LA BICI DE L'ALBERT

Fins a Puigcerver... i més enllà

Pujada a l'Ermita de Puigcerver coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de Puigcerver, cosa que provoca que molta gent d'edat avançada s'aplegui a la porta de l'ermita col·lapsant l'accés al bar i dificultant el refrigeri dels ciclistes. Casun !!

Però aconseguim comprar la merescuda llauna de cola i ens la bevem al banc de l'exterior.

I després de la dura pujada a Puigcerver passem pel darrera cap al parc de molins eòlics de la Teixeta, per acabar baixant pel camí de la crono fins a l'Argentera.

Passant pel pantà de Riudecanyes.

LA NOCTURNA DE LA PENYA

Dissabte a la nit. A les nou de la nit. A Cambrils plou. I el Manolo anuncia que a Pratdip plou a bots i barrals. Però decidim emprendre la ruta. El sopar ens espera i ja l'hem pagat anticipadament... així que no toca altre remei.

Erem 43 ciclistes il·luminats que passavem pel tram de la via del tren com una exhalació i sempre esperant als més lents ens dirigiem a la pujada de formigó. Allí ens va sorprendre un soci recent que no podia amb la seva ànima.

Finalment vam aconseguir arribar a Pratdip. Pa amb tomàquet, pernil, formatge, meló i síndria. Nostamal.

La tornada cap a casa va ser més normal i ràpida. Els meus pares van encarregar-se del soci lent i tots els altres ciclistes vam poder recórrer els senders del Dip com ha de ser.

LA NOCTURNA DEL COLE

Aquest dissabte al vespre es feia la primera sortida btt nocturna amb els pares del cole. Erem 5 ciclistes i 21 acompanyants. Havíem d'aconseguir arribar a l'Argentera que és on ens esperaven tota la resta de la colla per a sopar junts.

D'entrada la nit no semblava gaire fosca...

 Després de Duesaigües només quedava l'últim camí de "falso llano" per presentar-nos a l'Argentera. Però ja ens haviem trobat amb la caravana de cotxes i ens havien animat molt.

Tothom a taula !!! A sopar !!!

I després del sopar començava la nocturna de veritat. Alguna incidència ensangonada però en general tot va sortir la mar de bé.

CUNIRRI EXTREM

Sortida habitual amb esmorzar al Cunirri de Duesaigües havent passat pel camí del trenet. Erem força gent a la sortida, tot i que després cadascú ha triat el trajecte més adequat per arribar fins a l'esmorzar.

Però la cirereta del dia arribava després de l'esmorzar. Hem anat per un senderó molt divertit que va des del camí Rosa que puja al Castell i fins al camí de l'Argentera. Clar que en algun lloc s'ha de posar el peu a terra.

MARXA DE PRATDIP 2012

La Marxa Senders del Dip és de les més divertides que fem cada any. Ens coneixem el terreny la mar de bé, hi ha molta gent de la comarca i gairebé sempre sóm el club més nombrós i ens obsequien amb un pernil. Aquest any hem guanyat el pernil i el Manolo ha sigut el participant més vell, dues ampolles de vi de premi.

Ara bé, el sistema d'hidratació del Manolo és apoteosic (llauna oberta a la butxaca per no perdre temps).

A la sortida erem més de dos-cents participants, però n'hi havia dos que tothom els posava com a favorits.

Ens han fet pujar la Carabassa per estirar el nombrós grup i després cadascú comparteix la cursa amb els seus similars.

Hi havia bastants trams de senderons amb molta vegetació. Divertits.

 El tram final del recorregut curt passava pel senderó dels Tocinos Mossegadors.Xulo, xulo.

I en aquesta marxa tenen un speaker que és molt paparra, però cada any va disfressat d'una cosa diferent. Aquest any anava de guàrdia civil.

A PRATDIP PER PREPARAR LA SENDERS DEL DIP 2012

Sortida amb recorregut conegut pels voltants de Pratdip. És que diumenge que ve és la marxa de Pratdip i ens hem d'estudiar el recorregut metre a metre.

Però jo tenia pressa i vaig tornar més aviat acompanyant al Riba. La paella per dinar no es podia fer esperar.

LA FOTO DE LA PENYA

Ara ja feia molts anys que no havíem fet la foto oficial de la temporada. Aprofitant que ara hi ha molts socis i socies ens hem presentat al pont de Duesaigües per immortalitzar la munió de ciclistes emmaillotats amb els nostres tricoloris estimats (oish).

Això és com un making off dels preparatius de la Foto.

I la que podria ser la foto oficial (però des del detràs).

La foto oficial, a continuació.

XXXI MARXETA DEL BARRI DE L'EIXAMPLE. FESTA DE LA BICICLETA.

Un any més, pels voltants de St. Joan s'organitza la Festa de la Bicicleta i resulta que gairebé mil bicicletes ens apoderem dels carrers i carreteres de Cambrils. És el nostre dia, podem gaudir amb els nens i amics d'una passejada de 14 kilòmetres amb un premi de muntanya digne del Tour de França.

(Foto de l'organització)

I si en acabar et fan un munt de regals sense haver pagat res d'inscripció, doncs què millor que això. Apa, fins a l'any vinent !! 

CARO - FREDES - CARO

Arriba el mes de juny i també l'etapa reina de les nostres sortides anuals. La maratoniana Caro - Fredes - Caro.

Després d'una hora i mitja de viatge en cotxe comencem a muntar les bicis i arrencar a pedalar.

El Gerard des del començament ja tenia ganes de trialejar.

 Però les pujades arriben aviat. Comença el patiment.

 I quan portavem la primera vintena de quilòmetres hem hagut de quasi avortar la missió perque el Xavi tenia una rara indisposició. Finalment i després d'uns minuts de repòs hem pogut reprendre la marxa.

El Ricard també fa Manolades.

I les pujades continuen.

I per fi arribem a Fredes on ens espera un esmorzar-dinar a l'alçada de l'esforç fet fins al moment.

  El més fotut d'esmorzar tant bé és que al tornar a pujar a sobre la bici et fa mal tot, i just arrencar comença una llarga pujada que sota el sol de quarts de dues del migdia és tot un suplici. 

Tot el recorregut trancorre per la part alta dels Ports de Besseit, però en conjunt és un trenca-cames que ens va obligar a patir de valent en els últims quilòmetres.

Dels Miradors cap al Mas de Borbó

Ja apreta la calor, i cada cop tenim més ganes de fer quilòmetres i descobrir noves rutes.

Avui hem anat als Miradors de les Borges.

La pujada fins als Miradors té unes rampes d'un 15% de pendent.

 Després d'esmorzar a l'Aleixar ens quedava encara una bona pujada, i la temperatura ja marcava els 30 graus.

Heu vist les cames afaitades del Ricard?

Però, com sempre, després de pujar toca baixar. I en aquesta ocasió el descens pel Bosc de Sant Vicenç ha sigut guapo guapo.

Sortida bastant completa amb un bon desnivell i bastants quilòmetres.