Lo Collet digital

El dia s’ha llevat esplèndid, tan sols alguns nuvolats –per ajudar a fer millors fotos- feien de tan en tant la guitza.

18ena TIRADA DE BITLLES DE COLLDEJOU

Puntualment, a les 07:00 del matí els membres de la colla de bitlles de Colldejou han anat traslladant tot el parament a l’àrea de lleure, on estava previst l’esmorzar de tots els participants. Com sempre els més matiners, a tocar de les 8:00 hores, ja s’arremolinaven als voltants de les instal·lacions. Cap a les 8:30 hores s’han fet entrega dels tiquets i després de les cues -sempre una mica nervioses i desordenades- tothom ha pogut esmorzar un bon pa amb tomàquet amb embotit (1 tall de cada: xoriço normal i vermell, pernil salat i formatge), cafès i coca de poma. Acte seguit s’han acabat d’arranjar les pistes i s’ha procedit al començament de la 18ena Tirada de Bitlles de Colldejou. Les colles participants han estat les d’Horta, Bot, Xerta, Montbrió, La Fatarella, Rasquera, Cambrils, Pinell, Pratdip, Benissanet, Corbera, Reus, Mont-roig, Vandellòs, Alforja, l’Hospitalet, Miami, Masboquera, Tivissa i Colldejou. La tirada, sota un sol de justícia, s’ha allargat fins a tocar de les dues amb els desempats i tirades lliures. Els guanyadors han estat: en primer lloc Cambrils (18), Rasquera (17), Miami (15), Reus (15), Pinell (15). Destacant també el premi individual que aconseguit el Marc Barrera a nivell individual. Abans de cloure l’acte l’Alcalde de Colldejou (Marcel) ha fet entrega dels diferents premis ala participants, ja sigui individualment com per equips.

PAELLA POPULAR DE LA DIADA

Mentre a l’Àrea de Lleure es feia la Tirada de Bitlles, a les antigues Escoles ara reconvertides en centre d’entitats, es començaven a fer els preparatius per a la paella. Primer de tot netejar el peix i fer bullir el brou amb el peix en unes grans olles que es tenen. Coincidint amb l’acabament de les bitlles es va treure la gran paella al porxo es va obrir el foc i hi van tirar els calamars tallats. Després hi van afegir l’arròs en cru i posteriorment el brou de peix. Evidentment les mides la Madalena, la Montse i la Maria del Carme i els Sussos ja les tenen preses de tantes i tantes paelles i fideuàs amb les que ens han deleitat en altres ocasions. A partir d’aquí només cal esperar que el suc es vagi bevent i anar corregint de sal. El toc final consisteix en col·locar per sobre les bèsties en pota. Tapem i au, agafar la paella entre quatre persones, pujar-la per les escales del frontó i deixar-la a punt a l’entrada del Casal per ser servida. Fem plats, no sense haver fet abans la foto de rigor amb les tres excepcionals cuineres del poble. Anem repartint els plats per les taules i les cent trenta i escaig persones ja poden dinar. A les taules hi havia repartides amanides amb tomàquet, ceba i enciam (preparades per l’Associació de Dones i el Centre Cultural), a part de tot tipus de begudes. De postres gelat i fins i tot, per acabar-ho de rematar, cafès, tallats, cigalons... I vinga, a allargar la sobre taula parlant dels temes d’actualitat com de l’empat del Barça a Anoeta, les enèssimes vexacions d’Espanya contra Catalunya en temes de llengua, la situació de crisi internacional ect ect ect I sobretot que volem una Catalunya Lliure sense més històries rares, sense que ens prenguin els calers i sense que haguem d’aguantar més imposicions. Sens dubte el millor moment del dinar! És d’aquells moments en el que et sents a gust i que aturaries el temps.

Evidentment, no vam abandonar la sala del Casal sense deixar-la immaculada.

TROBADA DE MANOTES DE SALOU

Vam tenir temps de fer una petita becaina i dutxar-nos breument, ja que havíem de fer cap a Salou. A les 19 hores s’iniciava el cercavila al passeig de Jaume I. La plantada dels diferents elements Manotes va ser a tocar de la font lluminosa amb el dia que anava caient. Nosaltres vam baixar amb els grallers i timbalers de la Mola i l’Espantall que lluïa una bonica estelada a la seva esquera en commemoració de la Diada. Curiosament, el passeig està encarat d’una manera que a mesura que avances en direcció contrària al fons sobresurten majestuoses la Mola mi la Serra de Llaberia per entre les palmeres del interminable passeig.

Ahir ens vam trobar amb dues curiositats. De sobte se’ns va acostar una noia amb el seu company (joves) i un nen petit que duien als braços. Se’m van acostar i em van demanar si es podien fer una foto amb l’Espantall. Evidentment, vaig dir que si! Es van col·locar i els hi vaig fer la foto. El curiós del cas és que llavors vam encetar una conversa la mar de divertida amb la noia i ens va explicar per relaxar el seu fill li ha de posar fotos o buscar al youtube vídeos en els que hi surti l’Espantall. Jejejeje La segona gran curiositat és recurrent sempre que tornem per Salou. El passeig està ple de gent. Segurament, és la trobada en la que hi deu haver més gent. Doncs és realment gratificant veure com s’ho passen els estrangers. Tu t’acostes amb l’Espantall perquè el vegin bé, se’l miren i quan estan distrets els ruixes amb la pixona. Primer no entenen que ha passat, plou? Però quan veuen que els has mullat amb un enorme penis esclaten a riure i embogeixen. Com sempre, sempre solem trobar algun senyor que s’emprenya perquè li mulles la camisa d’anar a missa els diumenges. Sempre reps algun que altre insult d’algun ximple de la comunitat veïna a la nostra però per norma general la gent s’ho passa de conya. També és altament divertit quan hi ha gent que es fot a córrer pensant-se que no els atraparàs i tu els vas darrere mullant-los encara més. Brutal! És una descàrrega d’adrenalina impagable. Segur que si ho féssim més sovint em trauria algun quilet de sobre amb més facilitat. Ostres, ahir fins i tot una dona es va amorrar al penis de l’Espantall i el va mig agafar preguntant-me: -<>- Mare meva! Li vaig haver de prendre de les mans perquè premia fins i tot el botó per beure.

Vam passar per davant del monument de Jaume I i vam arribar fins a tocar del Nàutic. Allà vam entrar a la nova plaça que han fet a mà esquerra on antigament hi havia la fira amb les atraccions. Actualment hi ha fet una plaça ampla amb una mena de graderies i amb unes fonts la mar de boniques que van canviant les figures que fan. Allà vam plantar les “bèsties” i vam descansar una estona. Llavors va arribar un dels moments emotius de la trobada. Les colles amb els grallers van fer una rotllana i van tocar els segadors. La pell se’t posava de gallina perquè molta gent al mateix temps cantava. Genial! Hi va haver uns sentits aplaudiments! Molta gent de fora no sabia de què anava el tema i ens van preguntar que eren les banderes estelades que duien els gegants i que què tocàvem. Els ho vam explicar i ho van entendre!

I res vam tornar passeig amunt aquest cop tocant i ballant i remullant a la gent fins a tornar a arribar a la font Lluminosa. La trobada s’havia acabat i amb ella gran part de la il·lusió de l’estiu. Com cada any la trobada de Salou marca una mica el final de l’estiu i la tornada al cole. Doncs res a afrontar amb alegria el començament del curs. Un gran colofó amb una gran diada i a un dia carregat però esplèndid! Visca Catalunya Lliure! Iblama

 RECULL PER AL RECORD DE FOTOS!

*Més informació a: www.iblama.blogspot.com

 Un any més la festa major ha omplert de joia i alegria els carrers del nostre poble. Vam començar les festes amb pluja i les vam acabar amb caloreta, això si; cada nit ben tapats cap a la pista, ja fos per ballar, menjar o veure la Terra de Sarments. Ha estat la festa de la trobada de gegants, la de la fabulosa orquestra Marinada, la dels espectacles infantils, la de Pa Negre, la del concurs de truites, la de sant Llorenç en definitiva, el qual com cada any va sortir de l'església en processó pels carrers del poble.

I un any més volem donar les gràcies a l'AVA per la tasca realitzada i a tots aquells que desinteressadament han ajudat d'alguna manera o altra. A tots gràcies i fins l'any vinent! Podeu trobar més fotos a: www.iblama.blogspot.com.

Puntualment, a les tres de la tarda, les abnegades cuineres de Colldejou van quedar a les Escoles per començar a preparar el sopar. Calia pelar i bullir les gambes, la sépia i fer el brou de peix. A tocar de les set ens vam posar a muntar les taules del sopar. Al final vam optar per fer-ho a dins del Casal, no fos cas que alguna inclemència metereològica fes la guitza. Posteriorment, mentre uns posaven el parament a les taules els altres es van dedicar a netejar les enormes paelles per coure els fideus. L’hora s’acostava! I així va ser, al replà de l’escola, a recer, vam procedir a preparar els fideus amb el seu brou i les bèsties. Poc a poc la gent es va anar arremolinant al voltant del frontó. Hi havia gana! I res tothom va anar prenent posicions a les taules i a tocar de les deu la paella va arribar a davant de la porta d’entrada el casal. Amb destresa es van anar repartint els plats entre els assistents. A les taules ja hi havia les amanides individuals, patates de xurrero i olives per picar; a part de les corresponents begudes! S’ha de dir que, com sempre, la fideuà va quedar boníssima, així que felicitem a tots aquells i aquelles que hi van participar en la seva elaboració. De postres hi va haver gelat, coca i orelletes de pasta i cafès. Arribava l’hora del cava i d’assaborir els dolços mentre visualitzàvem a la pantalla un resum dels actes i fets que han succeït a Colldejou l’any 2010 i un petitet resum de les trobades geganteres del 2010. Com cada any, amb la tradició establerta al poble, es va procedir a cantar en el karaoke. Com sempre es va descobrir que al Colldejou hi ha veritables estrelles del cant i el fado! Jejejeje. Ens ho vam passar d’allò més bé!

TEXT I FOTOS: Iblama

A les 21:30h a la zona de l’Era s’ha encès la foguera de sant Joan. Les muntanyes estaven una mica tapades per la boira i amb el fum de l’encesa el paisatge ha agafat un to vermellós i groguenc que donava a tot plegat un toc de misteri. Poc a poc la gent s’ha anat animant i han anat pujant cap a la foguera. Com sempre el Joanet ens ha ofert una sessió de coets grossos essent l’enveja dels més menuts, que de totes maneres s’ha de dir que no han parat ni un moment de tirar coets arreu. Al fons, si miraves cap a mar, veies coets com s’encenien fins allà on t’allargava la vista, igual que les fogueres. És una nit màgica! Te la miris com te la miris té un punt de misteri que la fa diferent i especial. El foc t’emmetzina, fa que te’l quedis mirant com va consumint al ritme que la calentoreta va en augment. Les flames, si pots dedicar-hi un moment, et fan pensar –almenys a mi- en altres moments. Potser per això es fa el foc per passar pàgina i cremar el que ens ha anat passant en els darrers temps. És un bon moment per purificar-te i començar de nou.

A tocar de les 22:00h hem anat fent cap al Frontó. Era l’hora de sopar. De fet ja hi havia una cua formada arran de la taula de repartiment. Així, entre algun que altre crit i algun que altre nervi típic de les cues i els nervis dels més grans, s’han anat repartint les coques en recapte, el pollastre o el conill i el parament. Al final, com sempre, malgrat els nervis tothom acaba sopant i fins i tot repetint el que es vulgui, tal com un any més ha succeït. Bé, de postres gelat i com no podia ser d’una altra manera la coca de sant Joan i cava. Ah, i cafès i licors! Així anant fent fins que al voltant de la mitja nit ha començat el ball. Primer uns pasodobles, unes ranxeres, uns valsos... i després anar pujant el nivell. La gent ha omplert la pista; hi havia ganes de ballar i ganes de festa. Així s’ha arribat a la mitja part del ball!

A Colldejou s’ha donat inici de la primera marató de la Baronia d’Escornalbou. Als voltants de les set han anat arribant els primers corredors. Hi havia tres modalitats de participació: marató, mitja marató i caminada. Els que han participat en la primera modalitat realment són professionals. Es veien uns cossos terribles; en plena forma! Aquests han tardat menys de tres hores en recórrer els 42 quilòmetres dels termes que formaven part de l’antiga Baronia: Colldejou, Vilanova, Riudecanyes, l’Argentera, Duesaigües, Pradell i La Torre. Un segon que ha sortit més tard ha fet la mitja marató i el tercer ha fet el mateix recorregut pels set termes caminant. Primer de tot, en pic s’ha aparcat el cotxe, s’han fet entrega dels dorsals i acte seguit han esmorzat esperant la sortida de les diverses categories. Al llarg del trajecte hi havia diferents punts de control. Al ser un circuit circular la gent ha anat tornant a Colldejou de nou. A mesura que tornaven qui volia podia menjar alguna cosa, dutxar-se o canviar-se a les instal·lacions esportives del poble. Al migdia per qui ho volgués s’ha fet un dinar pels participants.

*Foto: Xell Gaya

RESULTATS:

ESQUERRA-AM: 80 VOTS 60,35%

CIU: 41 VOTS  30,83%

PP: 1 VOT O,75%

PER CANDIDATS:

MARCEL, TERE, ALBERT, JORDI, AMADEU

TEXT I FOTOS: Iblama

Quin dia més maco que va fer! Al poble es va celebrar la festa de Sant Isidre. Primer de tot, ens vam reunir a l’església per celebrar plegats l’eucaristia en honor al sant. Va ser una missa molt entretinguda ja que hi havia una oreneta que no parava de volar per la part alta del temple mentre cridava desesperada. Després de la missa es va procedir a treure la imatge de sant Isidre en processó pels carrers del poble, mentre la gent cantava cançons diverses. A tocar del carrer de Baix, mirant de cara a Llaberia i la Mola, el mossèn va beneir els camps de la contrada demanant perquè hi hagi unes bones collites. És un moment certament emotiu! El seguici va retornar al recinte eclesiàstic. Llavors els assistents va anar a venerar el sant un per un. Poc a poc, la gent va anar baixant cap al Casal, on estava a punt de començar el segon acte del dia: el dinar de la gent gran. Enguany van destacar les mandonguilles amb sèpia de les excel·lents cuineres de l’Associació de dones, que són les encarregades de muntar aquesta bonica festa.Havent dinat es va procedir a començar el concert de l’0rquestra. Van ser pràcticament dues hores de bona música. A la mitja part, que per cert va arribar abans d’hora a causa d’un llamp que va fer marxar la llum a la sala, es va repartir coca amb sucre amb garnatxa, vi ranci i moscatell. Va ser definitiu! La gent es va animar i es van posar a ballar al mig de la pista. A la nit, tot havent sopat, van fer la segona part del ball, el qual va durar fins a les dues la matinada. Un dia ben completet!

TEXT: Iblama

FOTOS: Rosita Llorens, Magdalena i Iblama

Rarament, el dia s’ha aixecat radiant. És més, es pot dir que ha fet calor i tot! Puntualment a les 10 hores, hem fet cap a Maspujols. Allà la colla del poble ha organitzat la trobada de gegants 2011. Al camp de futbol, sota un bon teulat, ens hem cuit la llonganissa, la cansalada i la botifarra que ens donat per esmorzar. Hem sucat el pa amb tomaca i de postres hem menjat avellanetes i hem bugut cafè. Un esmorzar ben esplèndid! Calia agafar forces! Abans de començar la trobada encara hem tingut temps de pujar fins a la part alta del poble per visitar l’ermita de Sant Francesc, des d’on es domina una bona vista del pla fins el mar. Hem passat per l’església on celebraven l’eucaristia major i hem fet cap finalment a la plantada a l’entrar al poble. Les colles s’han arrenglerat a la part dreta del carrer i en total n’hi havia 9. Fa goig poder veure els gegants amb els seus vestits diferents i amb les seves mides diferents. Llavors, al so de les gralles i els timbals, hem anat pujant pels carrers del poble fins arribar a la plaça de l’Església. Allà cada colla ens ha ofert el seu ball típic. Un ball conjunt, sota una forta calor, ha posat el punt i final a la trobada mentre es feien entrega dels típics records! S’ha de reconèixer que l’Espantall, amb la seva enorme tita pixanera, ha fet les delícies dels més petits. De fet algun d’ells ha acabat ben xop! Amb aquesta trobada queda inaugurada doncs la temporada de gegants 2011.

*Més fotos a:  http://iblama.blogspot.com/2011/05/cap-de-setmana-de-la-festa-major-de.html