Trobada ocasional perfecta
26 Agost, 2006 02:32
Publicat per dmuste,
Les meves històries
Vas aparèixer per l’esquena i et vaig mirar dues vegades per saber que eres tu. Víctor! - et vaig cridar - Què maco que estàs! Aquell dibuix de barba que t’havies deixat t’esqueia i estaves més prim. Comencem a parlar de com estem i com ens va la vida i la conversa se’ns embala sola. Sortim d’aquí i anem a donar un tomb – em dius.
Era un dia llampant de primavera i feia goig sortir al carrer. Havíem fet cap a un acte cultural amb exposició inclosa i estorbàvem perquè no paràvem de parlar, encara que fos en veu baixa. Ens empenyia un afany de comunicació que ens feia xerrar, mirar-nos i olorar-nos alhora. Ens posem molt l’un al costat de l’altre, sense por, ni jo m’aparto, ni tu tampoc. Poc a poc ens feiem confidents i ens adonàvem que teniem ganes d’estar junts. Se me’n va el sant al cel mentre miro els teus llabis i m’imagino el tacte de la teva pell. Què em deies?- et dic. Res, tinc gana, anem a menjar alguna cosa? – em respons. El sol s’anava ponent i començava a sentir-se la fresca. La plaça arbrada del bar en el que ens trobàvem anava perdent els seus colors i el seu moviment.
El local era agradable, encara que la decoració podia ser la de qualsevol lloc, la llum era ténue i el brogit de la gent s’anava apaivagant a mesura que passava el temps. Després de sopar no teniem pressa per marxar, estava clar que estàvem bé i qui sap quan ens tornariem a veure! Combregàvem amb l’art i aquesta intimitat i complicitat feia que ens sentissim units i, potser, poc crítics l’un amb l’altre. Jo sempre he tingut tendència a la promiscuïtat, m’excita el que és nou, i tu fa molts dies que ningú et dedica unes carícies. Ho sabem.
Sortim i quan tu em poses la teva ma damunt l’espatlla et poso la meva envoltant la teva cintura, el teu flaire se’m fa evident i deixo de pensar. Estem aprop de casa teva i estic neguitosa. Fins ara m’he deixat anar, continuo? Res m’ho impedeix, és un dia, bé, més aviat una nit, i un petó dels teus llabis delicats em fa decidir. Vols pujar? – em dius. Vols que pugi? – et responc. Sí. Doncs, anem.
El teu llit em va enlluernar, la teva pell em semblava de seda, cadascuna de les parts del teu cos em resultava agradable i, a més a més, som apassionats. No ens cansem d’acaronar-nos, el teu penis té la mida que cap a la boca sense ennuegar i no et corres fàcilment en penetrar-me. Decidim dormir i la llum del de fora t’ilumina el coll que tant m’agrada. Em desperto a la matinada i no sé on estic ni si encara ests amb mi. Hi ets! ens abracem i recupero la teva olor càlida i perfumada de nou. Disfruto les darreres abraçades i et dic adéu i fins sempre.