L'espiritualitat laica a l'era de la "Globalització"

06 Agost, 2008 15:12
Publicat per dmuste, Els meus treballs

 

Globalització, identitat, diversitat i fonamentalismes

La globalització és el fenomen que emmarca de manera inesquivable la realitat històrica actual i és el procés d’interconnexió i accelerament que redefineix les dinàmiques econòmiques, socials i culturals de societats contemporànies. És imprescindible tenir en compte aquest fenomen per entendre també el que passa en l’espiritualitat d’avui en dia perquè la globalització es tracta d’un fet de molt més abast que l’econòmic i que té relació amb els processos identitaris i amb la diversitat cultural.

La globalització és un fenomen que estructura les societats contemporànies i que, a la vegada, s’ha de contemplar i entendre en múltiples dimensions. Així, la globalització no és només un procés econòmic, sinó que també inclou, entre d’altres aspectes, la tecnologia, la cultura, els drets humans i la comunicació. En aquest sentit, es produeix un fenomen d’interdependència creixent entre les societats que en cap cas no anul·la les institucions i organismes existents, però que planteja nous reptes des d’un nou paradigma.

En relació amb les identitats i les cultures, els estudis duts a terme pel professor Ronald Inglehart amb el projecte World Values Survey (Estudi sobre els valors del món) van permetre concloure que la globalització no implica necessàriament un procés d’homogeneïtzació cultural. No hi ha, per tant, una cultura global indiferenciada. Això no obstant, sí que hi ha tota una sèrie creixent de valors cosmopolites i fenòmens d’uniformitat cultural en determinats grups socials. Malgrat tot, les dades recopilades pel professor Inglehart mostren que la diversitat cultural és més forta que mai i que, fins i tot, emergeix una creixent divergència entre els valors dels països pobres i els dels països rics. De la mateixa manera, s’està produint una globalització de la comunicació, la qual no implica, però, una globalització de la cultura. El reforçament de les identitats s’utilitza, en molts casos, com a mecanisme de control davant d’una globalització incontrolada.

Així, la identitat es planteja com un instrument construït a partir de l’experiència, generador de sentit per a les persones. Aquest sentit, que pot ser religiós, nacional, ètnic, territorial o de gènere, és fonamental per a la vida de les persones i caracteritza el món tant com ho fan la globalització i les tecnologies. Es produeixen, per tant, dos processos simultanis, a partir dels quals es conforma la realitat.

Això no obstant, la incapacitat de comunicar una identitat, o la negativa a comunicar-la, comporta el perill de derivar en fonamentalisme. El fonamentalisme no tan sols es redueix a l’àmbit religiós sinó que també engloba el conjunt de les identitats. En aquest sentit, el qualificatiu «fonamentalista» s’aplica freqüentment per designar «l’Altre», aquell a qui no es coneix o que es vol ignorar. En aquests casos, el qualificatiu no serveix per conceptualitzar sinó que té un efecte estigmatitzador.

Priya Sridharan, de Dubai, índia de nacionalitat, creix en un país musulmà, la seva família és catòlica i estudia en un entorn jueu als EUA. Sridharan apunta una crisi mundial de l’espiritualitat, minada per sentiments com la por, la frustració i la manca d’harmonia i felicitat. Adverteix també del fet que la pau només es pot aconseguir a través d’una actitud desvinculada del culte al jo, perquè, la vertadera espiritualitat interior que condueix a la pacificació exterior es basa en la comprensió amorosa i la no violència. Actitud que cada confessió tradueix a través de diferents principis perquè “només existeix una religió, la de l’Amor, i només hi ha una raça, la Humanitat”.

Així doncs, tota construcció d’identitat ha d’anar seguida d’un debat sobre el problema de la incomunicació entre identitats. Davant de la incomunicació –sovint font de violència–, hi ha la necessitat de trobar i construir ponts, de restablir protocols de comunicació amb l’objectiu d’evitar que els col·lectius exclosos per la globalització defensin llur explotació en «comunes identitàries» de caràcter eminentment defensiu. La comunicació esdevé essencial i es confirma com l’espai actual de construcció de la societat civil.

Naixement del laïcisme

La globalització i la societat de la informació són conseqüència d’una sèrie de factors històrics que han portat un nou model en el qual predominen les millores tecnològiques i un desenvolupament molt fort de la ciència. En general s’introdueixen tres novetats: una nova lògica estructural, la desaparició progressiva de l’organització jeràrquica i un nou tipus d’individualisme. La desaparició de la jerarquia és el que duu a l’individualisme, al desenvolupament personal i sobretot a una extrema especialització individual.

El model de la nova societat és molt diferent del de la Revolució Industrial (el de la jerarquia dintre de les fàbriques “clàssiques”) ja que deixa pas a una interrelació entre individus, una espècie de xarxa en la qual ningú està per sobre de ningú i tots depenen de tots. Aquesta és la raó per la qual no poden triomfar les religions i els costums locals en l’era de la globalització: no es pot imposar a ningú un model de creences absolut perquè, si no, es trencaria aquesta interdependència.

La tradició religiosa és pròpia de les societats preindustrials perquè la ciència encara no s’hi havia desenvolupat prou com per a poder explicar alguns fenòmens de la naturalesa d’una manera més o menys sistemàtica. Les històries que s’expliquen als textos sagrats eren dogmes de fe que servien per a entendre que la naturalesa estava manipulada pels déus i que els seus actes podien ser castigats: per això calia portar-se bé i retre’ls homenatge. Els intermediaris i la jerarquia que s’establia als textos sagrats, en la mitologia, era imitada en la societat humana perquè es creia que això era el més correcte, que així era la veritat. Però en realitat tot això eren idees primitives.

El laïcisme neix també del rebuig als fonamentalismes i de la recerca de la identitat a partir de l’experiència pròpia que hem descrit en l’apartat anterior. El que he descrit no suposa que calgui destruir les religions, sinó a reconvertir-les. El llegat artístic del passat (l’escultura, la pintura, la literatura...) inclou els textos sagrats. En aquest moment cal entendre que totes aquestes manifestacions són maneres d’interpretar la situació del món en un moment concret, motiu pel qual cal observar-les i estudiar-les per saber per què s’ha arribat a una situació com la nostra. Els textos sagrats pertanyen a una tradició en la qual la creença formava part de la religió. Ara “les religions haurien de prescindir de les creences” perquè la utilitat de les Sagrades Escriptures és una altra, i tothom pot recórrer a obres de diferents mestres (Buda, Jesucrist, Confuci...) per enriquir-se intel·lectualment.

L’estat primari del ser humà és el de supervivent, el de caçador, i per sortir-ne ha d’explorar el món, saber què hi ha més enllà; “els mestres i les tradicions religioses ens fan pensar, sentir i viure des del silenci de la necessitat, ens transformen de caçadors en testimonis”. No s’ha de caure en els errors del passat i convertir la interpretació d’una sola persona en un dogma per a tots, ja que en aquesta nova època tothom ha de ser diferent: la pluralitat i la diferència són característiques de la nostra societat que es poden copsar a simple vista. En relació a les qüestions d’ordre religiós, el filòsof d’origen indi i professor de la Universitat de Califòrnia Joseph Prabhu preconitza la idea denominada religions interconnectades, que engloba els valors de l’ecumenisme, la multiculturalitat, la tolerància i el respecte envers totes les civilitzacions i les seves religions. El concepte, tractat de forma diferent per altres filòsofs com el catalano-indi Raimon Panikkar, parteix de la base que “cap religió està en possessió de la veritat absoluta” ja que “són creacions humanes” i, per tant, “amb tots els seus defectes, però totes tenen en comú la recerca de la virtut”.

En paraules del filòsof Ignasi Boada, “el laïcisme va néixer com a resultat d’unes necessitats col·lectives contretes”. Es tracta d’una resposta neutral respecte de la religió, mediatitzada en la lluita pel poder. La racionalitat que aporta el laïcisme té la capacitat de generar esperança. Segons Boada, l’esperança està relacionada amb “la cerca de la pau universal front a la violència; la cerca de la veritat front a la superstició i la cerca de llibertat i responsabilitat individual”.

Un objectiu possible del laïcisme és la transformació de la realitat tangible, ja que es considera una resposta als problemes del món. Malauradament, aquest fi s’ha tergiversat pel fet que la cultura laica no sempre és, efectivament, neutra. “El laïcisme no és capaç de generar una pau perpètua però sí que ha permès una certa capacitat de tolerància” admet Ignasi Boada. Serà, doncs, una àrdua tasca aprofitar les instàncies de la tolerància per propiciar l’equilibri que la societat actual requereix.

Davant la divisió entre la religió i la secularitat, imposada pels principis de la Il·lustració, Joseph Prabhu reivindica que “cal que estiguin separades, però coexistint, sense que impliquin una disjuntiva” ja que, lluny del dogma i de les ideologies, el paper de la religió és el d’“ajudar-nos a comprendre la dimensió espiritual de l’home i la seva interrelació amb el cosmos”. Com a creació humana, “totes les religions són parcials, oferint-nos cares múltiples de la veritat”, per la qual cosa Prabhu defensa aprofitar les oportunitats que ens brinden cada una per aprendre i assolir la saviesa, alhora que som plenament conscients que “la diferència no és una amenaça, sinó que enriqueix” i que, lluny dels radicalismes, els prejudicis i la intolerància, hem d’entendre que “l’altre no és una amenaça, és un amic en el camí que volem recórrer en la recerca de la veritat, la virtut i el coneixement”.

Les religions i l’espiritualitat poden arribar a ser punts de trobada i enteniment entre les persones, i no necessàriament un element que divideixi i generi conflictes entre elles. És fonamental el coneixement i el respecte cap a l'Altre, així com no estereotipar les religions.

L’espiritualitat laica

Marià Corbí ens explica que ara vivim en una societat on el motor central és la ciència i la tecnologia, tot i que ja no pretenen tenir la clau de la veritat. Estem en la continua creació de novetat i aquestes innovacions han acabat amb les fronteres i han creat una gran societat globalitzada. I és en aquesta societat globalitzada, on podem cultivar la dimensió humana que, en el passat, feien les religions. Però, per això, hem de tornar a reconstruir-ho tot. Ja no trobem la dimensió espiritual mitjançant els mites i religions i la nostra societat la busca en moltes altres diverses formes.

Hem d’aprendre a entendre i experimentar sense les formes religioses. El que abans eren creences i submissió ara és una tasca d’indagar. I, per suposat, les grans religions ens poden ajudar en les nostres indagacions. Perquè de les religions del passat el que importa és saber a on ens condueixen. Hem d’oblidar les formes perquè aquestes canvien al canviar les cultures.

I diu que això ens porta a la necessitat de cultivar la "dimensió absoluta" en les noves condicions culturals. Per què? Perquè aquesta dimensió si bé no soluciona res, crea persones amb capacitat de crear explicacions i solucionar problemes.

Perquè ens recorda que les ciències no poden resoldre els problemes humans. Poden donar informació però no tenen capacitat de proporcionar valors. I els problemes humans s’han de resoldre amb un llenguatge que no elimini els elements de valors.

Per aconseguir aquesta experiència absoluta ens parla del silenci, i del distanciament. I aquest distanciament proporciona llibertat i aquesta ens permet el que anomena “amor verdader” o interès desinteressat. Aquest amor fa estimar les coses i a les persones i no a si mateix. I acaba afirmant sense aquest distanciament i sense llibertat la vida col•lectiva es converteix en una competència entre depredadors. No pot haver-hi pau i cohesió social. En canvi, on i ha respecte i amor hi ha equitat i justícia.

Aquesta experiència de la dimensió absoluta (a la que defineix com qualitat humana i a la que també es podria anomenar lideratge), troba la manera d’actuar correctament, amb justícia, equitat i benevolència.

Perquè per qualitat humana s’entén la sensibilitat per comprendre, la capacitat de simpatia, capacitat de comunicació que inclou acceptar la diversitat, capacitat de fer-se càrrec de les situacions, capacitat per projectar situacions futures, capacitat per valorar les persones, capacitat per valorar situacions canviants...

Aquesta nova espiritualitat de les persones, està afectant també a les que confessen una religió i la característica principal, a més a més de la individualitat, és la visió holística de la persona (cos, ment i esperit), la seva pertinença a la natura (el medi ambient), la cura de i la justícia amb un mateix com a pas previ a la cura i la justícia amb l’entorn i la diversitat de manifestacions.

Manifestacions actuals de la nova espiritualitat

Les manifestacions actuals de la recerca de la espiritualitat són d’una diversitat tal que, quan he intentat referenciar-les se m’ha fet palesa la seva magnitud i és sorprenentment àmplia. He intentat agrupar-les per blocs conceptuals però, tot i amb això, no crec que la classificació sigui completa malgrat el meu esforç per aconseguir-ho, però sí que ens pot donar una visió general. Només que definís cadascuna d’elles, el treball aconseguiria el doble de la llargària prevista.

Sanació espiritual

Meditació, Mística (diversos autors “Y tu què sabes?!!!” “El Secreto”, “Conversaciones con Dios”), Zen, Tao, Xamanisme, Kabbalah, Espiritisme, Ioga.

Sanació física

Homeopatia, Medicina xinesa, Naturopatia, Dietètica diversa, Flors de Bach, Laserteràpia, Medicina bioenergètica (Reiki, Chi-kung, Tai-Chi, Acupuntura, Kinesiologia, Magnetisme), Risoteràpia, Quiropràctica, Cromoteràpia, Fangoteràpia, Aromatoteràpia, Cristaloteràpia, Osteopatia bioenergètica, craneal i visceral, Iridologia, Risoteràpia, Feng Shui, Massatges (quiromassatge, shiatsu, reflexologia, ayurvédic, suec, metamórfic, microgimnàstica, californià, anitestrés, tuina, tibetà, amb pedres, tailandés, champi), Fitness, Fisioteràpia, Talasoteràpia, Hidroteràpia.

Sanació emocional

Psicoteràpia (psicoanàlisi, psicoanàlisi junguià), psicoteràpia humanista (Gestalt, ...) Life Coaching, Programació Neurolingüística (PNL), visualitzacions curatives i creatives, Psicomàgia, Teràpia sistèmica o constel·lacions familiars, Sofrologia, Hipnosi, Assertivitat i conflicte, Psiquiatria, Màgia blanca, Músicoteràpia.

Diàleg amb un mateix i amb l’univers

Cartomància (tarot, els angelets), Numerologia, I Ching, Runes, Astrologia, Quiromància.

El lloc de les dones

L’adquirit respecte pel cos i de l’alfabetisme per part de les dones fa que es respectin més a sí mateixes i deixin de veure el seu cos amb les connotacions d’impuresa i pecat amb les que ha estat qualificat, que no el de l’home, tot el llarg dels anys. Aquesta qüestió també afecta a les confessions religioses oficials, on les dones no esperen que les diferents cúpules les reconeguin sinó que elles mateixes es prenen les llicències que tenen per dret i que ningú els ha d’atorgar, busquen referències femenines de la divinitat, llegeixen els textos sagrats originals amb el coneixement de que es tracta de textos polítics, i busquen un paper més enllà del de mare que se’ls atorgava amb exclusivitat i del que, a més a més, sobre el que se’ls ha negat la possibilitat de decidir.

 
Vivim en societats marcadament misògines en les que els rols masculí i femení han estat clarament diferenciats i en les que el model teològic no ha canviat perquè l’estructura religiosa el neutralitza amb l’excusa de que són un model atemporal. Això ha provocat una manca d’interès de les dones en la religió, tanmateix la religiositat continua existint per necessitats humanes.

Per altra banda, el rol atorgat a la dona sobre la cura dels demés i del seu entorn, en el sentit més ampli, oposat al de l’home de caire econòmic, de dominació i d’exercici de la justícia inclou l’espiritualitat com a un dels rols femenins. Trobem a l’home en les religions quan aquestes estan vinculades a la dominació. D’aquesta manera podem trobar encara més dones que homes a les esglésies catòliques i, sobretot, podem trobar moltíssimes dones, en proporcions d’un 80%, en totes les pràctiques actuals de la nova espiritualitat que he referenciat en l’apartat anterior.

 

Bibliografia:

- Arntz, William; Chasse, Betsy; Vicente, Mark; “¿¡Y tú qué sabes!? Descubre las infinitas posibilidades para cambiar tu realidad cotidiana” , La Esfera de los Libros, S.L.

- Byrne, Rhonda “El secreto” Editorial Urano.

- Corbí, Marià “Hacia una espiritualidad laica. Sin creencias, sin religiones, sin dioses” Editorial Herder.

- Diemer, Deedre “Terapia con los chakras” Editorial EDAF, S.L.

- Eliade, Mircea “El chamanismo y las técnicas arcaicas del éxtasis” Fondo de Cultura Económica

- Jodorowsky, Alejandro, “Psicomagia”, Grupo Editorial Random House Mondadori, S.L.

- Juliano, Dolores “Las que saben ...” horas y HORAS.

- Lafuente, Fanny “Visualizaciones curativas y creativas” Morales i Torres Editores, S.L.

- Moreno, Luis “Manual del maestro de Reiki”, RBA Libros, S.A.

- Rosen, David H. “El Tao de Jung” Ediciones Paidós Ibérica, S.A.

- Silbey, Uma “El poder curativo de los cristales”, Ediciones Robinbook, S.L.

- Torres, Raúl V. “Universo Cuántico, fundamentos científicos de la medicina energética” Ediciones y distribuciones Vedrà, S.L.

- Walsch, Neale Donald “Conversaciones con Dios”, “Conversaciones con Dios II“, “Conversaciones con Dios III”, Grupo Editorial Random House Mondadori, S.L.

- Weinman, Ric A. “Manos que curan” RBA Coleccionables, S.A.


Webs:

http://www.worldvaluessurvey.org/

http://www.barcelona2004.org/cat/banco_del_conocimiento/temas/ficha.cfm?cod_tema=12&palabra_clave=106&nom_pc=espiritualitat&orden_doc=4&listado_completo=-1&#clau

http://www.barcelona2004.org/cat/banco_del_conocimiento/documentos/ficha.cfm?idDoc=1340

http://www.synodalia.net/cat/Resolucio.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Raimon_Panikkar

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: