Dilluns, Agost 03, 2009

Tòquio Blues (Norwegian Wood)

"Han passat divuit anys, però encara recordo perfectament el paisatge d’aquell prat. Les muntanyes, ja netes de la pols de l’estiu gràcies a uns quants dies de pluja suau, eren d’un verd brillant i intens; el vent de l’octubre feia moure les eulàlies, i un núvol llarg i prim penjava enmig del cel, d’un blau glaçat. Era un cel tan alt que si el miraves gaire estona et feien mal els ulls. Un cop de vent va travessar el prat, va fer moure els seus cabells i va continuar cap al bosc. Vam sentir el cruix de les fulles dels arbres, i de lluny ens va arribar el lladruc d’un gos. Era un lladruc fluix, confús, com sortit de la porta d’entrada a un altre món. No se sentia cap altre soroll. Tampoc no vam trobar ningú. Només vam veure dos ocells vermells que, espantats, van alçar el vol des del mig del prat i se’n van anar bosc endins. Mentre caminàvem, la Naoko em va explicar la història del pou. "

Haruki Murakami,

Bona nit Bloc,

Llegir a Murakami es un plaer, m’agrada principalment per tots els detalls d’un altre cultura tant diferent de la meva, tot i que l’argument no deix de ser una història que pot passar a qualsevol lloc del mon. De totes maneres Tòquio Blues no m’agrada’t tant com “Kafka a la platja”...

Al que no li trobo massa solta es al títol que li han donat a la traducció “Tòquio Blues” (Norwegian Wood) es podia deixar el títol original de la cançó dels Beatles que surt moltes vegades a la narració.

[Respon]

Hola Tonet !!! jo el trobo molt però molt orginal,gràcies per la teva visita.

Una abraçada,

Comment by jaka (08/24/2009 23:35)

[Respon]

Coincideixo amb Toquio Blues i Kafka a la platja.
Murakami és aquesta "nova" literatura que els darrers anys ha refrescat i ampliat els meus gustos literaris.

Comment by Tonet (08/19/2009 10:08)

[Respon]

Aquestos de Tinet son divertits amb això dels paswords oi?

Fins aviat,

Comment by jaka (08/07/2009 20:28)

[Respon]

Vaig llegir "Kafka..." a través teu i de la "B". Un veritable plaer que em sap greu haver acabat... sempre passa igual, però sempre n'arriba, inesperadament, un de nou.

(Avui, la paraula de pas era capital d'Espanya. M'ho he hagut de pensar... Ho he encertat a la segona. És veu que Toledo era a l'època dels visigoods :-)

Una abraçada

Comment by pere (08/04/2009 00:13)

 

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: