De fet , travessant els erms de l’ alta planura messetaria castellana i veient des de alguns trams de carretera un esfereïdor tall geològic travessant-la , no en vaig tenir dubte de que era el nostre Ebre , obrint-se pas cap a terres de llevant.

Aleshores em va venir a la memòria un llibre llegit mesos abans i signat per l’ il·lustre català Josep Maria Espinàs , “Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex.” Editat per EDICIONS LA CAMPANA i pertanyent a la Col·lecció Llibres de viatges de Josep M. Espinàs. nº: 218. .

En aquell moment ,em vaig fer el propòsit de que jo tindria que fer algun dia , emulant en Josep Mª , no tot el recorregut des de Fontibre fins al Delta , com ell descriu , si no aquell tram esfondrat al mig de l ‘erm castellà , que jo desprès he conegut i que popularment s’ anomena “El desfiladero del Ebro “ o també “Los cañones de l’ Ebro” .

 (Segueix)

UN DIA GRIS

29 Març, 2007 08:49
Publicat per josepro, General

Plou .Son gairebé les 7 de la tarda . Avui no he pogut anar a caminar i m’ he quedat a casa. M’ escapolit cap al meu lloc íntim on m’ aixoplugo sempre que necessito estar sol ( les persones necessitem moments de soledat , per entrar en nosaltres mateixos .)

El meu lloc te un nom “ lo quarto de la música” . Les raons son obvies , a part del vell tocadiscs i tinc l’ equip de música, els discos, els cassettes que ja mai escolto ,els cds, les estimades guitarres ,el piano elèctric ,els llibres, una petita tele ,la taula de só , l’ ordinador.... enfi , tots els elements per crear un espai personal on m’ hi trobo be i m’ hi refugio en moments determinats com avui

Allí , en soledat i aïllat de la resta dels de casa puc entrar en les meues cabòries especialment denses en dies com aquests en que la grisor del dia , no se per que ,invita a l’ introspecció.

Escolto amb poc volum la guitarra de Gary Moore que es lamenta perquè s’ ha trobat les habitacions buides (Empty rooms) i aixecant la vista de la pantalla de l’ ordinador obro el meu camp de visió al camp d’ ametllers que tinc davant meu.

Penso que tinc una gran sort .No veig totxos, no albiro paret ni espais tancats , solament llum , cel.
Davant meu al mig de la finca es cargola el garrofer ,arbre molt estimat i que dona identitat les nostres terres , mil·lenari i misteriós , com un genet al mig del horitzó sense màcula.

Penso, tornant un altre cop a fixar la meua vista al teclat...” per quant de temps ? “ “Quant tardarà a arribar la grua invasora , l’ especulador de torn , la maquina infernal que em barrarà el pas a la mirada i matarà el vol del meu esperit , especialment en dies grisos com el d’ avui?” “ Quant trigarà a canviar aquest camp, aquest ametllers, aquests garrofers per un bloc de pisos o apartaments ? “

Fora , segueix plovent i el cd del rei blanc del blues s’ acabat , just al moment que un crit trenca el meu retir “va ! , baixa sopar !”

Mentre tanco l’ ordenador , i desconnecto el cd , torno a alçar la mirada i la deixo volar per la finestra...pot ser el d ‘avui el darrer vol ??

Josep Roig

PD.- Per cert , algú em podria dir si es poden posar fitxers mp3 a aquests blocs ???

DORMIR AMB LA PARELLA

28 Març, 2007 08:55
Publicat per josepro, General

Estic convençut de que un bon descans nocturn ,repercuteix molt favorablement en el rendiment que cada un de nosaltres donarem al decurs de la jornada que acaba de començar i a mes ens farà estar de mes bon humor i veurem les coses des de una perspectiva mes optimista.

Clar que aquesta afirmació no pot ser tan taxativa perquè això dependrà en bona part de com haurà estat el nostre son, de com hem dormit .

D ‘això us vull parlar avui en aquest “Bloqueijant” que obre “El Nostre Mati” radiofònic. De tota una sèrie d’ observacions científiques que ens diuen molt de nosaltres i dels nostres hàbits nocturns i la repercussió que en les nostres vides te , especialment amb la nostra relació de parella

Perquè sabíeu per exemple que, tot i que la majoria de els persones admetrien que descansarien millor dormin soles , molt poques parelles s’ havien plantejat seriosament alguna vegada fer- ho en llits separats ?

NO ÉS AIXÒ COMPANYS , NO ÉS AIXÒ

27 Març, 2007 15:17
Publicat per josepro, General

Es que cada dia em quedo mes bocabadat , mes perplex de les barbaritats que escolto o llegeixo i que , encertadament o no , valoro des de la meua perspectiva ciutadana.

Crec que tots , si no o fem ja , o tindríem que fer. Pot ser agafaríem mes consciència de que , pràcticament tot lo que passa al planeta , mes prop o mes lluny de nosaltres , ens acaba afectant d' una manera o d' un altra i òbviament, lo que passa prop , ens acaba afectant mes directament.

Dos noticies avui m' han posat en aquest estat de perplexitat .D' una
banda la poc seriosa ( pel marc on es va fer, una calçotada) proposta republicana d’ oferir la presidència a Mas , si aquest es compromet a convocar un referèndum per la autodeterminació de Catalunya.

I fa unes hores , per la resposta que el polític convergent a donat i que l’ Avui publica amb aquest titular: , Mas recolzarà el referèndum si ERC el planteja al Parlament.

EUROTOPS 15 -SETMANA 483

27 Març, 2007 08:26
Publicat per josepro, General

RELATS D' UNA PASSEJADA (3)

23 Març, 2007 08:45
Publicat per josepro, General

Les 5 de la tarda i , com los toreros , surto , no al “ruedo” , si no als camins, senders i carreteres que envolten el poble . La meua intenció : fer un poc d ‘exercici que és lo mateix que fer un poc de salut , en mig d’ aquesta vida sedentària a la que , el treball , m’ esclavitza.

Sense que el vent em faci por , decideixo avui xafar asfalt. Normalment escolleixo recorreguts on prevalgui la terra , però avui, no , avui em faig el propòsit d’ arribar fins a La Galera i per això enfilo cap al Polisportiu i d’ allí carretera i manta , cap a la veïna població.

No m’ agrada caminar per les carreters per tres motius.

El primer perquè que hem sento un poc com un d’ aquests rodamóns que de tant en tant veus per les voreres arrossegant un carret o amb una gran bossa amb les seues escasses pertinences, despentinats i amb barba de 2 setmanes.

En segon lloc perquè xafar l’ asfalt es mes dur que xafar la terra i el caminar és mes pesat i menys saludable. Es curiós , però és així .Et sortiran mes agulletes , et faran mes mal els peus desprès d’ una caminada a sobre l ‘asfalt que desprès de caminar per camins de terra.

UN DIA PER LA POESIA , UNA PRIMAVERA PER ALS POETES

21 Març, 2007 08:30
Publicat per josepro, General

Ja tornem a ser-hi...cada dia es celebra un dia i avui es el de la poesia. Una persona com jo ,que em considero sensible a aquesta expressió artística , no vull deixar escapar l’ oportunitat que em dona aquesta efemèride per a parlar d’ aquest art que algú va dir que és com l’ aire , està a tot arreu.

I és cert perquè podem trobar poesia en cada moment del nostre dia ,solament cal tenir sensibilitat i observar allò que ens envolta , des e la gent a la natura, des del bullici de la ciutat a el bes del nostre fill........

Però no és fàcil ,perquè la poesia requereix una lectura pausada i una comprensió mes alentida que altres estils literaris com la novel·la. I es que la poesia no compta amb la celeritat comprensiva del significat d’ allò que estàs llegint.

La lectura de la poesia precisa d’ una reflexió mes profunda d’ aquella combinació de paraules , sovint poc comuns a l ‘argot diari i de metàfores amb paraules que no volen dir exactament lo que a primera vista sembla que vulguin dir.

Per exemple , quan dius “caure al pou abismal del dolor “, no és exactament que ningú hagi de caure en un pou com a tal , si no que s’ utilitza la imatge del pou per explicar el gran dolor que te el subjecte i que el sumeix en aquest estat desesperant que metafòricament hem anomenat “pou”.

El que vull dir ,es que la poesia requereix una especial exercitació del nostre intel·lecte per pintar amb paraules allò que els pintors expressen al llenç.

Per això la poesia m’ agrada tant , perquè ens porta al límit de les realitats i les ficcions i en un mon dur i complex com el que vivim, es bo tenir una porta d ‘escapada per on esmunyir-te de tan en tan i cercar en les paraules el refugi d’ una realitat que no ens acaba de complaure o el bàlsam que alleugera les nostres angoixes mes intrínseques abans de tornar a la realitat.

La poesia és també per aquells que tenim la gosadia d’ intentar escriure’n la manera d’ alliberar les nostres inquietuds i les alegries i pors que ens donen les nostres vivències mes intime

És encertat , que just començant la Primavera , es dediqui un dia a la poesia , pot ser l'estació de l' any mes poética i romàntica que podem trobar per inspirar a cada un dels poetesque tots portem dintre.
Acabo donant l’ enhorabona a que hagi decidit que un dia com avui mereix ,també a les Terres de l’ Ebre , un acte que ens recordi que al mon també i ha poesia i persones sensibles que l’ entenen i senten.

Josep Roig Cardona

LA VIDA: UNA PROVA DIARIA

20 Març, 2007 15:27
Publicat per josepro, General

No saps ben be perquè , però sovint els esquemes , els arguments , els raonaments que determinen les nostres accions , la nostra vida mes quotidiana se ens trenquen.

Els humans som una espècie de costums bastant sedentàries. Ens acomodem a les situacions i quant la rutina diària canvia i ens planteja reptes i situacions diferents ens perdem en un mar inabastable de dubtes , nervis i angoixes.

Jo estic comprovant com l ‘edat em posa a prova gairebé cada dia. Els anys , l’ edat ens marquen reptes que desconeixíem i responsabilitats que hem d’ assumir , sovint sense una preparació prèvia.

De sobte , per la raó x , la vida et canvia i els mecanismes d’ acomodament treballen descompensats i sense coordinació temporal amb la situació que has d’ afrontar.

És aleshores quan entra en acció la capacitat de raonament i adaptació a aquest nou estat. No és fàcil , tot i que aquesta asseveració depèn de l ‘individu i la seua aptitud per acomodar-se a les noves situacions, als nous reptes que el quefer diari ens planteja.

Els éssers humans , en general , som capaços de mimetisar-nos , confondre’ns amb les noves circumstancies que ens va plantejant la vida i això, de fet , ens permet enriquir-nos com a persones en una inacabable llicenciatura existencial , essent al mateix temps un examen dur i difícil de les nostres aptituds, de les nostres actituds per resoldre els entrebancs emparellats en el nostre creixement com a individus , en la nostra maduresa com a persones , en la nostra adaptació al medi com a part inseparable del mateix.

I en aquesta llicenciatura existencial no tot hom acaba amb matricula d’ honor , ni tan sols amb una bona nota.

Molts són els que queden per setembre i alguns mai acabaran la carrera de la vida .Però tots, i això és lo mes important, haurem tingut l’ oportunitat d’ entrar a aquesta inacabable càtedra que ens pot fer mes persones , mes humans.

La nostra nota, el resultat del nostre examen , depèn exclusivament de la nostra voluntat d’ aprendre i també , perquè no dir-ho dels companys de pupitre que hem tingut.

Josep Roig Cardona

ELS PARES TAMBE SÓN TENDRES

19 Març, 2007 12:50
Publicat per josepro, General

Tot i que us he descobert en mes d’ una ocasió que no sóc massa partidari de celebrar dies “de” per raons argumentades en el passat i que no repetiré per no ser reiteratiu, avui ,com a tema propi al “Bloquejant” iniciador d’ aquest hora de El Nostre Mati” si que vull destacar el paper del pare en l’ organigrama familiar¡.

I el vull reivindicar perquè massa sovint s’ el relega a un paper secundari i lo que per a mi encara és mes punyent , a un paper repressor.

I es que no se perquè als pares s’ ens sol atorgar aquest paper repressor i amenaçant quan cal posar ordre en determinats comportaments filials , especialment en les edats mes jovenívoles.

Perquè són els pares els qui han de dictar sentencia ,infligir càstigs i aplicar penes ?? La sensació que ens queda del pare és al d’ una persona sense tendresa, aspre , dur.

Perquè les mares amenacen als fills amb els càstigs paterns amb frases tradicionals escoltades per tot hom com ara “ja veuràs quant arribi ton pare” o “ja veuràs quant ton pare o sàpiga” ??

Els pares també tenim sentiments i un cor generós. Una mirada amable i una paraula que reconforta quant cal .La sensibilitat per entendre i la tendresa per estimar els nostres fills.

Pot ser el que no hem tingut es l’ ocasió de mostrar-ho , precisament pel paper que generació rera generació s’ ens ha atorgat de durs amb frases tant estúpides com la de “els homes no poden plorar”.

Per acabar i deixar constància de l’ importància del Pare en un dia com aquest , us vull transcriure un article trobat a la Wikipedia que ens parla del dia en el que diferents països i cultures l’ honoren

EUROTOPS 15 - SETMANA 482

19 Març, 2007 11:04
Publicat per josepro, General

CABELLS LLARGS , CABELLS BLANCS

15 Març, 2007 12:50
Publicat per josepro, General

Una prova irrefutable de que el temps passa ens la trobem cada mati al quan ens mirem a l’ espill.

Aquella arruga ,aquella pota de gall, aquell cabell blanc........

De sobte un dia agafes l ‘àlbum de fotos familiars i dius ......... “ tu , pos si que he canviat eh ¿? “

Clar ,immediatament desprès penses que no de bades han passat 20 , 30 o mes anys i que es normal que el nostre aspecte físic canviï , com també evolucionen moltes de les nostres actituds davant la vida.

A mi em va passar fa uns mesos.