El bloc del Joan Ruiz

Ja fa 13 anys que un grup de xilens i de gent d’aquí organitzen un acte d’homenatge, al que vaig assistint. És un acte singular que acaba sempre amb el cant del Himne Nacional de Xile i dels Segadors.

L’acte consta d’un seguit de discursos i una ofrena floral. Primer es feia a la Glorieta o Plaça Salvador Allende. Ara es fa al Camp de Mart al voltant d’un nou bust on es reconeix sense dubte l’efígie del President que va morir un dia com avui a la Casa de la Moneda, a Xile.

Avui a més hem escoltat, sencera, la seva última intervenció radiofònica.   Mentre s’escoltaven les seves paraules, s’ha creat un silenci absolut i emocionat. Les seves paraules, mes allà de diferències de lèxic que els temps imposen, no han deixat de tenir vigència.

Sortint del Camp de Mart en direcció al Moll de Costa, he pensat en la quantitat de similituds dels dos actes avui, tant en un cas com en l'altre s'ha parlat de llibertat, s'ha parlat d'igualtat s'ha parlat de drets i s'ha parlat de defensa dels sectors de la societat que m'es necessiten de la solidaritat de tots. 

I encara hem arribat a temps de saludar als amics evangelistes colombians que celebraven una trobada. Gent senzilla, bona gent.