Compassió i convivència
26 Agost, 2006 02:40
Publicat per dmuste,
Articles
Quan rebutjava el fet de ser dona i era partícip dels nostres valors socials rebutjava també la compassió i defensava la justícia. Ara entenc, la vida està per ensenyar-nos si nosaltres volem aprendre, que hi ha lloc per a tot, on no arriba l’una pot arribar l’altra.
Darrerament, és la compassió la que està enriquint la meva vida com no ho hagués imaginat mai. M’agradaria millorar la meva expressió escrita perquè la vida és tant intensa que hi ha mil vivències per reflectir en forma d’història o de reflexió personal.
La compassió vers una familia rumanesa amb 3 fills, un d’ells minusvàlid i d’una embarassada amb una criatura petita ha fet que pogués donar-los la mà, que no diners perquè no en tinc, i, poc a poc, anem trobant sortida als nombrosos problemes d’aquestes criatures amb fills i sense papers a les que sembla que el món legal no pot ajudar.
Són molt tossuts i no saben on van però saben d’on venen i no hi volen tornar, al menys amb les mans buides i sense una rentadora perquè allí ningú en té, ni calefacció tampoc.
Per ajudar-los he hagut de compartir estones amb ells que em feien més pena que glòria, és a dir, hi anava més perquè creia que hi havia d’anar que no pas pel plaer que em causava, ja us ho podeu ben creure. Jo al meu món estic molt a gust, és petit i limitat però molt comfortable. I tant si he volgut com si no m’han ofert menjar, és el seu sentit de l’hospitalitat, carn de porc “per un tub” arrebossada o fregida i que he tastat per cortesia.
Al final, he pensat que em tocava a mi rebre’ls a casa amb el millor dels nostres menjars per a que coneguin la cuina catalana. Total van venir el pare i la mare (que tenen l’edat dels meus fills) amb dues de les seves criatures, la petita es va quedar a casa amb l’avi. Vaig oferir-los meló amb pernil, esqueixada de bacallà amb un bon romesco, pa de pagès amb tomaca i unes bones anxobes i arròs negre, pensava que els agradaria tastar el peix per variar. Van marxar de casa sense haver tastat pràcticament res.
Espero que a partir d’ara no insisteixin més en què mengi salxitxes amb patata si vaig a casa seva perquè els amenaçaré amb les anxobes, el bacallà, la fruita o l’arròs negre!
Ells i jo, només podem tenir una convivència de respecte i res més, són tantes les diferències! el menjar només n’és una, està l’idioma, els costums (si a mi m’agrada la platja per a ells no existeix), la religió, la forma d’educar la canalla, el seu grau de formació (analfabets) voldriem apropar-nos però estem a anys llum. Però qui els nega el dret a tenir una vida millor si estan disposats a fer qualsevol cosa que no faci mal a ningú?
El meu viatge d’aquest estiu serà a Rumania, espero que tingui més coses positives que no pas penúries, pel que diuen la bellesa del país sense autopistes és impressionant.