N’hi ha que no renunciem a la Catalunya de i per tots els catalans i catalanes, independentment de l’origen de cadascú, der les seves facultats físiques o mentals, de la seva parla o cultura. Volem que a aquesta nació i a aquest sentiment s’hi sumin quants més ciutadans millor, única manera d’assolir les màximes possibilitats de realització personal de cada català i de cada catalana, és a dir, la màxima independència possible. Perquè Catalunya és i serà allò que es i sigui en el futur cada català i cada catalana.
Tenim molta feina per aconseguir això. Hercúlia i, com a tal, necessitada de molta gent. Molt unida i esmerçant molta força. Perquè un país que no tingui en compte tots els seus fills i filles no es pot considerar nació. Els socialistes diem que som socialistes i catalanistes per les mateixes raons, perquè no entenem que hi pugui haver dues Catalunyes, la dels i les qui poden avançar perquè tenen mitjans, no tenen cap dificultat d’origen o sobrevinguda i la dels i les qui no poden tirar endavant i necessiten un cop de mà. Les persones aturades i joves han aparegut els darrers temps molt vulnerables. I aglutinar els més reticents a incorporar-se al projecte d’una Catalunya que si no és de tots, tindrà moltes dificultats de subsistir. Per ser de tots hem d’oferir als catalans educació, sanitat i serveis socials de qualitat, les nostres empreses han de ser competitives i hem d’excel.lir en la lluita contra el canvi climàtic i en el medi ambient. Perquè només un país on valgui la pena viure i ens en puguem sentir orgullosos comptarà amb un poble unit
En aquest sentit, els qui més tenen han de contribuir més. En el seu discurs de la Diada, el President de la Generalitat ha dit que tothom ha de treure l’aigua que entra al vaixell. Nosaltres afegim, però, que no pot ser que només ho facin els més necessitats, la classe treballadora i la classe mitja mentre la classe alta pren el sol a coberta i no se li demana ni un cop de mà .
I hem d’explicar les coses com són en la seva complexitat i no simplificant-les. Espanya no es comporta bé amb Catalunya, és cert. Ara en plena crisi és més insuportable que mai que el dèficit fiscal sigui tan gran i exigim un tracte just. Però ni aquesta és l’única ni la major injustícia que ens dispensa Espanya . la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 ha laminat greument la nostra llei màxima , l’Estatut, Cap país al món deu tenir en aquests moments la seva principal llei retallada per un Tribunal Constitucional. Cal també dedicar urgentment tota l’energia – i el Govern del sr. Mas el primer – a resoldre aquest greu problema
Hem de construir un món nou que és possible i necessari si el volem en pau i sense fractures que provoquen dues societats i que ens poden col.locar a tothom sense excepció un dia o altre en el cantó dels més desgraciats. Cal posar al servei dels ciutadans l’economia i avui no ho podem fer sense una Europa forta i unida que sàpiga fer front a les dependències actuals que són moltes i no només les de l’Estat Espanyol: les dels qui acaparen i especulen amb matèries primeres; o amb els aliments i porten a la misèria i a la gana a milions d’éssers humans, àdhuc a casa nostra; amb els que ho fan amb l’energia, aigua, armament, productes financers. I lluitar contra el canvi climàtic. Una Europa a la qual haurem de cedir encara més competències. De quina sobirania parlem, doncs ?
Espanya també haurà de canviar. O és federal de veritat o no té futur. Respectar Catalunya és el primer pas. Aprovar un Pacte fiscal just a l’estil dels estats federals moderns com Alemanya, la primera mesura. I paral.lelament, restituir el nostre Estatut aprovat per la majoria del poble de Catalunya retallat pel Tribunal Constitucional. I això es fa buscant solucions per altres vies que costa trobar-les però que s’han de treballar, quelcom que no fa el Govern de CiU massa subordinat al PP en tantes i tantes dependències.
Al PSC no ens fa por cap debat ni cap projecte. I ni per a ser bon català s’ha de ser independentista ni el monopoli del bon catalanisme el tenim ningú. Nosaltres estem per la unitat del poble de Catalunya i pel que considerem que li pot anar millor als catalans. Qui vulgui promoure una consulta i la independència que els proposi i treballi perquè es duguin a terme. Ho respecto. Crec que és una aventura llarga i de molt difícil consecució i que no suma i nosaltres volem agregar, que no té futur o el té a molt llarg termini i que, pel camí podem perdre moltes energies i oportunitats. Els del PSC treballarem per una Catalunya de tots en la qual la dignitat i la igualtat d’oportunitats de persones i territoris siguin les millors possibles.
