la Consellera d’Ensenyament la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

2 – Quines responsabilitats pensa exigir la Consellera d’Ensenyament per la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

3 – Ha obert la Consellera algun expedient sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

4 – Quin o quins professionals van decidir del Camp d’Aprenentatge de Tarragona van recomanar utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

5 – Com s’ha rectificat i amb quins mitjans la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

6 – Coneix la Consellera si s’ha utilitzat a alguna escola la propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals que va recomanar el Camp d’Aprenentatge de Tarragona?

7 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació dels professionals de les escoles de Tarragona sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

8 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació de pares i mares de les escoles de Tarragona sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

9 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació dels mitjans de comunicació sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

10 – Qui va enviar al Camp d’Aprenentatge de Tarragona la propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals que desprès el Camp d’aprenentatge va recomanar utilitzar a les escoles?

11 – Quantes trameses de material de propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ha tramès el Camp d’Aprenentatge recomanant la seva utilització a les escoles?

 

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

CIU I ERC en contra de comprometre’s pels problemes de les comarques tarragonines

 

CIU I ERC  voten en contra de posar a l’agenda els problemes de la circumscripció de Tarragona al PLe del Parlament de Catalunya del 19 de març de 2015.

La pretensió era posar les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre a l’Agenda del Govern però CiU i ERC no han volgut adquirir compromisos concrets. Per això em sap greu que no s’hagi aprovat el preàmbul que encapçalava la moció que deia “realitzar emn el termini de 3 mesos un pla calendaritzat que inclogui les següents accions a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre “ Aquest punt no comprotava despesa econòmica i només pretenia que el Govern ens digués quan ( calendari) es posarà a la feina i ha demostrat que ni CIU ni ERC volen cap compromís

Ni tan sols tornar a posar en marxa el Pla Estratègic del Camp de Tarragona que acaba enguany i que ara quedarà al calaix .

CiU i ERC han demostrat molt poca sensibilitat votant pocs punts més que els que corresponen a l’Estat. NI tan sols alguns que no comporten compromisos econòmics com considerar el Baix Penedès entre les comarques amb més atur de Catalunya quan és precisament la que té més persones aturades. O acordar amb els ajuntaments de Tarragona Altafulla, Roda i Constantí ( que formen part del conjunt de  Tarraco considerat per la UNESCO com Patrimoni  de la Humanitat ) o decidir una ubicació a la ciutat de Tarragona on aplegar tots els serveis administratius de la Generalitat ( Girona sí que ho té ) evitant així la dispersió i el cost elevat actual de tots els serveis territorials. O cap punt de medi ambient i eficiència energètica que tampoc no comportava despeses econòmiques.

Lamento també  el rebuig a tots els punts de polítiques socials – educació, salut i cultura – . “ Sembla com si fossin aliens a les necessitats educatives i d’atenció a la salut dels nostres ciutadans “

Cliqueu aquí per veure el document amb ELS PUNTS SOTMESOS A VOTACIÓ indicant el resultat i votació de cada grup. S’entèn que el PSC hem votat a favor de tots els punts

Publicat dins de General | Feu un comentari

Tot i el terrorisme, el President de Catalunya continua sense convocar la Junta de Seguretat

Juntament amb el company diputat Ferran Pedret, vaig formular unes preguntes al Govern de la Generalitat perquè “els catalans –i encara més els tarragonins- tenim dret a saber de quina protecció disposem i com la nostra seguretat personal i col·lectiva està ben assegurada per les forces de seguretat que treballen a Catalunya.” Avui, 17 de març, desprès de les detencions del cap de setmana de ciutadnas catalans relacionats amb el terrorisme, encara es fa més evident la necessitat que el President Artur Mas convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya  que no es reuneix des de 2009 quan era President José Montilla.

A més, deia llavors   “a les nostres comarques tenim més instal·lacions crítiques que a cap altre indret de Catalunya i em temo que la coordinació entre les forces de seguretat de l’Estat –policia, guàrdia civil i CNI- i el cos dels Mossos d’Esquadra no és l’adequada. Només cal recordar que fa quatre anys que no es convoca la Junta de Seguretat de Catalunya que és l’òrgan de coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya”, segons l’article 164.4 de l’Estatut de Catalunya.
“Sorprèn que ahir a Paris el senyor Mas reclamés competències en matèria antiterrorista per als mossos quan fa deixadesa de funcions i no desenvolupa les competències que ara li atorga la llei i no ha convocat ni una sola Junta de Seguretat de Catalunya des de que és president i ja fa més de quatre anys.”
Per això vàrem entrar al registre del Parlament les següents preguntes:
1.- Quina coordinació s’ha establert amb el ministeri de l’Interior arran de l’atemptat de Paris de 8 de gener de 2015?
2.- A quin nivell polític s’ha establert la coordinació amb el ministeri de l’Interior arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
3.- A quin nivell de comandaments policials s’ha establert la coordinació amb el ministeri de l’Interior arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
4.- Quants punts s’han considerat crítics a Catalunya a fi de ser vigilats especialment arran de l’atemptat de Paris de 8 de gener de 2015?
5.- Quins punts segregats per demarcacions provincials s’han considerat crítics a Catalunya per tal de ser vigilats especialment arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
6.- Quins cossos policials han efectuat la vigilància dels punts considerats crítics a Catalunya arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
7.- Quants efectius dels Mossos d’Esquadra han col·laborat directament en la vigilància dels punts considerats crítics a Catalunya arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015? A quines unitats pertanyen?
8.- Quants efectius dels Mossos d’Esquadra han col·laborat en tasques de suport a altres cossos de seguretat de l’Estat en la vigilància dels punts considerats crítics a Catalunya arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
9.- Quina és la relació del Departament d’Interior amb el CNI?
10.- Amb quina freqüència es duu a terme la coordinació del Departament d’Interior amb el CNI?
11.- Quin és el nivell de protecció que el Departament d’Interior té previst per als oratoris i mesquites musulmanes de Catalunya, o per als centres culturals o formatius que s’adscriuen a aquesta confessió, en previsió de les potencials amenaces a la seva seguretat que, per raó de les motivacions esgrimides pels autors dels atemptats del 8 i 9 de gener de 2015 a França, i de l’emulació dels atemptats a llocs de culte musulmans perpetrats a França en reacció a aquestes, puguin produir-se?
12.- L’article 164.4 de l’Estatut de Catalunya diu que la Junta de Seguretat de Catalunya es configura com un òrgan paritari entre la Generalitat i l’Estat, està formada per 5 persones en representació del Govern central i 5 en representació de la Generalitat de Catalunya i la presideix el president de la Generalitat. En quina data es va celebrar la darrera Junta de Seguretat de Catalunya?
13.- Per què l’actual president de la Generalitat no ha convocat ni una sola reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya que preveu l’Estatut de Catalunya vigent des de que és president ja fa més de quatre anys?
14.- Creu el conseller d’Interior que és necessària la Junta de Seguretat de Catalunya que preveu l’Estatut de Catalunya vigent?
Publicat dins de General | Feu un comentari

El respecte al rei i del rei

En ocasió de la visita del rei d’Espanya a Tarragona hem tornat a sentir veus discrepants sobre la seva presència i sobre la pròpia institució monàrquica. Altres hem preferit callar però ens hem mantingut al marge de la visita i de saludar i fotografiar-nos amb un senyor que no té altre mèrit que el de ser fill d’un altre rei. Cap altre.

Si finalment he gosat escriure és perquè he llegit que en alguna xarxa se m’ha acusat d’haver comès una falta de respecte ” perquè un representant dels ciutadans al Parlament de Catalunya havia d’haver anat a rebre el rei “. Caram ¡¡ Jo no he faltat al respecte a ningú però ja que parlem de respecte, parlem d’aquest concepte que no deixa de ser un valor. I els socialistes ens basem en valors.

Per exemple el de la igualtat davant la llei. No sembla que el senyor rei respecti la igualtat. Hi ha algun espanyol que tingui les mateixes possibilitats que ell de ser rei ? És just que això sigui així ?

És un rei demòcrata que respecta – ja que parlem de respecte- l’opinió de tothom i se sotmet a la voluntat dels ciutadans lliurement expressada ? Tampoc no sembla que sigui demòcrata de veritat perquè per accedir a aquest càrrec vitalici s’ha valgut de ser fill d’un altre rei i d’uns diputats i diputades que s’han prestat al joc. Si un dia vol ser demòcrata de veritat haurà de consultar al poble.

Mentrestant, ell i les persones que defensen la institució monàrquica demostren que tenen por a la democràcia i no la volen exercir plenament.

Per tant, jo el respecto perquè la llei actual l’empara però per res més. És a dir, per imperatiu legal i prou. I el fet de no anar a saludar-lo no em fa ni pitjor ni millor que els i les qui ho van fer. Una cosa és que un alcalde com el de Tarragona hagi de complir la seva funció institucional. Ell hi havia de ser. Però més enllà d’això des del meu punt de vista és incompatible ser d’esquerres i rendir honors a un rei. Tanmateix , respecto a qui pensa diferent i ho veu compatible però que ningú m’acusi de falta de respecte. Quan era diputat a Madrid vaig ser convocat a saludar el rei en sis o set ocasions i mai no hi vaig anar.

Si un dia es convoca un referèndum sobre la monarquia o la república com a forma de govern, jo ja sé el que votaré. Però si guanyés la monarquia, m’agradaria que com en els furs del mític comtat de Sobrarb  li diguessin els meus diputats al senyor rei quan prengués possessió: «¡Señor! Nos que somos tanto como vos, pero juntos más que vos,
os hacemos principal entre los iguales, con tal que guardéis nuestros Fueros y Libertades, y si no, no!
»—

De moment no sembla que el senyor rei es cregui que és igual que nosaltres i, per tant, no pot ser el principal sobre els iguals encara que les actuals lleis li reconeguin. Per això no té el respecte de tothom.

Publicat dins de General | 2 comentaris

Moció “ perquè el Govern tregui del calaix les carpetes de les comarques tarragonines”

 

Moció “ perquè el Govern es posi les piles i tregui del calaix les carpetes de les comarques tarragonines”

Dijous dia 19 al matí es votarà al Ple del Parlament una moció del PSC, conseqüència de la interpel.lació que vaig presentar el passat dia 5 i que va respondre el conseller Santi Vila. Podeu veure-la aquí

Llavors vaig recordar que el Govern d’Artur Mas porta quatre anys oblidant sistemàticament les comarques de la circumscripció de Tarragona: els pressupostos de la Generalitat han baixat més que a la esta de Catalunya els darrers quatre anys . De 152 milions d’euros el darrer any del Govern d’esquerres a 33 al Camp de Tarragona el 2015 i de 78 a les Terres de l’Ebre 17

Així mateix vaig fer notar que són les comarques amb més atur de Catalunya: 25% Baix Penedès, 22% Montsià  i 20% Baix Ebre, 12.000 persones més a l’atur des que Governa Artur Mas i 14.500 famílies amb totes els seus membres a l’atur.

MOCIÓ

La MOCIÓ ( veure al final ) que es votarà dijous demana al Govern “ que es posi les piles “ i “ tregui del calaix ” les carpetes de les principals qüestions pendents al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, començant per revitalitzar el Pla Estratègic del Camp de Tarragona que no ha seguit el Govern i el té adormit ( acaba enguany 2015 ) i acabar el de les Terres de l’Ebre.

Així mateix, inversions pendents entre les que destaquen les d’infrastructures com el Logis Penedès. la incineradora de residus especials a Constantí. La connexió de l’A.27 am,b Valls o el barranc de Barenys de Salou o els pòlígons industrials de les Terres de l’Ebre

En Medi Ambient i energia, donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica i de generació de llocs de treball que prevegi el tancament de les nuclears a la Ribera i Baix Camp ( Ascó i Vandellòs ) o una auditoria de les estacions de la Xarxa de vigilància Atmosfèrica o suport a que les instal.lacions del JJMM del 2017 siguin exemplars en ús eficient d’energia renovable i aigua.

Hi ha uns apartats específics de Sanitat i Educació amb els equipaments pendents i inversions culturals com el Consorci del Fortuny de Reus del qual “ mai la Generalitat hauria hagut de marxar “ segons Xavier Sabaté, o les referides al patrimoni de Tarraco (a Tarragona, Roda, Constantí i Altafulla). Les uralles de Montblanc i Masricart a La Canonja.

Finalment, pel que fa ala ciutat de Tarragona, Xavier Sabaté vol que el Parlament es pronunciï per exigir al Govern un calendari d’actuacions com la descatalogació de la Savinosa, l’edifici judicial , el conveni de la Tabacalera, o l’edifici que ha d’aplegar tots els serveis territorials de la generalitat ara dispersos per tota la ciutat.

Estic  esperançat amb aquesta moció sense precedents  perquè mai no s’havia presentat una moció que aplegués tota la problemàtica econòmica, social , cultural i mediambiental de tota una circumscripió i desitjo que tots els grups donin suport fins i tot els diputats i diputades de CiU i ERC , al menys els de les nostres comarques perquè ells i elles també veuen i pateixen els problemes que pretèn aquesta moció que es posin en l’agenda del Govern.

 

 

MOCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Realitzar, en el termini de 3 mesos, un pla calendaritzat que inclogui les següents accions en les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre;

Camp de Tarragona

1. Convocar la comissió redactora i de seguiment del Pla Estratègic del Camp de Tarragona amb la participació de la URV, entitats socioeconòmiques i del territori.

2. El pagament dels deutes pendents amb els ajuntaments del Camp de Tarragona.

3. Acordar amb l’ajuntament de Tarragona les següents accions :

a) Una ubicació per construir un edifici on aplegar tots els serveis administratius de la Generalitat, ara dispersos ,en un de sol per estalviar recursos i fer més propera l’administració de la Generalitat als ciutadans.

b) Reprendre el desenvolupament del Conveni de l’antiga Tabacalera per tal de calendaritzar els trasllats de la Biblioteca Provincial de Tarragona, el Centre d’Art i el Centre de Classificació i Documentació de Materials Arqueològics de Catalunya i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) d’acord amb l’Estat.

c) La catalogació o descatalogació dels edificis de l’antic preventori de la Savinosa, propietat de la Diputació de Tarragona.

4. Acordar amb els ajuntaments de Tarragona, Altafulla, Constantí i Roda de Berà (Tarraco Patrimoni de la Humanitat), un calendari d’actuacions previstes dins del Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana.

5. Acordar amb l’ajuntament de Reus les següents accions:

a) L’entrada de nou de la Generalitat al Consorci del teatre Fortuny

b) La solució al problema de la Biblioteca Pere Anguera.

6. En l’àmbit de l’educació;

a) Elaborar un pia específic pluridisciplinari per reduir el fracàs escolar al municipi de Constantí.

b) Garantir la continuïtat a l’Escola de música de Cambrils

c) Construir nous edificis per a les escoles Arrabassada i Ponent, a Tarragona

d) Construir un nou edifici a l’escola les Mirades, a Torredembarra

e) Construir nous edificis per les escoles Mare de Deu del Roser a Vallmoll i Teresa Godes a la juncosa del Montmell

7. Fer efectiu un conveni marc amb les entitats locals del Camp de Tarragona que garanteixi un finançament estable de les escoles bressol municipals, que cobreixi al menys un mòdul econòmic de 1.600€ per plaça/funcionament/any així com eixugar el deute que el Govern de la Generalitat pugui tenir amb les entitats locals per aquest concepte.

8. Establir un compromís d’actuacions a les Muralles de Montblanc, el Castell de Mas Ricart de la Canonja i el finançament finalista d’un terç del Museu Casteller de Catalunya de Valls.

9. En l’àmbit de salut

a) Mantenir, com a mínim, els efectius de transport sanitari urgent, especialment les bases, els vehicles i la dotació de personal de suport vital bàsic i suport vital avançat, dins del nou concurs de transport sanitari.

b) Instal·lar els quiròfans necessaris a l’Hospital de Cambrils.

c) Arranjar la setena planta de l’Hospital joan XXI11 i construir un nou edifici de consultes externes.

d) Ampliar els CAPs de la Canonja i l’Hospitalet de l’Infant

e) Construir un Centre d’Alta Resolució (CAR) en el Camp a Tarragona

10. La construcció de l’Edifici judicial de Tarragona

11. En l’àmbit de les Infraestructures:

a) Portar a terme les actuacions necessàries per posar en marxa el Polígon Log is Penedès

b) Portar a terme íes obres de l’Agència Catalana de I’Aigua al Barranc de Barenys de Salou i la Depuradora de La Selva del Camp i portar a terme la provisió i depuració aigües a tota la comarca del Priorat.

c) Elaborar un calendan de construcció de la carretera C-242 entre Les Borges del Camp i Ulldemolins.

d) Elaborar un pla de vigilància, participació municipal i deis treballadors, i compensacions a l’Ajuntament de Constantí per la seva participació en la Incineradora de Residus Especials de Constantí.

e) Portar a terme la construcció de la connexió de la carretera A-27 amb la carretera N-240 a l’alçada de Valls, per evitar el trànsit pel centre del municipi i desdoblar la carretera C-37 entre els municipis de Valls i Alcover.

f) Portar a terme l’arranjament de la carretera C-31com a carretera comarcal, al seu pas per la comarca del Baix Penedès.

g) Garantir l’alliberament/bonificació deis peatges de ta autopista C-32 al seu pas pel Baix Penedès per a usuaris habituals.

h) Portar a terme la finalització de la carretera C-51 entre el pk 24,300 i el pk 26,800, al seb pas per Vilardida.

12. Incloure la comarca del Baix Penedès al Pla Especial de Comarques amb més atur de Catalunya.

13. En l’àmbit del medi ambient i l’eficiència energètica:

a) Donar suport a les actuacions dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 que minimitzin l’ús d’energia, aprofitin energia renovable i contribueixin al foment del vehicle elèctric

b) Fomentar la neteja de boscos, de les restes de poda i fomentar el seu aprofitament en calderes de biomassa.

c) Estudiar les possibilitats de repoweríng dels molins situats al Priorat a fi de disminuir el seu impacte visual mantenint la potència instal·lada.

d) Donar suport tècnic als ajuntaments que desitgin intervenir en la generació i distribució d’energia a través d’empreses públiques o mixtes així com a la formació de cooperatives.

e) Elaborar una auditoria del funcionament i del manteniment de les estacions de la Xarxa de Vigilància Atmosfèrica del Camp de Tarragona.

f) Donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica de les comarques que, com en el cas del Camp de Tarragona, compten amb centrals nuclears, per preveure el cessament de la seva activitat.

g) Exigir al Govern de l’Estat la participació del Govern de la Generalitat en la planificació del trasllat dels residus nuclears de les Centrals de Vandellòs.

14. Garantir el funcionament dels parcs de Bombers voluntaris i la disponibilitat de mitjans materials i humans necessaris per assegurar la seva correcta funció.

1 5. Assumir el cofinançament del Projecte del Reg de Valls.

TERRES DE L’EBRE

16. Posar en marxa de forma immediata el Pla Estratègic per a l’Empresa i l’Ocupació de les Terres de l’Ebre per tal de revitalitzar el teixit productiu i la generació de nous llocs de treball.

1 7. En l’àmbit de les Infraestructures:

a) Exigir al Govern de l’Estat l’inici de les obres de desdoblament de l’A-7 (Autovia de l’interior) al seu pas per les Terres de l’Ebre. Realitzar un pla de contingència, fins que aquesta via estigui finalitzada, per evitar el trànsit de camions per la carretera N-340 i establir la gratuïtat per de l’autopista AP-7 mentre no es posi en funcionament la nova via.

b) Exigir al Govern de l’Estat la construcció de les carreteres variants de Gandesa i Corbera.

c) Completar els serveis bàsics del polígons industrials de les Terres de l’Ebre.

d) Presentar un Pla de millora del servei de Rodalies per les Terres de l’Ebre (freqüències, tarifes i combois).

18. Garantir el funcionament dels parcs de Bombers voluntaris i la disponibilitat de mitjans materials i humans necessaris per assegurar la seva correcta funció.

19. En l’àmbit del medi ambient i l’eficiència energètica:

a) Donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica de les comarques que, com en el cas de les Terres de l’Ebre, compten amb centrals nuclears, per preveure el cessament de la seva activitat.

b) Exigir al Govern de l’Estat la participació del Govern de la Generalitat en la planificació del trasllat dels residus nuclears de les Centrals d’Ascó.

c) Realitzar una auditoria del funcionament i del manteniment de les estacions de la Xars^a de Vigilància Atmosfèrica de les Terres de l’Ebre. Model; 302 Moció subsegüent a una interpel·lació 5 PARLAMENT DE CATALUNYA Grup Parlamentari Socialista

d) Presentar estudi integral de les necessitats del riu Ebre: cabal ambiental, necessitats del deute, aprofitaments agrícoles, hidroelèctriques i turístiques, etc. e) Crear l’organisme coordinador de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya

f) Elaborar i presentar un informe sobre les conseqüències del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, fent especial refreferència als efectes al Delta.

g) Intensificar el treball interdepartamental per a treballar en l’eliminació de plagues que afecten als ecosistemes i cultius.

h) Garantir un finançament adequat per al bon funcionament del Centre Tecnològic del Moble de la Sénia

i) Posar en funcionament immediatament totes les depuradores d’aigües residuals construïdes al Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.

j) Abonar el càrrec de les multes imposades als Ajuntaments de la conca de l’Ebre per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per abocaments al riu.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Hemodinàmica: una victòria de Tarragona i del sentit comú

Per fi, després d’anys de reivindicació unànime del conjunt de la ciutadania tarragonina, la Generalitat ha reconegut allò que era evident per a tothom i ha ampliat a tot el dia el servei operatiu de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Es tracta d’una victòria col·lectiva de totes les comarques tarragonines i del més estricte sentit comú. Ningú no entenia com era possible que una demarcació que ja suma més de 800.000 habitants ( el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII dóna assistència a totes les comarques de la demarcació de Tarragona ) quedava orfe d’un servei essencial com aquest les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Un servei que tots els professionals reconeixen que quan va iniciar el seu camí de veritat, és a dior, protocoloritzat i amb resultats espectaculars va ser en època del govern de progrès a l’octubre de 2007 amb una inversió de 1,7 milions d’euros i una nova màquina.

 

Ja feia temps que era un clam l’atenció les 24 hores aquesta unitat per tractar infarts i angines de pit, és a dir, que salva vides, així de clar. Doncs malgrat les reiterades mocions i iniciatives parlamentàries del PSC en aquest sentit, el Govern de CiU-ERC no ha tingut cap problema a l’hora d’ignorar les resolucions aprovades pel Parlament. Curiosa manera de manifestar un “patriotisme” que tan sols s’exhibeix i es proclama a cop de declaracions i discursos abrandats. Per a més inri, ens prenen a tots per babaus quan diuen que la qualitat de la sanitat pública d’aquest país està “intacta” quan el Govern d’Artur Mas acumula ja més de 1.600 milions d’euros de retallades en el sector.

Alguns es van escandalitzar de les nostre paraules quan vàrem dir que el desgovern de Mas i Junqueras afectava vides de persones. La dreta tapa la realitat sempre que pot malgrat que aquesta sigui tossuda. Al cap de pocs dies els síndics de de greuges i defensors del ciutadà de tota Espanya feien públic un informe dient “ la mala gestió dels serveis d’urgències augmenta la mortalitat”.

 

I és que les desigualtats en l’accés als serveis de salut produeix diferències en  les esperances de vida i bé que ho saben els nostres governants. A menys possibilitats de ser atesos, menys anys de vida. És molt evident però la dreta no ho diu gairebé mai i quan algú ens atrevim, som titllats de demagogs i grollers. A continuació cal preguntar-se per què aquesta diferència s’ha  d’establir en funció de les disponibilitats econòmiques – n’ hi ha que es poden solucionar els problemes pagant-s’ho – o de la distància als centres assistencials. I per què aquestes diferències.

El cas del servei d’hemodinàmica, ens serveix d’exemple per comprovar un cop més que quan anem tots junts Tarragona guanya. És de justícia també reconèixer el lideratge i la tenacitat de l’alcalde Ballesteros en la defensa dels interessos dels ciutadans, un compromís que contrasta amb el silenci d’altres que fa quatre anys que resten muts tot i veure que les inversions de la Generalitat i de l’Estat han anat decreixent.

Des del 2010 (darrer any de pressupost del Govern de progrés) fins ara les inversions del Govern d’Artur Mas a Tarragona han caigut en un 84%, passant de més de 51 milions a tan sols 8. És que el Govern de CiU considera que els tarragonins no tenim necessitat d’equipaments educatius, de salut, prestacions i serveis socials .? Aquells que parlen d’independència generen noves dependències sense miraments. No som més que ningú, és cert, però tampoc som menys que la resta de ciutadans del país, ni ens mereixem un menyspreu com el que estem patint. La unitat d’acció en positiu que hi ha hagut en relació al servei d’hemodinàmica ens marca el camí a seguir.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Si Roger de Llúria, Jaume I i Romains aixequessin el cap

 

 

 

 

 

 

 

 

Louis Henri Jean Farigoule, més conegut pel seu pseudònim de Jules Romains, fou un escriptor francés fundador del moviment unanimista.  Romains va visitar Barcelona el 1920 i va exclamar en veure la monumental obra de la Mancomunitat (entre elles la xarxa de biblioteques de Catalunya ): “Moltes nacions han estat fundades per l’espasa. La nova Catalunya ha estat fundada per llibres.”.

Aquest passat divendres 20 de febrer a l’acte “2015, any de les biblioteques” celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el Conseller ( trànsfuga) de Cultura i el President de la Generalitat han esmentat tots dos aquesta cita de Romains evitant, també tots dos, l’adjectiu “nova” i, per tant, donant per cert que els catalans sempre hem estat gent pacífica i que no tenim a la nostra història mil·lenària cap episodi d’armes.

Deuen pensar aquests governants que poden cantar les excel.lències dels nostres reis catalans-aragonesos o dels nostres almiralls com si no haguessin matat una mosca mai. Els tarragonins tenim al capdamunt de la Rambla un gran monument a Roger de Llúria que cada cop que el veig se’m posen els pèls de punta de recordar quanta sang va vessar. I si pujo dos centenars de metres més amunt i entro a l’edifici de l’ajuntament i miro el mausoleu del rei Jaume I penso que el nostre rei va ser un dels més grans genocides de la història si parlem clar i català, carregant-se milers i milers d’infidels com ell en deia i principalment al País Valencià i a ses Illes on no en va quedar ni un@.

Així que ja n’hi ha prou d’embaucar-nos. Els i les bibliotecàries que assistien a l’acte, gent llegida i altres que potser no ho som tant però que no ens empassem la deformació de la història dels nacionalismes – català, espanyol o tutti quanti – no ens mereixem tant d’insult a la intel.ligència.

Si avui Roger de Llúria, Jaume I i Romains aixequessin el cap i haguessi sentit els parlaments del President Artur Mas i del conseller trànsfuga Ferran Mascarell s’haurien admirat i escandalitzat. Els dos primers, veritables homicides, perquè se’ls negava el “mèrit” d’haver matat tanta gent, cosa que ells portaven amb molt d’orgull. Romains perquè, home  culte, amb tota seguretat no ignorava la història de Catalunya i per això havia col.locat l’adjectiu “nova “ per significar que , en tot cas, era des de la Mancomunitat que els catalans podíem presumir de fundar la nostra convivència en els llibres i no abans.

Clar que amb aquest govern que tant descura la cultura, potser no hauria gosat dir-ho avui.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Nou museu militar a Barcelona ? Que els tanquin tots

A algú se li ha acudit que l’exèrcit espanyol no en té prou amb els catorze museus militars de què disposa i ens en vol posar un de nou a Catalunya, concretament a Barcelona. Aquest cap de setmana això ha comportat que el diari del Comte de Godó llevés precipitadament del seu web l’article que cada diumenge publica Sànchez Piñol dedicat a aquest tema i que no aparegués en l’edició escrita.

El gran autor no guanya per a vetos. Fa pocs mesos l’Institut Cervantes d’Holanda va cancel•lar la presentació del seu ‘Victus’ a Utrecht. Ara, tot i que el títol de l’article que La Vanguardia no tindrà més remei que acabar publicant – el podeu llegir aquí en castellà – es pronunciava a favor del museu, és un “sí” irònic el seu.

Tanmateix, no són les seves raons – els desastres i mortaldats que l’exèrcit espanyol ha perpetrat al llarg de la història a casa nostra – que em convencen. Si fos per això la història dels exèrcits catalans quan n’hem tingut ha estat tan o més lamentable. Cada cop que passejo per la Rambla Nova tarragonina i veig la magnífica estàtua de Roger de Llúria em planyo dels milers de caps de musulmans que  exhibia sense pudor el nostre almirall. Per no parlar del nostre rei en Jaume i tota la nissaga dels seus descendents, reis catalans/aragonesos a qui lloem les seves victòries sense miraments i les ensenyem als nostres infants ( amb orgull ? ).

No, no és per això que penso que no cal que es faci un nou museu de l’exèrcit espanyol. Ho dic perquè Sànchez Piñol sembla que vulgui amagar la trista història de guerres i massacres, d’odis i venjances.

Ben al contrari, la meva posició és que cal amb urgència una lectura diferent de la història que no amagui les nostres misèries, que no exalti les guerres ni les victòries – no existeixen victòries sinó sempre derrotes àdhuc dels vencedors en una guerra – i que tot plegat s’emmarqui en els edificis on es recordi i s’expliqui els fonaments del que som amb tots els ets i els uts.

Tanquem, doncs, els museus militars, traslladem tot allò que valgui la pena d’aquestes instal.lacions als museus d’història i blasmem i no enaltim els nostres pecats.Volem els exèrcits per preserar la pau i la seguretat dels pobles, no cal que dediquin els seus recursos a museus.De pas, en un moment de la història en que fins i tot alguns cardenals catòlics com Cañizares es posicionen a favor de vendre béns de l’Església – desprès ha matisat que només una part – per dedicar-ho a necessitats socials, no estaria de més que l’Exèrcit espanyol i tots els exèrcits del món fessin gestos similars. Segur que guanyarien algunes simpaties

Publicat dins de General | Feu un comentari

Dos bons articles sobre la situació de la cultura

La cultura, base del projecte polític ( Carles Duarte al Diari ‘Ara el 30/01/2015 ) i

A propòsit del 2015 ( Maricel Chavarría, Teresa Sesé, Josep Playà Maset, Justo Barranco,Salvador Llopart, Pedro Vallín, Esteban Linés i Ignacio Orovio a La Vanguardia (02/01/2014)

La cultura, base del projecte polític CARLES DUARTE

En un estudi recent de les societats de drets d’autor europees emergeix la dada que dins el seu territori d’actuació la facturació anual del sector cultural és de 535.900 milions d’euros, un sector que és dels més dinàmics i que genera set milions de llocs de treball a Europa. No sorprèn, doncs, l’aposta de la Unió Europea pel programa Europa Creativa, des de la constatació evident del pes cada cop més rellevant que la cultura i el coneixement tenen en el nostre desenvolupament econòmic, una tendència que cal estimular i accentuar. En el context internacional, Europa no pot competir per matèries primeres o per un cost baix de mà d’obra ni hauria de dilapidar el patrimoni paisatgístic per aconseguir ingressos ràpids amb grans operacions immobiliàries no sostenibles. Europa -i òbviament Catalunya- ha d’optar per l’educació, el talent, la creativitat, la recerca, la qualitat, l’excel·lència… és a dir, per la cultura i els valors que hi associem.

Enmig d’una crisi econòmica greu, que ha tingut un impacte sagnant per la davallada del consum, la pujada de l’IVA cultural i els efectes de la digitalització i la pirateria han comportat un veritable daltabaix en àmbits com l’audiovisual, el de les llibreries o el de l’art, amb tancaments de productores, distribuïdores, llibreries, galeries, sales de cinema… i s’ha frenat el procés de rellançament que s’havia desencadenat al circ o la dansa. Si ens aturem a examinar els pressupostos de la Generalitat, l’any 2015 es produirà un lleu augment dels que es destinen a cultura, fruit fonamentalment de la implantació de la taxa a les operadores d’internet aprovada pel Parlament i destinada a nodrir de nous recursos el sector audiovisual; de l’aplicació de l’1% cultural de les obres públiques, que han viscut una certa reactivació, i dels acords amb l’Institut Català de Finances per facilitar finançament per a projectes culturals. De la resta del creixement pressupostari en cultura es destina una part substancial a atendre compromisos adquirits pel Govern per afrontar les retribucions d’una funció pública que ha sofert notòriament l’impacte de l’asfíxia a què s’han vist sotmesos els pressupostos de la Generalitat, però no arribarà directament als actors culturals. El CoNCA no considera satisfactori, encara que pugui valorar positivament, aquest increment i paral·lelament dóna suport a la Fundació Catalunya Cultura, creada per prestigiar el mecenatge cultural, afeblit els darrers anys per la desviació a iniciatives socials de fons abans reservats a accions culturals, i per contribuir a canalitzar nous recursos i energies cap a la cultura.

Des del CoNCA refermem la defensa de l’objectiu del 2% dels pressupostos públics per a la cultura, que algunes institucions, com l’Ajuntament de Barcelona, ja han assolit amb escreix i que els pressupostos de la Generalitat queden encara massa lluny de reflectir. Com va succeir amb els exemplars, capdavanters i polèmics pressupostos de cultura de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1908 o com expressaven nítidament en el mateix període els pressupostos de la Diputació de Barcelona presidida per Prat de la Riba o de la Mancomunitat de Catalunya, el catalanisme polític que assumia a l’inici del segle XX la responsabilitat de governar les institucions va prendre consciència des del primer moment del caràcter essencial que tenia per al model de país que propugnava el reforçament del pes de la cultura en el projecte que es proposava als catalans, al costat de l’obra formidable empresa en l’àmbit de les infraestructures.

Al seu text Què espera Catalunya de la Mancomunitat, de 1912, Prat de la Riba assenyalava els objectius que la Mancomunitat havia de proposar-se. Començava referint-se a obres públiques (“No tenim ponts en les carreteres de relació internacional”, “Hi ha comarques extenses de Catalunya, com algunes de la província de Lleida, completament mancades de carreteres”, “Els ferrocarrils secundaris o econòmics estan gairebé tots per construir”, “La xarxa telefònica comprèn un reduït nombre de poblacions”, etc.) i tot seguit explicitava els eixos essencials del seu programa: “Escola amb biblioteca pública, telèfon i carretera, són tres elements que no han de faltar en cap poble, per humil i arraconat que sigui”. L’aposta educativa de Prat de la Riba relligava clarament amb el discurs d’Eladi Homs, que en un article a La Veu de Catalunya del 28 de setembre del 1911 anotava: “L’escola és l’instrument de què es val la societat per a realitzar els seus ideals”. Mercè Vidal a Enric Prat de la Riba i les arts. Recull epistolar 1911-1916afirma amb encert que la política pratiana “considerava la cultura com un dels pilars fonamentals per europeïtzar el país”. En són exemples l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i el pla de biblioteques, la salvació de l’art romànic o les excavacions d’Empúries. I n’és un testimoni aquest text que Joaquim Folch, un home decisiu en la recuperació i la preservació del nostre patrimoni artístic, va escriure el 8 d’agost de 1917, arran de la mort de Prat de la Riba: “L’art era per a ell l’estil de la nació”. I hi afegia: “Tot foren per ell senyals de Catalunya, i tot ho estimava amb igual amor. El Museu, l’Institut, la Biblioteca, l’Escola, el llibre, l’obra d’art”.

No és possible explicar la naturalesa, la consistència i l’arrelament del catalanisme com a moviment polític majoritari i amb una obra de govern decisiva a les institucions sense considerar la contribució que, amb un caràcter transversal, hi ha assumit el món cultural. El catalanisme ha sabut vèncer -no sense vacil·lacions- les temptacions d’identificació amb principis ètnics o religiosos i s’ha orientat cap a una fonamentació cultural que preserva la consciència de llegat sense renunciar a enriquir-se amb les aportacions d’altres cultures. Al seu lúcid i rigorós Catalunya al mirall de la immigració, el professor Andreu Domingo ens recorda la condició determinant de la immigració en la configuració de la Catalunya actual i el revulsiu que ha significat en l’aspiració col·lectiva per fer de la llengua, l’educació i la cultura la millor eina de cohesió i de progrés.

En un període on la societat catalana es planteja nous i ambiciosos reptes com a país, no els podem afrontar d’una manera sòlida i consistent si desistim d’agafar impuls des de la cultura, reprenent una dimensió central del catalanisme des dels seus orígens i fent-ne un compromís irrenunciable.

A propòsit del 2015

( Maricel Chavarría, Teresa Sesé, Josep Playà Maset, Justo Barranco,Salvador Llopart, Pedro Vallín, Esteban Linés i Ignacio Orovio a La Vanguardia (02/01/2014)

La cultura no pot ser aliena a la resta de les activitats humanes, i per tant ha patit la crisi aquests anys amb idèntica intensitat que la resta de sectors. Tot i això, el costós tipus d’IVA aplicable als productes i serveis culturals, el més alt del continent junt amb una incompleta transició del sistema d’ajuts al d’incentius no només han fet malbé seriosament al sector en un moment d’extrema debilitat sinó que no han aconseguit el propòsit d’incrementar la recaptació que es va proposar el ministeri d’Hisenda. Més enllà d’aquestes unànimes peticions del sector, totes les àrees de la cultura tenen la seva llista de propòsits pendents, desafiaments i esperances per al nou any.

ART
Crear en llibertat

Cap director d’un museu o d’un centre d’art, per modest que sigui, hauria de tornar a atrevir- se a demanar a un creador que faci la seva feina de franc o en unes condicions de precarietat inacceptables. Que les institucions culturals assumeixin la producció d’obra en lloc de destinar la pràctica totalitat del seu pressupost a la gestió i la conservació del patrimoni.

Que deixin de nomenar-se directors a dit i que quan es convoquen concursos públics no hàgim de posar-nos vermells llegint en les bases que serà obligació del centre (i per tant del seu nou responsable) “ser altaveu de les polítiques del Departament”, com ha succeït a l’Arts Santa Mònica.

Que els directors de les institucions, una vegada elegits, puguin dirigir, sense ingerències.

Que Barcelona pugui anunciar aquesta gran exposició que per restriccions pressupostàries i en ocasions per purismes artístics no hem tingut en els últims anys.

Que el tímid anunci que el MNAC acolliria una exposició de Dalí el 2016 sigui una realitat i Barcelona tingui la gran mostra que han tingut Venècia, París o Madrid. I que Catalunya es reconciliï amb un dels seus més grans artistes.

Que la nova regulació de règim local que amenaça de carregar-se diversos consorcis museístics i culturals no signifiqui un control polític més gran sobre ens que gràcies a la seva autonomia han pogut teixir una política pròpia i de qualitat.

Que es doti de contingut unes institucions que s’esllangueixen per falta d’activitat. Té sentit que el 92% del pressupost del MNAC se’n vagi en obrir la porta cada dia? Que tingui per a programació menys que La Virreina Centre de la Imatge o la meitat que l’Arts Santa Mònica? O que en ple segle XXI s’inverteixin més de 100 milions d’euros en la construcció del Museu del Disseny, a les Glòries, per configurar al seu interior un museu més propi del XIX?

Que l’Ajuntament de Barcelona sigui capaç de guanyar-se la complicitat del patrocini privat per alçar al front litoral l’escultura icònica (una obra d’envergadura, que supera els 50 metres d’alçària) que li va encarregar a Jaume Plensa, un dels creadors de l’art a l’espai públic més reconeguts i admirats del món.

CINEMA
El pirata devastador

Que l’increment de les taquilles a Espanya no sigui conjuntural i que es consolidi l’assistència del públic a les sales per salvar el danyat sector de l’exhibició.

Que el sensible abaratiment de la producció cinematogràfica –a mercè de la digitalització– permeti l’emergència de nous talents sense posar en risc la professionalització del sector i sense precaritzar la fràgil indústria. El micromecenatge i la capitalització de salaris han de ser excepció i no regla.

Que els resultats de la taquilla del 2014 animin i que el compromís de les televisions públiques i privades amb la producció i la promoció cinematogràfica s’ampliï.

Que la qualitat de les projeccions a les sales s’ajusti estrictament als estàndards marcats pels fabricants d’equips digitals perquè l’assistència als cinemes sigui de debò una experiència de qualitat superior a la que ofereixen les cada vegada més sofisticades, grans i barates pantalles d’alta definició i 3D disponibles per al consum domèstic.

Que la notable millora de qualitat, catàleg i accessibilitat dels serveis de VOD (vídeo sota demanda) disponibles a Espanya, a través de SmartTV, plataformes de cable i pàgines web es tradueixi en un enlairament del consum. Per a la qual cosa és imprescindible que les finestres d’exhibició vagin desapareixent i que es redueixi la disponibilitat de descàrregues il•legals.

Que la promesa transició del sistema d’ajuts al finançament del cinema cap a un model d’incentius fiscals es tradueixi en un quadre de desgravacions seriós i homologable al de qualsevol dels països del nostre entorn geogràfic i cultural.

MÚSICA POPULAR
Jugar-se-la en directe

Més que a qualsevol altre sector, la pujada de l’IVA va ser una veritable garrotada per a la música popular: per a músics, promotors i responsables de sales es tracta d’una mesura letal. En el cas dels programadors s’afegeix a aquest deu per cent que s’abona en concepte de drets d’autor.

Crear alternatives perquè la capacitat dels promotors locals –més enllà de les dues grans cites– estigui a l’altura dels seus homòlegs europeus a l’hora de contractar artistes.

La disminució del consum de música gravada cal esmorteir-la amb l’eradicació de la cultura del total de franc. La cançó, el disc i l’àlbum gravats no poden ser només una via per aconseguir concerts.

Els canvis de consum musical no poden anar bàsicament en detriment del creador de les peces musicals.

Sector autoregulat per antonomàsia –obviat per institucions locals i autonòmiques a l’hora de pensar en temporades estables, auditoris, centres d’investigació, etcètera–, la música popular s’hauria de descentralitzar del microcosmos barceloní. Temporades i circuits s’han de multiplicar, des de cert impuls oficial, pel mapa català.

Que l’impuls de músics i grups emergents sigui imprescindible i es converteixi en prioritari per a l’Administració, amb el criteri qualitatiu com a premissa.

La por tenalla la majoria de promotors, que opten per programacions bàsicament segures. La demanda de música en directe a Barcelona permet una diversificació estilística més marcada dels diferents cicles musicals.

POLÍTICA CULTURAL
Suport fiscal i financer

Les indústries culturals ocupen a Europa més de set milions de persones. És un sector amb més ocupació que les telecomunicacions, la química o l’automoció. Per això, s’ha de preveure tota mesura a favor de la protecció d’aquesta ocupació. Incloent-hi la de la rebaixa de l’IVA.

Un dels problemes pendents de les indústries culturals és el seu finançament. Són companyies majoritàriament petites i per això el seu accés al crèdit és més complicat. És una assignatura pendent, atès el potencial de creixement d’aquest sector i el seu nínxol d’ocupació, generalment jove.

LITERATURA
Més lectors

Només un 47,2% dels espanyols es declara lector habitual, la qual cosa continua situant les estadístiques per sota de les mitjanes del nostre entorn cultural, encara que les xifres globals de lectura van millorar en els anys, segons l’informe de l’Observatori de la Lectura i el Llibre a Espanya, publicat l’abril passat. El lector freqüent ha crescut del 43,7% (2010) al 45,1% (2011) i al 47,2% (2012)

MÚSICA CLÀSSICA
Divulgació de qualitat

Que es consolidi i ampliï l’oferta i el consum de la música clàssica, l’òpera i el ballet en formats especialitzats com ara el canal de pagament Mezzo o les retransmissions en cinemes des dels principals teatres d’òpera del món, amb graus d’exigència i qualitat mai vistos.

Que el públic amant de la clàssica no hagi de veure truncades les ganes de ser fidel a l’OBC cada vegada que l’orquestra rep un solista estel•lar poc donat a fer esforços per integrar-se al so del conjunt.

Que el Gran Teatre del Liceu es decideixi a recuperar la seva programació del Foyer. L’òpera de petit format i nou encuny pot contribuir a mantenir viu aquest vell gènere. Que la dansa trobi qui en tingui cura en la part econòmica. És lloable l’esforç que fa el Mercat de les Flors amb un pressupost decididament minvant, però la dieta no és sostenible a llarg termini. I posats a demanar, que tenir una companyia de clàssica no sigui una quimera.

Publicat dins de General | Feu un comentari