Maternitat avui
29 Maig, 2010 16:30
Publicat per dmuste,
Articles
Fa uns anys, vaig
intentar aprendre a escriure històries i pensava que, si alguna història mereixia
ser explicada, era la transformació que pot experimentar una dona quan es
converteix en mare, però no me’n vaig sortir. D’entrada, no se’m va acudir res
més que comparar-ho amb el xoc de
“Ningú em va explicar
com era criar un nadó”, ho vaig dir jo en el seu moment i ho diem la majoria de
les mares. Parir ve de partir i alguna cosa es trenca perquè pugui néixer la
criatura, acabes rajant per dalt i per baix, la criatura plora i no saps què
fer i això et fa sentir desemparada, deixes d’anar als llocs de costum (feina,
estudi, entreteniment), et sents sola perquè les demandes del bebè són constants
i no et reconeixes a tu mateixa perquè ni el teu cos ni les circumstàncies no
tenen a veure amb el que has viscut fins llavors. Passes moltes hores amb
aquest ésser de carn i ós que plora sovint i canvien, a poc a poc, les pròpies
percepcions.
Per altra banda, la
maternitat és una molt bona oportunitat per a que cada dona es connecti amb els
seus aspectes més naturals, animals i salvatges. Ens posem en contacte amb els
nostres instints i deixa d’importar-nos qui som o com hauríem de ser. Vivim
atentes, en estat d’alerta permanent a les necessitats del recent nascut com a
llobes, lleones, i som immensament felices si somriu, la resta no compta per res.
Ens sorprenem amb el miracle, orgulloses de ser nosaltres les que ho hem fet
possible. Ens envaeix la bogeria del que és salvatge, immerses en un temps sense
temps, sense elaboració de pensaments, en un espai emocional invisible per als altres.
Saps per petits indicis què és, exactament, el que li passa al nadó perquè ets
el nadó, la seva fragilitat és la teva. El naixement genera uns sentiments tan
intensos que es pot dir que és un passatge a una altra dimensió.
Les dones d’avui en dia
som actives, lluitadores, coneixem la raó i la intel·ligència cerebral, sabem
què és la gestió del temps, els objectius clars i els resultats palpables i
també l’excel·lent reputació que té tot això, els diners i el que és material,
en resum, coneixem l’univers d’allò que és visible, l’univers masculí. La
maternitat ens obliga a viure la contradicció de que si treballo he de deixar
al bebè i si estic amb el bebè no pertanyo al món visible. No havíem imaginat
que no podríem seguir el mateix ritme de vida i això ens genera frustració.
Perquè, doncs, ens atrau
la maternitat, especialment quan l’hem experimentat? Crec que es tracta d’un
viatge a l’interior, al silenci, a la nostra animalitat i això ens converteix
en éssers una mica més autèntics, sincers, vulnerables i veritables, amb més
consciència si ens donem aquesta oportunitat. Viure a fons la maternitat és una
oportunitat per descobrir allò que és important a la vida.