Lo Collet digital

TEXT I FOTOS: Iblama

Ahir a la tarda, després de dinar al poble hi havia la típica pau d'una tarda d'estiu. Se sentia el bordar d'algun gos, el soroll del bar, un mínim xivarri a piscina, la remor del vent, alguna que altra tele... Eren els moments previs a l'arribada de les Colles. Com canvia la cosa en qüestió d'hores! El poble s'omple de gent, de paraules, de crits, de gegants, de gralles, de sons... que any rere any pugen i baixen pels nostres carrers. És una tarda màgica! En alguns moments desbordant; estressant sobretot a l'hora de muntar-ho tot, però única i preciosa si la vius com la vivim els que en participem. En total vam ser 12 colles: Alcover, Barri dels 6 carrers de Mont-roig, Cambrils, Duesaigües, Horta de Sant Joan, Hospitalet de l'infant, Maspujols, Montblanc, els Pitots de Mont-roig, Porrera, la Riba, Ullastrell, Vilanova d'Escornalbou, Vinyols i Colldejou.

A les 18:30h les colles van anar arribant. Van fer la plantada a la pista poliesportiva, des d'on -per cert- hi ha una vista magnífica del poble de la Mola i de la Serra de Llaberia. Al cap d'una hora aproximadament, mentre veiem com el cel s'anava tapant i s'aixecava una mica de vent, es va donar el tret de sortida. Els gegants van baixar per la costa del cementiri, passant pel carrer del Sol, Masíes i carrer de Baix per fer cap a la plaça de l'Església. Tots els gegants van passar per davant del Fumat, l'Espantall, l'Oriola i la Iaia, els quals estaven plantats esperant el seu torn al principi del carrer de la Font. En aquesta ocasió la pobra Fumada no hi va oder assistir ja que s'ha hagut de sotmetre a unes intervencions liposuctives degut a l'elevat pes que feia. Tot i que sembla un recorregut llarg en realitat es força curt. És més; les colles abans de fer l'entrada a la plaça s'arremolinen al carrer de baix una llarga -i alta- corrua. Llavors, una per una, les Colles són cridades i ens ofereixen al so de les seves cançons, un dels balls que les caracteritzen. Una per una es van situant en rotllana al voltant de la plaça. Quan totes les colles estan plantades és impagables poder-ho observar des del campanar. I així, mentre el temps anava empitjorant per moments es va procedir a la ballada final. És el moment més emocionant de la trobada ja que els grallers de totes les colles es posen d'acord per tocar un parell de cançons per acabar despedint-se fins l'any proper. Per damunt dels caps de les persones veus aquelles grans dones i grans homes com giravolten, salten i ballen representant aquells homes i aquelles dones que anys enerere formaven part de la nostra societat. Quedava palès que hi havia ganes de gresca perquè els grallers de Porrera van continuar tocant. Arribava així l'hora del sopar. Ens vam reunir en un replet frontó totes les colles. De fet no hi cabia ni una agulla. A les taules hi havia pa, tomàquets i embotit i beguda de tot tipus. De postres coca i senyors el plat fort de la trobada: el mató de Colldejou (de cal Marcel). És el millor mató del món! i s'hi afegeixes una bona mel encara més. En sec el cel es va tapar del toc i després d'uns quants llampecs amenaçadors van començar a caure unes grosses gotes que van fer avançar el final del sopar. Al cap d'una estona, mentre les colles marxavem, vam poder sopar els de Colldejou.

En fi! Enguany ha estat la Trobada de Colles que fa quinze per tant els Gegants i Grallers estem d'enhorabona. Per tant Fumats felicitats. I felicitats a tots aquells que durant tot aquest temps han permès que al nostre petitet però gran poble es pugui dur a terme una festa tan bonica. Esperem poder continuar amb aquesta tradició.

Per veure més fotos: a l'àlbum de la Trobada del blog de Lo Collet o a iblama@blogspot.com

A primera hora del matí els diferents participants a la tirada es van anar concentrant a l'Àrea de Lleure del poble per poder esmorzar. Tot i els nervis de sempre -i l'estrés dels organitzadors- ningú es va quedar sense menjar. Acte seguit tothom va prendre posicions. Els primers llençadors van baixar fins a les pistes de llençament, les quals foren estrenades aquest mateix dia. Es veu que es dedicaven a passar per sobre de les pistes o bé amb moto o amb cotxe, de manera que les pìstes havien quedat destrossades. Gràcies a la perseverància i l'esforç de diverses persones del poble, les pistes tornen a gaudir d'una bona salut. Doncs bé! les tirades es van anar succeint, mentre el sol no deixava d'apretar, fins a lhora de dinar. Al final es van entregar els trofeigs als guanyadors. En definitiva, un acte social més de germanor entre els pobles de les nostres contrades.

 Entre la son i la calor el camí de Colldejou al bonic poble de la Riba va ser etern.  A primera hora del matí van oferir un esmorzar als paticipants geganters i grallers. La plantada era a la petitona plaça Major. Als voltants de les 12 hores va començar la desfilada. Hi va haver un moment de força risc quan vam fer cap a la falda del poble ben a prop del riu Brugent. Allà la vall és molt ampla i bufava un vent molt perillós ja que feia anar d'una banda a l'altra als gegants. Els que els vam portar durant aquell tram vam acabar fets caldo a l'haver de fer contraforça per contrarestar el vent. Finalment, a la plaça del pont, on encara es pot veure una marca d'on va arribar l'aigua de l'aiguat de 1994, vam anar entrant i ballant les diferents colles. Després dels parlaments pertinets i de l'antrega dels records vam fer les ballades con juntes a so de les gralles i timbals dels participants.

TEXT I FOTOS: Iblama 

Un any més ens hem reunit a l'Àrea de lleure del poble per fer la festa tropical. La nit era força fresqueta però poc a poc, entre la beguda i la fruita, hem anat entrant en calor. És una bona estona per poder estar amb gent i sentir música variada. Enguany la gent no tenia massa ganes de ballar però si moltes ganes fer gresca, de riure... en definitiva; de passar una bona nit d'estiu. A més en Joanet Gaya feia trenta anys i en moltes ocasions era el centre d'atenció. Se la obsequiat amb una bona bossa de "xuxes" i una bona ruixada de cava. El pobre va quedar ben regadet! I ben apegadet!

Com sempre agrair la feina feta per tota la gent que ha participat en el muntatge de la festa.

 Música i fruita tropical tota la nit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Us hi esperem!!!!!!!!!!!!!

LLOC: Àrea de lleure de Colldejou

HORA: 23:45 fins 06:45

Reservar abans dels dimecres 230709.

RALLY DE MOTOS ANTIGUES Aquest diumenge va passar pel centre del poble un rally de motos d'època. Tot i que el tram va ser curt -carrer de Baix i plaça de l'església- el rebombori dels motors es va poder sentir des de qualsevol indret de la vila. Hi van participar tot tipus de motos antigues, des de la típica Montesa, a Vespes i sidecars. Els motoristes van continuar fins a la Torre de Fontaubella.

SOTERRAMENT DE LA LÍNIA TELEFÒNICA AL PARC S'han iniciat les obres per soterrar la línia telefònica, que fins ara anava vista pel carrer, a l'entrada de poble, a la zona del parc, damunt de la pisicina. A més s'ha canviat l'antic vallat de ferro per una bonica valla de fusta.

ORGANITZA: GUIATGES A CÀRREC DE:

PRATDIP. Dissabte 20 de juny: sortida Capvespre a Santa Marina. (El Brogit Guiatges).
LLABERIA. Dissabte 27 de juny: Excursió nocturna a Mont-Redón. (Catsud).
COLLDEJOU. Dissabte 11 de juliol: Excursió nocturna Pujada a la Mola de Colldejou. (El Brogit G.).
LLABERIA. Dissabte 25 de juliol: Excursió nocturna De Llaberia a la Miranda. (El Brogit G.).
LA SERRA D’ALMOS. Dissabte 1 d’agost: Excursió nocturna a les Moles. (Catsud).
LA T. DE FONTAUBELLA. Dissabte 5 de setembre: Sortida per veure la Posta de sol a les Soleies. (Catsud).

INSCRIPCIONS:
Caldrà fer les inscripcions trucant directament a l’empresa encarregada del guiatge.
El cost són 5 € per persona que caldrà abonar en el moment de la sortida.
Divendres 21 i dissabte 22 d’agost

III DIADA DE LA SERRA DE LLABERIA
a la Torre de Fontaubella.
Mostra de productes locals i activitats per a tothom.
Informació a:
Seu del Consorci de la Serra de Llaberia 977 417 544 o consorci@serrallaberia.org www.serrallaberia.org
Oficina de Turisme de Pratdip 977 566 388 o turisme@pratdip.cat
Oficina de Turisme de Tivissa 977 417 551 o turisme@tivissa.altanet.org

MARÇÀ. Dissabte 3 d’octubre Excursió pel Barranc de Ricorb. (Catsud).
CAPÇANES. Dissabte 17 d’octubre: L’amagatall del guerriller Carrasclet. (El Brogit Guiatges).
LA T. DE FONTAUBELLA. Dissabte 7 de novembre: : Excursió a la Vall de Massanes. (Catsud).
TIVISSA. Diumenge 22 de novembre: El jardí conreat de Tivissa. (El Brogit Guiatges).
www.serrallaberia.org

Dissabte 5 de setembre
JORNADA DE LA PEDRA SECA
Inauguració del l’itinerari de la pedra en sec de Capçanes.

Cicle de sortides guiades
Serra de Llaberia
2009
CICLE D’ESTIU
CICLE DE TARDOR
636 162 426 626 684 917
info@catsud.com
689 006 199
guiatges@elbrogitdelavall.com

TEXT I FOTOS: Iblama

La plaça, que la nit anterior havia servit d'escenari i de pista de ball, feia molt goig tota engalanada. Els gegants estaven plantats a la part central i esquerra mentre molta gent s'hi apropava per veure d'on venien i qui eren. L'aconteixement s'ho valia la pena! Celebraven els 25 anys dels gegants del barri de dalt de Mont-roig. Calia doncs fer una bona festassa! Hi havia fins a 15 colles.

El cercavila va inciar-se i va passar per gran part dels principals carrers del barri de dalt. Destacar que molts dels carrers per on vam passar eren força estrets, cosa que dificultava una mica el moviment de les nostres figures, així com la participació de la gent. El moment estelar el vam viure a la plaça. Primer vam fer una passada ballant per agafar un carrer de la zona antiga. Després cada colla ens va obsequiar amb les seves cançons i els seus balls. De totes les colles presents, a part de la nostra, destaco la bellesa i plasticitat dels de Mont-roig i els de Molins de Rei. Mentre ballaven podies contemplar que la gent es va tirar massivament al carrer per seguir l'acte i participar de les pixarades de l'Espantall o els saltirons dels de Mont-roig. A més els nens -en el cas de l'Espantall- demanaven constantment que els mullessin. No en va dir que feia una calor espantosa. Entrar dins d'un gegant amb les robes dobles que porten i fer-lo ballar és un sacrifici. Sort en tenim dels diferents punts de beguda que estaven repartits al llarg del recorregut. Per acabar vam ballar conjuntament dos balls.

Al final ens vam obsequiar amb un bon pa amb tomàquet al lateral de la gran església que presideix la part alta. 

Més fotos a l'àlbum d'aquest dia i a iblama.blogspot.com.

TEXT I FOTOS: Iblama

El Centre Cultural i l'AVA de Colldejou van preparar conjuntament els actes de la festa de Sant Joan. Ja a la tarda membres d'ambdues associacions vam quedar pels preparatius a la sala de ball. Al final tant el sopar com el ball es van haver de fer a l'interior del Casal ja que el temps era amenaçador. Vam muntar les taules, vam preparar el menjar i vam posar la beguda en fresc. Mentre que membres de l'ADF i de l'Ajuntament preparaven la gala.

A les 21:30 a la zona del Cementiri, on hi ha el remodelat magatzem de l'ADF -després que l'hagués destrossat el vent-, el Miquel Àngel i el Joanet van encendre la foguera. Hi havia força gent i déu ni do els petards que es van llençar. Al fons es veia el poble tranquil, d'on per cert, de tant en tant s'hi encenia algun lluminós que espetegava a l'ennuvolat cel. Si miraves cap al mar podies observar el que semblava la llum de diferents focs encesos arreu. No en va és una festa de l'estil de cap d'any. Mentre per cap d'any celebrem el final de l'any i l'entrada al nou, en aquest cas representa l'entrada a l'estiu, l'arribada de la platja, de les vacancetes...

 

A les 22:30h el Casal ja estava ple. La gent tenia gana i ganes que el ball comencés. Impacients! El menú consistia en un tall generós de coca amb recapte i pollastre a l'ast o conill. Després s'incloia una bossa indiviual amb patates de xurro, coca de Sant Joan i coberts. Ah i gelat de postres. Qui volia podia comprar cava o sinó tot tipus de begudes estaven repartides per les taules. Per cert es van quasi acabar les existències de vi. Al final un bon cafetó i qui ho vulgués conyac i anisset. Així que l'engranatge ja estava preparat per ballar tota la nit. I efectivament, els primers moments del ball foren una mica claustofòbics entre la calor, la gent que ballava, els que estaven asseguts... però després d'obrir els ventiladors i les finestres la cosa va canviar. Mira si va canviar que el ball s'acaba quasi a les 4:00h. El cert és que la gent va poder gaudir de tot tipus de cançons i estils. Fins i tot es van afegir dos membres al duet. El Joan Gaya fill va ser convidat a cantar unes cançonetes i el Papitu a ballar a dalt de l'escenari. Sempre amb la complicitat de la cantant és clar. Al mateix temps més d'un va anar fer becainetes ben assegut a la cadira. L'edat i les responsabilitats no perdonen.

Doncs res! Benvinguts a l'estiu. Passem-nos-ho bé i gaudim d'uns dies de vacances. Iblama

TEXT I FOTOS: Iblama

Tot i que vam anar a dormir una mica tard, puntualment a les 8:00h del matí ens vam llevar amb uns rajos de sol una mica emprenyadors que entraven per la finestra. Ens vam runir al "banc del si no fos" de la plaça de l'església de Colldejou. El temps era una mica fresquet i el sol, en aquell moment, tot i que ens encegava la cara, era més aviat agraït. En total érem catorze persones vinculades a Colldejou. A les nou van arribar 4 persones més de Pratdip. Com sempre les crides que es fan al poble, siguin les que siguin, tenen una bona resposta.

A les 09:15 ens posàvem en camí. En filera, des del carrer de baix vam agafar el camí dels horts per enganxar definitivament el camí dels Bullidors. Ja d'entrada, després de deixar a la nostra dreta un radiants avellaners, la vista que es veu del poble, de la Mola i del tall fins al mar, quedant entremig l'ermita de la Mare de Déu de la Roca és molt maca. El camí va planejant pel marge dret del Barranc del salt de les soques. Quan hi ets al damunt no es veu però quan arribes al final veus l'alçada marejadora de l'indret. En pic travesses el Barranc s'inicia l'ascensió, sempre amb una espessa vegetació o bé de pins o d'alzines. Per aquella zona avui hi ha un bosc molt verd de pins car encara es poden observar vells marges; fet que deix clar que antigament aquella zona era conreada. En molts casos l'única via d'accés era precisament a través d'aquest senderó. Es veu que els pagesos hi accedien amb matxos per poder transportar les càrregues amb més facilitat. Per això els camins abans estaven ben cuidats ja que eren les úniques vies de comunicació entre els pobles. Amb els anys i amb l'adanonament de les terres els camins han anat caient en desús. Tal com diu els Llorenç: -"els camins abans eren vida"-. Avui gràcies a la tasca del Consorci de la Serra de Llaberia s'han contractat diferents persones per poder rehabilitar aquests camins i dignificar les fonts que en ells s'hi troben. L'objectiu és que la gent pugui conèixer aquests raconets del nostre entorn.

La pujada és una mica llarga però no pesada. A peus de la serra arribem a la zona dels Bullidors. Són unes parades força grans on hi destaca la font del bullidor. Es veu que el nom li ve de brotllar-bullir de l'aigua. És curiós! fa com una mena de bassot petit i de la banda de la muntanya hi surt aigua. A la parada de sota han rehabilitat una bassa per tenir aigua recollida. Fins i tot hi han fet una rampa perquè si hi cau alguna bestiola en pugui sortir. El Llorenç ens explica que es veu que en temps de guerra, quan venien militars de fora, ho arrassaven tot. Es menjaven el que es tenia per les cases (gallines, conills...) i s'hi trobaven un hort s'ho emportaven tot. Doncs bé! Colldejou va posar a la zona dels bullidors una plantació mig amagada de fesols. La vegetació espessa feia que a llarga vista no es pogués descobrir. Al mateix temps, l'encarregat del Consorci ens va explicar, mentre esmorzàvem i ens refrescàvem, com funciona aquesta associació. Totes aquestes muntanyes constitueixen un Espai d'interès natural. Això és diferent d'un parc natural. En aquest cas la col'laboració és molt més estreta entre els municipis a base d'ajudesa nivell d'Ajuntament i del Departament de Medi. Els municipis que intergren sle Consorci són: Capçanes, Colldejou, Marça, Pratdip, Tivissa i La Torre. Per cert; impagable la vista de la Mola amb Colldejou al fons i les muntanyes al fons.

L'ascensió va durar una mitja horeta més. La vegetació en aquest tram és molt espessa! Així vam arribar a una mena de collet. La propera parada va ser la font de les Carabasses després de descendre una miqueta. L'encarregat del Consorci va fer un canvi de la senyalització del nom de la font ja que es veu que era erroni. Per cert! vam agraïr poder beure aigua fresqueta. A partir d'allà la davallada va ser constant fins a Pratdip. Destacar que una miqueta més avall de la font hi torna a haver una vista excepcional. Hi ha com una mena de mirador. Si mires avall veus fins al cap Salou. Pots distingir el port Aventura, una part de Salou i Cambrils, Miami... fins i tot es veien les fumeres de la Pobla. Si mires amunt veus els cingles del Mont-redon, que es la cara de la dreta de la Serra de Llaberia. La caminada fins Pratdip és molt maca ja que veus muntanyes i més muntanyes i al fons com treu el cap el poblet de les torres.

Al llarg del trajecte vam poder veure tot tipus de vegetació, de la que en destaquen els pins i les alzines, moltes plantes d'aigua com falgueres, farigoles, romanís, sejolida, arbustos... i en sobresurten un grup d'uns mil teixos estesos per l'espai natural.

Finalment, als voltants de les 13h arribàvem a Pratdip. A l'entrada el poble, a la zona de les Eres, ens vam fer una foto tot el grup de l'excursió. Després ens vam traslladar a la Cooperativa on vam agraïr l'ombreta i una begudeta ben fresqueta. Per acabar els de Colldejou vam ser traslladats fins al poble en autobús.

Havia estat un matí inoblidable, en companyia de la natura, d'animalets, de bona aigua... de bona gent! fent esport i podent gaudir d'un paisatge que la mare terra ens ha regalat excepcional. Reivindico l'entorn del Camp de Tarragona i us convidem a descobrir-lo. Us sorprendrà! Iblama