Xavier Sabaté Ibarz

La Salud m’ha demanat que glossi la figura de la Nuria Delclós Teixidó, i, en primer lloc, vull agrair-li a ella i a la família de la Nuri que em donin la oportunitat de parlar d’una dona de Tarragona dinàmica, activa i compromesa amb la ciutat i amb la cultura.

Forma part d’aquell grup d’intel·lectuals trencadors de Tarragona que els hi agradava gaudir de la música, del teatre, del bon menjar. Deia les coses sense embuts, expressant el seu parer amb una crítica o amb un elogi sincer. Era una dona avançada al seu temps.

Es va formar amb el mestre Xavier Gols i va cursar la carrera de piano al Conservatori del Liceu. Seguí els estudis, amb el mestre Guillem Garganta, i, posteriorment, va anar a estudiar a París a la Acadèmia de música de Marguerite Long i Jacques Thibaud, on seguí cursos amb Jacques Février. Però no és de la seva formació musical que he de parlar, les i els qui la vàreu sentir tocar el piano sabeu be el seu to viu i enèrgic en les notes. Avui aquí cal parlar de tot el que va fer per a la nostra, la seva, ciutat.

Era una dona oberta a tot tipus d’expressions musicals. Amb la mateixa dedicació interpretava un lied que una cançó per a un espectacle de cabaret. Tenia una gràcia natural i un tarannà que la duia a posar cos i ànima amb tot el que girava al voltant de la música. Va exercir de professora de piano al Conservatori de Tarragona i, juntament amb Isabel Sans, van organitzar els cursos internacionals d’estiu del Conservatori, on assistiren professors de gran anomenada.

L’any 1962, amb la Pepa Rosselló, va fundar les Joventuts Musicals de Tarragona, que va presidir.

La Nuri Delclós, la Pepa Rosselló, la Pilar Zanuy, la Isabel Sans, quatre pianistes que sempre anaven juntes i que els tarragonins i tarragonines les recordem com les nostres pianistes.

L a Nuri també aconseguí el trasllat del Conservatori de l’antic Ajuntament, del carrer Major, a l’actual emplaçament, a la Casa Montoliu del carrer de Cavallers 10.

El 1990 fundà “Cavallers 10” amb la finalitat de divulgar la música contemporània. I conjuntament amb l’Aula de cant del Conservatori  i L’escola d’Art Dramàtic Josep Ixart de l’Ajuntament de Tarragona va fer funcionar una Escola d’Òpera. Molts i moltes la recorden pels cursos de Teatre Musical que va organitzar per encàrrec de la Cooperativa Obrera i els espectacles de teatre musical dels Carnavals des de 1994 a 2002 al teatre el Magatzem. No li importava disfressar-se del què calgués segons l’obra que es representava per tocar el piano i integrar-se en l’espectacle.

Els anys 80, amb Teresa Valls, va portar la música i les activitats teatrals a les Escoles públiques de Tarragona, una activitat que encara segueix conduïda per Marta Grau.

El 2003 fundà l’Associació Cultural “Drama Nou” per a la promoció d’espectacles de música teatral i òpera.

Va organitzar el cicle “Concerts de Tardor de Tarragona” i els homenatges als compositors Guinjoan i Gols.

Era, en resum, una pedagoga que estimava i feia estimar la música al seu alumnat, grans i petits, a la seva família, a les seves amistats. Una dona molt interessada en el pensament de la joventut. Molt activa, fins el punt que ens va deixar tot just a la tornada d’un assaig general d’una obra musical, Bruna de nit amb lletra del seu gendre, Joan.

Podria seguir dient moltes més coses de la seva passió per la música i de la seva entrega a la recerca posant a l’abast de tothom la cultura musical del nostre país, però també vull parlar de la dona capdavantera, la que sabia gaudir de les coses i de la natura. Una dona compromesa amb la llengua i la cultura catalana, molt activa a nivell ciutadà que va defensar espais de la nostra ciutat, com el Teatre romà o els plàtans de la rambla. Que es va posicionar en les Campanyes de defensa dels drets humans. I va promoure, als inicis de la democràcia, l’associació de veïns Tarragona Nova.

Aquí, a la Móra, va passar molts estius amb la família, amb el marit, els fills i les filles.

Li agradava el mar, nadar i bussejar. També amb això era capdavantera. El mar la cridava. Va ser una de les que va baixar a veure el sarcòfag d’Hipòlit, quan es va descobrir aquí a la Mora. Amiga dels seus amics i de moltes i molts dels seus alumnes.

Per això està molt bé que se li dediqui un espai per recordar-la. A la natura, amb vistes al mar, com a ella li agradava, sense sorolls, perquè pugui escoltar Poulenc, Debussy, Schubert o algun dels compositors catalans que ens va recuperar. Un lloc que quan la canalla vingui amb la bicicleta a llençar-se baixada avall, llegeixin el nom  de Nuri Delclós, i sàpiguen qui era. Ara tan sols falta que l’Ajuntament dignifiqui aquest espai, mentre esperem, deixeu-m’ho reivindicar, un auditori dedicat a la música que porti el seu nom.

Ens hem de felicitar, perquè gràcies a la Nuri, avui ha augmentat el nombre de carrers de Tarragona que porten el nom d’una dona. Si repasseu el llistat de carrers, no arriben a una dotzena els dedicats a alguna dona: tenim tres reines, tres escriptores, una heroïna de la guerra del francès, una activista del 36… Ens hauríem de posar les piles (Reus i Tortosa ens passen molt pel davant).

Deixem ja d’invisiblilitzar- les i recuperem la memòria de les dones i fem que la força, la vitalitat i compromís de moltes d’elles, com és el cas de la Nuri, no quedi en l’oblit. Apartem, d’una vegada per totes, aquesta societat patriarcal que impregna el nostre món de cada dia, esborrem del nostre pensament aquelles frases de filòsofs grecs, pares de l’Església i altres personatges misògins que defensaven que la dona era un ésser feble i incomplet. La Nuri, com tantes altres dones, ens ho ha demostrat, ni febles ni incompletes.

I manllevant les paraules de la M. Aurèlia Capmany, quan deia “Feliçment sóc una dona”, avui podem dir “Núri, feliçment vares ser una dona”

La notícia tal com ha aparegut al web de l’ajuntament

Preguntes a la Consellera d’Ensenyament dels diputats del PSC Xavier Sabaté i Rocio Martínez Sampere sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals

Exigim responsabilitats a la  Consellera d’Ensenyament. No havíem vist mai que el Departament d’Ensenyament recomanés propaganda electoral del partit del Govern. Sembla propi d’un règim autoritari l’ensinistrament de nens amb propaganda “oficial” i a través dels mecanismes de l’Adminstració del règim.

Ens preguntem si és aquest el país nou  que anuncia el sr. Artur Mas que vol construir perquè els tics de partit únic de CiU que han aparegut sempre al llarg de la història es posen un altre cop de manifest.

Jugar amb la bona fe dels nens i dels pares i mares no és propi d’una Administració que ha de ser escrupulosa en la seva neutralitat i imparcialitat.

1 – Aprova la Consellera d’Ensenyament la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

2 – Quines responsabilitats pensa exigir la Consellera d’Ensenyament per la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

3 – Ha obert la Consellera algun expedient sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

4 – Quin o quins professionals van decidir del Camp d’Aprenentatge de Tarragona van recomanar utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

5 – Com s’ha rectificat i amb quins mitjans la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

6 – Coneix la Consellera si s’ha utilitzat a alguna escola la propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals que va recomanar el Camp d’Aprenentatge de Tarragona?

7 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació dels professionals de les escoles de Tarragona sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

8 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació de pares i mares de les escoles de Tarragona sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

9 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació dels mitjans de comunicació sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

10 – Qui va enviar al Camp d’Aprenentatge de Tarragona la propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals que desprès el Camp d’aprenentatge va recomanar utilitzar a les escoles?

11 – Quantes trameses de material de propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ha tramès el Camp d’Aprenentatge recomanant la seva utilització a les escoles?

CIU I ERC  voten en contra de posar a l’agenda els problemes de la circumscripció de Tarragona al PLe del Parlament de Catalunya del 19 de març de 2015.

La pretensió era posar les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre a l’Agenda del Govern però CiU i ERC no han volgut adquirir compromisos concrets. Per això em sap greu que no s’hagi aprovat el preàmbul que encapçalava la moció que deia “realitzar emn el termini de 3 mesos un pla calendaritzat que inclogui les següents accions a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre “ Aquest punt no comprotava despesa econòmica i només pretenia que el Govern ens digués quan ( calendari) es posarà a la feina i ha demostrat que ni CIU ni ERC volen cap compromís

Ni tan sols tornar a posar en marxa el Pla Estratègic del Camp de Tarragona que acaba enguany i que ara quedarà al calaix .

CiU i ERC han demostrat molt poca sensibilitat votant pocs punts més que els que corresponen a l’Estat. NI tan sols alguns que no comporten compromisos econòmics com considerar el Baix Penedès entre les comarques amb més atur de Catalunya quan és precisament la que té més persones aturades. O acordar amb els ajuntaments de Tarragona Altafulla, Roda i Constantí ( que formen part del conjunt de  Tarraco considerat per la UNESCO com Patrimoni  de la Humanitat ) o decidir una ubicació a la ciutat de Tarragona on aplegar tots els serveis administratius de la Generalitat ( Girona sí que ho té ) evitant així la dispersió i el cost elevat actual de tots els serveis territorials. O cap punt de medi ambient i eficiència energètica que tampoc no comportava despeses econòmiques.

Lamento també  el rebuig a tots els punts de polítiques socials – educació, salut i cultura – . “ Sembla com si fossin aliens a les necessitats educatives i d’atenció a la salut dels nostres ciutadans “

Cliqueu aquí per veure el document amb ELS PUNTS SOTMESOS A VOTACIÓ indicant el resultat i votació de cada grup. S’entèn que el PSC hem votat a favor de tots els punts

Moció “ perquè el Govern es posi les piles i tregui del calaix les carpetes de les comarques tarragonines”

Dijous dia 19 al matí es votarà al Ple del Parlament una moció del PSC, conseqüència de la interpel.lació que vaig presentar el passat dia 5 i que va respondre el conseller Santi Vila. Podeu veure-la aquí

Llavors vaig recordar que el Govern d’Artur Mas porta quatre anys oblidant sistemàticament les comarques de la circumscripció de Tarragona: els pressupostos de la Generalitat han baixat més que a la esta de Catalunya els darrers quatre anys . De 152 milions d’euros el darrer any del Govern d’esquerres a 33 al Camp de Tarragona el 2015 i de 78 a les Terres de l’Ebre 17

Així mateix vaig fer notar que són les comarques amb més atur de Catalunya: 25% Baix Penedès, 22% Montsià  i 20% Baix Ebre, 12.000 persones més a l’atur des que Governa Artur Mas i 14.500 famílies amb totes els seus membres a l’atur.

MOCIÓ

La MOCIÓ ( veure al final ) que es votarà dijous demana al Govern “ que es posi les piles “ i “ tregui del calaix ” les carpetes de les principals qüestions pendents al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, començant per revitalitzar el Pla Estratègic del Camp de Tarragona que no ha seguit el Govern i el té adormit ( acaba enguany 2015 ) i acabar el de les Terres de l’Ebre.

Així mateix, inversions pendents entre les que destaquen les d’infrastructures com el Logis Penedès. la incineradora de residus especials a Constantí. La connexió de l’A.27 am,b Valls o el barranc de Barenys de Salou o els pòlígons industrials de les Terres de l’Ebre

En Medi Ambient i energia, donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica i de generació de llocs de treball que prevegi el tancament de les nuclears a la Ribera i Baix Camp ( Ascó i Vandellòs ) o una auditoria de les estacions de la Xarxa de vigilància Atmosfèrica o suport a que les instal.lacions del JJMM del 2017 siguin exemplars en ús eficient d’energia renovable i aigua.

Hi ha uns apartats específics de Sanitat i Educació amb els equipaments pendents i inversions culturals com el Consorci del Fortuny de Reus del qual “ mai la Generalitat hauria hagut de marxar “ segons Xavier Sabaté, o les referides al patrimoni de Tarraco (a Tarragona, Roda, Constantí i Altafulla). Les uralles de Montblanc i Masricart a La Canonja.

Finalment, pel que fa ala ciutat de Tarragona, Xavier Sabaté vol que el Parlament es pronunciï per exigir al Govern un calendari d’actuacions com la descatalogació de la Savinosa, l’edifici judicial , el conveni de la Tabacalera, o l’edifici que ha d’aplegar tots els serveis territorials de la generalitat ara dispersos per tota la ciutat.

Estic  esperançat amb aquesta moció sense precedents  perquè mai no s’havia presentat una moció que aplegués tota la problemàtica econòmica, social , cultural i mediambiental de tota una circumscripió i desitjo que tots els grups donin suport fins i tot els diputats i diputades de CiU i ERC , al menys els de les nostres comarques perquè ells i elles també veuen i pateixen els problemes que pretèn aquesta moció que es posin en l’agenda del Govern.

MOCIÓ

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Realitzar, en el termini de 3 mesos, un pla calendaritzat que inclogui les següents accions en les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre;

Camp de Tarragona

1. Convocar la comissió redactora i de seguiment del Pla Estratègic del Camp de Tarragona amb la participació de la URV, entitats socioeconòmiques i del territori.

2. El pagament dels deutes pendents amb els ajuntaments del Camp de Tarragona.

3. Acordar amb l’ajuntament de Tarragona les següents accions :

a) Una ubicació per construir un edifici on aplegar tots els serveis administratius de la Generalitat, ara dispersos ,en un de sol per estalviar recursos i fer més propera l’administració de la Generalitat als ciutadans.

b) Reprendre el desenvolupament del Conveni de l’antiga Tabacalera per tal de calendaritzar els trasllats de la Biblioteca Provincial de Tarragona, el Centre d’Art i el Centre de Classificació i Documentació de Materials Arqueològics de Catalunya i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) d’acord amb l’Estat.

c) La catalogació o descatalogació dels edificis de l’antic preventori de la Savinosa, propietat de la Diputació de Tarragona.

4. Acordar amb els ajuntaments de Tarragona, Altafulla, Constantí i Roda de Berà (Tarraco Patrimoni de la Humanitat), un calendari d’actuacions previstes dins del Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana.

5. Acordar amb l’ajuntament de Reus les següents accions:

a) L’entrada de nou de la Generalitat al Consorci del teatre Fortuny

b) La solució al problema de la Biblioteca Pere Anguera.

6. En l’àmbit de l’educació;

a) Elaborar un pia específic pluridisciplinari per reduir el fracàs escolar al municipi de Constantí.

b) Garantir la continuïtat a l’Escola de música de Cambrils

c) Construir nous edificis per a les escoles Arrabassada i Ponent, a Tarragona

d) Construir un nou edifici a l’escola les Mirades, a Torredembarra

e) Construir nous edificis per les escoles Mare de Deu del Roser a Vallmoll i Teresa Godes a la juncosa del Montmell

7. Fer efectiu un conveni marc amb les entitats locals del Camp de Tarragona que garanteixi un finançament estable de les escoles bressol municipals, que cobreixi al menys un mòdul econòmic de 1.600€ per plaça/funcionament/any així com eixugar el deute que el Govern de la Generalitat pugui tenir amb les entitats locals per aquest concepte.

8. Establir un compromís d’actuacions a les Muralles de Montblanc, el Castell de Mas Ricart de la Canonja i el finançament finalista d’un terç del Museu Casteller de Catalunya de Valls.

9. En l’àmbit de salut

a) Mantenir, com a mínim, els efectius de transport sanitari urgent, especialment les bases, els vehicles i la dotació de personal de suport vital bàsic i suport vital avançat, dins del nou concurs de transport sanitari.

b) Instal·lar els quiròfans necessaris a l’Hospital de Cambrils.

c) Arranjar la setena planta de l’Hospital joan XXI11 i construir un nou edifici de consultes externes.

d) Ampliar els CAPs de la Canonja i l’Hospitalet de l’Infant

e) Construir un Centre d’Alta Resolució (CAR) en el Camp a Tarragona

10. La construcció de l’Edifici judicial de Tarragona

11. En l’àmbit de les Infraestructures:

a) Portar a terme les actuacions necessàries per posar en marxa el Polígon Log is Penedès

b) Portar a terme íes obres de l’Agència Catalana de I’Aigua al Barranc de Barenys de Salou i la Depuradora de La Selva del Camp i portar a terme la provisió i depuració aigües a tota la comarca del Priorat.

c) Elaborar un calendan de construcció de la carretera C-242 entre Les Borges del Camp i Ulldemolins.

d) Elaborar un pla de vigilància, participació municipal i deis treballadors, i compensacions a l’Ajuntament de Constantí per la seva participació en la Incineradora de Residus Especials de Constantí.

e) Portar a terme la construcció de la connexió de la carretera A-27 amb la carretera N-240 a l’alçada de Valls, per evitar el trànsit pel centre del municipi i desdoblar la carretera C-37 entre els municipis de Valls i Alcover.

f) Portar a terme l’arranjament de la carretera C-31com a carretera comarcal, al seu pas per la comarca del Baix Penedès.

g) Garantir l’alliberament/bonificació deis peatges de ta autopista C-32 al seu pas pel Baix Penedès per a usuaris habituals.

h) Portar a terme la finalització de la carretera C-51 entre el pk 24,300 i el pk 26,800, al seb pas per Vilardida.

12. Incloure la comarca del Baix Penedès al Pla Especial de Comarques amb més atur de Catalunya.

13. En l’àmbit del medi ambient i l’eficiència energètica:

a) Donar suport a les actuacions dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017 que minimitzin l’ús d’energia, aprofitin energia renovable i contribueixin al foment del vehicle elèctric

b) Fomentar la neteja de boscos, de les restes de poda i fomentar el seu aprofitament en calderes de biomassa.

c) Estudiar les possibilitats de repoweríng dels molins situats al Priorat a fi de disminuir el seu impacte visual mantenint la potència instal·lada.

d) Donar suport tècnic als ajuntaments que desitgin intervenir en la generació i distribució d’energia a través d’empreses públiques o mixtes així com a la formació de cooperatives.

e) Elaborar una auditoria del funcionament i del manteniment de les estacions de la Xarxa de Vigilància Atmosfèrica del Camp de Tarragona.

f) Donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica de les comarques que, com en el cas del Camp de Tarragona, compten amb centrals nuclears, per preveure el cessament de la seva activitat.

g) Exigir al Govern de l’Estat la participació del Govern de la Generalitat en la planificació del trasllat dels residus nuclears de les Centrals de Vandellòs.

14. Garantir el funcionament dels parcs de Bombers voluntaris i la disponibilitat de mitjans materials i humans necessaris per assegurar la seva correcta funció.

1 5. Assumir el cofinançament del Projecte del Reg de Valls.

TERRES DE L’EBRE

16. Posar en marxa de forma immediata el Pla Estratègic per a l’Empresa i l’Ocupació de les Terres de l’Ebre per tal de revitalitzar el teixit productiu i la generació de nous llocs de treball.

1 7. En l’àmbit de les Infraestructures:

a) Exigir al Govern de l’Estat l’inici de les obres de desdoblament de l’A-7 (Autovia de l’interior) al seu pas per les Terres de l’Ebre. Realitzar un pla de contingència, fins que aquesta via estigui finalitzada, per evitar el trànsit de camions per la carretera N-340 i establir la gratuïtat per de l’autopista AP-7 mentre no es posi en funcionament la nova via.

b) Exigir al Govern de l’Estat la construcció de les carreteres variants de Gandesa i Corbera.

c) Completar els serveis bàsics del polígons industrials de les Terres de l’Ebre.

d) Presentar un Pla de millora del servei de Rodalies per les Terres de l’Ebre (freqüències, tarifes i combois).

18. Garantir el funcionament dels parcs de Bombers voluntaris i la disponibilitat de mitjans materials i humans necessaris per assegurar la seva correcta funció.

19. En l’àmbit del medi ambient i l’eficiència energètica:

a) Donar compliment a l’acord del Parlament per elaborar un Pla de reactivació econòmica de les comarques que, com en el cas de les Terres de l’Ebre, compten amb centrals nuclears, per preveure el cessament de la seva activitat.

b) Exigir al Govern de l’Estat la participació del Govern de la Generalitat en la planificació del trasllat dels residus nuclears de les Centrals d’Ascó.

c) Realitzar una auditoria del funcionament i del manteniment de les estacions de la Xars^a de Vigilància Atmosfèrica de les Terres de l’Ebre. Model; 302 Moció subsegüent a una interpel·lació 5 PARLAMENT DE CATALUNYA Grup Parlamentari Socialista

d) Presentar estudi integral de les necessitats del riu Ebre: cabal ambiental, necessitats del deute, aprofitaments agrícoles, hidroelèctriques i turístiques, etc. e) Crear l’organisme coordinador de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya

f) Elaborar i presentar un informe sobre les conseqüències del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, fent especial refreferència als efectes al Delta.

g) Intensificar el treball interdepartamental per a treballar en l’eliminació de plagues que afecten als ecosistemes i cultius.

h) Garantir un finançament adequat per al bon funcionament del Centre Tecnològic del Moble de la Sénia

i) Posar en funcionament immediatament totes les depuradores d’aigües residuals construïdes al Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.

j) Abonar el càrrec de les multes imposades als Ajuntaments de la conca de l’Ebre per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per abocaments al riu.

Per fi, després d’anys de reivindicació unànime del conjunt de la ciutadania tarragonina, la Generalitat ha reconegut allò que era evident per a tothom i ha ampliat a tot el dia el servei operatiu de la unitat d’hemodinàmica de l’hospital Joan XXIII de Tarragona. Es tracta d’una victòria col·lectiva de totes les comarques tarragonines i del més estricte sentit comú. Ningú no entenia com era possible que una demarcació que ja suma més de 800.000 habitants ( el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII dóna assistència a totes les comarques de la demarcació de Tarragona ) quedava orfe d’un servei essencial com aquest les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Un servei que tots els professionals reconeixen que quan va iniciar el seu camí de veritat, és a dior, protocoloritzat i amb resultats espectaculars va ser en època del govern de progrès a l’octubre de 2007 amb una inversió de 1,7 milions d’euros i una nova màquina.

Ja feia temps que era un clam l’atenció les 24 hores aquesta unitat per tractar infarts i angines de pit, és a dir, que salva vides, així de clar. Doncs malgrat les reiterades mocions i iniciatives parlamentàries del PSC en aquest sentit, el Govern de CiU-ERC no ha tingut cap problema a l’hora d’ignorar les resolucions aprovades pel Parlament. Curiosa manera de manifestar un “patriotisme” que tan sols s’exhibeix i es proclama a cop de declaracions i discursos abrandats. Per a més inri, ens prenen a tots per babaus quan diuen que la qualitat de la sanitat pública d’aquest país està “intacta” quan el Govern d’Artur Mas acumula ja més de 1.600 milions d’euros de retallades en el sector.

Alguns es van escandalitzar de les nostre paraules quan vàrem dir que el desgovern de Mas i Junqueras afectava vides de persones. La dreta tapa la realitat sempre que pot malgrat que aquesta sigui tossuda. Al cap de pocs dies els síndics de de greuges i defensors del ciutadà de tota Espanya feien públic un informe dient “ la mala gestió dels serveis d’urgències augmenta la mortalitat”.

I és que les desigualtats en l’accés als serveis de salut produeix diferències en  les esperances de vida i bé que ho saben els nostres governants. A menys possibilitats de ser atesos, menys anys de vida. És molt evident però la dreta no ho diu gairebé mai i quan algú ens atrevim, som titllats de demagogs i grollers. A continuació cal preguntar-se per què aquesta diferència s’ha  d’establir en funció de les disponibilitats econòmiques – n’ hi ha que es poden solucionar els problemes pagant-s’ho – o de la distància als centres assistencials. I per què aquestes diferències.

El cas del servei d’hemodinàmica, ens serveix d’exemple per comprovar un cop més que quan anem tots junts Tarragona guanya. És de justícia també reconèixer el lideratge i la tenacitat de l’alcalde Ballesteros en la defensa dels interessos dels ciutadans, un compromís que contrasta amb el silenci d’altres que fa quatre anys que resten muts tot i veure que les inversions de la Generalitat i de l’Estat han anat decreixent.

Des del 2010 (darrer any de pressupost del Govern de progrés) fins ara les inversions del Govern d’Artur Mas a Tarragona han caigut en un 84%, passant de més de 51 milions a tan sols 8. És que el Govern de CiU considera que els tarragonins no tenim necessitat d’equipaments educatius, de salut, prestacions i serveis socials .? Aquells que parlen d’independència generen noves dependències sense miraments. No som més que ningú, és cert, però tampoc som menys que la resta de ciutadans del país, ni ens mereixem un menyspreu com el que estem patint. La unitat d’acció en positiu que hi ha hagut en relació al servei d’hemodinàmica ens marca el camí a seguir.

Louis Henri Jean Farigoule, més conegut pel seu pseudònim de Jules Romains, fou un escriptor francés fundador del moviment unanimista.  Romains va visitar Barcelona el 1920 i va exclamar en veure la monumental obra de la Mancomunitat (entre elles la xarxa de biblioteques de Catalunya ): “Moltes nacions han estat fundades per l’espasa. La nova Catalunya ha estat fundada per llibres.”.

Aquest passat divendres 20 de febrer a l’acte “2015, any de les biblioteques” celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el Conseller ( trànsfuga) de Cultura i el President de la Generalitat han esmentat tots dos aquesta cita de Romains evitant, també tots dos, l’adjectiu “nova” i, per tant, donant per cert que els catalans sempre hem estat gent pacífica i que no tenim a la nostra història mil·lenària cap episodi d’armes.

Deuen pensar aquests governants que poden cantar les excel.lències dels nostres reis catalans-aragonesos o dels nostres almiralls com si no haguessin matat una mosca mai. Els tarragonins tenim al capdamunt de la Rambla un gran monument a Roger de Llúria que cada cop que el veig se’m posen els pèls de punta de recordar quanta sang va vessar. I si pujo dos centenars de metres més amunt i entro a l’edifici de l’ajuntament i miro el mausoleu del rei Jaume I penso que el nostre rei va ser un dels més grans genocides de la història si parlem clar i català, carregant-se milers i milers d’infidels com ell en deia i principalment al País Valencià i a ses Illes on no en va quedar ni un@.

Així que ja n’hi ha prou d’embaucar-nos. Els i les bibliotecàries que assistien a l’acte, gent llegida i altres que potser no ho som tant però que no ens empassem la deformació de la història dels nacionalismes – català, espanyol o tutti quanti – no ens mereixem tant d’insult a la intel.ligència.

Si avui Roger de Llúria, Jaume I i Romains aixequessin el cap i haguessi sentit els parlaments del President Artur Mas i del conseller trànsfuga Ferran Mascarell s’haurien admirat i escandalitzat. Els dos primers, veritables homicides, perquè se’ls negava el “mèrit” d’haver matat tanta gent, cosa que ells portaven amb molt d’orgull. Romains perquè, home  culte, amb tota seguretat no ignorava la història de Catalunya i per això havia col.locat l’adjectiu “nova “ per significar que , en tot cas, era des de la Mancomunitat que els catalans podíem presumir de fundar la nostra convivència en els llibres i no abans.

Clar que amb aquest govern que tant descura la cultura, potser no hauria gosat dir-ho avui.

A algú se li ha acudit que l’exèrcit espanyol no en té prou amb els catorze museus militars de què disposa i ens en vol posar un de nou a Catalunya, concretament a Barcelona. Aquest cap de setmana això ha comportat que el diari del Comte de Godó llevés precipitadament del seu web l’article que cada diumenge publica Sànchez Piñol dedicat a aquest tema i que no aparegués en l’edició escrita.

El gran autor no guanya per a vetos. Fa pocs mesos l’Institut Cervantes d’Holanda va cancel•lar la presentació del seu ‘Victus’ a Utrecht. Ara, tot i que el títol de l’article que La Vanguardia no tindrà més remei que acabar publicant – el podeu llegir aquí en castellà – es pronunciava a favor del museu, és un “sí” irònic el seu.

Tanmateix, no són les seves raons – els desastres i mortaldats que l’exèrcit espanyol ha perpetrat al llarg de la història a casa nostra – que em convencen. Si fos per això la història dels exèrcits catalans quan n’hem tingut ha estat tan o més lamentable. Cada cop que passejo per la Rambla Nova tarragonina i veig la magnífica estàtua de Roger de Llúria em planyo dels milers de caps de musulmans que  exhibia sense pudor el nostre almirall. Per no parlar del nostre rei en Jaume i tota la nissaga dels seus descendents, reis catalans/aragonesos a qui lloem les seves victòries sense miraments i les ensenyem als nostres infants ( amb orgull ? ).

No, no és per això que penso que no cal que es faci un nou museu de l’exèrcit espanyol. Ho dic perquè Sànchez Piñol sembla que vulgui amagar la trista història de guerres i massacres, d’odis i venjances.

Ben al contrari, la meva posició és que cal amb urgència una lectura diferent de la història que no amagui les nostres misèries, que no exalti les guerres ni les victòries – no existeixen victòries sinó sempre derrotes àdhuc dels vencedors en una guerra – i que tot plegat s’emmarqui en els edificis on es recordi i s’expliqui els fonaments del que som amb tots els ets i els uts.

Tanquem, doncs, els museus militars, traslladem tot allò que valgui la pena d’aquestes instal.lacions als museus d’història i blasmem i no enaltim els nostres pecats.Volem els exèrcits per preserar la pau i la seguretat dels pobles, no cal que dediquin els seus recursos a museus.De pas, en un moment de la història en que fins i tot alguns cardenals catòlics com Cañizares es posicionen a favor de vendre béns de l’Església – desprès ha matisat que només una part – per dedicar-ho a necessitats socials, no estaria de més que l’Exèrcit espanyol i tots els exèrcits del món fessin gestos similars. Segur que guanyarien algunes simpaties