Substituir –no tancar– les nuclears


Les comarques del sud de Catalunya són decisives a proveir d’energia tot el país usant urani, gas i una mica d’hidràulica. En els governs Maragall i Montilla, també es van impulsar les renovables molt més que a altres indrets de Catalunya i es va crear l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC). Aquest darrer –amb seu a Tarragona i Barcelona– va iniciar, entre altres projectes importants, l’anomenat Zèfir d’investigació d’energia eòlica en aigües profundes a la costa de l’Ametlla de Mar perdut definitivament pels governs d’allà i d’aquí que han retallat els recursos destinats a investigació i no han sabut aplegar recursos privats. I, d’energia renovable, mai més se n’ha sabut res. Alguna cosa hem aconseguit: un pla i una llei.
El primer és el Pacte Nacional per a la Transició Energètica encara a debat. La llei, la de canvi climàtic aprovada per tots els grups parlamentaris, llevat del PP, el mes de juliol passat. Tots dos textos es pronuncien pel tancament de les nuclears. És molt rellevant que ho digui una Llei, la primera de tota Espanya que ho fa en el seu article 19: «… s’ha d’establir un pla de transició per al tancament, no més enllà del 2027, de les centrals nuclears».
És cert que no és competència de la Generalitat però és molt rellevant que ho digui una llei aprovada amb una majoria tan ampla. Ara també ho defensa la ministra del nou govern d’Espanya Teresa Ribera.

 

Així que valdria la pena que el govern del President Torra faci ús de l’article 26 de l’Estatut vigent que diu: «Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia» i, més endavant, que  «…la Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya.» Amb aquests suports legals, la Generalitat té molt a dir sobre la nuclear i sobre qualsevol tipus d’energia.

 
Doncs, si volem una Catalunya 100% renovable, els números han de sortir i hem de planificar quanta potència nova instal·lem si abandonem la contaminant i perillosa. Això dóna per un altre article però allò que sabem segur perquè ho diuen tots els experts és que no es pot assolir aquesta fita sense una capacitat potent d’emmagatzematge a gran escala d’energia quan aquesta és sobrera i/o barata per utilitzar-la quan sigui escassa o cara. La diputada Rosa Maria Ibarra, diputada del PSC va dir durant la darrera campanya que les nuclears no cal tancar-les, sinó dedicar-les a aquest emmagatzematge a gran escala que necessitarem.

Tècnicament sabem que això es podria fer amb hidrogen perquè la tecnologia ja existeix i està prou contrastada (a Oslo, Hamburg, Melbourne, México City i Sacramento ja s’han provat autobusos propulsats per hidrogen). Algunes de les empreses més grans del Japó ja han constituït un clúster de l’hidrogen liderat per Toyota amb l’objectiu d’assolir un gran desplegament als JJOO de Tokio el 2020. Sobre el tema hi estan treballant amb molt rigor i profunditat el professor de la UPC Carles Riba i l’enginyer Eduard Furró autors de nombroses publicacions científiques i divulgatives. Sóc coneixedor de la propera aparició d’un extens article seu sobre el tema.

Obtenir hidrogen avui és car però aquests dies ha aparegut un informe de l’institut alemany Brainpool per encàrrec de Greenpeace que diu que l’hidrogen generat per energies renovables plantarà cara al gas abans de mitjans de segle, ja que els preus per kWh del primer augmentaran fins a superar el 150% del cost actual, de 0,02 a 0,035 euros mentre que en el cas de l’hidrogen generat amb energies renovables serà a la inversa, de 0,15 euros a 0,03  euros i finalment a 0,02 euros.

Generar hidrogen de l’aigua o del metà quan hi hagi excedents de renovables o en moments de cost baix de l’energia com a les nits s’haurà de fer en entorns segurs, amb persones especialitzades, requisits que tenim de sobres a les nostres comarques on, a més, la indústria química i els nostres centres de recerca hi poden jugar també un paper important.

Catalunya s’ha de sumar urgentment al repte d’assolir un país amb energia neta, segura i inacabable i les nostres comarques poden tenir un paper rellevant generant així llocs de treball, investigació i recerca i essent pol d’atracció de noves activitats productives.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *