Ara que els homes s’estan acostumant a tenir en nosaltres a companyes amb els mateixos drets i deures, les dones estem fent un altre canvi: estem retrobant el plaer de ser dones i no ho dissimulem. M’agradaria que les dones que teniu parella provéssiu d’explicar al vostre company que cal que se n’adoni que està vivint amb una dona i que vol i li agrada ser femenina. Si és un desconsiderat es posarà a riure, però si no ho és posarà aquella cara de sorprès que és indescriptible i digna d’una pel·lícula, no sabrà on és per uns instants.

Com a dona i com a persona que sóc he aprés que els meus sentiments són molt importants, els respecto, no els agredeixo i fins i tot els cultivo. M’agrada experimentar-los, és possible que a les dones ens agradi especialment, van lligats amb l’origen de la vida.

Estic enamorada, m’agrada estar-ho i sóc conscient que no es tracta d’una valoració objectiva, però tal com no sé qui va dir: a la veritat el vestit de la realitat li queda estret. I a mi també.

Si no es té por a la vida i no ens fem por nosaltres mateixos podem anar aprenent dels nostres sentiments i ens podem permetre d’evolucionar i fer-nos una mica diferents, sorprendre i sorprendre’ns.

La meva tendència a la feminitat ha estat tardana i més aviat minsa, estava molt a gust en el meu paper de nena entremaliada, la qual cosa és fàcil d’entendre quan el fet de ser dona no suposa gaires avantatges. Així doncs, el meu comportament habitual no ha estat mai presidit pel pensament previ que he d‘estar en el paper de dona, sinó que és un detall que sovint m’ha passat per alt.

Amb el temps te n’adones que ser dona és important, encara que sigui bastant difícil d’explicar, cal experimentar la maternitat amb els cinc sentits, experiència que no té ni pot tenir tothom però que es pot compartir i sempre es poden parir idees. Te n’adones que pots ser bonica, pacient, alegre, tendra i sobretot màgica, de forma que pots influir amb la teva sola presència.