Lo Collet digital

TEXT I FOTOS: Iblama

Tot i que vam anar a dormir una mica tard, puntualment a les 8:00h del matí ens vam llevar amb uns rajos de sol una mica emprenyadors que entraven per la finestra. Ens vam runir al "banc del si no fos" de la plaça de l'església de Colldejou. El temps era una mica fresquet i el sol, en aquell moment, tot i que ens encegava la cara, era més aviat agraït. En total érem catorze persones vinculades a Colldejou. A les nou van arribar 4 persones més de Pratdip. Com sempre les crides que es fan al poble, siguin les que siguin, tenen una bona resposta.

A les 09:15 ens posàvem en camí. En filera, des del carrer de baix vam agafar el camí dels horts per enganxar definitivament el camí dels Bullidors. Ja d'entrada, després de deixar a la nostra dreta un radiants avellaners, la vista que es veu del poble, de la Mola i del tall fins al mar, quedant entremig l'ermita de la Mare de Déu de la Roca és molt maca. El camí va planejant pel marge dret del Barranc del salt de les soques. Quan hi ets al damunt no es veu però quan arribes al final veus l'alçada marejadora de l'indret. En pic travesses el Barranc s'inicia l'ascensió, sempre amb una espessa vegetació o bé de pins o d'alzines. Per aquella zona avui hi ha un bosc molt verd de pins car encara es poden observar vells marges; fet que deix clar que antigament aquella zona era conreada. En molts casos l'única via d'accés era precisament a través d'aquest senderó. Es veu que els pagesos hi accedien amb matxos per poder transportar les càrregues amb més facilitat. Per això els camins abans estaven ben cuidats ja que eren les úniques vies de comunicació entre els pobles. Amb els anys i amb l'adanonament de les terres els camins han anat caient en desús. Tal com diu els Llorenç: -"els camins abans eren vida"-. Avui gràcies a la tasca del Consorci de la Serra de Llaberia s'han contractat diferents persones per poder rehabilitar aquests camins i dignificar les fonts que en ells s'hi troben. L'objectiu és que la gent pugui conèixer aquests raconets del nostre entorn.

La pujada és una mica llarga però no pesada. A peus de la serra arribem a la zona dels Bullidors. Són unes parades força grans on hi destaca la font del bullidor. Es veu que el nom li ve de brotllar-bullir de l'aigua. És curiós! fa com una mena de bassot petit i de la banda de la muntanya hi surt aigua. A la parada de sota han rehabilitat una bassa per tenir aigua recollida. Fins i tot hi han fet una rampa perquè si hi cau alguna bestiola en pugui sortir. El Llorenç ens explica que es veu que en temps de guerra, quan venien militars de fora, ho arrassaven tot. Es menjaven el que es tenia per les cases (gallines, conills...) i s'hi trobaven un hort s'ho emportaven tot. Doncs bé! Colldejou va posar a la zona dels bullidors una plantació mig amagada de fesols. La vegetació espessa feia que a llarga vista no es pogués descobrir. Al mateix temps, l'encarregat del Consorci ens va explicar, mentre esmorzàvem i ens refrescàvem, com funciona aquesta associació. Totes aquestes muntanyes constitueixen un Espai d'interès natural. Això és diferent d'un parc natural. En aquest cas la col'laboració és molt més estreta entre els municipis a base d'ajudesa nivell d'Ajuntament i del Departament de Medi. Els municipis que intergren sle Consorci són: Capçanes, Colldejou, Marça, Pratdip, Tivissa i La Torre. Per cert; impagable la vista de la Mola amb Colldejou al fons i les muntanyes al fons.

L'ascensió va durar una mitja horeta més. La vegetació en aquest tram és molt espessa! Així vam arribar a una mena de collet. La propera parada va ser la font de les Carabasses després de descendre una miqueta. L'encarregat del Consorci va fer un canvi de la senyalització del nom de la font ja que es veu que era erroni. Per cert! vam agraïr poder beure aigua fresqueta. A partir d'allà la davallada va ser constant fins a Pratdip. Destacar que una miqueta més avall de la font hi torna a haver una vista excepcional. Hi ha com una mena de mirador. Si mires avall veus fins al cap Salou. Pots distingir el port Aventura, una part de Salou i Cambrils, Miami... fins i tot es veien les fumeres de la Pobla. Si mires amunt veus els cingles del Mont-redon, que es la cara de la dreta de la Serra de Llaberia. La caminada fins Pratdip és molt maca ja que veus muntanyes i més muntanyes i al fons com treu el cap el poblet de les torres.

Al llarg del trajecte vam poder veure tot tipus de vegetació, de la que en destaquen els pins i les alzines, moltes plantes d'aigua com falgueres, farigoles, romanís, sejolida, arbustos... i en sobresurten un grup d'uns mil teixos estesos per l'espai natural.

Finalment, als voltants de les 13h arribàvem a Pratdip. A l'entrada el poble, a la zona de les Eres, ens vam fer una foto tot el grup de l'excursió. Després ens vam traslladar a la Cooperativa on vam agraïr l'ombreta i una begudeta ben fresqueta. Per acabar els de Colldejou vam ser traslladats fins al poble en autobús.

Havia estat un matí inoblidable, en companyia de la natura, d'animalets, de bona aigua... de bona gent! fent esport i podent gaudir d'un paisatge que la mare terra ens ha regalat excepcional. Reivindico l'entorn del Camp de Tarragona i us convidem a descobrir-lo. Us sorprendrà! Iblama