El bloc del Joan Ruiz

que és  ?

entra i ho sabràs, només cal "clicar"damunt d'aquí

avui he estat a la seva presentació i m'ha causat bona impressió

Ja fa 13 anys que un grup de xilens i de gent d’aquí organitzen un acte d’homenatge, al que vaig assistint. És un acte singular que acaba sempre amb el cant del Himne Nacional de Xile i dels Segadors.

L’acte consta d’un seguit de discursos i una ofrena floral. Primer es feia a la Glorieta o Plaça Salvador Allende. Ara es fa al Camp de Mart al voltant d’un nou bust on es reconeix sense dubte l’efígie del President que va morir un dia com avui a la Casa de la Moneda, a Xile.

Avui a més hem escoltat, sencera, la seva última intervenció radiofònica.   Mentre s’escoltaven les seves paraules, s’ha creat un silenci absolut i emocionat. Les seves paraules, mes allà de diferències de lèxic que els temps imposen, no han deixat de tenir vigència.

Sortint del Camp de Mart en direcció al Moll de Costa, he pensat en la quantitat de similituds dels dos actes avui, tant en un cas com en l'altre s'ha parlat de llibertat, s'ha parlat d'igualtat s'ha parlat de drets i s'ha parlat de defensa dels sectors de la societat que m'es necessiten de la solidaritat de tots. 

I encara hem arribat a temps de saludar als amics evangelistes colombians que celebraven una trobada. Gent senzilla, bona gent.

Cada cert temps fem una reunió de responsables d’organització de les federacions del PSC.  Damunt la taula li espera, a cadascú, una carpeta amb un seguit de fulls dins on es pot trobar un resum, numèric, de com ha anat tot a cada una de les organitzacions del Partit des de la reunió anterior.  Molts números i poca lletra, tot molt quantificable.

En aquesta ocasió no havíem fet una reunió d’aquest tipus des del gener. En aquella quan el Zara, el Secretari d’organització del Partit ens va dir que enguany faríem campanya per ampliar el fitxer de simpatitzants, aprofitant el Porta a Porta de les eleccions europees, alguns (jo bastant)  varem posar objeccions. Veiem difícil trobar gent que ens dones les seves dades, DNI i signaria per estar al nostre fitxer

Josep Zaragoza, presentant cartells de campanya

Avui, el mateix Josep,  somreia quan ens llegia les dades i especialment al llegir les que m’afectaven mes directament (de les bones del Partit). Resulta que a la Base de Dades ja estan introduits, de tota Catalunya, mes d’onze mil nous simpatitzants, hi ha mes de tres mil cinc-centes fitxes d'altres per entrar al local central del partit i encara resten moltes per arribar allà. I és que de vegades no som conscients del que som.  

En cinc anys, 1.300 estrangers de la comarca han obtingut la nacionalitat

El rànquing l'encapçalen, de llarg, els colombians, seguits dels marroquins

Entre els anys 2004 i 2008 un total de 1.300 habitants del Tarragonès d’origen estranger han obtingut la nacionalitat espanyola per residència. D’aquesta manera poden obtenir el passaport espanyol els ciutadans estrangers que faci més de 10 anys que viuen en territori espanyol.

Immigrants, en una aula 

www.edex.es/Noticias/ 

En el cas dels hispans (llatinoamericans, filipins, i guineans (Guinea Equatorial)) poden sol·licitar la nacionalitat espanyola aquells ciutadans amb més de dos anys de residència a Espanya.

Així, per nacionalitats, el llistat a la comarca del Tarragonès queda de la següent manera: 340 colombians, 167 marroquins, 143 argentins, 123 equatorians, 109 dominicans i uns altres 418 ciutadans originaris d’uns altres 48 països.

Pel que fa a les prioritats de l’Executiu en matèria d’immigració, el diputat tarragoní Joan Ruiz, membre de la Comissió de Treball i Immigració del Congrés, ha afirmat que “el Govern continua treballant en matèria d’immigració per garantir la cohesió social", ordenar l’arribada dels fluxos migratoris "i lluitar contra la xacra de la immigració il·legal".

Recentment s’ha aprovat una nova llei d’estrangeria que es proposa garantir que els ciutadans estrangers "tinguin els mateixos drets i deures que els ciutadans nacionals", que es pugui canalitzar ordenadament la immigració (sempre lligada a un contracte de treball), "facilitar la integració dels immigrants a la nostra societat" i augmentar "l'eficàcia de la lluita contra la immigració irregular, lluitant contra les màfies i agilitzant les repatriacions", ha dit Ruiz.

publicat a

Quan saps que ara fa uns mesos residien, a la nostra ciutat, per tots els barris, barrejats amb tots nosaltres prop de 30.000 ciutadans i ciutadanes d’origen estranger (vora un 20% del total de la població de la Ciutat de Tarragona). és quan prens consciència exacta de la importància que tindrà la Reforma de Llei d’Estrangeria. Llei a la que com a diputat tarragoní tindré la oportunitat de contribuir aquesta tardor al Congrés dels Diputats, sempre amb un objectiu,: que sigui una eina que contribueixi a la cohesió social a la nostra ciutat.

L’objectiu de la nova llei és garantir els drets que, com a persones, tenen aquests nous ciutadans i ciutadanes i alhora dotar a l’administració de noves eines per lluitar amb més eficàcia contra la immigració il·legal així com  perseguir les màfies que viuen de l’explotació d’éssers humans. Entre les novetats que incorporarà la Llei cal destacar, entre d’altres, que crearà noves infraccions, alguna molt demanada pels ajuntaments, com el “sobreempadronament” per combatre els “pisos pastera”, o sancionarà els “matrimonis de conveniència” per obtenir la nacionalitat espanyola, definirà qui són “reagrupables” (la parella i els fills) i donarà, al mateix temps, permís de residència i permís de treball als reagrupats en edat laboral. 

Es tracta de lligar, estretament, l’arribada al nostre país i la incorporació a la nostra societat, a un contracte de treball però també d’agilitzar les repatriacions, als seus països d’origen,  d’aquells persones que travessin les nostres fronteres sense el permís necessari, sense tenir un lloc de treball. I naturalment de dotar, a les administracions mes properes, al fenomen immigratori, de recursos per afavorir la integració dels nouvinguts.  

Els tarragonins i les tarragonines del segle passat ja van fer un gran esforç per incorporar a una gran part de pares i avis dels qui vivim a la nostra ciutat. Ara tenim un ajuntament, amb l’alcalde Josep Felix Ballesteros al davant amb la sensibilitat necessària, estem preparats i tenim experiència per afrontar el nou repte. “posar les condicions per a que els nouvinguts esdevinguin tarragonins i tarragonines del futur” . La nova Llei d’Estrangeria serà una eina eficaç si ens ajuda a que això sigui així

Joan RUIZ i CARBONELL

Diputat a Corts per Tarragona (PSC)

publicat a 

 

Que Tarragona és una ciutat viva és una realitat amb la que et trobes cada dia. Això encara es veu al  juliol i al setembre mesos que de sempre son de celebracions i de tot tipus d’actes, molts organitzats per associacions de veïns de barri, esmorzars, entrega de premis de tota mena de competicions,  excursions, sopars a la fresca, concerts, paelles populars, exposicions, berbenes etc etc etc . (és un període que més o menys acaba amb les festes de Santa Tecla) 

Que Tarragona és oberta tampoc hi ha qui ho dubti, és una ciutat que rep a tothom, que dona oportunitats a tothom. I això ara amb l'arribada de persones de tot arreu del món, encara en tenim mes, d’activitats, perquè argentins, marroquins, colombians, romanesos han anat afegint les seves celebracions a les que ja teníem.  Això sense comptar que abans totes les festes eren catòliques i ara comencen a aparèixer evangèliques, ortodoxes o musulmanes.

 

I així els caps de setmana al costat del vermut de “musclos” de Residencial Palau, la cantada d’havaneres de Sant Pere i Sant Pau o la carrera organitzada a la Vall de l’Arrabassada, o la “fideuà” que fan a la nit, et pots trobar en un sopar comunitari del Ramadà

esmozant a les 20:30 amb els amics d'Arrisala

A un lloc i altre et trobes amb qui parlar i sobre tot a qui escoltar.