LA BICI DE L'ALBERT

VENT DE CARA

Avui s'havia d'anar a l'Ametlla passant pel Coll de Gavadà però el Tomàs Molina ha decidit que faria molt de vent i hem hagut de canviar els plans.

Sortíem amb les bicis de carretera i hem pujat fins a Vilanova d'Escornalbou per després decantar cap Riudecanyes i així acabar fent cap al Cunirri de Duesaigües.

No hem fet gaires quilòmetres però el vent era molt emprenyador i ens ha fet agafar gana. Així que avui no hem menjat el típic bocata de truita cargolada. Avui ens hem permès el luxe de fer plat. Llonganissa, ou, carxofa, tomàquet i patates fregides.

Després d'aquest copiós esmorzar només ens quedava anar de cara avall i amb el vent a favor fins a Cambrils. 

CALÇOTADA 2012

Avui tocava calçotada, però no oblidem les bicis, aquesta és un exemplar dels anys 50. Està rovellada, però funciona.

Cambrils - Castelló (de Vandellòs)

Avui gairebé hem fet l'etapa reina. Llarga, dura, calorosa, però satisfactòria.

Hem sortit a les 8 per guanyar temps, però tot i així hem arribat a casa a quarts de dues.

La pujada al Coll de les Portes és brutalment dura.

No hem arribat fins als Dedals. Ja teníem prou teca i hem retallat per una pista molt, molt pedregosa.

Però des de dalt la vista del poble de Castelló i Vandellòs darrere era digna de fotografiar.

Arribant a casa han sortit més de 60 quilòmetres.

A Pratdip

Després del carnaval hem sortit molt poquets. I dels poquets encara n'hem quedat menys perque el Jacint ha girat, que deia que esbufegava molt.

Hem arribat a Pratdip passant pel senderó dels tocinos, aquell que fa molts anys (a l'època del Pep Puig) feiem sempre que anavem a Pratdip, però en canvi actualment no s'hi passava perque estava molt brut d'herbots.

De tornada hem pujat per la Carabassa, i hem acabat de perdre un altre component. El Manolo que no s'atrevia a pujar i ha tirat carretera avall.

A dalt de la Carabassa feia un dia immillorable.

Pel Trenet i fins al Cunirri

A dos quarts de nou estavem a zero graus, però i què?! Si et poses molta roba i comences a pedalar amb ganes, al cap d'uns minuts continues tenint un fred que pela, però i què?!

Abans d'arribar a Riudecanyes les basses estaven glaçades.

 Hem anat pujant per la carretera del Castell fins a entrar al camí del Trenet.

El Joan lluint estil, però avui anava petat.

Els "jinetes del Apocalipsis". S'ha de dir que tenim molt de potencial.

A Puigcerver amb les xiques

Avui hem participat de la 2a. Pujada de Germanor a l'Ermita de Puigcerver que organitzaven les Pinyó Fix. Erem més de 35 ciclistes lluitant contra les dures rampes i contra unes temperatures siberianes, que fins i tot han glaçat alguns tolls d'aigua que hi havia pel camí.

Després del reagrupament a la font de Riudecols tocava posar el plat petit i començar una de les pujades més dures de la comarca.

La Judith pujant en direcció a la Creu del Formatge.

I el fred no ha fet amagar a aquest Pit-Roig que ha posat per fer-li la foto.

Un cop a l'Ermita de Puigcerver s'ha pogut esmorzar (més o menys) i fins i tot s'ha fet una entrega de detalls a ciclistes destacades del grup femení.

La Selva del Camp (tornada pel Mas de Borbó)

Avui que havia de ploure i fer tant de fred, doncs ha fet sol i el fred es podia aguantar. Hem anat a La Selva pel trajecte habitual però de tornada hem posat en marxa el GPS i hem descobert nous camins bastant, bastant xulos.

Hem esmorzat a l'Ateneu de la Selva del Camp. Fan uns bocates de truita de 60 cm !!

Moments de dubte mentre fem un reagrupament perquè hi havia un senyal de Batuda de Senglars. Uns caminants ens han aclarit que ja l'havien acabada i que podíem passar tranquilament.

La ruta de l'Aigua-sana trancorre per sobre d'Almoster i et porta fins l'Aleixar.

Hi ha algunes rampes duretes.

1000 BIKERS A PICAMOIXONS

Avui 22 de gener s'ha celebrat la Pica, la marxa hivernal de BTT més popular de les nostres comarques. Està molt ben organitzada i cada any se superen en nombre de participants.

De bon matí, i havent-nos menjat la xocolata amb coca, comencem a preparar les bicis i els dorsals. Ha fet un dia primaveral, no calia anar gaire tapats.

Cada any ens entreguen una bossa amb objectes promocionals, però que pesa tant que l'hem de deixar al cotxe. Fins i tot hi ha una ampolla de vi.

I cap a dos quarts de deu es dóna la sortida. El Pere i el Ricard eren els únics del grup que es disposaven a fer la ruta llarga.

Durant el recorregut ens ofereixen avituallaments amb una mica de tot, fruita, codonyat, fruits secs, torrons, beguda,... Però també hi ha unes quantes pujades, no us penseu que tot és jalar.

Un cop fet el cim, ja només ens queda iniciar el descens. Vigileu que hi ha molta pedra suelta i és fàcil caure. (L'Alfred se l'ha fotut i ha picat amb el genoll, aaixx)

I per si algú encara té gana a l'arribada et donen una llesca de pa amb llonganissa. Ah! i també pots beure, fer-te massatges amb una fisio, comprar un pot de mel, dutxar-te, participar en un sorteig d'obsequis, i no sé quantes coses més. Una passada de marxa!

MIRADORS DE LES BORGES

Les noves tecnologies són una passada !  Avui hem fet servir el GPS agafant una ruta del mestre Barber i l'hem resseguit quasi tota per anar a descobrir camins nous, que bona falta ens feia.

I això que de bon matí fotia un fred impressionant (1 grau)

Hem pujat per la riera fins a les Borges, a bon ritme, per fer patir al Manolo.

I en el desviament cap als Miradors ha començat la festa de les pujades. Déu n'hi dó, quins desnivells!

I després de molt de pujar i de patir hem arribat als Miradors. Llàstima que avui el dia no era gaire clar i no es veia massa bona vista. Hi haurem de tornar.

El descens és una mica tècnic, però naltros som dels que davant del dubte preferim anar amb el peu a terra. Que tots tenim responsabilitats...

Hem parat a l'Aleixar per esmorzar a la piscina. Avui n'hi ha hagut que hem menjat calamars amb suc. Mmmmm...

Altimetria de la ruta d'avui.

A L'AMETLLA CONVIDEN A TORRONS (PER CINC EUROS)

I un any més hem anat a l'Ametlla per celebrar el final de les festes de Nadal. Amb les bicis de carretera i per la N-340 fins allà lluitant amb les ratxes de vent.

Passat el coll de Balaguer (on el Manolo ha decidit rendir-se) ens han atrapat el grup "A" de la Penya i hem anat tots junts fins l'Ametlla.

Un cop al port del poble pescador la barbacoa ja estava plena de baldanes i llonganisses cuites. Bon esmorzar.

I de tornada cap a Cambrils hem fet l'estratègia del tallat al bar per estalviar-nos haver d'anar amb el grup dels bons. Així hem pogut tornar amb tranquilitat i prenent-nos el temps necessari per reparar una punxada. Cap problema !