L’autoconsum: una oportunitat per a les Terres de l’Ebre

 

Quan parlem de transició energètica oblidem sovint una de les eines més eficaces per avançar cap a un model energètic sostenible, competitiu i més democràtic: l’autoconsum.

Durant dècades hem estat simples consumidors d’electricitat que arribava a casa nostra, explotacions agràries i empreses, i nosaltres pagàvem la factura. Avui, gràcies a l’energia fotovoltaica, podem convertir teulades, magatzems agrícoles, naus industrials i edificis públics en centres de producció elèctrica. Per què encara no l’estem aprofitant gaire? .

Catalunya avança massa a poc a poc en transició energètica. Mentre altres han accelerat, continuem acumulant aquí retards administratius, incerteses i debats interminables. El resultat és la dependència energètica i uns costos que llasten la competitivitat de famílies i empreses.

Les Terres de l’Ebre, però, reuneixen unes condicions excepcionals per convertir-se en un dels territoris líders de l’autoconsum a Catalunya. Disposem de radiació solar abundant, milers de metres quadrats de cobertes industrials i agrícoles, un important sector agroalimentari i una llarga tradició vinculada a la producció energètica.

De reduir costos a generar riquesa: El cas dels regants de la Terra Alta,  quan l’energia condiciona l’agricultura

Abaratir costos: Els regants de Terra Alta coneixen millor que ningú el valor de l’energia. Per fer arribar l’aigua de l’Ebre fins a moltes zones de cultiu, cal elevar-la prop de 500 metres. Aquest enorme desnivell exigeix ​​un consum elèctric important que acaba repercutint directament en el cost de l’aigua i, per tant, en la rendibilitat de les explotacions agràries.

Cada pujada del preu de l’electricitat es tradueix en més costos de producció. Cada euro addicional destinat al bombament és un euro menys per invertir en modernització, innovació o millora de la competitivitat.

Precisament, per això, l’energia fotovoltaica representa una oportunitat extraordinària. L’època de més necessitat de reg coincideix amb els mesos de màxima radiació solar. Dit d’una altra manera: com més electricitat necessiten els regants, és també quan més energia produeixen les plaques solars.

Palanca de desenvolupament econòmic.

Però hi ha una segona qüestió interessant. Durant els mesos de tardor i hivern, quan disminueixen les necessitats de reg, una part d’aquesta capacitat de generació quedaria disponible per a altres usos. L’electricitat excedentària podria alimentar comunitats energètiques locals, subministrar energia a petites indústries, donar suport a instal·lacions d’emmagatzematge energètic o contribuir a nous projectes empresarials que cerquin ubicacions amb disponibilitat d’energia renovable a preus competitius.

Comunitats energètiques rurals: l’exemple de la Cooperativa de la Fatarella

Un exemple especialment interessant és el de la Cooperativa Agrícola de la Fatarella. Inicialment va impulsar una comunitat energètica per als seus socis i ara treballa per estendre-la al conjunt del municipi. Es tracta d’una iniciativa que es pot convertir en referència per a molts altres pobles de les Terres de l’ebre i de tota Catalunya.

Perquè la Cooperativa ja disposa d’una estructura organitzativa, coneix les necessitats energètiques dels socis i té capacitat de gestió. No cal crear una nova entitat ni reproduir estructures administratives. La pròpia cooperativa actua com a motor del projecte, facilitant la instal·lació d’autoconsum compartit, la gestió de l’energia generada i el repartiment dels beneficis entre els participants. A més, els beneficis econòmics romanen al mateix municipi, enfortint l’economia local i contribuint a fixar població al territori.

Una part important de la transició energètica rural no depèn únicament de noves tecnologies, sinó també de recuperar i adaptar al segle XXI una de les eines que millor han funcionat històricament a les nostres comarques: el cooperativisme.

De territori productor a territori beneficiari

Durant dècades el nostre territori ha contribuït de manera decisiva al subministrament energètic de Catalunya: hidroelèctriques, Nuclear, eòlica….però el seu aprofitament s’ha concentrat fora del territori. La nova transició energètica ofereix l’oportunitat de canviar aquesta dinàmica.

No es tracta únicament de produir energia per als altres sinó també d’utilitzar-la per enfortir la nostra economia, reduir costos empresarials, millorar la competitivitat agrària i atraure noves inversions. L’autoconsum representa precisament aquesta filosofia: acostar la producció al consum i fer que els beneficis econòmics romanguin on es genera l’energia.

Una visió compartida per al futur

Imaginem per un moment unes Terres de l’Ebre on els regadius redueixin significativament els costos energètics gràcies a l’autoconsum; on les cooperatives agràries comparteixin energia mitjançant comunitats energètiques; on les empreses disposin d’electricitat renovable competitiva; on els ajuntaments aprofitin les cobertes per reduir despesa pública; i on nous projectes industrials trobin aquí un avantatge diferencial davant d’altres territoris.

La tecnologia existeix. La rendibilitat econòmica està demostrada. Els recursos naturals els tenim. I la necessitat d’avançar cap a una economia més competitiva i sostenible és cada cop més evident. La qüestió veritable no és si hem d’apostar per l’autoconsum sinó si volem liderar aquesta transformació o continuar observant com altres territoris aprofiten oportunitats que també són les nostres.

Perquè les Terres de l’Ebre necessiten produir més energia renovable però també utilitzar-la intel·ligentment per generar riquesa, ocupació i benestar al propi territori.

Les Terres de l’Ebre no parteixen de zero. Disposen de sol, de recursos energètics, d’experiència cooperativa i d’una cultura de col·laboració que constitueix un avantatge competitiu extraordinari. La transició energètica no s’ha de construir únicament sobre plaques solars i bateries; també sobre les comunitats que saben organitzar-se per aprofitar-les.»

Aquí no només tenim recurs solar, també tenim cooperatives centenàries capaces de liderar comunitats energètiques amb molta més facilitat que a zones urbanes. Aquesta combinació pot ser una de les grans fortaleses de la comarca els propers anys.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *