PREPARANT EL 12è CONGRES - ÀNGEL ROS - 3 de desembre
Com ahir l’Elena, avui ens ha visitat Àngel Ros, l’alcalde de Lleida, que també es presenta per primer secretari del PSC. Érem més gent que ahir, tot i que delegats pocs. La meitat del temps de la xerrada l’ha fet servir per parlar de al seva idea de tenir Grup Parlamentari propi al Congrés del Diputats. A la sortida alguns dels assistents m’ho ha fet notar.
He passat bona part de la tarda en al final del Campionat d’equips sud-americans de la Ciutat, La final amb “tangana” inclosa, a partir que, a la final, una noia boliviana ha intentat agredir a un jugador de l’equip colombià, amb el pal d’una bandera del seu país. Finalment ha guanyat Bolívia després de derrotar a l’equip Pitufos de Colòmbia. Cal dir que entre el públic els colombians eren majoria............
Els premis els ha entregat l’alcalde i tot plegat a estat divertit
I abans de marxar cap a l’Argentera, encara he anat a sopar amb els companys de Perafort, La veritat és que tenim una agrupació molt maca. Quan he dit unes paraules i he explicat l’acció de govern, ha passat el que passa sempre a qualsevol reunió socialista, hi ha hagut comentaris de tot tipus la majoria ressaltant el que no hem fet, o el que hem fet malament. Som així!
PREPARANT EL 12è CONGRÈS-iGNASI ELENA - 2 de desembre
Avui al local de Tarragona, hem fet una reunió amb l’Ignasi Elena que ens ha explicat com creu ell que hauria de ser, en el futur, el PSC. Es presenta per Primer Secretari en aquest proper Congrés i diu que arribarà fins el final. S’explica bé i és com es diu moltes vegades un bon “tipu”
Creu que el PSC hauria d’impulsar una candidatura de tota l’esquerra catalana, amb la participació e partits i altres organitzacions. Coincideixo amb ell amb moltes de les coses que ha dit però això de totes les esquerres juntes, als nostres conciutadans i conciutadanes els hi sonaria una reedició del tripartit i jo diria que no estan per això.
AVUI A MADRID A PRESENTAR LA CREDENCIAL (II) - 30 de novembre
Hem constituït el grup parlamentari socialista a
Ara ens haurem d’acostumar a fer oposició. Suposo que per començar ens costarà i mes al mig d’una situació de crisi econòmica com aquesta. Però ho acabarem fent i farem tot el possible per escurçar el temps per tornar a tenir darrera nostre a la majoria.
AVUI A MADRID A PRESENTAR LA CREDENCIAL (I) - 30 de novembre
Es fosc i a l’andana fa fred, molt de fred i no se si és la temperatura o que estic sol.
No ho puc evitar miro al fons però no, no ve ningú
(estació del Camp de Tarragona, les 6:28)
PRUDÈNCIA ? -29 de novembre
Degut a un malentès he acabat a una taula rodona al barri de l’Albada. S’havia de parlar d’actualitat política, o sigui resultats electorals i com veiem el futur i preguntes dels veïns que estaven allí
Com durava una hora i érem dos del PP, dos del PSC i el President de l’Associació de Veïns, el temps donava per poc. No se perquè no hi havia d’altres partits, tot i que han dit que de CIU havia d’anar algú, que finalment no s’ha presentat. Cadascú ha dit la seva i poc mes, en un ambient distés . Hem parlat d’economia, d’habitatge, del futur i del passat. El que mes m’ha impressionat és com el cap de llista del PP feia servir l’emigració com a eina per aconseguir adhesions.
Per prudència m’he mossegat la llengua.
DE NOU "LA CREDENCIAL" - 28 de novembre
Avui el nostre representant, Carles Cepero, ha recollit a la Junta Electoral, la credencial dels 2 diputats i 2 senadors que hem obtingut en aquestes eleccions. Després les ha portades al local. Naturalment ens hem fet una foto, quan m'entregava la meva
Han passat mes de tres anys i mig entre una i l’altra. Ha estat un temps intens. De fet sembla com si fos molt de temps, molt de temps, molt més del que ha estat. Pel mig hi ha hagut pressupostos de l’Estat, eleccions autonòmiques, plens extraordinaris, nous amics d’arreu Espanya en especial diputats d’Andalusia, la crisi econòmica, conèixer el centre de Madrid, eleccions municipals, les sessions de control dels dimecres, treball a les comissions, reforma dels Pactes de Toledo, seguiment del 1% Cultural, aprendre molt i de moltes coses, visites als ministeris, treballar amb el portàtil a l’AVE i així un llarg etc. etc. etc
EL RIU I LES "NATILLAS DE COLOMBIA" - 26 de novembre
Vaig participar fa unes setmanes a la plantada d’arbres que organitzava l'Onada, a la llera del Francolí. Ja fa uns dies que em passava pel cap i avui aprofitant una estona he anat a veure el que em va tocar plantar.
Més tarde he estat dinant amb un grup d’amics colombians amb qui m’ho he passat força bé. En acabar hem fet tertúlia una bona estona posant en comú preocupacions. La veritat és que el resultat de les eleccions no els te tranquils.
Per cert que a banda d’altres moltes coses, més serioses, m’ha quedat gravada la fórmula d’un dels postres “Las Natillas” que no tenen res a veure amb les d’aquí. La recepta més o menys és la següent.
Es barreja, en un bol, mig litre de llet amb farina de blat de moro (la venen en supermercats com a Harina de Colombia) fins que tens una pasta homogènia. Al mateix temps que en una cassola fas bullir a foc lent llet amb “panela”(una mena de sucre de canya) i vainilla en rama, remenant tota l'estona.
Quan ja tens la llet bullint vas afegint la pasta, coco ratllat, dues cullerades de mantega i continues a foc lent, remenant 10 minuts més.
Per acabar només cal omplir motllos, cobrir amb un polsim de vainilla, es poden afegir panses i deixar refredar.EL 15 DE MAIG I ELS "BULOS"- 24 de novembre
He estat aquesta tarda a la Cooperativa Obrera, a una xerrada, trobada, col·loqui, organitzada per l’Ateneu Republicà de Tarragona. Participaven un representant d’un grup contra els desnonaments per no pagar hipoteques, un altre de Democràcia Real Ja! i dos mes del Moviment 15-M. Els dos últims grups enfrontats però no he entès el perquè, tot i que cal dir que ho han explicat.
Cada grup ha dit la seva i alguns dels assistents(uns 30) també. La major part dels comentaris sonaven a aquests escrits que reps per internet contra tot i en especial contra els banquers i els polítics. Quan pensava que m’estava sortint d’escoltar, escoltar, escoltar i callar, el Josep ha dit allò “és una indecència que un diputat tingui dret a una pensió vitalícia per ser diputat 4 anys i un dia” I llavors he demanat la paraula i he tornat a explicar per enèsima vegada que això no és veritat. Pels comentaris posteriors diria que la majoria no s’ho han cregut, inclús hi ha qui no s’ha cregut que nòmines de diputats, ingressos i la seva declaració de bens és pública, tot i que només cal entrar a la pàgina-web del congrés de diputats i comprovar-ho.
De tota manera el millor comentari ha estat el del noi que representava el moviment 15-M que ha dit que era molt interessant el que deia, perquè clar un moviment com el que ell representava no podia basar-se en bulos. Llavors he estat jo el que l’he mirat amb incredulitat
AL RECOMPTE OFICIAL - 23 de novembre
La nit electoral el recompte és provisional, l’oficial, el de veritat, és el que s’ha fet avui a les Juntes Electorals. Mentre aquest diumenge milions de persones seguien el provisional, avui el definitiu, el de veritat, tenia molt pocs seguidors. Ha començat a les 8 del matí amb l’escrutini dels tarragonins que estan a l’estranger i que han votat. He anat a fer costat al millor equip que a la Junta havia (millor dir el millor i l’únic que hi havia a aquella hora)
JORNADA ELECTORAL - 20 de novembre
Ha estat un dia llarg, molt llarg. El matí ha començat gris, a migdia semblava que anava millor, però a la tarda ha tornat el color gris
He passat el dia amb l’alcalde Ballesteros, de taula en taula saludant als presidents i els vocals i naturalment als nostres interventors. A tot arreu li preguntaven per la seva filla. A mi els nostres interventors em preguntaven com anaven els coses. Tot i que les impressions i notícies que teníem no eren bones els hem animat
Quan a les 8 de la nit els mitjans de comunicació han donat les enquestes a peu d’urna i més tard han anat arribant els resultats, els pitjors pressentiments han acabat fent-se realitat.
A partir d’aquell moment tota la nit electoral s’ha centrat en donar ànims als interventors que anaven arribant des de les taules electorals amb les actes i fer declaracions a la premsa local.
El pitjor moment ha estat contactar amb l'Anton i la Lluïsa quan ha quedat clar que continuàvem només Francesc i Jo mateix. El millor, molt més tard, quan ja molt avançada la votació, hem començat a veure que al Senat, no només el Joan era senador, sino que tot i que CIU guanyava a la província Txus Sequera també seria senadora. Ja ho miraré, però només queda pensar que la causa ha estat el vot d’ICV afegit al nostre.
Txus Sequera