LA BICI DE L'ALBERT

Fem carretera, que s'acosta la Crono de la Teixeta

Avui hem sortit amb la bici de carretera, per preparar el cos i les cames per la crono de la setmana vinent.

Havíem d'anar a Poboleda, pujant el coll d'Alforja, però quan erem a Alforja hem decidit per unanimitat canviar la ruta i anar fins a la Selva. Per la carretera del coll de la Batalla que hi ha unes rampes del 11%, per sort naltros les hem fet de baixada.

El bocata de truita del bar de la Selva media uns 50 cm. Impressionant. I la camarera morena, també. Impressionant.

Per cert, avui el Jordi s'estrenava amb la de carretera i ni més ni menys que ho ha fet amb una Cycles Gitane (d'uns 30 anys), i ha comprovat que els frens no són de disc.

I jo avui he anat per terra. Per primer cop a la meva vida he picat a l'asfalt amb el casc i no m'ha fet massa gràcia. No m'he fet res, només un esquinç al turmell i vaig coix.

La Carabassa, per davant i per darrere

Vam tornar a anar a Pratdip, i vam tornar a pujar el coll de la Carabassa.

Però a la pujada del coll en vam perdre un, el Xavi no portava prou aire a les rodes i davant del dubte va decidir girar cua. Però sense avisar, sense trucar, sense fer senyals amb bengales. Vaja que després d'esmorzar encara el buscavem per aquestes muntanyes.

I mentrestant, jo m'esperava en un revolt per filmar el descens. No va passar ningú i el video va quedar una mica avorridet.

Després d'esmorzar van tornar a pujar el coll de la Carabassa, aquest cop per la vertent nord. I com que s'havia fet tard agafavem la via rapida per tornar cap a casa.

Observeu la roda del Jordi i veureu com està feta un vuit. Baixant per una pista pedregosa es va fotre de cap i va deixar la roda botaruda.

Via verda i familiar

Ahir erem a Arnes. Quatre famílies del cole que dormiem als bungalows del camping Els Ports d'Arnes. Una meravella.

Ens disposavem a fer uns 30 quilòmetres de via verda. Des d'Arnes fins al Pinell de Brai. Un repte, perque portavem nens i nenes petits que ben just sabien pedalejar.

La gràcia d'aquesta via verda és la gran quantitat de túnels que s'han de travessar. Però s'ha de dir que el sistema d'il·luminació funciona a la perfecció, i gairebé no calia la llanterna de la bici. 

La quantitat de gent que ens hi vam trobar era impressionant. Grupets de totes les mides, i fins i tot al Pericaldo amb la colla de Vinyols. 

La parada per esmorzar "barretes" i bocatets era obligatòria. 

I quan ja començavem a notar el cansament arribavem a l'estació (abandonada) de Pinell de Brai. Final de trajecte. 

I per als petitons i veritables herois del dia, una merescuda medalla que la Marta es va currar la nit abans de marxar, i també es va currar un coc amb pipetes de xocolata, mmmm.... 

Preparant la Teixeta

Diumenge 18 i com que només queda una setmana per la Crono BTT a la Teixeta hem anat a inspeccionar el terreny. Ha quedat clar que fa pujada, i que diumenge que ve patirem.

A la sortida erem 15 ciclistes. Rècord de participació.

Aquesta font de l'Argentera és un parador obligat per afrontar la pujada amb reserves.

La pujada és pedregosa i dura, i el descens es fa per un senderó estret, ràpid i divertit.

11-S a l'Aleixar

El dia de la Diada Nacional de Catalunya anem a l'Aleixar per descobrir una alzina monumental, però no la podem veure per culpa d'uns romanesos. Casun !!

Però a la piscina de l'Aleixar s'hi esmorza super-bé.

I perque es noti que avui és l'onze de setembre el Joan porta el maillot de la selecció nacional catalana.

A MARÇÀ AMB LA DE CARRETERA

Després de no sé quants mesos sense agafar la bici de carretera, aquest diumenge la vam agafar per anar a Marçà.

Hem sigut quatre gats. Sembla que la BTT té més tirada.

La pujada de la Teixeta és super-coneguda per naltros, però cada cop que la pujo em destrossa. Hi va haver batalla entre el Ricard, el David i el Manolo, que els hi portava avantatge.

I després d'esmorzar encara quedava bastanta botifarra, la pujada des de Marçà fins al coll de Colldejou també s'enganxa bastant, i en aquella hora ja feia molta calor. 

Esmorzar de Cal Mariné

El 28 d'agost els Esports Mariné oferien un esmorzar per a tots els amics al Castell d'Escornalbou. N'erem uns quants.

Ens havíem de guanyar l'esmorzar. La pujada és pedregosa i exigent.

 Però el millor d'anar als cims de les muntanyes és que per tornar a casa tot és de cara avall.

SORTIM DE NIT

Dissabte 13 d'agost. Sortida nocturna secreta perque només s'hi presentin penyistes i/o recomenats.

Al final erem 33 ciclistes, que no són pocs. Cadascú amb el seu fanal instal·lat, encara que en això també hi ha moltes diferències. N'hi ha que fan una llum blanca, brillant i d'altres que la fan groga, pobra i semblant a una espelmeta.

Es va anar a Pratdip on hi havia preparat un sopar de pa amb tomàquet al bar de la cooperativa. Amb uns bons talls de meló i síndria de postres.

LA TEIXETA

Etapa llarga i de recorregut bonic. Trialeres, pujades, baixades, gairebé detot.

Just sortir ja teníem avaria.

Passem per Riudecanyes per anar direcció Duesaigües.

Camí cap a l'Argentera.

I després de fer la pujada sencera de la crono de la Teixeta, iniciem la baixada per la trialera. Que per cert, avui estava molt neta, es nota que ahir es va celebrar la cursa de l'Argentera.

L'Aleixar

Anem a l'Aleixar, que a la piscina s'hi esmorza molt bé, i bé de preu.

Però per arribar-hi ens toca fer bastants repetxons i entre l'Ernest, el David, el Jordi, el JoséCarlos ens fan anar a un ritme "alegre" per obrir la gana.

Bon esmorzar i bona tertúlia. 

Després d'esmorzar toca pujar un altre cop. Atenció a aquesta foto on s'aprecia que el Pere es treu de roda al Ricard. Im-pressionant !! 

I com que ja hi estem posats, no ens costa res acabar de fer el COMPLETO : passar per Riudecols i pujar la rampa de l'altre costat de la riera per anar a petar a Riudecanyes. 

Sortint de Riudecanyes hi ha el senderó més xulo de les nostres rutes, és ràpid i al final té un tram tècnic.