Fragmetació femenina
29 Maig, 2010 16:21
Publicat per dmuste,
Articles
L'Esther Borrell ha estudiat en el llibre PRESONERES DEL PROGRÉS el canvi que s'ha produït en un període de 25 anys (1968-1993) en les vides de les dones catalanes i el seu medi. La hipòtesi de treball és la següent: “El diner s'ha convertit en la mesura del valor de tot i ha ocasionat una profunda infelicitat femenina en el món altempordanès.”
Es tracta d'un estudi social d'entrevistes a dones d'edats, professions i classes socials diverses. Personalment, crec que l'Esther ens dóna moltes claus per entendre perquè ara que tots plegats tenim més mitjans materials no som tan feliços i perquè les dones ens trobem tant estranyes a la nostra pell i ens sentim estafades amb la suposada igualtat. Serà veritat el que diu la Maria Mies de que la natura i la dona, que treballen per a produir i reproduir la vida, han estat declarades improductives?
Una tal Rosa explica que, probablement, tota sola produïa la meitat de les coses que es consumien a casa, poc havien de comprar a la botiga. Mentre ella treballava, la mainada corria per la casa o pel carrer. La separació espacial entre ella, la llar i els infants era inexistent i la barrera amb la vida laboral del seu marit era fàcilment franquejable. Els diumenges jugaven a cartes amb els veïns de les cases del voltant i durant la setmana les dones anaven al safareig.
Adults, animals i quitxalla convivien dia i nit. Es caminava força i a tot arreu, es treia la cadira al carrer per fer alguna feina o per prendre la fresca. Es comunicava molt amb la societat, amb els parents, les veïnes, les amigues de la infància i amb la família, mai no se sentia aïllada. Creu que, abans, la societat considerava la maternitat com un fet sacre, però ara no ho sap. Segons el seu parer, qui sacralitzava la maternitat valorava l'esforç de les dones en donar a llum, en alimentar i tenir cura dels altres, però ara no. Diu: “Abans, el treball de les dones l'apreciaven més”.
Ara, la ciutat ha passat de ser la ciutat petita preindustrial, per anar a peu i amb autonomia per a desplaçar-se amb llibertat i sense barreres espacials, amb interrelació entre l'espai públic i el privat a ser la ciutat sense indústria ni tallers, de caràcter comercial en la que la llar està definitivament separada del lloc de treball i on s'inicia una vida de grans dificultats de comunicació per a les persones que es queden a l'espai privat. L'urbanisme, amb les barreres espacials ha complicat les feines d'atenció als vells, malalts i infants i aquest fet ha reduït, per a les persones que exerceixen aquesta responsabilitat, la possibilitat de treballar fora del barri.
La taxa d'ocupació és bastant més baixa en les dones que en els homes. Les afecta, en més casos que als homes, l'atur de llarga durada i, pel que fa als sous de les dones, a 2007, representen només un 72,23 % del dels seus companys. Pel contrari, el temps de treball de les dones és superior al dels homes, però el treball no mercantil ha perdut valor. Aquesta asimetria va en contra de la idea -generalitzada avui- que les dones tenim les mateixes possibilitats per treballar que els homes. Qui-porta-el-pa-a-taula és un personatge decisiu en les relacions familiars i acostuma a ser la seva opinió la que compta. La dona té limitada aquesta possibilitat.
En tot cas, de la desvalorització a l'agressió s'hi pot passar fàcilment. Quan s'organitza una guerra el primer que es fa per a que els soldats siguin agressius amb l'enemic és desvaloritzar-lo, em pregunto si estem vivim una guerra encoberta. Ens cal canviar alguna percepció?