L'espiritualitat laica
06 Agost, 2008 15:26
Publicat per dmuste,
Els meus treballs
Naixement del laïcisme
La globalització i la societat de la informació són conseqüència d’una sèrie de factors històrics que han portat un nou model en el qual predominen les millores tecnològiques i un desenvolupament molt fort de la ciència. En general s’introdueixen tres novetats: una nova lògica estructural, la desaparició progressiva de l’organització jeràrquica i un nou tipus d’individualisme. La desaparició de la jerarquia és el que duu a l’individualisme, al desenvolupament personal i sobretot a una extrema especialització individual.
El model de la nova societat és molt diferent del de la Revolució Industrial (el de la jerarquia dintre de les fàbriques “clàssiques”) ja que deixa pas a una interrelació entre individus, una espècie de xarxa en la qual ningú està per sobre de ningú i tots depenen de tots. Aquesta és la raó per la qual no poden triomfar les religions i els costums locals en l’era de la globalització: no es pot imposar a ningú un model de creences absolut perquè, si no, es trencaria aquesta interdependència.
La tradició religiosa és pròpia de les societats preindustrials perquè la ciència encara no s’hi havia desenvolupat prou com per a poder explicar alguns fenòmens de la naturalesa d’una manera més o menys sistemàtica. Les històries que s’expliquen als textos sagrats eren dogmes de fe que servien per a entendre que la naturalesa estava manipulada pels déus i que els seus actes podien ser castigats: per això calia portar-se bé i retre’ls homenatge. Els intermediaris i la jerarquia que s’establia als textos sagrats, en la mitologia, era imitada en la societat humana perquè es creia que això era el més correcte, que així era la veritat. Però en realitat tot això eren idees primitives.
El laïcisme neix també del rebuig als
fonamentalismes i de la recerca de la identitat a partir de l’experiència
pròpia que hem descrit en l’apartat anterior. El que he descrit no suposa que
calgui destruir les
religions, sinó a reconvertir-les. El llegat artístic del passat (l’escultura, la pintura, la literatura...)
inclou els textos sagrats. En aquest moment cal entendre que totes aquestes manifestacions
són maneres d’interpretar la situació del món en un moment concret, motiu pel qual cal
observar-les i estudiar-les per saber per què s’ha arribat a una situació com la nostra. Els
textos sagrats pertanyen a una tradició en la qual la creença formava part de
la religió. Ara “les religions haurien de prescindir de les creences” perquè la
utilitat de les Sagrades Escriptures és una altra, i tothom pot recórrer a
obres de diferents mestres (Buda, Jesucrist, Confuci...) per enriquir-se
intel·lectualment.
L’espiritualitat laica
Marià Corbí ens explica que ara vivim en una societat on el motor central és la ciència i la tecnologia, tot i que ja no pretenen tenir la clau de la veritat. Estem en la continua creació de novetat i aquestes innovacions han acabat amb les fronteres i han creat una gran societat globalitzada. I és en aquesta societat globalitzada, on podem cultivar la dimensió humana que, en el passat, feien les religions. Però, per això, hem de tornar a reconstruir-ho tot. Ja no trobem la dimensió espiritual mitjançant els mites i religions i la nostra societat la busca en moltes altres diverses formes.
Hem d’aprendre a entendre i experimentar sense les formes religioses. El que abans eren creences i submissió ara és una tasca d’indagar. I, per suposat, les grans religions ens poden ajudar en les nostres indagacions. Perquè de les religions del passat el que importa és saber a on ens condueixen. Hem d’oblidar les formes perquè aquestes canvien al canviar les cultures.
Les ciències no poden resoldre els problemes humans. Poden donar informació però no tenen capacitat de proporcionar valors. I els problemes humans s’han de resoldre amb un llenguatge que no elimini els elements de valors.
Per aconseguir aquesta experiència absoluta ens parla del silenci, i del
distanciament. I aquest distanciament proporciona llibertat i aquesta ens
permet el que anomena “amor verdader” o interès desinteressat. Aquest amor fa
estimar les coses i a les persones i no a si mateix. I acaba afirmant sense
aquest distanciament i sense llibertat la vida col•lectiva es converteix en una
competència entre depredadors. No pot haver-hi pau i cohesió social. En canvi,
on i ha respecte i amor hi ha equitat i justícia.
Aquesta experiència de la dimensió absoluta (a la que defineix com qualitat
humana i a la que també es podria anomenar lideratge), troba la manera d’actuar
correctament, amb justícia, equitat i benevolència.
Aquesta nova espiritualitat de les persones, està afectant també a les que confessen una religió i la característica principal, a més a més de la individualitat, és la visió holística de la persona (cos, ment i esperit), la seva pertinença a la natura (el medi ambient), la cura de i la justícia amb un mateix com a pas previ a la cura i la justícia amb l’entorn i la diversitat de manifestacions.
Manifestacions actuals de la nova espiritualitat
Les manifestacions actuals de la recerca de la espiritualitat són d’una diversitat tal que, quan he intentat referenciar-les se m’ha fet palesa la seva magnitud i és sorprenentment àmplia. He intentat agrupar-les per blocs conceptuals però, tot i amb això, no crec que la classificació sigui completa malgrat el meu esforç per aconseguir-ho, però sí que ens pot donar una visió general.
Sanació espiritual
Meditació, Mística (diversos autors “Y tu què sabes?!!!” “El Secreto”, “Conversaciones con Dios”), Zen, Tao, Xamanisme, Kabbalah, Espiritisme, Ioga.
Sanació física
Homeopatia, Medicina xinesa, Naturopatia, Dietètica diversa, Flors de Bach, Laserteràpia, Medicina bioenergètica (Reiki, Chi-kung, Tai-Chi, Acupuntura, Kinesiologia, Magnetisme), Risoteràpia, Quiropràctica, Cromoteràpia, Fangoteràpia, Aromatoteràpia, Cristaloteràpia, Osteopatia bioenergètica, craneal i visceral, Iridologia, Risoteràpia, Feng Shui, Massatges (quiromassatge, shiatsu, reflexologia, ayurvédic, suec, metamórfic, microgimnàstica, californià, anitestrés, tuina, tibetà, amb pedres, tailandés, champi), Fitness, Fisioteràpia, Talasoteràpia, Hidroteràpia.
Sanació emocional
Psicoteràpia (psicoanàlisi, psicoanàlisi junguià), psicoteràpia humanista (Gestalt, ...) Life Coaching, Programació Neurolingüística (PNL), visualitzacions curatives i creatives, Psicomàgia, Teràpia sistèmica o constel·lacions familiars, Sofrologia, Hipnosi, Assertivitat i conflicte, Psiquiatria, Màgia blanca, Músicoteràpia.
Diàleg amb un mateix i amb l’univers
Cartomància (tarot, els angelets), Numerologia, I Ching, Runes, Astrologia, Quiromància.
El lloc de les dones
L’adquirit respecte pel cos i de l’alfabetisme per part de les dones fa que es respectin més a sí mateixes i deixin de veure el seu cos amb les connotacions d’impuresa i pecat amb les que ha estat qualificat, que no el de l’home, tot el llarg dels anys. Aquesta qüestió també afecta a les confessions religioses oficials, on les dones no esperen que les diferents cúpules les reconeguin sinó que elles mateixes es prenen les llicències que tenen per dret i que ningú els ha d’atorgar, busquen referències femenines de la divinitat, llegeixen els textos sagrats originals amb el coneixement de que es tracta de textos polítics, i busquen un paper més enllà del de mare que se’ls atorgava amb exclusivitat i del que, a més a més, sobre el que se’ls ha negat la possibilitat de decidir.
Per altra banda, el rol atorgat a la dona sobre la cura dels demés i del seu entorn, en el sentit més ampli, oposat al de l’home de caire econòmic, de dominació i d’exercici de la justícia inclou l’espiritualitat com a un dels rols femenins. Trobem a l’home en les religions quan aquestes estan vinculades a la dominació. D’aquesta manera podem trobar encara més dones que homes a les esglésies catòliques i, sobretot, podem trobar moltíssimes dones, en proporcions d’un 80%, en totes les pràctiques actuals de la nova espiritualitat que he referenciat en l’apartat anterior.
(Trobareu el treball sencer amb bibliografia a l'apartat de "Els meus pensaments")