LA BICI DE L'ALBERT

MARXA BTT PRATDIP

Dissabte 11 a les 17:30 i amb molta xafogor arrencava la marxa en BTT de Pratdip. Uns 180 ciclistes preniem la sortida per fer uns 35 qm per la zona que hi ha entre Mont-roig i Pratdip. És una zona amb molta pedra i terreny vermellós, amb caigudes fàcils, però la conec molt bé perquè els diumenges hi passem sovint amb la colla de bikers.

Mon pare m'esperava a cada repetxó i això feia que no m'acabés d'enfonsar. Vaig acabar cansat però no extenuat. Va estar bé. Una altra per explicar.

L'OBRA D'UN CONEGUT

Estic llegint un llibre que fa patxoca, i que l'ha escrit un conegut. Vam coincidir fa uns anys en l'entorn laboral, per tant la meva relació amb ell no va ser intensa, ni íntima, ni inoblidable, però sí que el vaig retenir a la memòria, per tant alguna cosa devia tenir (potser que fumava molt, i mai treia una cigarreta del seu paquet).

El llibre en qüestió té tot el que ara s'ha posat de moda, referències històriques, veritats ocultes, ordes religioses i proximitat, està ambientat en el Maestrat, el Baix Ebre, Tarragona i Bcna. La narrativa és bastant bona i la trama està ben estructurada, per tant, perquè no? Us el recomano!

Aquí teniu el vídeo promocional.

SANTA MARINA ÉS UN PARADÍS

Diumenge vam anar a Sta. Marina. Jo feia més d'un mes que no sortia i les cames m'ho confirmaven durant la tarda amb un cansament considerable.

FESTA DE LA BICICLETA - EIXAMPLE 2009

Com cada any, el diumenge abans de St. Joan es fa la bicicletada i en els últims anys l'èxit de participació arriba fins als 900 ciclistes. Hi ha de tot, nens, nenes, grans, vells, forts, fluixos, andròmines, etc.

Vam fer gairebé tot el circuit i l'endemà no teniem agulletes: sóm els millors.

VOTAR EN BLANC

Ja fa molt temps que sóc un defensor del vot en blanc motivat per la manca de propostes atractives dins el panorama polític municipal, català, espanyol o europeu.

En aquestes últimes eleccions europees havia llegit o sentit diferents alternatives o consells, fins i tot una noia va demanar des de les Cartes al Director d'un diari català que es votés al Pep Guardiola, que encara que no figurés en cap llista electoral es mereixia que el votessim com a persona, com a català i com a gestor d'equips humans. Altres propostes eren les típiques de sempre: vots en blanc o vots nuls.

Però resulta que en aquesta ocasió n'hi va haver una de sorprenent. La vaig llegir el dimarts 9 de juny en El Punt i el titular era: "EL VOT NUL GUANYA LES ELECCIONS A FLIX". El vot nul va representar el 36,2% dels vots amb 571 paperetes, per davant del PSC només amb 393, o de CiU amb 219. És a dir, una clara victòria de la nul·litat.

Això va ser possible per la campanya duta a terme per l'assemblea de treballadors d'Ercros que van demanar als ciutadans de Flix que votessin amb la papereta "No als acomiadaments". Sigui per la crisi que tot ho atrapa, sigui per les eleccions europees que a ningú enganxen o sigui per la solidaritat (evident) envers als que han perdut o poden perdre la feina, el cert és que va ser tot un èxit que mai es veurà reflectit en els escons del parlament europeu. Una llàstima!!

Jo sempre he desitjat que el meu vot en blanc, i el de tants altres tingués la seva representació en forma d'escó buit en els diferents parlaments, però la nostra democràcia (encara) no ho permet.

TARRACO VIVA

Si és que no cal anar a Roma. A Tarragona s'ho estan currant molt bé per fer arribar a tothom la imatge de ciutat eterna, i durant la Tàrraco Viva és quan millor es pot veure.

Dissabte vam veure l'espectacle de legionaris (dels destacaments germànics) desfilant a peu i a cavall. Interessant, interessant! 

CHAMPIONS A ROMA

És impossible ignorar que avui és el gran partit del Barça amb el Manchester. Per ràdio, tele i diaris ja fa dies que només es parla d'això. Ja n'estic saturat.

Però vull que guanyi el Barça! Dos gols de Messi i un de l'Eto'o. Visca, visca i visca.

Esmorzar al CUNIRRI

Es tractava d'anar fins al Cunirri de Duesaigües a esmorzar. Però per acabar de suar la samarreta abans d'entrar al bar ens hem enfilat pel camí del camp de futbol de Duesaigües fins a dalt de la Teixeta. No l'hem pogut completar perquè la pluja ens ha fet la guitza.

Després d'esmorzar i ja de cara a Cambrils ens hem trobat un senyor que ens explicava la seva afició a col·leccionar monedes antigues (jo pensava, deu tenir quatre duros amb la cara de Franco) i ens ha deixat a tots bocabadats quan s'ha tret de la cartera una moneda acunyada a Lleida, a l'època dels íbers, fa uns 2.200 anys. Era petita com un cèntim d'euro, color plom i amb un bust en un costat i unes lletres en l'altre. Una passada !!

Declaració de l'IRPF

Em va sorprendre molt quan vaig treure de la bústia el Borrador de la Renda de l'Oriol. Ell només té 5 anys i ja el fan declarar, pobrissó.

Li tornen els interessos retinguts de la seva llibreta (més faltaria), però és curiós que vagi a nom d'ell i en el lloc on s'ha de signar no hi posa que signi el pare o tutor, sino el Declarant, és a dir ell. Em vaig sentir una mica desplaçat al veure que (al menys per Hisenda) al meu fill ja ni li faig falta.

Val a dir, que la vaig confirmar i al cap de 4 o 5 dies ja tenia l'ingrés en el SEU compte.

CAPAFONTS-CAPAFONTS

Diumenge va ser dur, molt dur. No tant pels quilòmetres, que n'eren més de 50, sino per les dures rampes. Realment, quan et canses pujant, també et canses baixant. Vas tant baldat que les cames et fan figa de cara amunt i, per no ser menys, els braços també fallen en els descensos.

Però va ser bonica, dura i bonica. D'allò que en diem: muntainbike de veritat.

Més o menys la ruta va ser: Mont-ral, Farena, Capafonts, Prades, La Febró i Mon-ral de nou.