Dimecres, Gener 20, 2010
Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Fa dies que no et dic res i es que he estat viatjant per el Despietat país de les meravelles del H. Murakami, també he arribat a la Fi del Món i m’ha sorprès trobar-ho tot tant tranquil i relaxant... història en un context irreal, però que crec que potser molt real, la realitat que veiem es la mateixa realitat per ha tothom? El nostre cervell potser manipulat pot crear móns molt diferents, el llibre fa pensar i Murakami m’ha tornat a traslladar a paratges de somnis.
Jo també vaig pensar en la pluja. Una boirina tan fina que quasi no era pluja. Caient, sempre imparcial, sempre igual, gradualment anava cobrint la meva consciència en una cortina vaporosa, incolora.
Bob Dylan cantava A Hard Rain’s una vegada i un altre.
Ho sento Rosó no tinc msn.
Celebro que t'agradi el llibre.
;)
PD:
Si tens msn, pots agregar-me i podem parlar d'ell, no ho puc compartir amb ningú:)
No t'oblidaré.
L'aigua està tan tranquil·la i blava com els ulls de les bèsties. Aquí el món acaba i està en calma.
Hola Cristina, sí el Murakami sap explicar coses inquietants i futuristes, però a la vegada et fan pensar.
Gràcies per la teva visita,
Títol estrany
Hola Rosa,
També m'he fixat en aquest llibre de títol estrany com d'altres d'aquest autor. Té alguna cosa d'inquietant...