Feminisme

29 Maig, 2010 16:20
Publicat per dmuste, Articles

“Sincerament, jo no em sento feminista”. Suposo que això és el que diríem avui un percentatge molt elevat de dones de la nostra societat perquè no ens identifiquen amb teories determinades però ara penso que dir-ho és injust. Quan des de la nostra posició de llibertat en la nostra societat veiem la situació d'altres dones en la que els manca, o quan veiem una dona que pateix abusos, llavors també diem que no som feministes? Diem que no som feministes quan pensem que no ens cal i perquè o bé ignorem o tenim poca memòria del que les dones que ens han precedit han fet per nosaltres. Avui vull fer memòria perquè hi ha coses de la història que no s'han d'oblidar o hi perdrem molt com a humanitat, encara que ara corrent uns altres temps.

 

Tot i que hi ha hagut feministes a tot el llarg de la història, sempre van ser marginades. Us sona la paraula sufragistes? Es poden identificar com les primeres feministes de la història, com a moviment. El 19 i 20 de juliol de 1848 cinc amigues varen presentar un text a la Primera Convenció sobre els Drets de les Dones a Seneca Falls que va servir per a l'elaboració de la Declaració dels Drets de les Dones. Llavors, les dones no podien posseir ni heretar propietats, fins i tot els fills eren propietat del marit. No tenien dret a administrar els seus diners, ni podien testificar als jutjats i els marits tenien dret a recórrer a la força física. Gairebé igual que a l'antiga Grècia. Malgrat tots els perjudicis legals d'aleshores, les sufragistes només demanaven el dret al vot per a la dona. Aquest moviment va trobar una gran resistència i va ser molt ridiculitzat. Les sufragistes eren assetjades pel carrer i denunciades des dels púlpits. L'esmena es va presentar 45 vegades al congrés dels diputats dels Estats Units abans de la seva aprovació el 2 de novembre de 1920 i durant 70 anys (es diu aviat) les dones es trobaven, s'organitzaven en delegacions per a parlar amb els legisladors, es manifestaven, desfilaven i varen ser arrestades repetidament. A Catalunya per aquelles dates teníem la Carme Karr, que va demanar el dret al vot davant del president Macià i va ser la impulsora i presidenta tant del Comitè Femení Pacifista de Catalunya, organització antibel·licista creada el 1915, com d'Acció Femenina (1921), i de la Llar (1913), primera residència per a una ampliació d'estudis de professores i estudiantes i Escola de la Dona, i també teníem a la Dolors Monserdà, escriptora que va dedicar molts esforços a tasques socials.

 

La segona fase del feminisme es va iniciar als Estats Units a mitjans dels anys seixanta i es va desenvolupar als setanta. Es caracteritza per un gran nombre d'associacions de conscienciació i de publicacions en les que les dones discutien el feminisme i explicaven les seves pròpies històries. El dret al divorci, a la igualtat salarial i a l'abortament s'ha aconseguit a partir d'aquesta segona fase i en diferents anys segons les circumstàncies de cada país a partir de la Segona Guerra Mundial. Per cert, no hi ha un feminisme homogeni sinó molts feminismes: cultural, radical, l'ecofeminisme, l'anarcofeminisme, de la diferencia, marxista, separatista, filosòfic, cristià, islàmic, pro-vida i crític.

 

Estem parlant, com qui diu, d'abans d'ahir, com no hi ha d'haver feina encara per a fer en el camí per a la igualtat de drets i oportunitats?

 

Les paraules, sovint, ens enganyen. L'opost al feminisme no és el masclisme. El feminisme busca la igualtat de drets i el masclisme la supremacia de l'un sobre l'altre. De la mateixa manera, el matriarcat no és l'opost al patriarcat. El matriarcat és una organització social igualitària, sense jerarquia, amb unes característiques morals determinades, i el patriarcat és una organització jeràrquica on l'home té més drets que la dona. No és cap secret: allà on hi ha una dona que es val per ella mateixa, hi ha un home (o una societat) alliberat de l'obligació de tenir-ne cura.

 

Sincerament, si fos home també em sentiria feminista.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: